En la curta història de l’ergometria moderna (50 anys aproximadament), s’han produït canvis notables en l’atmosfera que respirem, pel que fa a partícules grans, mitjanes i petites, i també respecte de la composició gasosa, amb augments del gas carbònic (CO2) entorn del 125%. Aquesta situació s’agreuja dins els edificis, que és on hi ha els laboratoris de fisiologia de l’esforç. L’objectiu d’aquest estudi va ser comprovar com afecten, aquests canvis atmosfèrics, els humans durant l’esforç.

Es va fer un estudi comparatiu mitjançant 2 proves cicloergomètriques, emparellades, en 13 subjectes (12 homes i 1 dona). Una es va fer en la situació habitual del laboratori (indoor) i la rèplica va ser al mateix laboratori, dins una bombolla amb un sistema de filtratge de partícules grans, mitjanes i petites, agafant l’aire de l’exterior del laboratori (aire lliure, outdoor). Els paràmetres que es van controlar van ser: la potència màxima assolida en el cicloergòmetre i expressada en vats (W), els paràmetres ergoespiromètrics (VO2màx, VCO2màx, VEmàx), els paràmetres cardiològics: ritme cardíac per minut i els nivells d’àcid 2-hidroxipropanoic (La++), i la glucèmia en sang capil·lar arterialitzada.

Estadísticament, els paràmetres ergoespiromètrics i cardíacs no es van modificar, com tampoc els referents a la potència assolida en el cicloergòmetre, en comparar les 2 situacions estudiades. No obstant això, els subjectes van mostrar un major nivell de lactat arterial capil·larizat (+117%) als 3 min de finalitzar la prova en situació indoor (7,55±1,81 vs. 6,44±1,76 mMol/dl, p <0 016 n="13).">

Es va observar un comportament idèntic en els nivells de glucosa en sang capil·lar, que van mostrar un increment del 112% en la situació habitual (indoor) en comparació amb els de la bombolla d’aire purificat i exterior (glucèmia: 90,0±12,2 mg/dl vs. 82,15±6,94 mg/dl; p>0,054 no significatiu, n=13).

Els analitzadors de gasos per a l’estudi metabòlic van ser capaços de calibrar-se en diferents atmosferes i determinar correctament les capacitats i potencials d’aquests subjectes, malgrat els canvis atmosfèrics. Les adaptacions metabòliques van ser suficients per compensar les diferències atmosfèriques comparades i van permetre un nivell semblant de prestacions físiques expressades en la prova d’esforç i també en el comportament cardíac expressat durant aquesta, atenent als nivells de contaminació en un laboratori pròxim a Barcelona (NE d’Espanya).

Els subjectes van ser capaços d’adaptar-se als canvis atmosfèrics provocats per la contaminació progressiva. No van mostrar diferències en les dues situacions plantejades en l’anàlisi metabòlica de gasos en esforç, ni tampoc va haver-hi canvis en el comportament cardíac. No es va modificar la potència màxima obtinguda al laboratori. Però metabòlicament es va pagar un preu per la contaminació atmosfèrica, com mostra la major mobilització de glucosa en la sang capil·lar i també en la major producció de lactat capil·lar en les condicions de l’estudi.

In the short history of ergonomics (approximately 50 years) there have been notable changes in the atmosphere that we breathe, such as large, medium and small particles, as well as the gas composition, with increases in carbon dioxide (CO2) of about 125%. This situation becomes worse within the buildings where the physiology exercise laboratories are located.

The objective of this study was to determine how these atmospheric changes affect humans during exercise.

A comparative study was conducted by means of 2 paired ergometric bicycle tests on 13 subjects (12 males and 1 female). One was carried out in the normal laboratory situation (indoor), and the repeat was done in the same laboratory, with a bubble with a system that filtered large, medium and small particles, breathing the air outside the laboratory (outdoor). The parameters that were controlled were: the maximum power achieved on the ergometric bicycle expressed in watts (W), the ergospirometer parameters (VO2max, VCO2max, VEmax), cardiological parameters: heart beats per minute and 2-hydroxypropanoic acid (La++) levels and arterialised capillary blood glucose.

The ergospirometer and cardiac parameters, or those associated with the power achieved on the ergometric bicycle did not change statistically, when we compared the two situations studied. However, the subjects did have higher levels of arterialised capillary lactate (+117%) 3min after finishing the indoor situation test (7.55±1.81 vs 6.44±1.76mMol/dl, P <0 016 n="13).">

We observed identical behaviour in the capillary blood glucose levels, which showed an increase of 112% in the usual situation (indoor) compared to those in the purified (outdoor) air bubble (blood glucose: 90.0±12.2mg/dl vs 82.15±6.94mg/dl; P>0.054 (not significant, n=13).

The blood gas analysers for metabolic studies can be calibrated in different atmospheres and correctly determine the capacities and potential energy of these subjects, despite the atmospheric changes. The metabolic changes were sufficient to compensate for the different atmospheres compared, and enabled a similar level of physical performance to be expressed in the effort test and also in the cardiac behaviour during the same, considering the levels of contamination in a laboratory near Barcelona.

The subjects were able to adapt to the atmospheric changes owing to the gradual contamination. No differences were seen in the two situations established in the metabolic gas analyses under effort, and neither were there any changes in cardiac behaviour. The maximum potential obtained in the laboratory did not change. But, metabolically, a price was paid for atmospheric contamination, as shown by the higher mobilisation of glucose in capillary blood, and also in the higher production of capillary lactate under the conditions of the study.