Estudi de l'activitat muscular durant el relevé en primera i sisena posició
Read
8157
Timeswas read the article
2576
Total PDF
5581
Total HTML
Share statistics
array:20 [ "pii" => "XX886658106894540" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2006-01-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2006;41:15-24" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 4354 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 208 "HTML" => 3080 "PDF" => 1066 ] ] "Traduccion" => array:2 [ "en" => array:16 [ "pii" => "13088972" "issn" => "18866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2006-01-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2006;41:15-24" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 1933 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 172 "HTML" => 1642 "PDF" => 119 ] ] "en" => array:7 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Study of muscular activity during relevéin first and sixth position" "tieneTextoCompleto" => 0 "tieneResumen" => "en" "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "15" "paginaFinal" => "24" ] ] "contieneResumen" => array:1 [ "en" => true ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Núria Massó, Ana Germán, Ferran Rey, Lluís Costa, Daniel Romero, Silvia Guitart" "autores" => array:6 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Núria" "apellidos" => "Massó" ] 1 => array:2 [ "nombre" => "Ana" "apellidos" => "Germán" ] 2 => array:2 [ "nombre" => "Ferran" "apellidos" => "Rey" ] 3 => array:2 [ "nombre" => "Lluís" "apellidos" => "Costa" ] 4 => array:2 [ "nombre" => "Daniel" "apellidos" => "Romero" ] 5 => array:2 [ "nombre" => "Silvia" "apellidos" => "Guitart" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "en" "Traduccion" => array:1 [ "ct" => array:8 [ "pii" => "XX886658106894540" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "ct" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658106894540?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/13088972?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/18866581/0000004100000149/v0_201801081334/13088972/v0_201801081334/en/main.assets" ] "es" => array:16 [ "pii" => "X0213371706889724" "issn" => "02133717" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2006-01-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2006;41:15-24" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 47941 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 218 "HTML" => 45730 "PDF" => 1993 ] ] "es" => array:12 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Estudio de la actividad muscular durante el relevé en primera y sexta posición" "tienePdf" => "es" "tieneTextoCompleto" => "es" "tieneResumen" => array:2 [ 0 => "es" 1 => "en" ] "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "15" "paginaFinal" => "24" ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "en" => array:1 [ "titulo" => "Study of muscular activity during relevéin first and sixth position" ] ] "contieneResumen" => array:2 [ "es" => true "en" => true ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "es" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "es" => true ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:8 [ "identificador" => "fig1" "etiqueta" => "Figura 1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "277v41n149-13088972fig01.jpg" "Alto" => 414 "Ancho" => 496 "Tamanyo" => 53412 ] ] "descripcion" => array:1 [ "es" => "Demiplié en segunda posición, en el que se aprecia un efecto torsional en la rodilla y el pie por falta de rotación externa de la cadera." ] ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Núria Massó, Ana Germán, Ferran Rey, Lluís Costa, Daniel Romero, Silvia Guitart" "autores" => array:6 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Núria" "apellidos" => "Massó" ] 1 => array:2 [ "nombre" => "Ana" "apellidos" => "Germán" ] 2 => array:2 [ "nombre" => "Ferran" "apellidos" => "Rey" ] 3 => array:2 [ "nombre" => "Lluís" "apellidos" => "Costa" ] 4 => array:2 [ "nombre" => "Daniel" "apellidos" => "Romero" ] 5 => array:2 [ "nombre" => "Silvia" "apellidos" => "Guitart" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "es" "Traduccion" => array:1 [ "ct" => array:8 [ "pii" => "XX886658106894540" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "ct" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658106894540?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371706889724?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/02133717/0000004100000149/v0_201801081439/X0213371706889724/v0_201801081439/es/main.assets" ] ] "itemSiguiente" => array:16 [ "pii" => "XX886658106894559" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2006-01-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2006;41:25-30" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 4223 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 206 "HTML" => 2888 "PDF" => 1129 ] ] "ct" => array:10 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Data de naixement i èxit en el basquetbol professional" "tienePdf" => "ct" "tieneTextoCompleto" => "ct" "tieneResumen" => array:2 [ 0 => "es" 1 => "en" ] "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "25" "paginaFinal" => "30" ] ] "contieneResumen" => array:2 [ "es" => true "en" => true ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "ct" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "ct" => true ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Santiago Esteva, Franchek Drobnic, Jordi Puigdellívol, Luis Serratosa, Manuel Chamorro" "autores" => array:5 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Santiago" "apellidos" => "Esteva" ] 1 => array:2 [ "nombre" => "Franchek" "apellidos" => "Drobnic" ] 2 => array:2 [ "nombre" => "Jordi" "apellidos" => "Puigdellívol" ] 3 => array:2 [ "nombre" => "Luis" "apellidos" => "Serratosa" ] 4 => array:2 [ "nombre" => "Manuel" "apellidos" => "Chamorro" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "Traduccion" => array:2 [ "en" => array:8 [ "pii" => "13088973" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "en" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/13088973?idApp=UINPBA00004N" ] "es" => array:8 [ "pii" => "X0213371706889732" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "es" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371706889732?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658106894559?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/X8866581/0000004100000149/v0_201801081421/XX886658106894559/v0_201801081421/ct/main.assets" ] "itemAnterior" => array:16 [ "pii" => "XX886658106894532" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2006-01-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2006;41:7-14" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 5002 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 192 "HTML" => 3769 "PDF" => 1041 ] ] "ct" => array:10 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Relació entre la condició física cardiovascular i la distribució de greix en nens i adolescents" "tienePdf" => "ct" "tieneTextoCompleto" => "ct" "tieneResumen" => "en" "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "7" "paginaFinal" => "14" ] ] "contieneResumen" => array:1 [ "en" => true ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "ct" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "ct" => true ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "José Antonio Casajús, María Teresa Leiva, José Antonio Ferrando, Luis Moreno, María Teresa Aragonés, Ignacio Ara" "autores" => array:6 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "José Antonio" "apellidos" => "Casajús" ] 1 => array:2 [ "nombre" => "María Teresa" "apellidos" => "Leiva" ] 2 => array:2 [ "nombre" => "José Antonio" "apellidos" => "Ferrando" ] 3 => array:2 [ "nombre" => "Luis" "apellidos" => "Moreno" ] 4 => array:2 [ "nombre" => "María Teresa" "apellidos" => "Aragonés" ] 5 => array:2 [ "nombre" => "Ignacio" "apellidos" => "Ara" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "Traduccion" => array:2 [ "en" => array:8 [ "pii" => "13088971" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "en" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/13088971?idApp=UINPBA00004N" ] "es" => array:8 [ "pii" => "X0213371706889716" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "es" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371706889716?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658106894532?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/X8866581/0000004100000149/v0_201801081421/XX886658106894532/v0_201801081421/ct/main.assets" ] "ct" => array:14 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Estudi de l'activitat muscular durant el relevé en primera i sisena posició" "tieneTextoCompleto" => true "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "15" "paginaFinal" => "24" ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:3 [ "autoresLista" => "Nuria Massó, Ana Germán, Ferran Rey, Lluís Costa, Daniel Romero, Silvia Guitart" "autores" => array:6 [ 0 => array:3 [ "nombre" => "Nuria" "apellidos" => "Massó" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] 1 => array:3 [ "nombre" => "Ana" "apellidos" => "Germán" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] 2 => array:3 [ "nombre" => "Ferran" "apellidos" => "Rey" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] 3 => array:3 [ "nombre" => "Lluís" "apellidos" => "Costa" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] 4 => array:3 [ "nombre" => "Daniel" "apellidos" => "Romero" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] 5 => array:3 [ "nombre" => "Silvia" "apellidos" => "Guitart" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] ] "afiliaciones" => array:1 [ 0 => array:3 [ "entidad" => "Biomechanics Laboratoy. EUIF Blanquerna. Ramon Llull University. Barcelona" "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:8 [ "identificador" => "fig1" "etiqueta" => "Figura 1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v41n149-13089454fig01.jpg" "Alto" => 377 "Ancho" => 496 "Tamanyo" => 46716 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Demiplié en segona posició, en què es manifesta un efecte de torsió al genoll i el peu per manca de rotació externa del maluc." ] ] ] "textoCompleto" => "<p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"> Introducció</span></p><p class="elsevierStylePara">La majoria de les lesions en el ballarí/ballarina vénen donades per sobrecàrrega pel tipus de posició i/o per gest repetitiu.<span class="elsevierStyleSup">1-5</span> Principalment es localitzen al peu i al turmell,<span class="elsevierStyleSup">6-9</span> i les més freqüents són:<span class="elsevierStyleSup">3,4,7-10</span><span class="elsevierStyleItalic">hallux valgus, hallux rigidus,</span> sesamoïditis/osteonecrosi, metatarsàlgies i tendinopaties del flexor del dit gros i d'Aquil·les.</p><p class="elsevierStylePara">La dansa presenta unes exigències tècniques clarament condicionants de la biomecànica del peu, com són el <span class="elsevierStyleItalic">turn out</span> (o <span class="elsevierStyleItalic">en déhors</span>) i la punta (incloent-hi la posició de punta i la de mitja punta). El manteniment d'aquestes posicions implica un in-crement de l'esforç muscular i de la càrrega articular<span class="elsevierStyleSup">11,12</span> que pot derivar en lesió dels elements musculotendinosos implicats.</p><p class="elsevierStylePara">D'altra banda, en els moviments de <span class="elsevierStyleItalic">plié</span> i <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span> s'afavoreix el <span class="elsevierStyleItalic">valgus</span> i la torsió externa de l'extremitat, sobretot si no hi ha una rotació externa correcta al maluc<span class="elsevierStyleSup">3,5,10,13</span> (fig. 1).</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig01.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 1</span><span class="elsevierStyleItalic"> Demiplié</span> en segona posició, en què es manifesta un efecte de torsió al genoll i el peu per manca de rotació externa del maluc.</p><p class="elsevierStylePara">En estudis anteriors s'ha evidenciat el paper de la musculatura peroneal en el <span class="elsevierStyleItalic">relevé,</span><span class="elsevierStyleSup">14</span> i la relació existent entre l'<span class="elsevierStyleItalic">hallux valgus</span> i la pèrdua parcial de funció del múscul abductor del dit gros.<span class="elsevierStyleSup">15-18</span> L'electromiografia de superfície s'ha aplicat a la dansa, sobretot per analitzar la musculatura que actua al maluc i el genoll en el <span class="elsevierStyleItalic">démi-plié,</span> el <span class="elsevierStyleItalic"> grand-plié</span> i el <span class="elsevierStyleItalic"> développée.</span><span class="elsevierStyleSup">19-21</span> Altres sistemes d'anàlisi biomecànica, com l'anàlisi computaritzada de l'empremta plantar, també s'han aplicat a la dansa.<span class="elsevierStyleSup">22</span></p><p class="elsevierStylePara">Cal esperar que el tipus i el grau d'activitat muscular variïn no sols en funció del gest, sinó segons la posició articular adoptada (presència o no de <span class="elsevierStyleItalic">turn out</span> al maluc i presència o no de pronació del peu associada al <span class="elsevierStyleItalic">turn out</span>). Per això, en el nostre estudi analitzem l'execució del <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span> en sisena i en primera posició (amb pronació del peu i sense).</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Objectius</span></p><p class="elsevierStylePara">Els objectius d'aquest estudi són comparar cinèticament i cinemàticament la flexió plantar (<span class="elsevierStyleItalic">midpoint</span> o <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span>) en relació amb la posició (sisena posició o <span class="elsevierStyleItalic">parallel</span> respecte de la primera posició, <span class="elsevierStyleItalic">en déhors</span> o <span class="elsevierStyleItalic">turn out</span>) o en funció de l'existència de pronació del peu (primera posició correcta o amb pronació), com també estudiar el grau de contribució i el patró d'activació dels músculs analitzats durant la realització del gest.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Participants i métode</span></p><p class="elsevierStylePara">S'han estudiat 18 ballarines de ballet clàssic amb una mitjana d'edat de 20 anys (desviació estàndard [DE] = 5), altura d'1,64 m (DE = 0,02) i pes de 55,08 kg (DE = 4,83), en les quals es van descartar antecedents de malaltia musculoesquelètica d'interès mitjançant l'anamnesi i l'exploració física prèvia. Després de signar un consentiment informat, els van ser col·locats els sensors i se'ls va demanar que fessin els gestos següents (fig. 2):</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig02.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 2</span> Posicions adoptades en les diverses fases del gest analitzat.</p><p class="elsevierStylePara">­ <span class="elsevierStyleItalic"> Relevé en parallel</span> (sisena posició).</p><p class="elsevierStylePara">­ <span class="elsevierStyleItalic"> Relevé en déhors</span> o <span class="elsevierStyleItalic">turn out</span> (en primera posició).</p><p class="elsevierStylePara">­ <span class="elsevierStyleItalic"> Relevé en déhors</span> o <span class="elsevierStyleItalic">turn out</span> en primera posició sense control actiu muscular de la pronació del peu.</p><p class="elsevierStylePara">Es va dur a terme el registre cinemàtic de les 3 proves mitjançant l'equip ELITE d'anàlisi biomecànica, consistent en un analitzador del moviment ELITE Motion Analiser (BTS: Bioengineering Technology & Systems, Milà), basat en 4 càmeres CCD d'infraroig, també de BTS i marcadors d'infraroig (fig. 3). Per fer-ho, es van utilitzar marcadors superficials col·locats sobre l'apòfisi espinosa de S1, el mal·lèol peroneal dret i el cap del V metatarsià dret (fig. 4).</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig03.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 3</span> Càmera CCD i marcadors d'infraroig (IR).</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig04.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 4</span> Model biomecànic. Col·locació de marques i elèctrodes: a) visió posterior; b) visió posterolateral, i c) visió posteromedial.</p><p class="elsevierStylePara">Es van utilitzar 4 càmeres amb una freqüència de mostratge de 100 Hz per a l'anàlisi tridimensional del moviment. A partir de la posició de les marques registrades es va calcular l'angle de flexió plantar: rang de moviment de l'angle format entre el segment mal·lèol peroneal-cap del V metatarsià i un eix vertical. Així doncs, els resultats no es basen en valors absoluts de flexió plantar, sinó en el recorregut articular. L'inici i el final de la variació d'aquest angle van permetre dividir cadascun dels gestos sol·licitats en 3 fases (fig. 5):</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454tab05.gif"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 5</span> Posicions adoptades pel peu en les diverses fases del gest analitzat.</p><p class="elsevierStylePara">­ Fase estàtica inicial (contacte de tot el peu amb el sòl).</p><p class="elsevierStylePara">­ Fase dinàmica (moviment de flexió plantar per aconseguir la mitja punta).</p><p class="elsevierStylePara">­ Fase estàtica final (mitja punta).</p><p class="elsevierStylePara">Per al registre cinètic es va utilitzar un electromiògraf de superfície telemètric de 8 canals de BTS model TELEMG (fig. 6). Així, mitjançant elèctrodes de superfície (Ag-ClAg) es va registrar l'activitat muscular a una freqüència de 500 Hz. Després de l'apropiada fricció i neteja de la pell, i seguint les instruccions de Cram i Kasman (1998)<span class="elsevierStyleSup">23</span> i Hermens <span class="elsevierStyleItalic">et al.</span> (1999),<span class="elsevierStyleSup">24</span> es van col·locar elèctrodes bipolars de superfície, paral·lels a les fibres musculars i amb una separació de 2 cm, sobre els músculs següents de l'extremitat inferior dreta (fig. 4):</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig06.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 6</span> Electromiògraf del sistema ELITE, amb el receptor telemètric en la part superior.</p><p class="elsevierStylePara">­ Bessó extern, col·locant els elèctrodes 2 cm lateralment a la línia mitjana. Per provar-ho, es va demanar a la ballarina que es posés de puntetes amb i sense flexió de genolls.</p><p class="elsevierStylePara">­ Bessó intern, col·locant els elèctrodes paral·lels a les fibres musculars, 2 cm medialment a la línia mitjana. Es va demanar a la ballarina que es posés de puntetes.</p><p class="elsevierStylePara">­ Soli, col·locant els elèctrodes en la línia mitjana, sota del ventre muscular del gastrocnemi. Es va demanar a la ballarina que es posés de puntetes i desplacés el seu pes anteriorment.</p><p class="elsevierStylePara">­ Peroneal lateral, col·locant els elèctrodes en la unió del terç superior amb els dos terços inferiors de la cama i sota el cap del peroné. Es va demanar a la ballarina de fer una flexió plantar i eversió del turmell.</p><p class="elsevierStylePara">­ Abductor del dit gros, col·locant els elèctrodes en el punt mitjà entre la protuberància navicular i la planta del peu. Es va demanar a la ballarina que fes flexió i abducció de l'<span class="elsevierStyleItalic">hallux.</span></p><p class="elsevierStylePara">Després del filtrat pas alt (10 Hz) del senyal electromiogràfic, es va calcular el Valor Quadràtic Mitjà ­temps d'integració, 100 ms­ amb la finalitat d'obtenir un paràmetre al més pròxim possible a l'energia dissipada pel múscul (fig. 7). Es va utilitzar una plataforma de programació tipus VBA (Visual Basic for Applications) de Microsoft Excel.</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig07.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 7</span> Efecte de l'aplicació del càlcul de la Root Mean Square (RMS) sobre els traçats electromiogràfics obtinguts.</p><p class="elsevierStylePara">Per al tractament de les dades es va utilitzar el paquet estadístic SPSS 11.0. Es van calcular diversos paràmetres per a la descripció de la mostra (mitjana i desviació estàndard). La comparació de variables intrasubjecte es va fer amb el test de Wilcoxon, atès que la grandària mostral no permetia l'ús de proves paramètriques. La comparació de les corbes electromiogràfiques es va fer per observació, per la qual cosa en cap cas no s'indica quina és la significació de la diferència. El nivell de significació per a tot l'estudi es va considerar 0,05.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Resultats</span></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic">1.</span> Comparació del <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span> executat en sisena posició i en primera posició.</p><p class="elsevierStylePara">­ En l'anàlisi cinemàtica, l'angle de flexió plantar va ser significativament més gran en sisena posició que en primera. L'interval de confiança (IC) del 95% per a la mitjana de les diferències de flexió plantar va ser d'1,29° a 6,43° (fig. 8).</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454tab08.gif"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 8</span> Exemple de l'evolució de l'angle plantar (FXPLN) durant l'execució del gest analitzat i segons la posició adoptada.</p><p class="elsevierStylePara">­ En l'anàlisi cinètica, la mitjana de l'RMS va mostrar diferències significatives per al soli en la fase estàtica inicial, i per al gastrocnemi medial i l'abductor del dit gros en les fases posteriors (fig. 9).</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454tab09.gif"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"> Figura 9</span> Comparació de la mitjana de RMS entre les posicions sisena i primera. Valors de significança bilateral asimptòtica obtinguts mitjançant el test de Wilcoxon. 6 > 1: mitjana de RMS significativament més gran en sisena posició; 1 > 6: mitjana de RMS significativament més gran en primera posició.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic">2.</span> Comparació del <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span> executat en primera posició i en primera posició pronada:</p><p class="elsevierStylePara">­ En l'anàlisi cinemàtica, l'angle de flexió plantar va ser significativament més gran en primera posició que primera pronada. L'IC del 95% per a la mitjana de les diferències de flexió plantar va ser: 6,25° a 15,55° (fig. 8).</p><p class="elsevierStylePara">­ En l'anàlisi cinètica, la mitjana de l'RMS va mostrar diferències significatives (fig. 10) per al gastrocnemi lateral i el peroneal llarg en l'estàtica inicial, per al gastrocnemi medial i el peroneal llarg en la fase dinàmica, i per al gastrocnemi lateral en l'estàtica final (fig. 11).</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454tab10.gif"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"> Figura 10</span> Comparació de la mitjana de RMS entre primera posició i primera posició pronada. Valors de significança bilateral asimptòtica obtinguts mitjançant el test de Wilcoxon. 1 > 1p: mitjana de RMS significativament més gran en primera posició; 1p > 1: mitjana de RMS significativament més gran en primera posició pronada.</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454tab11.gif"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"> Figura 11</span> Comparació del Valor Quadràtic Mitjà de l'activitat muscular durant el gest analitzat en les seves diverses fases, en un dels individus analitzats. Es representen únicament alguns músculs i les fases en què s'han trobat diferències estadísticament significatives. Les línies verticals marquen el canvi de fase per a cada múscul.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic">3.</span> Comparació per observació de la forma de les corbes del senyal electromiogràfic.</p><p class="elsevierStylePara">Comparant la forma de la corba de RMS, en cada subjecte i en cada posició, es pot observar que durant el <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span> el gastrocnemi lateral s'activa més tard que el medial, malgrat que presenta una fase d'ascens més ràpida o pronunciada; el gastrocnemi medial presenta valors de RMS més alts que el gastrocnemi lateral; finalment, la corba del múscul peroneal és semblant a la del gastrocnemi lateral (fig. 12).</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig12.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 12</span> Representació gràfica de l'evolució de l'activitat muscular (RMS) en relació amb l'angle de flexió plantar. S'hi observen els comportaments diferents de la corba.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Discusió</span></p><p class="elsevierStylePara">El menor grau de flexió plantar obtingut en primera posició respecte de la sisena, dada que concorda amb estudis anteriors,<span class="elsevierStyleSup">25</span> encaixa amb el canvi de posició, de base de sustentació i biomecànic que suposa l'existència d'una rotació externa del maluc.</p><p class="elsevierStylePara">D'altra banda, quan la primera posició <span class="elsevierStyleItalic">(en déhors)</span> s'acompanya de pronació del peu, s'aconsegueix un menor grau de flexió plantar. La pronació apareix quan el peu fa rotació al voltant del seu eix longitudinal. Gràcies a la coordinació d'aquesta pronació amb la rotació de la tíbia, s'aconsegueix de millorar l'eficàcia de la marxa i la locomoció en general.<span class="elsevierStyleSup">26</span> En el cas de la dansa, la locomoció és especial, associada sovint a la rotació externa del maluc. Aquest aspecte condueix sovint a l'aparició d'una pronació del peu que, lluny d'acomplir la funció esmentada, apareix com a conseqüència de la rotació forçada de tota l'extremitat. La pronació s'associa amb un efecte de torsió sobre l'estructura del peu, al costat d'un valg i rotació externa del genoll.<span class="elsevierStyleSup">2,3,10,13</span> Es converteix, doncs, en un fenomen no fisiològic que pot menar a sobrecàrregues posturals i lesions musculoesquelètiques. És per això que des de l'entrenament tècnic es pretén evitar la pronació. Segons els nostres resultats, hi ha una altra raó per evitar-la, que és el menor grau de flexió plantar obtingut en el <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span> acompanyat de pronació, la qual cosa afecta el nivell tècnic del ballarí.</p><p class="elsevierStylePara">La bipedestació exigeix que l'arc del peu es mantingui estable gràcies a elements passius (fàscia, lligaments) i actius (musculotendinosos).<span class="elsevierStyleSup">27-29</span> La bipedestació en mitja punta pot constituir una situació desestabilitzadora de l'arc si no s'acompanya d'una bona funció dels elements esmentats.<span class="elsevierStyleSup">13,30</span> En relació amb això, també cal assenyalar l'elevada prevalença de patologia de l'avantpeu existent en dansa, relacionada molt sovint amb la sobrecàrrega postural i el gest repetitiu.<span class="elsevierStyleSup">3,31,32</span> Com a prevenció, doncs, es considera important preservar un bon to muscular i una acció eficaç de la musculatura intrínseca del peu encarregada de mantenir la cohesió de l'avantpeu i evitar defectes en l'estàtica com són el <span class="elsevierStyleItalic"> valgus</span> del primer dit o la laxitud de l'avantpeu.<span class="elsevierStyleSup">15,18,29,33,34</span></p><p class="elsevierStylePara">Segons el múscul estudiat és interessant comentar:</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic">1.</span> Múscul abductor del dit gros.</p><p class="elsevierStylePara">Els nostres resultats suggereixen que el <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span> realitzat en sisena posició és més estable que el realitzat <span class="elsevierStyleItalic">en déhors</span> o en primera, ja que es troba més grau d'activitat muscular en el primer cas, sobretot durant les últimes fases, en el manteniment de la posició. La causa d'això pot ser:</p><p class="elsevierStylePara">­ En primer lloc, un major grau de flexió plantar trobat en sisena posició, atenent a la funció com a flexor del múscul abductor del dit gros.<span class="elsevierStyleSup">28,35,36</span> No obstant això, l'increment d'activitat es produeix no sols en la fase estàtica final, sinó també durant la fase dinàmica del <span class="elsevierStyleItalic">relevé.</span> La diferència constatada en la fase dinàmica (per unitat de temps) no es pot justificar únicament per l'increment del grau de flexió plantar.</p><p class="elsevierStylePara">En aquest punt cal considerar alguns aspectes tècnics, concretament la possibilitat de trobar-nos davant d'un fenomen de <span class="elsevierStyleItalic">cross talk,</span> problema inherent als estudis mitjançant electromiografia de superfície.<span class="elsevierStyleSup">37,38</span> No es pot descartar la possibilitat que s'estigui recollint activitat del múscul flexor curt del dit gros, múscul molt actiu en l'execució del <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span> i pròxim a l'abductor del dit gros, tot i que això és poc probable, atesa la seva profunditat.</p><p class="elsevierStylePara">­ En segon lloc, desconeixem quina és la possible interrelació neurofisiològica entre un canvi de posició de l'articulació del maluc durant la bipedestació i/o la marxa, i l'esquema motor a zones més distals (genoll, peu). Això pot suposar una nova línia de recerca en què s'analitzin les variacions dels esquemes motors associats als canvis de posició, en relació amb els patrons ja establerts de normalitat.</p><p class="elsevierStylePara">Cal remarcar la no existència de canvis en la funció del múscul abductor del dit gros en relació amb la presència de pronació associada a la posició <span class="elsevierStyleItalic">en déhors.</span> Clàssicament, en preparació tècnica s'insisteix molt a evitar l'esmentada pronació, ja que contribueix, entre altres aspectes, a l'existència de problemes per sobrecàrrega, com per exemple tendinopaties dels músculs retromal·leolars interns (tibial posterior i flexor propi del dit gros). La pronació del peu és un defecte tècnic comú en dansa, produït sobretot per la dificultat d'aconseguir la rotació externa de maluc necessària per a les posicions <span class="elsevierStyleItalic">en déhors,</span> en què es persegueix una posició en "obertura" del peu a 90°. En condicions fisiològiques ja es compta amb una posició en rotació externa de tíbia i turmell respecte de segments superiors, que origina un compressió de l'avantpeu d'aproximadament 30° en bipedestació espontània. Els altres 60° s'han d'aconseguir amb la rotació externa de l'articulació del maluc. Davant de la impossibilitat que sovint hi ha d'aconseguir-ho, s'intenta forçar la rotació en zones inferiors, al genoll i el peu, creant, en aquest últim, un efecte de torsió amb pronació de peu que inclou també el primer dit. L'abducció passiva del dit gros podria conduir a una elongació excessiva del múscul i, per tant, influenciar l'eficàcia d'aquest com a abductor. De fet, la prevalença d'<span class="elsevierStyleItalic">hallux valgus</span> és més gran entre els ballarins de ballet clàssic, que treballen més <span class="elsevierStyleItalic">en déhors.</span><span class="elsevierStyleSup">25</span> No obstant això, en els nostres resultats no s'observen diferències d'activitat en relació amb l'existència o no de pronació. La presència de pronació, doncs, podria facilitar l'aparició de l'<span class="elsevierStyleItalic">hallux valgus</span> no tant per mitjà d'un factor muscular, sinó més aviat de factors posturals i articulars (per exemple, tracció capsular i pressió lateral).</p><p class="elsevierStylePara">2. Múscul peroneal.</p><p class="elsevierStylePara">Les diferències trobades quant a RMS de la musculatura peroneal no depenen de la posició <span class="elsevierStyleItalic">en déhors,</span> sinó de l'existència o no de pronació del peu, i s'hi troba més activitat quan la primera posició s'associa amb pronació del peu. Això es manifesta únicament en les fases estàtica inicial (sense flexió plantar) i dinàmica (adquisició de la flexió plantar o <span class="elsevierStyleItalic">relevé),</span> no pas en la fase final. Això anterior concorda amb estudis cinemàtics previs en els quals s'observa que, d'una banda, la fase ascendent o dinàmica s'esdevé amb clara pronació i amb sobrecàrrega sobre el primer radi i, d'altra banda, en completar la flexió plantar s'amplia la base de sustentació, passant d'un recolzament sobre la primera articulació metatarsofalàngica a un recolzament també sobre la segona i de vegades el tercer cap metatarsià, per la qual cosa es perd el grau de pronació.<span class="elsevierStyleSup">25</span> Cal recordar que la funció flexora plantar, alhora que evertora de la musculatura peroneal, pot contribuir a la flexió plantar exigida en el <span class="elsevierStyleItalic"> relevé.</span></p><p class="elsevierStylePara">3. Múscul tríceps sural</p><p class="elsevierStylePara">Es considera especialment interessant la diferència de comportament entre el bessó intern i el bessó extern, en relació amb el patró d'activació i el grau d'activitat. D'una banda, el múscul bessó intern presenta una activació més precoç en el temps i amb una corba inicial d'ascens més lent que el bessó extern, que s'activa d'una manera més tardana però amb increment més ràpid. D'altra banda, l'àrea sota la corba corresponent al múscul bessó intern és més gran, la qual cosa significa que contribueix més a l'execució del gest (fig. 12).</p><p class="elsevierStylePara"> L'activació diferent dels bessons intern i extern pot tenir com a causa les diferències existents quant a composició, tipus de fibra muscular i tipus d'unitat motora, com també el tipus de funció (postural o dinàmica).</p><p class="elsevierStylePara"> L'activació de la musculatura peroneal és molt semblant a la del bessó extern, la qual cosa obliga a considerar la possibilitat, per bé que poc probable, d'un fenomen de <span class="elsevierStyleItalic">cross talk.</span></p><p class="elsevierStylePara">Crida l'atenció el fet que el múscul soli treballi més en primera posició que en sisena durant la fase estàtica inicial. Atès el paper principalment postural d'aquest múscul, potser sigui més exigit en una posició de per si més inestable (fig. 11). Els músculs bessons presenten poca activitat durant aquesta fase estàtica inicial, dada que concorda amb les seves diferències funcionals respecte del soli (els bessons tenen un paper més important en dinàmica).</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Conclusions</span></p><p class="elsevierStylePara">1. El <span class="elsevierStyleItalic"> relevé</span> executat en sisena posició permet un grau més gran de flexió plantar que en primera posició.</p><p class="elsevierStylePara">2. La pronació del peu, sovint associada a una mala tècnica en l'execució del <span class="elsevierStyleItalic">relevé,</span> permet un menor grau de flexió plantar durant aquest exercici.</p><p class="elsevierStylePara">3. El múscul abductor del dit gros presenta diferències quant a la seva contribució al <span class="elsevierStyleItalic">relevé.</span> Aquestes diferències apareixen en la fase ascendent o de flexió plantar activa (pujada al <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span>) i tenen relació amb la posició. Treballa més en la posició que no implica rotació externa de maluc (més <span class="elsevierStyleItalic">en parallel</span> que <span class="elsevierStyleItalic">en déhors</span>).</p><p class="elsevierStylePara">4. El múscul peroneal lateral presenta diferències en la seva contribució al <span class="elsevierStyleItalic">relevé.</span> Aquestes diferències apareixen en la posició estàtica inicial i en la fase ascendent, i es relacionen amb la pronació del peu. Treballa més com més pronació existeix.</p><p class="elsevierStylePara">5. El bessó intern presenta una activació més precoç i d'inici més lent que el bessó extern durant el moviment de flexió plantar implicat en el <span class="elsevierStyleItalic"> relevé.</span></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Línies de futur</span></p><p class="elsevierStylePara">Basats en els resultats obtinguts i d'acord amb el paper del múscul abductor del dit gros en el control de l'arc intern del peu, seria interessant de sistematitzar l'observació entre la presència d'errors tècnics com la hiperpronació del peu i l'aparició d'<span class="elsevierStyleItalic">hallux valgus</span> en professionals de la dansa.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Agraïments</span></p><p class="elsevierStylePara">Agraïm la seva col·laboració desinteressada a Cathérine Allard (directora) i als ballarins de la companyia IT Dansa Jove Companyia de l'Institut del Teatre; a Joan Carles Ibáñez (director) i alumnes de la seva Escola de Dansa, i a Carles Blanck i Tanya Yates pels seus comentaris i consells en la redacció de l'estudi.</p><hr></hr><p class="elsevierStylePara">Aquest treball va guanyar el premi a la millor comunicació oral en el Tercer Congrés de la Societat Catalana de Medicina de l'Esport (Andorra, octubre de 2004).</p><p class="elsevierStylePara">Correspondència:<br></br> Nuria Massó. Biomechanics Laboratory.<br></br> EUIF Blanquerna. Ramon Llull University.<br></br> Padilla, 326-332. 08025 Barcelona. Espanya. <br></br> A/e: <a href="mailto:nuriamo@blanquerna.url.es" class="elsevierStyleCrossRefs"> nuriamo@blanquerna.url.es</a></p>" "pdfFichero" => "278v41n149a13089454pdf001.pdf" "tienePdf" => true "PalabrasClave" => array:2 [ "es" => array:1 [ 0 => array:4 [ "clase" => "keyword" "titulo" => "Palabras clave" "identificador" => "xpalclavsec938138" "palabras" => array:4 [ 0 => "Electromiografía" 1 => "Activitat muscular" 2 => "Ballet" 3 => "Extremitat inferior" ] ] ] "en" => array:1 [ 0 => array:4 [ "clase" => "keyword" "titulo" => "Keywords" "identificador" => "xpalclavsec938139" "palabras" => array:4 [ 0 => "Electromiography" 1 => "Muscular activity" 2 => "Ballet" 3 => "Lower limb" ] ] ] ] "tieneResumen" => true "resumen" => array:2 [ "es" => array:1 [ "resumen" => "<span class="elsevierStyleBold">Fonaments:</span> Conèixer les diferències existents en l'activació muscular durant el <span class="elsevierStyleItalic">relevé.</span> <span class="elsevierStyleBold">Participants i mètode:</span> Divuit ballarines de ballet clàssic (14-32 anys). Es practica anàlisi cinètica i cinemàtica. S'analitza el grau de flexió plantar aconseguit i la participació de diversos músculs. Es comparen (test de Wilcoxon) els resultats obtinguts en executar el gest en sisena posició <span class="elsevierStyleItalic">(en parallel)</span> respecte de la primera <span class="elsevierStyleItalic">(en déhors)</span> i en primera posició correcta respecte de la primera posició amb pronació del peu. <span class="elsevierStyleBold">Resultats:</span> El rang de flexió plantar aconseguit és millor en sisena posició que en primera, i millor en primera correcta que en primera pronada. El múscul bessó intern (BI) presenta més activitat en primera posició; l'abductor del dit gros (ADG), en paral·lel o sisena posició, i els peroneals i bessó extern (BE), en pronació del peu en primera posició. El peroneal lateral (PL) presenta diferències durant el <span class="elsevierStyleItalic">relevé </span>(en posició estàtica inicial i en fase ascendent) i l'ADG durant la pujada al <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span>. El BI presenta una activació més precoç i d'inici més lent que el BE en la flexió plantar del <span class="elsevierStyleItalic">relevé.</span> <span class="elsevierStyleBold">Discussió:</span> L'activitat de l'ADG en primera posició tradueix dèficit d'estabilitat de l'arc intern i del primer radi i, per tant, un major risc de lesió. El <span class="elsevierStyleItalic">relevé </span>en sisena posició permet millor grau de flexió plantar que en primera. La pronació del peu ­secundària en mala tècnica­ produeix menor flexió plantar. L'ADG treballa més en <span class="elsevierStyleItalic">parallel</span> que en <span class="elsevierStyleItalic"> déhors,</span> tot evitant la rotació externa del maluc. Les diferències del PL es relacionen amb la presència de pronació del peu: treballa més en pronació." ] "en" => array:1 [ "resumen" => "<span class="elsevierStyleBold">Background: </span>To determine differences in muscular activation during <span class="elsevierStyleItalic">relevé.</span> <span class="elsevierStyleBold">Participants and method: </span>Eighteen classical dancers (aged 14-32 years) participated in this study. Kinetic and cinematic analysis was performed. The degree of plantar flexion achieved and the involvement of distinct muscles were analyzed. The results obtained were compared (Wilcoxon's test) on executing <span class="elsevierStyleItalic">relevé </span>in sixth position ( <span class="elsevierStyleItalic">en parallel</span>) and in correct first position ( <span class="elsevierStyleItalic">en déhors</span>) with respect to first position with foot pronation. <span class="elsevierStyleBold">Results: </span>A greater range of plantar flexion was achieved in sixth position than in first position, and in correct first position than in pronated first position. The internal gemellus muscle showed greater activity in first position; the abductor muscle of big toe (ABT) <span class="elsevierStyleItalic">en parallel</span> or sixth position and the peroneal muscles and external gemellus muscle in pronated first position. The lateral peroneal muscle showed differences during <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span> (in static initial position and the rising phase) and the ABT during the rise to <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span>. The internal gemellus muscle showed earlier and slower activation than the external gemellus muscle in plantar flexion during <span class="elsevierStyleItalic">relevé</span>. <span class="elsevierStyleBold">Discussion: </span>The ABT shows greater activity when the hips are <span class="elsevierStyleItalic">en parallel</span> than when they are turned out ( <span class="elsevierStyleItalic">en dehors</span>).The lower activity of the ABT in first position ( <span class="elsevierStyleItalic">en dehors</span>) may lead to a lack of stability in the longitudinal arch and first ray and consequently to a greater risk of injury. Relevé in sixth position allows greater plantar flexion than that in first position. Pronation of the foot ­ due to faulty technique ­ allows less plantar flexion. The differences found in muscular activity of the lateral peroneal muscle are related to the presence of foot pronation, with pronation producing greater activity." ] ] "multimedia" => array:24 [ 0 => array:8 [ "identificador" => "fig1" "etiqueta" => "Figura 1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v41n149-13089454fig01.jpg" "Alto" => 377 "Ancho" => 496 "Tamanyo" => 46716 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Demiplié en segona posició, en què es manifesta un efecte de torsió al genoll i el peu per manca de rotació externa del maluc." ] ] 1 => array:8 [ "identificador" => "fig2" "etiqueta" => "Figura 2" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v41n149-13089454fig02.jpg" "Alto" => 444 "Ancho" => 411 "Tamanyo" => 52383 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Posicions adoptades en les diverses fases del gest analitzat." ] ] 2 => array:8 [ "identificador" => "fig3" "etiqueta" => "Figura 3" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v41n149-13089454fig03.jpg" "Alto" => 543 "Ancho" => 432 "Tamanyo" => 47794 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Càmera CCD i marcadors d'infraroig (IR)." ] ] 3 => array:8 [ "identificador" => "fig4" "etiqueta" => "Figura 4" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v41n149-13089454fig04.jpg" "Alto" => 410 "Ancho" => 418 "Tamanyo" => 49425 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Model biomecànic. Col·locació de marques i elèctrodes: a) visió posterior; b) visió posterolateral, i c) visió posteromedial." ] ] 4 => array:8 [ "identificador" => "tbl1" "etiqueta" => "Figura 5" "tipo" => "MULTIMEDIATABLA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "tabla" => array:1 [ "tablatextoimagen" => array:1 [ 0 => array:1 [ "tablaImagen" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagenFichero" => "278v41n149-13089454tab05.gif" "imagenAlto" => 465 "imagenAncho" => 700 "imagenTamanyo" => 369881 ] ] ] ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Posicions adoptades pel peu en les diverses fases del gest analitzat." ] ] 5 => array:8 [ "identificador" => "fig5" "etiqueta" => "Figura 6" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v41n149-13089454fig06.jpg" "Alto" => 455 "Ancho" => 454 "Tamanyo" => 77962 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Electromiògraf del sistema ELITE, amb el receptor telemètric en la part superior." ] ] 6 => array:8 [ "identificador" => "fig6" "etiqueta" => "Figura 7" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v41n149-13089454fig07.jpg" "Alto" => 766 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 65920 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Efecte de l'aplicació del càlcul de la Root Mean Square (RMS) sobre els traçats electromiogràfics obtinguts." ] ] 7 => array:8 [ "identificador" => "tbl2" "etiqueta" => "Figura 8" "tipo" => "MULTIMEDIATABLA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "tabla" => array:1 [ "tablatextoimagen" => array:1 [ 0 => array:1 [ "tablaImagen" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagenFichero" => "278v41n149-13089454tab08.gif" "imagenAlto" => 603 "imagenAncho" => 700 "imagenTamanyo" => 328547 ] ] ] ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Exemple de l'evolució de l'angle plantar (FXPLN) durant l'execució del gest analitzat i segons la posició adoptada." ] ] 8 => array:8 [ "identificador" => "tbl3" "etiqueta" => "Figura 9" "tipo" => "MULTIMEDIATABLA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "tabla" => array:1 [ "tablatextoimagen" => array:1 [ 0 => array:1 [ "tablaImagen" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagenFichero" => "278v41n149-13089454tab09.gif" "imagenAlto" => 594 "imagenAncho" => 700 "imagenTamanyo" => 472270 ] ] ] ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Comparació de la mitjana de RMS entre les posicions sisena i primera. Valors de significança bilateral asimptòtica obtinguts mitjançant el test de Wilcoxon. 6 > 1: mitjana de RMS significativament més gran en sisena posició; 1 > 6: mitjana de RMS significativament més gran en primera posició." ] ] 9 => array:8 [ "identificador" => "tbl4" "etiqueta" => "Figura 10" "tipo" => "MULTIMEDIATABLA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "tabla" => array:1 [ "tablatextoimagen" => array:1 [ 0 => array:1 [ "tablaImagen" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagenFichero" => "278v41n149-13089454tab10.gif" "imagenAlto" => 567 "imagenAncho" => 700 "imagenTamanyo" => 450839 ] ] ] ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Comparació de la mitjana de RMS entre primera posició i primera posició pronada. Valors de significança bilateral asimptòtica obtinguts mitjançant el test de Wilcoxon. 1 > 1p: mitjana de RMS significativament més gran en primera posició; 1p > 1: mitjana de RMS significativament més gran en primera posició pronada." ] ] 10 => array:8 [ "identificador" => "tbl5" "etiqueta" => "Figura 11" "tipo" => "MULTIMEDIATABLA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "tabla" => array:1 [ "tablatextoimagen" => array:1 [ 0 => array:1 [ "tablaImagen" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagenFichero" => "278v41n149-13089454tab11.gif" "imagenAlto" => 1476 "imagenAncho" => 700 "imagenTamanyo" => 1172325 ] ] ] ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Comparació del Valor Quadràtic Mitjà de l'activitat muscular durant el gest analitzat en les seves diverses fases, en un dels individus analitzats. Es representen únicament alguns músculs i les fases en què s'han trobat diferències estadísticament significatives. Les línies verticals marquen el canvi de fase per a cada múscul." ] ] 11 => array:8 [ "identificador" => "fig7" "etiqueta" => "Figura 12" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v41n149-13089454fig12.jpg" "Alto" => 1266 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 73399 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Representació gràfica de l'evolució de l'activitat muscular (RMS) en relació amb l'angle de flexió plantar. S'hi observen els comportaments diferents de la corba." ] ] 12 => array:5 [ "identificador" => "fig8" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" ] 13 => array:5 [ "identificador" => "fig9" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" ] 14 => array:5 [ "identificador" => "fig10" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" ] 15 => array:5 [ "identificador" => "fig11" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" ] 16 => array:5 [ "identificador" => "tbl6" "tipo" => "MULTIMEDIATABLA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" ] 17 => array:5 [ "identificador" => "fig12" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" ] 18 => array:5 [ "identificador" => "fig13" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" ] 19 => array:5 [ "identificador" => "tbl7" "tipo" => "MULTIMEDIATABLA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" ] 20 => array:5 [ "identificador" => "tbl8" "tipo" => "MULTIMEDIATABLA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" ] 21 => array:5 [ "identificador" => "tbl9" "tipo" => "MULTIMEDIATABLA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" ] 22 => array:5 [ "identificador" => "tbl10" "tipo" => "MULTIMEDIATABLA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" ] 23 => array:5 [ "identificador" => "fig14" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" ] ] "bibliografia" => array:2 [ "titulo" => "Bibliograf¿a" "seccion" => array:1 [ 0 => array:1 [ "bibliografiaReferencia" => array:38 [ 0 => array:3 [ "identificador" => "bib1" "etiqueta" => "1" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Overuse foot and ankle injuries in ballet. Clin Podiatr Med Surg. 1997;14:525-32." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Overuse foot and ankle injuries in ballet." "idioma" => "af" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Denton J." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Clin Podiatr Med Surg" "fecha" => "1997" "volumen" => "14" "paginaInicial" => "525" "paginaFinal" => "32" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9257039" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 1 => array:3 [ "identificador" => "bib2" "etiqueta" => "2" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Knee overuse injuries in dance. J Dance Med Sci. 2001;5:16-20." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Knee overuse injuries in dance." "idioma" => "nl" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Jenkinson DM" 1 => "Bolin DJ." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "J Dance Med Sci" "fecha" => "2001" "volumen" => "5" "paginaInicial" => "16" "paginaFinal" => "20" ] ] ] ] ] ] 2 => array:3 [ "identificador" => "bib3" "etiqueta" => "3" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Dance medicine. A comprehensive guide. Chicago: Pluribus Press; 1987." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Dance medicine. A comprehensive guide. Chicago: Pluribus Press; 1987." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Ryan AJ" 1 => "Stephens RE." ] ] ] ] ] ] ] ] 3 => array:3 [ "identificador" => "bib4" "etiqueta" => "4" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Hip problems in dancers. J Dance Med Sci. 2001;5:7-10." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Hip problems in dancers." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Stone D." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "J Dance Med Sci" "fecha" => "2001" "volumen" => "5" "paginaInicial" => "7" "paginaFinal" => "10" ] ] ] ] ] ] 4 => array:3 [ "identificador" => "bib5" "etiqueta" => "5" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Hip and knee injuries in dancers. J Dance Med Sci. 2000;4:23-9." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Hip and knee injuries in dancers." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Teitz CC." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "J Dance Med Sci" "fecha" => "2000" "volumen" => "4" "paginaInicial" => "23" "paginaFinal" => "9" ] ] ] ] ] ] 5 => array:3 [ "identificador" => "bib6" "etiqueta" => "6" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Os trigonum impingement syndrome in dancers. J Dance Med Sci. 2000;4:99-102." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Os trigonum impingement syndrome in dancers." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Kadel N" 1 => "Micheli LJ" 2 => "Solomon R." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "J Dance Med Sci" "fecha" => "2000" "volumen" => "4" "paginaInicial" => "99" "paginaFinal" => "102" ] ] ] ] ] ] 6 => array:3 [ "identificador" => "bib7" "etiqueta" => "7" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Foot and ankle injuries in dance. Clin Sports Med. 2000;19:351-68." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Foot and ankle injuries in dance." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Macintyre J" 1 => "Joy E." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Clin Sports Med" "fecha" => "2000" "volumen" => "19" "paginaInicial" => "351" "paginaFinal" => "68" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10740764" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 7 => array:3 [ "identificador" => "bib8" "etiqueta" => "8" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Pie en danza: enfermedades profesionales. El Peu. 2001;21:139-44." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Pie en danza: enfermedades profesionales." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Massó N" 1 => "Pérez E." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "El Peu" "fecha" => "2001" "volumen" => "21" "paginaInicial" => "139" "paginaFinal" => "44" ] ] ] ] ] ] 8 => array:3 [ "identificador" => "bib9" "etiqueta" => "9" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Lower leg injuries in dance. J Dance Med Sci. 2001;5:21-6." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Lower leg injuries in dance." "idioma" => "nl" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Somogyi DM." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "J Dance Med Sci" "fecha" => "2001" "volumen" => "5" "paginaInicial" => "21" "paginaFinal" => "6" ] ] ] ] ] ] 9 => array:3 [ "identificador" => "bib10" "etiqueta" => "10" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Preventing dance injuries: An interdisciplinary perspective. Reston, VA: American Alliance for Health, Physical Education, Recreation and Dance; 1990." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Preventing dance injuries: An interdisciplinary perspective. Reston, VA: American Alliance for Health, Physical Education, Recreation and Dance; 1990." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Solomon R" 1 => "Minton SC" 2 => "Solomon J." ] ] ] ] ] ] ] ] 10 => array:3 [ "identificador" => "bib11" "etiqueta" => "11" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Bone-on-bone forces at the ankle joint during a rapid dynamic movement. International series. En: Biomechanics. Illinois: Human Kinetics Publishers; 1985. IX-A,5-A:71-6." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Bone-on-bone forces at the ankle joint during a rapid dynamic movement. International series. En: Biomechanics. Illinois: Human Kinetics Publishers; 1985. IX-A,5-A:71-6." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Galea V" 1 => "Norman RW." ] ] ] ] ] ] ] ] 11 => array:3 [ "identificador" => "bib12" "etiqueta" => "12" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Biomechanical analysis of maximal pedal stress during ballet stance. J Am Podiatr Med Assoc. 1987;77:484-9." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Biomechanical analysis of maximal pedal stress during ballet stance." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Kravitz SR" 1 => "Huber S" 2 => "Ruziskey JA" 3 => "Murgia CJ." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.7547/87507315-77-9-484" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Am Podiatr Med Assoc" "fecha" => "1987" "volumen" => "77" "paginaInicial" => "484" "paginaFinal" => "9" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3668824" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 12 => array:3 [ "identificador" => "bib13" "etiqueta" => "13" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Dance technique and injury prevention. New York: Theatre Arts Books/Routledge; 1988." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Dance technique and injury prevention. New York: Theatre Arts Books/Routledge; 1988." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Howse J" 1 => "Hancock S." ] ] ] ] ] ] ] ] 13 => array:3 [ "identificador" => "bib14" "etiqueta" => "14" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Estudi electromiogràfic de l'extremitat inferior en un grup de ballarines. Apunts. 1993;30:7-21." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Estudi electromiogràfic de l'extremitat inferior en un grup de ballarines." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Massó N." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Apunts" "fecha" => "1993" "volumen" => "30" "paginaInicial" => "7" "paginaFinal" => "21" ] ] ] ] ] ] 14 => array:3 [ "identificador" => "bib15" "etiqueta" => "15" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Electromyography of hallux valgus. Clin Orthop. 1974;101:220-4." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Electromyography of hallux valgus." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Masaru L" 1 => "Basmajian JV." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Clin Orthop" "fecha" => "1974" "volumen" => "101" "paginaInicial" => "220" "paginaFinal" => "4" ] ] ] ] ] ] 15 => array:3 [ "identificador" => "bib16" "etiqueta" => "16" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "The biomechanics of hallux valgus in pronated feet. J Am Podiatry Assoc. 1974;64:193-201." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "The biomechanics of hallux valgus in pronated feet." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Shaw AH." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.7547/87507315-64-4-193" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Am Podiatry Assoc" "fecha" => "1974" "volumen" => "64" "paginaInicial" => "193" "paginaFinal" => "201" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/4826078" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 16 => array:3 [ "identificador" => "bib17" "etiqueta" => "17" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Biomechanics of hallux valgus and spread foot. Foot Ankle. 1986;7:26-39." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Biomechanics of hallux valgus and spread foot." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Snijders CJ" 1 => "Snijder JG" 2 => "Philippens MM." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1177/107110078600700106" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Foot Ankle" "fecha" => "1986" "volumen" => "7" "paginaInicial" => "26" "paginaFinal" => "39" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3744202" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 17 => array:3 [ "identificador" => "bib18" "etiqueta" => "18" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Quince lecciones sobre patología del pie. Barcelona: Springer; 2000." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Quince lecciones sobre patología del pie. Barcelona: Springer; 2000." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Viladot A." ] ] ] ] ] ] ] ] 18 => array:3 [ "identificador" => "bib19" "etiqueta" => "19" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Electromyographic analysis of standing posture and demi-plié in ballet and modern dancers. Med Sci Sports Exerc. 1994;26:771-82." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Electromyographic analysis of standing posture and demi-plié in ballet and modern dancers." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:6 [ 0 => "Trepman E" 1 => "Gellman RE" 2 => "Solomon R" 3 => "Murthy KR" 4 => "Micheli LJ" 5 => "De Luca CJ." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc" "fecha" => "1994" "volumen" => "26" "paginaInicial" => "771" "paginaFinal" => "82" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8052117" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 19 => array:3 [ "identificador" => "bib20" "etiqueta" => "20" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Electromyographic analysis of grand-plié in ballet and modern dancers. Med Sci Sports Exerc. 1998;32:1708-20." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Electromyographic analysis of grand-plié in ballet and modern dancers." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Trepman E" 1 => "Gellman RE" 2 => "Micheli LJ" 3 => "De Luca CJ." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc" "fecha" => "1998" "volumen" => "32" "paginaInicial" => "1708" "paginaFinal" => "20" ] ] ] ] ] ] 20 => array:3 [ "identificador" => "bib21" "etiqueta" => "21" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Electromyographic comparison of the développé devant at barre and centre. J Dance Med Sci. 2001;5:69-74." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Electromyographic comparison of the développé devant at barre and centre." "idioma" => "fr" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Wilmerding MV" 1 => "Heyward VH" 2 => "King M" 3 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "J Dance Med Sci" "fecha" => "2001" "volumen" => "5" "paginaInicial" => "69" "paginaFinal" => "74" ] ] ] ] ] ] 21 => array:3 [ "identificador" => "bib22" "etiqueta" => "22" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Estudio en dinámica de la huella plantar de la bailarina. Nassarre XI. 1995;1-2:325-44." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Estudio en dinámica de la huella plantar de la bailarina." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Massó N." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:4 [ "tituloSerie" => "Nassarre XI" "fecha" => "1995" "paginaInicial" => "1" "paginaFinal" => "2" ] ] ] ] ] ] 22 => array:3 [ "identificador" => "bib23" "etiqueta" => "23" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Introduction to surface electromyography. Maryland: Aspen Publishers, Inc.; 1998." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Introduction to surface electromyography. Maryland: Aspen Publishers, Inc.; 1998." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Cram JR" 1 => "Kasman GS." ] ] ] ] ] ] ] ] 23 => array:3 [ "identificador" => "bib24" "etiqueta" => "24" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "European Recommendations for Surface Electromyography. SENIAM Project. Roessingh Research and Development; 1999." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "European Recommendations for Surface Electromyography. SENIAM Project. Roessingh Research and Development; 1999." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Hermens HJ" 1 => "Freriks B" 2 => "Merletti R" 3 => "Stegeman D" 4 => "Blok J" 5 => "Rau G" 6 => "et al." ] ] ] ] ] ] ] ] 24 => array:3 [ "identificador" => "bib25" "etiqueta" => "25" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Morfologia i biomecànica del peu en el ballet [tesis doctoral]. Barcelona: Universitat de Barcelona; 1991." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Morfologia i biomecànica del peu en el ballet [tesis doctoral]. Barcelona: Universitat de Barcelona; 1991." "idioma" => "it" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Massó N." ] ] ] ] ] ] ] ] 25 => array:3 [ "identificador" => "bib26" "etiqueta" => "26" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Human walking. Baltimore: Williams and Wilkins; 1994." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Human walking. Baltimore: Williams and Wilkins; 1994." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Rose J" 1 => "Gamble G." ] ] ] ] ] ] ] ] 26 => array:3 [ "identificador" => "bib27" "etiqueta" => "27" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Anatomie appliquée a la danse. Paris: Amphora; 1984." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Anatomie appliquée a la danse. Paris: Amphora; 1984." "idioma" => "fr" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Bordier G." ] ] ] ] ] ] ] ] 27 => array:3 [ "identificador" => "bib28" "etiqueta" => "28" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Fisiología articular. Tomo 2. Madrid: Panamericana; 1998." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Fisiología articular. Tomo 2. Madrid: Panamericana; 1998." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Kapandji I." ] ] ] ] ] ] ] ] 28 => array:3 [ "identificador" => "bib29" "etiqueta" => "29" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Lecciones básicas de biomecánica del aparato locomotor. Barcelona: Springer; 2000." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Lecciones básicas de biomecánica del aparato locomotor. Barcelona: Springer; 2000." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Viladot Voegeli A." ] ] ] ] ] ] ] ] 29 => array:3 [ "identificador" => "bib30" "etiqueta" => "30" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "The role of the flexor hallucis longus and peroneus longus in the stabilizations of the ballet foot. J Dance Med Sci. 2000;4:86-9." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "The role of the flexor hallucis longus and peroneus longus in the stabilizations of the ballet foot." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Femino JE" 1 => "Trepman E" 2 => "Chisholm K" 3 => "Razzano L." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "J Dance Med Sci" "fecha" => "2000" "volumen" => "4" "paginaInicial" => "86" "paginaFinal" => "9" ] ] ] ] ] ] 30 => array:3 [ "identificador" => "bib31" "etiqueta" => "31" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Degenerative changes in the first metatarso-phalangeal joint of ballet dancers. Acta Orthop Scand. 1978; 49:317-9." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Degenerative changes in the first metatarso-phalangeal joint of ballet dancers." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Ambre T" 1 => "Nilsson BE." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Acta Orthop Scand" "fecha" => "1978" "volumen" => "49" "paginaInicial" => "317" "paginaFinal" => "9" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/685679" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 31 => array:3 [ "identificador" => "bib32" "etiqueta" => "32" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Lesions articulaires et musculaires chez les danseurs. Acta Orthop Belg. 1983;49:112-6." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Lesions articulaires et musculaires chez les danseurs." "idioma" => "fr" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Baillon JM." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Acta Orthop Belg" "fecha" => "1983" "volumen" => "49" "paginaInicial" => "112" "paginaFinal" => "6" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6868974" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 32 => array:3 [ "identificador" => "bib33" "etiqueta" => "33" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "The dancers's foot book. Pennington: Dance Horizons/Princeton Book Company; 1990." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "The dancers's foot book. Pennington: Dance Horizons/Princeton Book Company; 1990." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Spilken TL." ] ] ] ] ] ] ] ] 33 => array:3 [ "identificador" => "bib34" "etiqueta" => "34" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Patología del antepié. 4.ª ed. Barcelona: Springer; 2001." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Patología del antepié. 4.ª ed. Barcelona: Springer; 2001." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Viladot Pericé A." ] ] ] ] ] ] ] ] 34 => array:3 [ "identificador" => "bib35" "etiqueta" => "35" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Anatomy of movement. Seattle: Eastland Press; 1993." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Anatomy of movement. Seattle: Eastland Press; 1993." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Calais-Germain B." ] ] ] ] ] ] ] ] 35 => array:3 [ "identificador" => "bib36" "etiqueta" => "36" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Músculos: pruebas, funciones y dolor postural. Madrid: Marbán; 2000." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Músculos: pruebas, funciones y dolor postural. Madrid: Marbán; 2000." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Kendall FP" 1 => "McCreary EK" 2 => "Provance PG." ] ] ] ] ] ] ] ] 36 => array:3 [ "identificador" => "bib37" "etiqueta" => "37" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Altered reflex sensitivity after repeated and prolonged passive muscle stretching. J Appl Physiol. 1999;86:1283-91." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Altered reflex sensitivity after repeated and prolonged passive muscle stretching." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Avela J" 1 => "Kyröläinen H" 2 => "Komi PV." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1152/jappl.1999.86.4.1283" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Appl Physiol" "fecha" => "1999" "volumen" => "86" "paginaInicial" => "1283" "paginaFinal" => "91" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10194214" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 37 => array:3 [ "identificador" => "bib38" "etiqueta" => "38" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "referenciaCompleta" => "Crosstalk in surface electromyography: theoretical and practical estimates. J Electromyogr Kinesiol.1994;4:15-26." "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Crosstalk in surface electromyography: theoretical and practical estimates. J Electromyogr Kinesiol.1994;4:15-26." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Winter DA" 1 => "Fuglevand AJ" 2 => "Archer SE." ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "url" => "/X8866581/0000004100000149/v0_201801081421/XX886658106894540/v0_201801081421/ct/main.assets" "Apartado" => array:4 [ "identificador" => "71856" "tipo" => "SECCION" "es" => array:2 [ "titulo" => "Treballs originals" "idiomaDefecto" => true ] "idiomaDefecto" => "es" ] "PDF" => "https://static.elsevier.es/multimedia/X8866581/0000004100000149/v0_201801081421/XX886658106894540/v0_201801081421/ct/278v41n149a13089454pdf001.pdf?idApp=UINPBA00004N&text.app=https://apunts.org/" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658106894540?idApp=UINPBA00004N" ]
Article information
ISSN: X8866581Original language: Català
The statistics are updated each day
| Year/Month | Html | Total | |
|---|---|---|---|
| 2024 November | 14 | 4 | 18 |
| 2024 October | 95 | 32 | 127 |
| 2024 September | 109 | 26 | 135 |
| 2024 August | 116 | 40 | 156 |
| 2024 July | 60 | 26 | 86 |
| 2024 June | 44 | 22 | 66 |
| 2024 May | 63 | 40 | 103 |
| 2024 April | 50 | 26 | 76 |
| 2024 March | 52 | 27 | 79 |
| 2024 February | 42 | 21 | 63 |
| 2024 January | 40 | 24 | 64 |
| 2023 December | 33 | 30 | 63 |
| 2023 November | 43 | 41 | 84 |
| 2023 October | 45 | 36 | 81 |
| 2023 September | 51 | 36 | 87 |
| 2023 August | 48 | 7 | 55 |
| 2023 July | 49 | 24 | 73 |
| 2023 June | 55 | 20 | 75 |
| 2023 May | 71 | 19 | 90 |
| 2023 April | 41 | 24 | 65 |
| 2023 March | 84 | 25 | 109 |
| 2023 February | 60 | 15 | 75 |
| 2023 January | 44 | 23 | 67 |
| 2022 December | 80 | 29 | 109 |
| 2022 November | 59 | 33 | 92 |
| 2022 October | 89 | 28 | 117 |
| 2022 September | 64 | 37 | 101 |
| 2022 August | 50 | 29 | 79 |
| 2022 July | 38 | 40 | 78 |
| 2022 June | 48 | 31 | 79 |
| 2022 May | 34 | 38 | 72 |
| 2022 April | 33 | 34 | 67 |
| 2022 March | 31 | 30 | 61 |
| 2022 February | 42 | 39 | 81 |
| 2022 January | 41 | 46 | 87 |
| 2021 December | 26 | 25 | 51 |
| 2021 November | 42 | 43 | 85 |
| 2021 October | 42 | 32 | 74 |
| 2021 September | 26 | 31 | 57 |
| 2021 August | 39 | 24 | 63 |
| 2021 July | 36 | 18 | 54 |
| 2021 June | 32 | 23 | 55 |
| 2021 May | 47 | 36 | 83 |
| 2021 April | 53 | 51 | 104 |
| 2021 March | 5 | 2 | 7 |
| 2020 December | 26 | 13 | 39 |
| 2020 November | 16 | 13 | 29 |
| 2020 October | 15 | 8 | 23 |
| 2020 September | 19 | 38 | 57 |
| 2020 August | 22 | 25 | 47 |
| 2020 July | 19 | 26 | 45 |
| 2020 June | 20 | 31 | 51 |
| 2020 May | 40 | 27 | 67 |
| 2020 April | 24 | 15 | 39 |
| 2020 March | 24 | 17 | 41 |
| 2020 February | 24 | 24 | 48 |
| 2020 January | 16 | 12 | 28 |
| 2019 December | 35 | 24 | 59 |
| 2019 November | 15 | 5 | 20 |
| 2019 October | 31 | 24 | 55 |
| 2019 September | 31 | 10 | 41 |
| 2019 August | 32 | 16 | 48 |
| 2019 July | 22 | 20 | 42 |
| 2019 June | 29 | 34 | 63 |
| 2019 May | 35 | 20 | 55 |
| 2019 April | 42 | 32 | 74 |
| 2019 March | 32 | 20 | 52 |
| 2019 February | 33 | 26 | 59 |
| 2019 January | 40 | 36 | 76 |
| 2018 December | 59 | 37 | 96 |
| 2018 November | 57 | 29 | 86 |
| 2018 October | 119 | 29 | 148 |
| 2018 September | 56 | 24 | 80 |
| 2018 August | 40 | 17 | 57 |
| 2018 July | 106 | 12 | 118 |
| 2018 June | 34 | 8 | 42 |
| 2018 May | 14 | 9 | 23 |
| 2018 April | 44 | 17 | 61 |
| 2018 March | 25 | 20 | 45 |
| 2018 February | 26 | 3 | 29 |
| 2018 January | 41 | 4 | 45 |
| 2017 December | 53 | 13 | 66 |
| 2017 November | 30 | 6 | 36 |
| 2017 October | 22 | 7 | 29 |
| 2017 September | 36 | 12 | 48 |
| 2017 August | 40 | 21 | 61 |
| 2017 July | 33 | 25 | 58 |
| 2017 June | 43 | 23 | 66 |
| 2017 May | 65 | 34 | 99 |
| 2017 April | 56 | 29 | 85 |
| 2017 March | 42 | 36 | 78 |
| 2017 February | 61 | 34 | 95 |
| 2017 January | 34 | 11 | 45 |
| 2016 December | 38 | 15 | 53 |
| 2016 November | 57 | 11 | 68 |
| 2016 October | 62 | 12 | 74 |
| 2016 September | 30 | 9 | 39 |
| 2016 August | 25 | 5 | 30 |
| 2016 July | 22 | 12 | 34 |
| 2016 June | 37 | 18 | 55 |
| 2016 May | 45 | 12 | 57 |
| 2016 April | 36 | 25 | 61 |
| 2016 March | 40 | 16 | 56 |
| 2016 February | 63 | 9 | 72 |
| 2016 January | 68 | 11 | 79 |
| 2015 December | 84 | 18 | 102 |
| 2015 November | 84 | 9 | 93 |
| 2015 October | 124 | 6 | 130 |
| 2015 September | 44 | 14 | 58 |
| 2015 August | 46 | 8 | 54 |
| 2015 July | 102 | 11 | 113 |
| 2015 June | 33 | 5 | 38 |
| 2015 May | 49 | 14 | 63 |
| 2015 April | 35 | 6 | 41 |
| 2015 March | 54 | 4 | 58 |
| 2015 February | 73 | 5 | 78 |
| 2015 January | 39 | 6 | 45 |
| 2014 December | 50 | 10 | 60 |
| 2014 November | 53 | 4 | 57 |
| 2014 October | 70 | 9 | 79 |
| 2014 September | 33 | 5 | 38 |
| 2014 August | 25 | 10 | 35 |
| 2014 July | 16 | 14 | 30 |
Show all
