Apunts Medicina de l'Esport Apunts Medicina de l'Esport
Apunts Med Esport. 2017;52:53-9 - Vol. 52 Núm.194

Generació d’un model nou de tendinopatia rotular en rates que imita la patologia esportiva humana: estudi pilot

David Domínguez a, Paola Contreras-Muñoz b, Silvia Lope c, Gil Rodas d, Mario Marotta e

a Serveis Mèdics, Futbol Club Barcelona, Ciutat Esportiva Joan Gamper, Sant Joan Despí, Barcelona, Espanya.
b Laboratori de Bioingenieria Ortopèdica y Cirurgia Pediàtrica, Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Hospital Vall d’Hebron, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, Espanya. Fundació Leitat, Centre tecnològic Leitat, Terrassa, Barcelona, Espanya.
c Servei de Ressonància Magnètica, Facultat de Medicina, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, Barcelona, Espanya. Centre de Investigació Biomèdica en Xarxa en Bioingenieria, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN), Cerdanyola del Vallès, Barcelona, Espanya.
d Serveis Mèdics, Futbol Club Barcelona, Ciutat Esportiva Joan Gamper, Sant Joan Despí, Barcelona, Espanya. Fundació Leitat, Centre tecnològic Leitat, Terrassa, Barcelona, Espanya.
e Laboratori de Bioingenieria Ortopèdica y Cirurgia Pediàtrica, Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Hospital Vall d’Hebron, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, Espanya.

Resum

Introducció: La fisiopatologia de la tendinopatia rotular no és encara prou coneguda. És difícil obtenir mostres clíniques d’esportistes que permetin conèixer la progressió de la tendinopatia, sobre tot en les primeres etapes. Per això, el propòsit d’aquest estudi fou desenvolupar, en una primera fase, un model experimental de tendinopatia rotular en rates, que simuli la tendinopatia humana, mitjançant l’aplicació in vivo de col·lagenasa en la porció proximal del tendó rotular.

Material i mètodes: El model experimental utilitzat foren rates Wistar mascles de 8 setmanes d’edat (n = 4). L’administració de col·lagenasa es realitzà, després d’anestesiar i immobilitzar els animals, mitjançant punció guiada per ecografia a nivell de la porció proximal i profunda del tendó rotular. La lesió tendinosa s’avaluà 48 h després de la lesió mitjançant ressonància magnètica; després es procedí a l’eutanàsia dels animals i a l’extracció dels tendons rotulars per fer-ne la valoració histològica.

Resultats: El model de lesió induïda amb col·lagenasa demostrà similitud a nivell de la histologia amb la tendinopatia rotular humana en la regió de la inserció proximal.

Conclusions: El model experimental de tendinopatia rotular en rates indueix la degeneració i distorsió de l’arquitectura de la porció proximal del tendó rotular, similar a l’observada en la tendinopatia rotular humana, i representa un model preclínic excel·lent per estudiar noves teràpies enfocades al tractament de la tendinopatia.