Objectiu

Avaluar la incidència i el patró lesional en l’handbol d’elit.

Mètode

Estudi retrospectiu i transversal de 496 jugadors de 29 equips d’un club del sud d’Europa (dividits per categories segons edat i nivell), durant 5 temporades (2007-2012). L’equip mèdic valorà les lesions i el temps d’exposició per equips. Se seguiren els criteris epidemiològics segons el consens UEFA i la codificació OSICS-10.

Resultats

Es registraren 557 lesions amb 117.723 h totals d’exposició. La incidència lesional mitjana dels equips fou: 4,9 lesions/1.000 h d’exposició. En l’equip sènior A (professional) fou de 4,3 (DE: 1,8); sènior B, 3,4 (DE: 1,6); juvenil, 5,6 (DE: 1,4); cadet A, 5,5 (DE: 2,5); cadet B, 5,7 (DE: 3,2), i infantil, 4,9 (DE: 1,9). No es trobaren diferències estadísticament significatives, tot i que els sèniors tingueren més quantitat d’hores d’exposició (p < 0,001).
Les localitzacions més freqüents foren turmell (18,1%), genoll (15,3%), cuixa (12,9%) i regió lumbar (10,6%). Les estructures afectades amb més freqüència foren la lesió lligamentosa (27,3%) i la lesió «muscular per mecanisme indirecte» (20,5%). Aquesta darrera ho fou més en el sènior A, i la lesió lligamentosa en les categories inferiors, tot i que no es registraren diferències significatives entre categories.

Conclusió

El patró i la incidència lesional en l’handbol d’elit és uniforme entre els equips de diferents categories, amb petites diferències que cal tenir en compte per optimitzar els programes de prevenció en cada categoria de l’handbol formatiu d’elit.