Guia de Pràctica Clínica de les lesions musculars. Epidemiologia, diagnòstic, tractament i prevenció Versió 4.5 (9 de febrer de 2009)

array:20 ["pii" => "XX886658109460553" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2009-10-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2009;44:179-203" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 12472 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 419 "HTML" => 9038 "PDF" => 3015 ] ] "Traduccion" => array:1 [ "es" => array:16 [ "pii" => "X0213371709460323" "issn" => "02133717" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2009-10-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2009;44:179-203" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 42035 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 151 "HTML" => 21397 "PDF" => 20487 ] ] "es" => array:10 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Guía de Práctica Clínica de las lesiones musculares. Epidemiología, diagnóstico, tratamiento y prevención Versión 4.5 (9 de febrero de 2009)" "tienePdf" => "es" "tieneTextoCompleto" => "es" "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "179" "paginaFinal" => "203" ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "en" => array:1 [ "titulo" => "Clinical Practice Guide for Muscular Injuries. Epidemiology, diagnosis, treatment and prevention" ] ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "es" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "es" => true ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:7 [ "identificador" => "fig1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "277v44n164-13146032fig1.jpg" "Alto" => 285 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 57693 ] ] "descripcion" => array:1 [ "es" => "-13146032fig1.jpg" width="2162" height="883" alt="Tabla I Clasificación de las lesiones musculares con criterios histopatológicos. (Las lesiones de grado 0 se entienden como lesiones en las que queda afectado muy poco tejido muscular. Si la lesión es más extensa pueden comportarse como les" ] ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Servicios Médicos del Futbol Club Barcelona" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Servicios Médicos" "apellidos" => "del Futbol Club Barcelona" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "es" "Traduccion" => array:1 [ "ct" => array:8 [ "pii" => "XX886658109460553" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "ct" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658109460553?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371709460323?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/02133717/0000004400000164/v0_201801081420/X0213371709460323/v0_201801081421/es/main.assets" ] ] "itemSiguiente" => array:16 [ "pii" => "XX886658109460561" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2009-10-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2009;44:204-9" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 2927 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 186 "HTML" => 1980 "PDF" => 761 ] ] "ct" => array:10 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "L'esport en l'obra de Hans Erni" "tienePdf" => "ct" "tieneTextoCompleto" => "ct" "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "204" "paginaFinal" => "209" ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "es" => array:1 [ "titulo" => "Sport in the work of Hans Erni" ] ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "ct" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "ct" => true ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:7 [ "identificador" => "fig1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146056fig1.jpg" "Alto" => 580 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 110428 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => ""> Figura 1 " ] ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Ramon Balius i Juli" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Ramon" "apellidos" => "Balius i Juli" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "Traduccion" => array:1 [ "es" => array:8 [ "pii" => "X0213371709460331" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "es" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371709460331?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658109460561?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/X8866581/0000004400000164/v0_201801081402/XX886658109460561/v0_201801081404/ct/main.assets" ] "itemAnterior" => array:16 [ "pii" => "XX886658109460545" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2009-10-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2009;44:174-8" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 5933 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 192 "HTML" => 4438 "PDF" => 1303 ] ] "ct" => array:11 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Quina és l'evidència científica als programes de prevenció de lesió muscular?" "tienePdf" => "ct" "tieneTextoCompleto" => "ct" "tieneResumen" => array:2 [ 0 => "en" 1 => "es" ] "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "174" "paginaFinal" => "178" ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "es" => array:1 [ "titulo" => "Which is the scientific evidence for prevention programs for muscle strains?" ] ] "contieneResumen" => array:2 [ "en" => true "es" => true ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "ct" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "ct" => true ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Árni Árnason" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Árni" "apellidos" => "Árnason" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "Traduccion" => array:1 [ "es" => array:8 [ "pii" => "X0213371709460315" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "es" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371709460315?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658109460545?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/X8866581/0000004400000164/v0_201801081402/XX886658109460545/v0_201801081403/ct/main.assets" ] "ct" => array:12 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Guia de Pràctica Clínica de les lesions musculars. Epidemiologia, diagnòstic, tractament i prevenció Versió 4.5 (9 de febrer de 2009)" "tieneTextoCompleto" => true "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "179" "paginaFinal" => "203" ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:3 [ "autoresLista" => "Serveis Mèdics del Fútbol Club Barcelona" "autores" => array:1 [ 0 => array:3 [ "nombre" => "Serveis Mèdics" "apellidos" => "del Fútbol Club Barcelona" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "a" "identificador" => "affa" ] ] ] ] "afiliaciones" => array:1 [ 0 => array:3 [ "entidad" => "0" "etiqueta" => "a" "identificador" => "affa" ] ] ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "es" => array:1 [ "titulo" => "Clinical Practice Guide for Muscular Injuries. Epidemiology, diagnosis, treatment and prevention" ] ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:7 [ "identificador" => "fig1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig1.jpg" "Alto" => 283 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 57017 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig1.jpg" width="2158" height="875" alt="Taula I Classificació de les lesions musculars amb criteris histopatològics. (Les lesions de grau 0 les entenem com lesions on queda afectat molt poc teixit muscular. En el cas de que la lesió fos més extensa poden comportar-se com a l" ] ] ] "textoCompleto" => "INTRODUCCIÓLes lesions musculars són molt freqüents en el món de l'esport, especialment en el futbol. Els estudis epidemiològics més recents mostren que les lesions musculars suposen més del 30% de totes les lesions (1,8-2,2/1.000 hores d'exposició), fet que representa que un equip professional de futbol pateix una mitjana de 12 lesions musculars per temporada, que equivalen a més de 300 dies baixa esportiva1-4. En altres esports professionals, com el bàsquet i l'handbol, la incidència també és alta, però no arriba als valors obtinguts en el futbol.Tot i la seva alta freqüència i el interès per buscar solucions, hi ha poca evidència científica en aspectes tan importants com són la prevenció i el tractament. Alguns punts febles els ressaltem a continuació: • El diagnòstic de les lesions musculars es basa en la clínica, fonamentalment en la simptomatologia i especialment en l'anamnesi del mecanisme lesional i l'exploració física. Els estudis d'imatge mitjançant l'ecografia múscul-esquelètica i la ressonància magnètica (RM) són complementaris, tot i que cada vegada poden ser més útils a l'hora de confirmar un diagnòstic i sobretot emetre un pronòstic5-7. No es disposa d'un marcador bioquímic prou específic que ajudi al diagnòstic de gravetat i al pronòstic definitiu de cadascuna de les diferents lesions musculars8,9.• La pauta de tractament de les lesions musculars no segueix un model únic, tot i que no s'han modificat gaire les diferents alternatives10-12. Darrerament s'han obert noves expectatives gràcies a la recerca en l'àmbit de la reparació i de la regeneració biològica13-15.• Determinats programes de prevenció primària i secundària poden disminuir la incidència de patir lesions musculars, però l'evidència científica encara és limitada i només s'ha pogut comprovar en determinats grups d'esportistes16-20.L'objectiu d'aquest document és protocol·litzar les actituds diagnòstiques, terapèutiques i preventives que cal prendre davant les diferents lesions musculars que pateixen els esportistes del FC Barcelona. No pretén ser una revisió exhaustiva de la patologia muscular en l'esport sinó un document de treball clar, pràctic i complet. Els protocols es basen en el coneixement actual i l'experiència dels darrers anys en el treball diari amb aquest tipus de lesions.CLASSIFICACIÓ DE LES LESIONS MUSCULARSLes lesions musculars es classifiquen, segons el mecanisme lesional, de forma clàssica en extrínseques (o directes) o intrínseques (o indirectes). • Les lesions extrínseques, per contusió amb l'oponent o amb un objecte, es classifiquen segons la severitat en lleus o benignes (grau I), moderades (grau II) o greus (grau III). Poden coexistir amb laceració o no.• Les lesions intrínseques, per estirament, es produeixen per l'aplicació d'una força tensional superior a la resistència del teixit, quan aquest està en contracció activa (contracció excèntrica). La força i la velocitat amb que s'aplica la tensió són variables que modifiquen les propietats viscoelàstiques del teixit, canviant la susceptibilitat a la ruptura. També poden influir la fatiga local i la temperatura tissular. El jugador nota un dolor sobtat, en forma d'estrebada o de punxada, i es relaciona normalment amb un esprint, un canvi de ritme o un xut. La classificació de les lesions intrínseques és més complexa. Seguint els conceptes més actuals proposem les següents taules de classificació de les lesions musculars segons diferents criteris (taules I i II)21,22:<img src="278v44n164-13146055fig1.jpg" alt="Taula I Classificació de les lesions musculars amb criteris histopatològics. (Les lesions de grau 0 les entenem com lesions on queda afectat molt poc teixit muscular. En el cas de que la lesió fos més extensa poden comportar-se com a lesions més greus i, per tant, de pitjor pronòstic)"></img><img src="278v44n164-13146055fig2.jpg" alt="Taula II Classificació de les lesions musculars segons criteris per imatge "></img>Respecte al pronòstic, els dies de baixa són orientatius i varien en funció del múscul lesionat, de la seva topografia i de la demanda que posteriorment se'n faci.Tant l'ecografia múscul-esquelètica com la RM permeten obtenir informació exacta de la lesió muscular en relació amb el teixit connectiu afectat. Si bé quasi la totalitat de les lesions s'assenten sobre la unió mioconnectiva, segons el tipus d'afectació a nivell miotendinòs o interaponeuròtic, així com l'extensió topogràfica de cada tipus de lesió, el pronòstic pot variar i per tant caldrà tenir-ho en compte per tal de donar l'alta esportiva per a la tornada a la competició. En aquest sentit, diversos estudis comencen a donar evidència clara d'aquesta qüestió, i el que sembla clar és que quan més afectat estigui el component connectiu i l'àrea de la lesió, el pronòstic serà pitjor5-7.Una bona història clínica i l'exploració física adequada, conjuntament amb les classificacions proposades anteriorment, han de permetre arribar a un diagnòstic. Per tal de poder clarificar millor proposem seguir la pauta següent per etiquetar cadascuna de les lesions musculars: primer donem el nom del tipus de lesió muscular segons criteris clínic-anatomopatològics; després el primer cognom, en què donem la localització concreta on s'assenta la lesió i, concretament, si té o no relació amb el component connectiu, i finalment el segon cognom, on detallem el grup muscular afectat en concret. • Nom: Ruptura muscular grau II • Primer cognom: de la unió musculotendinosa proximal • Segon cognom: del bíceps femoralESTUDIS EPIDEMIOLÒGICSDurant un període de quatre temporades (2003-2007) hem estudiat la incidència lesional del primer equip de futbol mitjançant la metodologia que diferents grups d'experts internacionals han consensuat i que el comitè mèdic de la UEFA controla i tutela per als diferents equips que juguen la Champions League23,24. Aquest és un estudi prospectiu controlant de totes les lesions que es produeixen i de les hores d'entrenament i de competició per tal de conèixer el risc de patir els diferents tipus de lesions.El càlcul del risc lesional es fa mitjançant la fórmula següent: Nombre de lesions/Hores d'exposició a l'entrenament i/o competició per 1.000 hores Avui es considera el patró universal que permet comparar equips, clubs, esports, etc.El risc de patir qualsevol lesió en el futbol professional és de 6 a 9 lesions per 1.000 h d'exposició, i això explica que aquest risc laboral representaria, en una empresa de 25 treballadors, que cada mes tinguessin 9 treballadors de baixa laboral. El risc de lesionar-se durant la competició és de 4 a 6 cops més freqüent que durant els entrenaments1,2.A la taula III es presenta la descripció de diferents paràmetres sobre incidència lesional, respecte les lesions musculars del primer equip de futbol del FC Barcelona durant quatre temporades. Són dades revisades pel comitè mèdic de la UEFA i que es publiquen per primera vegada en aquest document.<img src="278v44n164-13146055fig3.jpg" alt="Taula III Descripció dels principals paràmetres sobre incidència lesional del primer equip de futbol del FC Barcelona en 4 temporades consecutives. (S'han eliminat quasi tots els decimals per un motiu de practicitat)"></img>Segons les referències de la literatura, es calcula que un equip professional de 25 jugadors patirà una mitjana de 40-45 lesions per temporada, de les quals entre 16 i 20 seran poc importants (temps de baixa de menys d'una setmana); entre 16 i 20 seran moderades (entre 1 i 4 setmanes), i entre 8 i 10 seran greus (més d'un mes de baixa). En les lesions musculars (que suposen el 30-40% de totes les lesions) el risc lesional és de quasi 2 per 1.000 hores d'exposició, y cada equip pot patir entre 10 i 14 lesions musculars per temporada.A les taules IV i V presentem les dades sobre la incidència lesional general de l'estudi que la UEFA ha realitzat amb la majoria dels equips de la Champions League durant un període de quatre temporades (2003-2006). Com podeu veure, la lesió més freqüent és la muscular i, més concretament, les lesions dels músculs isquiosurals, entre els quals el múscul bíceps femoral és el més afectat.<img src="278v44n164-13146055fig4.jpg" alt="Taula IV Descripció del nombre i percentatge relatiu de totes les lesions comunicades de l'estudi UEFA en el període de les temporades 2003-2007"></img><img src="278v44n164-13146055fig5.jpg" alt="Taula V Descripció del nombre i percentatge relatiu de lesions musculars de l'estudi UEFA en el període de les temporades 2003-2007"></img>Aquestes dades són importants, perquè defineixen molt bé quines són les principals lesions que es donen en el futbol professional i, per tant, cap a on cal dirigir els esforços per tal de planificar estratègies preventives. El que és mesurable és més susceptible de millorar-se. La recollida d'aquestes i de pròximes dades ens oferiran els resultats de les mesures preventives adoptades en la reducció del nombre de les lesions.DIAGNÒSTICEl diagnòstic de les lesions musculars és principalment clínic, és a dir, basat en la història clínica i en l'exploració física. A l'anamnesi (taula VI) cal: <img src="278v44n164-13146055fig6.jpg" alt="Taula VI Anamnesi"></img>• Recollir els antecedents locals i generals. Lesions similars patides anteriorment, es coneix una susceptibilitat a patir lesions?, quins antecedents farmacològics té?• Descriure el moment lesional: quin ha estat el mecanisme?, durant quina càrrega de treball, entrenament o competició?, ha estat a l'inici, al mig o al final de la sessió?• Recollir l'evolució immediata: ha pogut seguir la sessió de treball o ha hagut d'abandonar?, com evoluciona el dolor? A l'exploració física (taula VII) cal fer: <img src="278v44n164-13146055fig7.jpg" alt="Taula VII Exploració física"></img>• Inspecció. Presenta equimosi o deformitats del perfil de les masses musculars?• Palpació. Cercar punts dolorosos o espasmes de la musculatura.• Sol·licitar la contracció activa del múscul afectat, primer amb el múscul amb estirament, més sensible en lesions lleus, i després contra resistència manual. És possible? és dolorosa? En quin tipus de contracció (concèntrica, isomètrica o excèntrica)?• Valorar la flexibilitat analítica del múscul. Si existeix o no dolor a l'estirament passiu. Ja hem dit que les proves complementàries, com l'ecografia múscul-esquelètica i la RM, faciliten molt la tasca de conèixer al més aviat possible el grau de lesió i, sobretot, el pronòstic dels dies de baixa. La RM té molta sensibilitat i es precisa al identificar l'estructura afectada; per altra banda, l'ecografia múscul-esquelètica és un estudi dinàmic que complementa l'exploració clínica, permet els seguiments evolutius, l'evacuació guiada de cavitats i es complementa amb l'ecopalpació dolorosa d'un múscul determinat, ja identificat a l'ecografia, i és de gran ajut de cara al diagnòstic topogràfic.A la taula VIII s'exposa de forma cronològica quin és el moment més adient per realitzar les diferents proves complementàries, que seran més o menys extenses en funció del criteri del metge i de la disponibilitat de recursos.<img src="278v44n164-13146055fig8.jpg" alt="Taula VIII Cronologia per a la realització de proves complementàries en la lesió muscular"></img>Quines són les fases que seguim un cop s'ha produït una lesió muscular? • Immediatament. Un cop produïda la lesió, mitjançant una enquesta dirigida al jugador (què has notat?, quan?, com?, on?, que has fet?) i amb una exploració física estructurada (inspecció, palpació, quins moviments produeixen dolor, passius i actius) podrem fer una primera orientació diagnòstica. Quan la lesió no és una ruptura important el diagnòstic precoç no es fàcil. És important i necessari saber i esperar unes hores per veure'n l'evolució, així com realitzar les proves complementàries adients. • A les 12 h. L'estudi ecogràfic en aquesta fase inicial no permet tampoc fer un diagnòstic de certesa en lesions musculars lleus, però sí a partir de lesions de grau II. Tan sols personal molt especialitzat i entrenat en l'estudi ecogràfic es capaç de fer un diagnòstic de certesa del grau de lesió. Així doncs, a les 12 h tan sols podríem fer un diagnòstic de certesa en les lesions de grau II o superior.Si la lesió és molt lleu i no tenim clar si és de grau 0 o I, la determinació en sèrum de la proteïna miosina ens permet fer un diagnòstic precoç de lesió grau I. Aquesta proteïna contràctil intramuscular té un pes molecular molt gran i no té per què estar present a la sang. La seva presència determina lesió fibril·lar clara. Per estudis de cinètica sembla ser que entre les 12 i les 24 h és el moment més òptim per determinar-la. No és una prova que podem demanar rutinàriament i la seva evidència es basa en l'experiència d'aquest grup de treball que recentment ha publicat un primer estudi que pensem pot ser de gran interès i en el futur obre una nova eina per caracteritzar millor les lesions musculars25.• A les 24 h. És el moment més consensuat per especialistes en RM per tal d'establir un diagnòstic i un pronòstic molt acurats. Com sempre, caldrà també que el personal que interpreti la RM tingui una àmplia experiència en aquest tipus de lesions. Actualment, sobretot en les lesions dels músculs isquiotibials, i concretament la lesió de la unió múscul-tendinosa proximal del múscul bíceps femoral, s'ha postulat que la longitud total de la lesió, la relació entre la tuberositat isquiàtica i l'inici proximal de la lesió, i l'àrea total afectada, son factors pronòstics del temps necessari per la tornada a la competició i del risc de re-lesió7,26.• A les 48 h. És el moment adient per tal d'establir un diagnòstic i un pronòstic més acurats amb l'estudi ecogràfic. Darrerament s'ha proposat una tècnica d'avaluació del "to muscular" anomenada tensiomiografia27. Si bé fins ara hi ha poca evidència científica d'aquesta metodologia, potser en un futur serà interessant de cara a monitoritzar la recuperació funcional del múscul i ser un complement pel control evolutiu de la lesió muscular conjuntament amb l'ecografia muscúl-esquelètica.TRACTAMENTEl principi bàsic al qual més autors donen suport és que les lesions musculars han de tenir una mobilització i funcionalitat precoç, sobretot a partir del tercer dia, ja que s'ha comprovat que d'aquesta forma: • S'augmenta més ràpidament la vascularització del teixit muscular compromès.• Augmenta la regeneració de les fibres musculars. • Millora la fase final reparativa, evitant cicatrius fibroses. • Es recuperen més ràpidament les característiques viscoelàstiques i contràctils del múscul, en definitiva, la funcionalitat global del múscul28-31. Tan sols respecte de la primera fase del tractament de les lesions musculars, entre el primer i cinquè dia de la lesió, hi ha un consens internacional gràcies als pocs assajos clínics que han pogut demostrar un cert grau d'evidència científica10-15. Després hi ha una gran disparitat de criteris i de propostes segons diferents autors i escoles. En aquesta guia exposarem el tractament immediat estàndard de les lesions musculars; seguidament explicarem quines altres alternatives s'han proposat i, finalment, presentarem els protocols específics per a distintes lesions musculars que estem duent a terme al FC Barcelona, basats en l'experiència dels nostres professionals i en l'experiència de diversos autors. Primera fase: el tractament immediat post-lesió Consisteix en l'anomenat RICE, que en anglès significa: Rest: repòs esportiu Ice: gel Compression: compressió Elevation: elevació Aquest és el tractament més consensuat durant els primers tres dies32-34. La immobilització en la primera fase pot prevenir futures retraccions de la ruptura i fer més petit l'hematoma. S'ha demostrat que també l'ús de la crioteràpia fa significativament més petit l'hematoma, disminueix la inflamació i accelera la reparació. La compressió, encara que disminueix el flux sanguini intramuscular, sembla que té un efecte antiinflamatori molt potent. El més interessant és que cal combinar la compressió i la crioteràpia repetint intervals de 15 a 20 min de duració cada 3 o 4 h aproximadament. En aquest punt cal matisar: • Que aquest temps pot ser superior depenent de la massa muscular del múscul implicat; per exemple, un múscul quàdriceps d'un adult pot requerir fins a 30 a 40 min.• Que en lesions musculars per contusió directe ("bocadillo") el gel el posarem amb posició "d'estirament suportable".• Que cal ser molt curosos amb l'aplicació de la crioteràpia, respectant els intervals proposats, i controlar la susceptibilitat individual, per tal d'evitar lesions cutànies. Segona fase: del tercer al cinquè dia • Activació muscular. És molt important la mobilització precoç i progressiva. Si la primera fase s'ha passat correctament i sense complicacions, cal començar a fer els exercicis següents gradualment, tenint en compte el grau de tolerància al dolor: - Exercicis isomètrics. De forma progressiva i tenint en compte que han de ser d'intensitat màxima fins arribar a l'aparició de dolor. El dolor que busquem és la molèstia suportable, i es considera òptim entre el 5 i el 10% de l'escala visual analògica (EVA). També és important emprar progressivament diferents amplituds i realitzar-los en diferents posicions i angles. El protocol que proposem amb aquesta guia es realitzar els exercicis isomètrics en 3 amplituds diferents i amb una pauta de temps que es pot començar amb 6 s de contracció i 2 s de relaxació. • Treball complementari. En aquesta fase cal tenir molt en compte varies coses: - Treball sobre l'estabilització i la mobilització de la cintura lumbopelviana. És el que cada vegada més es defineix com a programes d'exercicis dirigits a millorar el core estability per tal de millorar i prevenir les lesions musculars de l'aparell locomotor35-37.- Teràpia física. Aquest apartat ha estat sempre motiu de controvèrsia. S'utilitza arreu del món però en canvi no hi ha evidència científica, o n'hi ha molt poca. La teràpia física més utilitzada és: a) Electroteràpia d'efecte analgèsic i descontracturant per afavorir la refuncionalització muscular.b) Temperatura: ultrasò (aquest s'aconsella fer-ho amb estirament sense passar el punt de dolor), hipertèrmia (cal tenir en compte la profunditat de la lesió; per tant, és molt important l'estudi ecogràfic previ) o diatèrmia. Actualment la teràpia física que estem aconsellant i proposant és la diatèrmia, i esperem que en la propera versió disposarem d'un protocol que hagi demostrat la seva evidència científica i clínica. - Estiraments. L'estirament del múscul en aquesta fase ha de ser sense dolor, seguint la premissa de molèstia suportable. Aconsellem iniciar amb pautes de 12 s d'estirament i 12 s de repòs. L'estirament de menys risc i aconsellable és l'estirament actiu pel mètode de la contracció activa dels músculs antagonistes en rotació axial, per tal d'estirar el múscul lesionat i millorar-li les condicions viscoelàstiques i disminuir el risc de patir cicatrius fibroses i re-lesions. - Manteniment cardiovascular. És un altre aspecte important per millorar la recuperació muscular, i implica: a) Seguir treballant sobre l'estructura no lesionada. Es poden utilitzar diferents tipus d'exercicis, ja sigui amb piscina o en bicicleta estàtica, segons ho permeti el múscul lesionat.b) Respecte a l'estructura pròpiament lesionada, sempre que respectem el principi d'arribar al dolor o molèstia tolerable, es pot permetre caminar a partir del tercer dia durant 30 min i anar augmentant 10 min diaris fins que pugui incorporar-se a la carrera en la següent fase. Aquí volem fer un comentari respecte a que darrerament s'ha posat de moda la utilització del kineseotape (embenat neuromuscular) amb la idea de disminuir la tensió muscular pel seu efecte sobre les fàscies i tenir un efecte analgèsic. Aquesta tècnica necessita estudis rigorosos que puguin comprovar la seva efectivitat.A partir del quart-cinquè dia cal tornar a fer una valoració clínica i radiològica (ecografia múscul-esquelètica) per tal d'avaluar el defecte muscular i si hi ha o no un hematoma intramuscular, que normalment és el temps que tarda en organitzar-se. La presència d'un hematoma pot fer recomanable realitzar una punció d'aspiració mitjançant control ecogràfic, mantenir dos dies la compressió i tornar a començar el protocol de la fase 2.A partir del setè dia aproximadament, com hem explicat, no trobem un tractament estàndard consensuat i cada grup o autor va incorporant progressivament més intensitat i complexitat als exercicis, tant pel que fa a increment de la carrera contínua i els d'estiraments, com a l'enfortiment muscular (isomètric, concèntric i excèntric). Nosaltres proposem en aquesta guia que a partir que l'esportista pot caminar 1 h amb "molèstia suportable" ja pot passar a fer un treball de carrera continua; inicialment s'aconsella un ritme submàxim a 8-10 km/h, que és just la fase superior a caminar ràpid. El "dolor" tornarà a ser el marcador que utilitzarem per anar passant de fase.En el proper capítol es detallen els diferents programes de recuperació de determinades lesions musculars des del primer dia fins a la tornada a la competició.ALTRES TRACTAMENTSMedicació Just en l'instant que es produeix una lesió muscular, es posen en marxa una seqüència de fases que consisteixen en la degeneració, la inflamació, la regeneració miofibril·lar i, per últim, la formació de teixit fibrós15,34.La utilització d'analgèsics o antiinflamatoris durant les primeres hores ha estat tema de debat, ja que el seu ús aniria a favor de disminuir la fase inflamatòria, quan sembla ser que gràcies a les reaccions que es produeixen en ella es desencadenarien tots els mecanismes posteriors de la fase regenerativa. No hi ha estudis de control que valorin clarament la relació benefici-risc de l'ús dels antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) ni dels glucocorticosteroides però, en qualsevol cas, sembla ser que l'ús dels AINE durant les primeres 48-72 h no és perjudicial i no interfereix en la fase de regeneració si el seu ús no es continuat38,39. Igualment, cal recordar que alguns autors asseguren que l'ús indiscriminat d'analgèsia a les primeres fases de les lesions musculars pot tenir un efecte emmascarador del dolor que dificulta el diagnòstic i pot afavorir la recaiguda40,41.Per altre banda, l'ús de medicaments antifibròtics com el gama-interferón, la suramina i el decorin, encara en fase d'experimentació clínica, pot ser en un futur un bon tractament complementari en el tractament de la lesió muscular42,43. Per últim, un diürètic, el losartan, també ha demostrat tenir propietats antifibròtiques44.La hiperoxigenació del teixit lesionat per mitjà d'instruments que facilitin la difusió de l'oxigen com la hiperbàrica estan en procés d'investigació. Sembla ser que són eficaços però de difícil aplicació real45. Infiltracions i ús de PRP Determinades escoles han fet servir infiltracions sobre el focus de la lesió amb diferents productes, com corticosteroides i la combinació de productes homeopàtics (Traumeel®) o altres de procedència dubtosa (Actovegin®)46-49. En els darrers anys, a més, s'ha popularitzat a Espanya l'ús del plasma ric en plaquetes (PRP), també anomenat "factor de creixement". Sembla interessant que si en cada fase de la reparació muscular (primera, de destrucció i inflamatòria; segona, de reparació i regeneració, i tercera, de remodelació final) fóssim capaços d'afegir el factor de creixement més adient podríem obtenir els millors resultats.És un tema de debat clínic i científic de gran actualitat50. Manquen assajos clínics rigorosos que demostrin que amb aquest tipus de tractament es millora el temps de recuperació de la lesió muscular i disminueix el risc de recaiguda. Per la manca d'aquests estudis, dins del servei mèdic del FC Barcelona s'ha consensuat que la indicació d'infiltració de PRP es farà quan s'acompleixi el criteri 1 junt amb el criteri 2 o 3. 1. Esportistes majors de 18 anys que pateixen la lesió en un múscul d'alta sol·licitació per l'esport que es practica.2. Lesions cavitàries recurrents intramusculars o miofascials com són la ruptura miotendinosa distal del múscul recte anterior o la del múscul bessó intern (l'anomenada tennis leg).3. Lesions d'evolució complexa i crònica. En aquest sentit, avui podem utilitzar els PRP gràcies a l'assaig clínic que duem a terme [projecte de recerca FIS, concedit per l'Instituto de Salud Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació] en les lesions musculars que afecten a la musculatura de la cama (tríceps/bíceps sural) anomenades tennis-leg. Tractament quirúrgic Les lesions musculars han de ser tractades conservadorament, però hi ha unes indicacions quirúrgiques generals molt consensuades10,34. • Lesió muscular de grau III, ruptura total. • Lesió muscular amb desinserció tendinosa parcial (> 50%) o total.• Lesió muscular de grau II, amb afectació de més del 50% del ventre muscular.• Quan hi ha un hematoma intramuscular molt gran que no respon a la punció d'aspiració repetitiva. Igualment, cal tenir en compte diferents especificitats, i així pot estar indicada l'opció quirúrgica en el cas de re-lesions musculars recurrents que formen importants cicatrius fibroses i que generen adherències amb afectació neural. Per altra banda, en canvi, en alguns tipus de múscul com és el múscul adductor llarg, en una lesió grau II-III pot no ser necessari el tractament quirúrgic ja que s'ha vist que amb el tractament conservador evolucionen favorablement.No és el motiu d'aquesta guia, però cal recordar que després d'aquest tipus de cirurgia cal una rehabilitació molt acurada, programada i llarga. S'estima que la tornada a la pràctica esportiva pot tardar, en funció del múscul, des d'alguns mesos fins a un any.PROTOCOLS DE RECUPERACIÓ ESPECÍFICS DE LES LESIONS MUSCULARSEn aquest apartat exposem de manera exhaustiva els diferents protocols que aconsellem per les lesions musculars més freqüents en el nostre entorn. Protocol 1. Lesió grau I de la UMT del múscul bíceps femoral porció proximal (taula IX) <img src="278v44n164-13146055fig9.jpg" alt="Taula IX"></img>És la lesió que afecta el tendó comú dels músculs isquiotibials, també anomenada en el nostre medi "cremallera alta". Es tracta d'una lesió complexa que es produeix en el múscul bíceps femoral i en relació estreta amb el múscul semitendinòs i que té un pitjor pronòstic -com hem comentat anteriorment- com més llarga és la lesió, quanta més àrea ocupi i quan més a prop estigui de la tuberositat isquiàtica6,7,26. És en aquesta lesió on la regla "tants centímetres de llargada, tantes setmanes de baixa" té evidència empírica i, com hem comentat, certa evidència científica. Així doncs, en el protocol 1 proposem una lesió tipus de grau 1 que pot ser una lesió d'uns 1 a 2 cm de llargada del múscul bíceps femoral, i en el pròxim protocol veurem el protocol a seguir amb una lesió molt més extensa.En ambdós casos caldrà fer un control evolutiu de la clínica i mitjançant l'ecografia per tal d'anar passant fase i no donar l'alta mèdica precoçment, ja que és una lesió que recidiva amb facilitat. Protocol 2. Lesió grau II de la UMT del múscul bíceps femoral porció proximal (taula X) <img src="278v44n164-13146055fig10.jpg" alt="Taula X"></img><img src="278v44n164-13146055fig11.jpg" alt="Taula X (continuació)"></img>El protocol quan la lesió és de segon grau, amb un pronòstic de recuperació d'unes 6-8 setmanes aproximadament. El protocol que proposem es molt semblant al proposat per varis autors10-12.Comentari L'exercici isomètric el fem a partir del tercer dia, i el nombre de sèries, el temps de contracció i el treball al menys amb tres amplituds són de referència, ja que es farà segons el dolor. Aquest treball isomètric i els estiraments actius ajuden a reduir l'edema, que la lesió cicatritzi correctament i que millori la funcionalitat i la capacitat viscoelàstica del múscul. En lesions de musculatura isquiotibial concedirem més importància al treball de reforç excèntric donada la seva etiologia. Algun autor10 proposa a les 4 setmanes realitzar un estudi analític de la força i/o potència muscular per objectivar possibles dèficits de força. Per últim, cal plantejar un treball individualitzat per a cada tipus de jugador en la darrera fase segons les seves característiques. Protocol 3. Lesió grau II de la UMT del múscul bíceps femoral distal (taula XI) <img src="278v44n164-13146055fig12.jpg" alt="Taula XI"></img><img src="278v44n164-13146055fig13.jpg" alt="Taula XI (continuació)"></img>El protocol de recuperació és molt semblant al protocol 2. Aquesta lesió és el que s'anomena en el nostre medi com "cremallera distal", amb un pronòstic de recuperació d'unes 4-6 setmanes aproximadament. Comentari En general el pronòstic d'aquest tipus de lesió és millor que la del terç proximal. Moltes vegades queda afectat tant el múscul bíceps femoral porció llarga i curta, que fa aquest efecte de "cremallera" que hem comentat anteriorment. A vegades pot quedar un hematoma miofacial residual que no ha d'alterar la seva tornada a la competició, sempre i quan la seva funcionalitat sigui completa.Per l'efecte de la doble innervació dels dos caps del bíceps femoral, es interessant tenir en compte que cal treballar amb rotació interna i externa de la cama per tal d'activar selectivament els dos caps. Protocol 4. Lesió grau II de la UMT del múscul adductor mig (taula XII) <img src="278v44n164-13146055fig14.jpg" alt="Taula XII"></img><img src="278v44n164-13146055fig15.jpg" alt="Taula XII (continuació)"></img>És important diferenciar aquest tipus de lesió de la lesió de la unió tendoperiòstica, de característiques cròniques. És un lesió aguda que genera una impotència funcional immediata, la qual normalment crea un hematoma ràpid. Ecogràficament, es veu un defecte laminar per sota de l'expansió aponeuròtica del múscul adductor mig. Té una bona evolució, però si la lesió es àmplia, de més de 3 cm, en el jugador de futbol cal esperar una recuperació d'entre 4 i 6 setmanes. Comentari En aquest tipus de lesió serà molt important fer una correcta valoració de l'estabilitat lumbo-pèlvica per la relació tan freqüent amb problemes de pubis i, més concretament, amb l'osteopatia dinàmica de pubis (ODP). Per això cal valorar ecogràficament o mitjançant RM la símfisis pubiana, ja que si aquesta està afectada, pot retardar la tornada als entrenaments amb normalitat. No és infreqüent trobar jugadors que després de patir una lesió d'aquest tipus inicien una pubàlgia que probablement sigui conseqüència de que al deixar d'entrenar es desestabilitza la símfisis i tot l'anell lumbo-pelvià, per tant serà molt important estar atents a aquest fet. Per això serà molt important incidir amb els estiraments actius i evitar una excessiva potenciació del múscul adductor mitjà que provocaria un desequilibri a nivell de la símfisis púbica amb el conseqüent risc de patir una ODP.Per altra banda, cal recordar que aquest múscul permet fer molts exercicis sense molèsties però que en canvi, com que intervé de forma activa en jugades molt específiques del futbol com el xut, els canvis de direcció, etc., allargarem la fase de readaptació funcional al gest esportiu abans de permetre la tornada a la competició. Protocol 5. Lesió grau I miofacial del múscul soli (taula XIII) <img src="278v44n164-13146055fig16.jpg" alt="Taula XIII "></img>En aquest tipus de lesió és típica la "punxadeta" sota el panxell de la cama, però el jugador normalment pot continuar fent un treball submàxim, la qual cosa retarda a vegades el diagnòstic definitiu. És important realitzar el diagnòstic diferencial amb totes les lesions anomenades tennis leg. El diagnòstic cal confirmar-lo mitjançant RM més que per ecografia.Comentari En aquest tipus de lesió, i des del punt de vista de la fisioteràpia, entenem que és molt important fer un treball progressiu, ampli i llarg dels exercicis isomètrics. Cal assegurar una bona reparació tissular i una absoluta absència de molèsties al efectuar qualsevol moviment o exercici per part del jugador. És molt freqüent la re-lesió.Cal assegurar una pauta d'exercicis concèntrics i excèntrics diaris, i si bé hi ha una millora clínica important els primes dies, no hem d'accelerar les fases ni la tornada a la competició, ja que el múscul no estarà preparat per fer activitats explosives en plenes garanties fins a les tres setmanes. I recordar que si la lesió és de grau II la tornada a la competició pot allargar-se fins les 6 setmanes.El treball osteopàtic de la correcta situació i mobilitat de totes les articulacions del peu, el turmell i el genoll, així com la valoració d'un podòleg, poden ajudar (tenir en compte els canvis en el calçat de l'esportista, els canvis de superfície, etc.). Protocol 6. Lesió grau II del múscul bessó intern (taula XIV) <img src="278v44n164-13146055fig17.jpg" alt="Taula XIV"></img><img src="278v44n164-13146055fig18.jpg" alt="Taula XIV (continuació)"></img>Aquesta lesió consisteix en la ruptura parcial del cap medial del múscul bessó intern en la seva unió muscultendinosa, i és coneguda popularment com tennis leg. Cal ésser molt prudents amb aquest tipus de lesió, i serà molt important realitzar un seguiment ecogràfic periòdic per tal de controlar la reparació amb una cicatriu laminar o bé si es produeix un hematoma miofacial (o també dit mioaponeuròtic) entre el múscul bessó intern i el múscul soli, ja que si apareix aquest hematoma l'evolució serà més lenta i caldrà allargar els terminis de reincorporació als entrenaments no menys de 8 a 10 setmanes. Comentari En aquest tipus de lesió aconsellem, a part del RICE, durant els primers dies un embenat per tal d'evitar el possible hematoma que es produeix entre el múscul bessó intern i el múscul soli51. La presència d'un hematoma interfacial contraindica la hipertèrmia. En els casos que l'evolució no és bona i persisteix un hematoma miofacial indiquem fer un tractament basat en la punció-aspiració del hematoma i en casos difícils pot estar indicada la punció i en el mateix acte introduir plasma ric amb plaquetes tal com hem comentat anteriorment.Un altre aspecte a tenir en compte amb aquest tipus de lesió és, quan es realitza l'estudi ecogràfic, descartar la trombosis venosa profunda que a vegades s'associa52. Protocol 7. Lesió grau II del septe intermuscular del múscul recte anterior (taula XV) <img src="278v44n164-13146055fig19.jpg" alt="Taula XV"></img><img src="278v44n164-13146055fig20.jpg" alt="Taula XV (continuació)"></img>Les lesions del múscul recte anterior es classifiquen en lesions del septe intramuscular, de la unió múscul-tendinosa directa i superficial i de la unió múscul-tendinosa profunda. La lesió del septe és la típica lesió del jugador de futbol que pateix durant el xut de la pilota, i té un alt risc de cronificar-se i de recidivar. El pronòstic d'una lesió extensa del septe no hauria de ser menor de 6 setmanes. Comentari Les recomanacions més importants són: • Control evolutiu de la lesió mitjançant l'estudi ecogràfic periòdic. Les lesions més proximals i en relació al múscul sartori són de pitjor pronòstic53.• Vigilar el moment d'inici dels exercicis excèntrics. Mentre no tinguem una imatge de formació de teixit connectiu o fibrós no començarem la fase de reforçament amb exercicis excèntrics. Aquests podrien provocar una "fuetada" sobre l'estructura muscular que envolta el septe i provocar una fricció mecànica que no deixa reparar el teixit muscular.• Aquesta acció pot generar una cicatriu "tova" que facilita les recidives.• Igualment cal ser molt prudent a l'hora d'incorporar el treball de camp, els exercicis tipus salts i els xuts repetitius.• És molt útil controlar des del començament la mecànica de xut, els exercicis de frenada al camp.• Com sempre, caldrà fer un treball complementari de reforç i estabilització lumbo-pèlvica i els músculs rotadors del maluc. MODEL SEQÜENCIAL DEL TRACTAMENT DE LES LESIONS MUSCULARS (Fig. 1) <img src="278v44n164-13146055fig21.jpg" alt="Figura 1 Programa de recuperació."></img>Figura 1 Programa de recuperació.En aquest apartat exposem el nostre model seqüencial del tractament de les lesions musculars. Aquest model és molt important per tal d'entendre com s'incorporen progressivament els diferents professionals dins de la recuperació de cada lesió muscular.Es important que la lesió muscular d'un jugador sigui controlada i tractada per pocs professionals, però amb equips professionals, on existeix un equip multidisciplinari amb especialitzacions molt concretes; cal, encara més, ser molt rigorosos en la incorporació i la transferència del jugador amb cadascun dels professionals que intervenen.Normalment el metge d'equip ha de ser el principal gestor, i coordinar els altres professionals com els fisioterapeutes, els preparadors físics i els readaptadors. Els readaptadors són professionals molt característics dels equips de futbol professional que s'han especialitzat en optimitzar al màxim la transferència del jugador "des de la llitera al camp", perquè després els preparadors físics puguin treballar les capacitats condicionals i coordinatives en plenes garanties.Inicialment, l'equip multidisciplinari realitza de forma consensuada un programa de recuperació tenint en compte els protocols bàsics descrits anteriorment. Normalment es proposa una sèrie de controls valoratius i una data possible d'alta mèdica i esportiva. (Annexem un model de planificació al final d'aquest document.) El protocol sempre ha de ser individualitzat, i cal comprovar que els objectius de cada fase han estat assolits. D'aquesta manera la percepció del jugador és bona, ja que hi ha una bona coordinació.Entenem que els conceptes d'alta mèdica i esportiva queden clars, però a la realitat es confonen. Normalment, quan donem l'alta mèdica donem també l'alta esportiva, ja que és el moment en què el jugador passa a treballar amb el grup amb plena normalitat. S'entrena llavors durant uns dies i, si tot va bé, torna a ser apte per jugar partits.CRITERIS PER DONAR L'ALTA ESPORTIVAQuan el jugador lesionat ha acabat el procés de rehabilitació i readaptació, començarà a entrenar-se amb l'equip. Caldrà prendre una decisió sobre quan pot tornar a jugar amb plenes garanties de no tornar-se a lesionar. El risc de partir una re-lesió al mateix lloc és molt alta en les lesions musculars (14-16%) durant els següents dos mesos de donat d'alta31.La decisió normalment es pren seguint criteris d'experiència, tant del jugador com de l'entrenador, del metge i del fisioterapeuta, i amb la realització d'algun test de força, o bé de camp, i alguna prova complementària per la imatge, com una ecografia o una RM.Tampoc hem trobat a la bibliografia revisada estudis que mostrin una evidència científica clara del fet de seguir determinades estratègies.Nosaltres aconsellem seguir, evidentment, l'experiència de tots, però disposem d'uns criteris que poden ser molt útils per tal de prendre la decisió òptima. Els exposem a les taules XVI i XVII, modificades d'Orchard31.<img src="278v44n164-13146055fig22.jpg" alt="Taula XVI Criteris conservadors per a un òptim retorn a la competició"></img><img src="278v44n164-13146055fig23.jpg" alt="Taula XVII Criteris positius i negatius per a un òptim retorn a la competició"></img>Respecte a la taula XVII caldria puntualitzar algunes coses. El criteri d'imatge com marcador per donar l'alta esportiva, cal matisar-lo i normalment no és determinant. Moltes vegades, i sobretot en lesions miofacials, podem donar l'alta esportiva encara que persisteixin imatges d'hematomes interaponeuròtics.En canvi sí són de gran importància la força i la flexibilitat. Quan aquestes dues capacitats condicionals estan igual que abans de patir la lesió, podem estar força tranquils. Evidentment, hi ha altres factors que no surten a les taules XVI i XVII i que normalment cal tenir en compte. Són aquells molt difícils d'objectivar però que aporta l'experiència de tots els professionals que estem al voltant del jugador. Els anomenem per tal que cadascú reflexioni i els valori davant de cada situació en què es trobi:• Estat laboral contractual. • Estat psicoemocional: ansietat, hipermotivació, pors. • Situació de vetarà o novell dins l'equip. • Esport, i en aquest sentit intervenen varis factors, des de les característiques del jugador, del propi joc, del gest esportiu, del terreny de joc, etc. Així, per exemple, una lesió del múscul bíceps femoral de segon grau pot tenir una tornada a la competició que pot anar des de 3 setmanes en un jugador de bàsquet fins a 6 setmanes en un futbolista. I després al final caldrà decidir quan és millor tornar a jugar: partit a casa o fora? Comença a la primera part o a la segona?, etc.Com a criteris objectivables finals per tal de permetre la incorporació a la pràctica esportiva, nosaltres proposem els següents punts: • Criteris clínics: clínica i exploració física. • Criteris per imatge: l'ecografia. • Criteris funcionals: - Test de força (estudi isocinètic, muscle lab, etc.). - Test físic general. - Test físic específic.Igualment mai tindrem la certesa del 100% que un jugador no es pot tornar a relesionar, i els riscos cal ponderar-los segons totes les circumstàncies en les que ens trobem.Com sempre, en el nostre àmbit (esport professional) no podem ser conservadors però sí prudents, i quan més coneixement i experiència tinguem més bé prendrem la decisió final. ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ (Fig. 2) <img src="278v44n164-13146055fig24.jpg" alt="Figura 2 Model casual de prevenció de Van Mechelen54."></img>Figura 2 Model casual de prevenció de Van Mechelen54.Aquests darrers anys s'ha fet un pas qualitatiu en el camp de la prevenció de les lesions esportives en incorporar el mètode científic amb l'objectiu d'avaluar si les diferents estratègies que es realitzen per tal de disminuir la incidència lesional són efectives o no. En aquest sentit, presentem l'esquema de Van Mechelen que sintetitza aquest model54, el primer i més senzill, si bé els investigadors actuals en aquest àmbit tenen en compte molts més factors que caldrà tenir present en un futur55,56.I queda clar que el primer que cal fer és un bon estudi epidemiològic lesional per conèixer quina és la magnitud real del problema. Després, un cop avaluats els factors de risc més evidents i tenint en compte els mecanismes lesionals de cada lesió, s'ha de dissenyar un protocol de prevenció adient per a cada tipus de lesió. Aquest protocol ha de tenir molt ben definits els objectius i cadascun dels exercicis que cal fer, el temps de durada, el nombre de repeticions per setmana, etc. Un cop dissenyat, cal aplicar-lo a una determinada població i comprovar si és prou sensible i eficaç per tal d'induir canvis positius en la incidència lesional.Fins a l'actualitat, i si ens centrem en les lesions musculars, hi ha molt pocs treballs científics que demostrin que un determinat protocol preventiu ha estat efectiu i que, per tant, ha ocasionat una disminució estadísticament significativa de les lesions musculars.Per posar-ne un exemple, encara avui dia no tenim l'evidència científica per poder recomanar els exercicis d'estirament passiu com a mètode estàndard preventiu de les lesions musculars.En el cas concret de la prevenció de les lesions dels músculs isquiosurals, per exemple, hi ha molt poca recerca basada en l'evidència. Només alguns protocols que combinen determinats tipus d'exercicis d'estiraments per tal de millorar la flexibilitat i alguns protocols amb exercicis de tipus excèntric han demostrat una clara disminució de la incidència de lesions sobre els músculs isquiosurals.Així doncs, basant-nos en els pocs estudis publicats fins ara, i més tenint en compte la nostra experiència, proposem un protocol per a la prevenció de les lesions musculars més freqüents en el futbol, si bé hem pogut adaptar-lo a altres esports, com el bàsquet, amb bones expectatives pel moment.No entrarem a parlar de mesures de tipus general com són els aspectes higiènico-dietètics, el tipus d'escalfament, etc., que considerem bàsiques i imprescindibles i que entenem que es realitzen correctament.El protocol que proposem (fig. 3) es basa en el que coneixem com a programa "F-MARC 11", creat pel centre mèdic d'avaluació i recerca de la FIFA (F-MARC) en cooperació amb un grup d'experts internacionals3. En aquests moments s'estan duent a terme varis estudis longitudinals prospectius en diferents esports per tal de comprovar la seva efectivitat57. Per exemple, Arnason58 ha publicat el 2008 els resultats d'un estudi que, utilitzant part d'aquest programa, troba una menor incidència de lesions dels músculs isquiotibials en futbolistes professionals. És un programa preventiu senzill, atractiu, molt eficaç i que no requereix cap equip especial, sinó tan sols una pilota, i pot fer-se en 15 min. Els objectius principals d'aquest programa d'exercicis són, bàsicament, l'estabilització lumbopelviana, el control neuromuscular, la pliometria i l'agilitat.<img src="278v44n164-13146055fig25.jpg" alt="Figura 3 Pòster del programa F-MARC de la FIFA."></img>Figura 3 Pòster del programa F-MARC de la FIFA.Aquest programa cal realitzar-lo en cada sessió d'entrenament, després de l'escalfament i els estiraments dels principals grups musculars. És molt important que els exercicis es facin tal com estan dissenyats. Els descrivim a continuació: 1r exercici: aguantar-se sobre l'avantbraç (fig. 4) <img src="278v44n164-13146055fig26.jpg" alt="Figura 4 Aguantar-se sobre l'avantbraç."></img>Figura 4 Aguantar-se sobre l'avantbraç.Postura inicial: Ens mantenim en posició ventral i amb la part superior del cos amb els braços en angle recte. Cal posar els peus de forma vertical a terra, tal com indica la foto.Acció: Aixequem l'abdomen, els malucs i els genolls de forma que tot el cos formi una línia recta, des de les espatlles fins als talons. Els colzes han d'estar en posició vertical, per sota de les espatlles. Contraiem els músculs abdominals i els glutis. Pressionem els omòplats cap a dins. Aixequem la cama dreta uns centímetres de terra i mantenim la posició uns 15 s. Tornem a la posició inicial, ens relaxem i repetim l'exercici amb l'altra cama. Repetim l'exercici 3 cops. 2n exercici: aguantar-se sobre l'avantbraç en posició lateral (fig. 5) <img src="278v44n164-13146055fig27.jpg" alt="Figura 5 Aguantar-se sobre l'avantbraç en posició lateral."></img>Figura 5 Aguantar-se sobre l'avantbraç en posició lateral.Postura inicial: Ens posem de costat, mantenint el tronc amb un braç de manera que el colze es trobi en posició vertical a la mateixa alçada que l'espatlla i l'avantbraç en contacte amb el terra. Flexionem el genoll de sota uns 90°.Acció: Aixequem la cama de dalt i els malucs fins que estiguin a la mateixa alçada de les espatlles, formant una línia recta i paral·lela al terra. Mantenim la posició durant 15 s. Tornem a la posició inicial, ens relaxem i repetim l'exercici 3 cops. 3r exercici: músculs isquiosurals (fig. 6) <img src="278v44n164-13146055fig28.jpg" alt="Figura 6 Músculs isquiosurals."></img>Figura 6 Músculs isquiosurals.Posició inicial: Ens posem de genolls a terra mantenint tot el cos recte. L'espai entre el genolls ha de ser el mateix que l'ample dels malucs. Creuem els braços davant del pit. Un company haurà d'agafar fort els turmells per darrere contra el terra amb les dues mans.Acció: Ens inclinem lleugerament cap endavant amb el tronc recte i els malucs en posició vertical. Les cames, els malucs i el tronc formen un sol bloc. Mantenim questa posició recta del cos tant de temps com puguem mentre ens deixem caure cap endavant fins que ens parem amb les mans. Repetim l'exercici 5 cops. 4t exercici: esquí de fons (fig. 7) <img src="278v44n164-13146055fig29.jpg" alt="Figura 7 Esquí de fons."></img>Figura 7 Esquí de fons.Posició inicial: Ens mantenim dempeus en una sola cama, la dreta, i relaxem l'altra sense recolzar-la a terra. Flexionem el genoll i els malucs lleugerament de forma que el tronc s'inclini cap endavant. Si ho mirem des de davant, el maluc, el genoll i el peu de la cama recolzada han d'estar en línia recta.Acció: Efectuem genuflexions amb la cama recolzada, balancejant al mateix temps els braços de forma alternada. Flexionem el genoll al màxim. Cal distribuir el pes en tota la planta del peu. Mentre la cama està en extensió no hem de mantenir el genoll rígid. La pelvis i el tronc hauran d'estar en equilibri i lleugerament inclinats cap endavant. Ho repetim 15 cops. 5è exercici: recolzament sobre una cama amb llançament (fig. 8) <img src="278v44n164-13146055fig30.jpg" alt="Figura 8 Recolzament en una cama fent "></img>Figura 8 Recolzament en una cama fent "vuits".Posició inicial: Ens situem cara a cara amb un company a una distància de 3 m aproximadament, ambdós recolzats sobre la cama dreta. Els genolls i els malucs estaran lleugerament flexionats. Mantenim el pes del cos sobre el centre del peu. Si ho mirem des de davant, el maluc, el genoll i el peu de la cama recolzada han de formar una línia recta.Acció: Llancem la pilota cap endavant i cap enrere. Si estem recolzats sobre la cama dreta, llancem la pilota amb el braç esquerre, i a l'inrevés. Atrapem la pilota amb les dues mans i la tornem amb una de sola. Com més de pressa passem la pilota més efectiu serà l'exercici. El repetim 10 cops amb cada cama. 6è exercici: recolzament en una cama i flexió del tronc (fig. 9) <img src="278v44n164-13146055fig31.jpg" alt="Figura 9 Recolzament en una cama i flexió del tronc."></img>Figura 9 Recolzament en una cama i flexió del tronc.Posició inicial: Igual que a l'exercici 5, ens posem cara a cara amb un company a 3 m de distància, ambdós sobre la cama dreta.Acció: Igual que a l'exercici 5, llancem la pilota cap endavant i cap enrere, però abans de tornar-la toquem el terra amb la pilota sense fer força. Ho repetim 10 cops amb cada cama.7è exercici: recolzament en una cama fent "vuits" (fig. 10) <img src="278v44n164-13146055fig32.jpg" alt="Figura 10 Recolzament sobre una cama amb llançament."></img>Figura 10 Recolzament sobre una cama amb llançament.Posició inicial: Igual que a l'exercici 5, ens posem cara a cara amb un company a 3 m de distància, ambdós sobre la cama dreta.Acció: Igual que a l'exercici 5, llancem la pilota cap endavant i cap enrere, però abans de tornar-la a passar fem "vuits" entre les cames, primer al voltant de la cama recolzada, inclinant el tronc cap endavant, i després al voltant de la cama d'impulsió, mantenint-nos el més rígids possible. El repetim 10 cops amb cada cama. 8è exercici: Salt amb les dues cames (fig. 11) <img src="278v44n164-13146055fig33.jpg" alt="Figura 11 Salt amb les dues cames."></img>Figura 11 Salt amb les dues cames.Posició inicial: Ens parem, tenint en compte que la separació entre els genolls i la part inferior de les cames ha de ser la mateixa que l'amplada dels malucs, a aproximadament 20 cm al costat d'una línia. Flexionem lleugerament els genolls i els malucs de forma que el tronc s'inclini una mica cap endavant. Si s'observa des de davant, el maluc, el genoll i el peu de la cama de recolzament han de formar una línia recta. Els braços han d'estar lleugerament flexionats i a prop dels cos.Acció: Saltem amb les dues cames juntes, lateralment, per sobre de la línia i tornem al lloc d'origen tant rígids com sigui possible. Aterrem suament sobre les puntes del dits dels peus amb els genolls lleugerament flexionats. Ho repetim 10 cops.9è exercici: salt en zig-zag (fig. 12) <img src="278v44n164-13146055fig34.jpg" alt="Figura 12 Salt en zig-zag."></img>Figura 12 Salt en zig-zag.Posició inicial: Ens mantenim dempeus al començament del trajecte en zig-zag (6 marques a una distància de 10 × 20 m), amb les cames separades a la mateixa distància de l'ample dels malucs. Flexionem els genolls i els malucs de forma que el tronc estigui inclinat cap endavant durant l'exercici. Una espatlla ha d'estar en la mateixa direcció del moviment.Acció: Zigzaguegem de costat fins a la propera marca, girem de manera que l'espatlla estigui en la direcció de la marca següent i complementem el trajecte en zig-zag amb la major celeritat possible. Saltem i aterrem sempre sobre els dits del peu. Repetim 2 cops tot el trajecte. 10è exercici: Salts llargs i alts (fig. 13) <img src="278v44n164-13146055fig35.jpg" alt="Figura 13 Salts llargs i alts."></img>Figura 13 Salts llargs i alts.Posició inicial: Ens mantenim dempeus sobre la cama d'impuls amb el tronc rígid. El braç del mateix costat de la cama d'impulsió ha d'estar davant del cos. Si s'observa de front, el maluc, el genoll i el peu de la cama de recolzament han de formar una línia recta.Acció: Saltem tan amunt com sigui possible amb la cama d'impuls i aixequem també al màxim el genoll de la cama posterior, flexionant alhora el braç contrari i passant-lo al davant del cos. Amb el genoll lleugerament flexionat, aterrem suaument sobre la part anterior del peu. Recorrem dos cops aquest trajecte d'aproximadament 30 m.Al final de cada cita figura una lletra majúscula (A, B, C, D) que indica el nivell de recomanació en funció del nivell d'evidència científica. Els criteris s'estableixen en la taula XVIII. <img src="278v44n164-13146055fig37.jpg" alt="Taula XVIII Sistema de gradació en les recomanacions de les guies d'evidència científica59"></img><img src="278v44n164-13146055fig36.jpg" alt="Annex Models de planificació individual de recuperació de la lesió (exemple) "></img><img src="278v44n164-13146055fig38.jpg" alt="Autors i col·laboradors"></img>" "pdfFichero" => "278v44n164a13146055pdf001.pdf" "tienePdf" => true "multimedia" => array:76 [ 0 => array:7 [ "identificador" => "fig1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig1.jpg" "Alto" => 283 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 57017 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig1.jpg" width="2158" height="875" alt="Taula I Classificació de les lesions musculars amb criteris histopatològics. (Les lesions de grau 0 les entenem com lesions on queda afectat molt poc teixit muscular. En el cas de que la lesió fos més extensa poden comportar-se com a l" ] ] 1 => array:7 [ "identificador" => "fig2" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig2.jpg" "Alto" => 260 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 54309 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "78v44n164-13146055fig2.jpg" width="2129" height="791" alt="Taula II Classif" ] ] 2 => array:7 [ "identificador" => "fig3" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig3.jpg" "Alto" => 452 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 83844 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055fig3.jpg" width="2141" height="1383" alt="Taula III Descripció dels principals paràmetres sobre incidència lesional del primer equip de futbol del FC Barcelona en 4 temporades consecutives. (S'han eliminat qu" ] ] 3 => array:7 [ "identificador" => "fig4" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig4.jpg" "Alto" => 705 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 91987 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055fig4.jpg" width="1054" height="1062" alt="Taula IV Descripció del nombre i percentatge relatiu de totes les lesions comunicades de l'est" ] ] 4 => array:7 [ "identificador" => "fig5" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig5.jpg" "Alto" => 504 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 66473 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig5.jpg" width="1041" height="750" alt="Taula V Descripció del nombre i percentatge relatiu de lesions musculars de l'est" ] ] 5 => array:7 [ "identificador" => "fig6" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig6.jpg" "Alto" => 508 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 56553 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig6.jpg" ] ] 6 => array:7 [ "identificador" => "fig7" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig7.jpg" "Alto" => 710 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 79300 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055fig7.jpg" width="10" ] ] 7 => array:7 [ "identificador" => "fig8" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig8.jpg" "Alto" => 402 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 45776 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig8.jpg" width="1050" height="604" alt="Taula VIII Cronologia per a la realitza" ] ] 8 => array:7 [ "identificador" => "fig9" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig9.jpg" "Alto" => 1384 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 187519 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055" ] ] 9 => array:7 [ "identificador" => "fig10" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig10.jpg" "Alto" => 1833 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 253912 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "1314605" ] ] 10 => array:7 [ "identificador" => "fig11" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig11.jpg" "Alto" => 773 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 108146 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055fig11.jpg" wi" ] ] 11 => array:7 [ "identificador" => "fig12" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig12.jpg" "Alto" => 1819 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 257420 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055" ] ] 12 => array:7 [ "identificador" => "fig13" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig13.jpg" "Alto" => 630 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 93530 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig13.jpg" wi" ] ] 13 => array:7 [ "identificador" => "fig14" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig14.jpg" "Alto" => 1838 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 257181 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055f" ] ] 14 => array:7 [ "identificador" => "fig15" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig15.jpg" "Alto" => 810 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 115559 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055fig15.jpg" widt" ] ] 15 => array:7 [ "identificador" => "fig16" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig16.jpg" "Alto" => 1746 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 263131 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055fig" ] ] 16 => array:7 [ "identificador" => "fig17" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig17.jpg" "Alto" => 1832 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 269833 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055f" ] ] 17 => array:7 [ "identificador" => "fig18" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig18.jpg" "Alto" => 570 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 80898 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig18.jpg" wid" ] ] 18 => array:7 [ "identificador" => "fig19" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig19.jpg" "Alto" => 1853 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 258873 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055" ] ] 19 => array:7 [ "identificador" => "fig20" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig20.jpg" "Alto" => 772 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 105064 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055fig20.jpg" wid" ] ] 20 => array:7 [ "identificador" => "fig21" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig21.jpg" "Alto" => 348 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 30488 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055fig21.jpg" width="2050" h" ] ] 21 => array:7 [ "identificador" => "fig22" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig22.jpg" "Alto" => 705 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 108867 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055fig22.jpg" width="1054" height="1062" alt="Taula XVI Criteris" ] ] 22 => array:7 [ "identificador" => "fig23" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig23.jpg" "Alto" => 607 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 92019 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig23.jpg" width="1041" height="904" alt="Taula XVII Criteris positi" ] ] 23 => array:7 [ "identificador" => "fig24" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig24.jpg" "Alto" => 331 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 29375 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "4-13146055fig24.jpg" width="983" height="466" alt="Fi" ] ] 24 => array:7 [ "identificador" => "fig25" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig25.jpg" "Alto" => 976 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 158518 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055fig25.jpg" width="1012" height="1412" a" ] ] 25 => array:7 [ "identificador" => "fig26" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig26.jpg" "Alto" => 569 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 83173 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig26.jpg" width="1008" height" ] ] 26 => array:7 [ "identificador" => "fig27" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig27.jpg" "Alto" => 630 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 93840 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig27.jpg" width="1008" height="908" alt="Figura" ] ] 27 => array:7 [ "identificador" => "fig28" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig28.jpg" "Alto" => 633 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 91993 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig28.jpg" width="100" ] ] 28 => array:7 [ "identificador" => "fig29" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig29.jpg" "Alto" => 486 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 63143 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig29.jpg" wid" ] ] 29 => array:7 [ "identificador" => "fig30" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig30.jpg" "Alto" => 447 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 62033 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig30.jpg" width="1016" heigh" ] ] 30 => array:7 [ "identificador" => "fig31" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig31.jpg" "Alto" => 411 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 56282 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig31.jpg" width="1020" height="600" alt="F" ] ] 31 => array:7 [ "identificador" => "fig32" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig32.jpg" "Alto" => 447 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 60617 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig32.jpg" width="1016" height="650" alt="F" ] ] 32 => array:7 [ "identificador" => "fig33" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig33.jpg" "Alto" => 457 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 52075 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig33.jpg" width="1012" h" ] ] 33 => array:7 [ "identificador" => "fig34" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig34.jpg" "Alto" => 446 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 69600 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig34.jpg" width=" ] ] 34 => array:7 [ "identificador" => "fig35" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig35.jpg" "Alto" => 668 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 70701 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig35.jpg" width="101" ] ] 35 => array:7 [ "identificador" => "fig36" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig36.jpg" "Alto" => 286 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 63547 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig36.jpg" width="2108" height="862" alt="Annex Models de planificac" ] ] 36 => array:7 [ "identificador" => "fig37" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig37.jpg" "Alto" => 318 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 69720 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "-13146055fig37.jpg" width="2154" height="979" alt="Taula XVIII Sistema de gradació en les" ] ] 37 => array:7 [ "identificador" => "fig38" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v44n164-13146055fig38.jpg" "Alto" => 571 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 86607 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "13146055fig38.jpg" widt" ] ] 38 => array:6 [ "identificador" => "fig39" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula I Classificació de les lesions musculars amb criteris histopatològics. (Les lesions de grau 0 les entenem com lesions on queda afectat molt poc teixit muscular. En el cas de que la lesió fos més extensa poden comportar-se com a lesions més greus i, per tant, de pitjor pronòstic)" ] ] 39 => array:6 [ "identificador" => "fig40" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula II Classificació de les lesions musculars segons criteris per imatge" ] ] 40 => array:6 [ "identificador" => "fig41" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula III Descripció dels principals paràmetres sobre incidència lesional del primer equip de futbol del FC Barcelona en 4 temporades consecutives. (S'han eliminat quasi tots els decimals per un motiu de practicitat)" ] ] 41 => array:6 [ "identificador" => "fig42" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula IV Descripció del nombre i percentatge relatiu de totes les lesions comunicades de l'estudi UEFA en el període de les temporades 2003-2007" ] ] 42 => array:6 [ "identificador" => "fig43" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula V Descripció del nombre i percentatge relatiu de lesions musculars de l'estudi UEFA en el període de les temporades 2003-2007" ] ] 43 => array:6 [ "identificador" => "fig44" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula VI Anamnesi" ] ] 44 => array:6 [ "identificador" => "fig45" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula VII Exploració física" ] ] 45 => array:6 [ "identificador" => "fig46" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula VIII Cronologia per a la realització de proves complementàries en la lesió muscular" ] ] 46 => array:6 [ "identificador" => "fig47" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula IX" ] ] 47 => array:6 [ "identificador" => "fig48" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula X" ] ] 48 => array:6 [ "identificador" => "fig49" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula X (continuació)" ] ] 49 => array:6 [ "identificador" => "fig50" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula XI" ] ] 50 => array:6 [ "identificador" => "fig51" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula XI (continuació)" ] ] 51 => array:6 [ "identificador" => "fig52" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula XII" ] ] 52 => array:6 [ "identificador" => "fig53" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula XII (continuació)" ] ] 53 => array:6 [ "identificador" => "fig54" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula XIII" ] ] 54 => array:6 [ "identificador" => "fig55" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula XIV" ] ] 55 => array:6 [ "identificador" => "fig56" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula XIV (continuació)" ] ] 56 => array:6 [ "identificador" => "fig57" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula XV" ] ] 57 => array:6 [ "identificador" => "fig58" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula XV (continuació)" ] ] 58 => array:7 [ "identificador" => "fig59" "etiqueta" => "Figura 1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Programa de recuperació." ] ] 59 => array:6 [ "identificador" => "fig60" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula XVI Criteris conservadors per a un òptim retorn a la competició" ] ] 60 => array:6 [ "identificador" => "fig61" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula XVII Criteris positius i negatius per a un òptim retorn a la competició" ] ] 61 => array:7 [ "identificador" => "fig62" "etiqueta" => "Figura 2" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Model casual de prevenció de Van Mechelen54." ] ] 62 => array:7 [ "identificador" => "fig63" "etiqueta" => "Figura 3" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Pòster del programa F-MARC de la FIFA." ] ] 63 => array:7 [ "identificador" => "fig64" "etiqueta" => "Figura 4" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Aguantar-se sobre l'avantbraç." ] ] 64 => array:7 [ "identificador" => "fig65" "etiqueta" => "Figura 5" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Aguantar-se sobre l'avantbraç en posició lateral." ] ] 65 => array:7 [ "identificador" => "fig66" "etiqueta" => "Figura 6" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Músculs isquiosurals." ] ] 66 => array:7 [ "identificador" => "fig67" "etiqueta" => "Figura 7" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Esquí de fons." ] ] 67 => array:7 [ "identificador" => "fig68" "etiqueta" => "Figura 8" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Recolzament en una cama fent" ] ] 68 => array:7 [ "identificador" => "fig69" "etiqueta" => "Figura 9" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Recolzament en una cama i flexió del tronc." ] ] 69 => array:7 [ "identificador" => "fig70" "etiqueta" => "Figura 10" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Recolzament sobre una cama amb llançament." ] ] 70 => array:7 [ "identificador" => "fig71" "etiqueta" => "Figura 11" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Salt amb les dues cames." ] ] 71 => array:7 [ "identificador" => "fig72" "etiqueta" => "Figura 12" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Salt en zig-zag." ] ] 72 => array:7 [ "identificador" => "fig73" "etiqueta" => "Figura 13" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Salts llargs i alts." ] ] 73 => array:6 [ "identificador" => "fig74" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula XVIII Sistema de gradació en les recomanacions de les guies d'evidència científica59" ] ] 74 => array:6 [ "identificador" => "fig75" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Annex Models de planificació individual de recuperació de la lesió (exemple)" ] ] 75 => array:6 [ "identificador" => "fig76" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Autors i col·laboradors" ] ] ] "bibliografia" => array:2 [ "titulo" => "Bibliograf¿a" "seccion" => array:1 [ 0 => array:1 [ "bibliografiaReferencia" => array:59 [ 0 => array:3 [ "identificador" => "bib1" "etiqueta" => "1" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Football injuries during the World Cup 2002. Am J Sports Med. 2004;32 Suppl 1:23S-7S. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Football injuries during the World Cup 2002." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Junge A" 1 => "Dvorak J" 2 => "Graf-Baumann T." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:4 [ "tituloSerie" => "Am J Sports Med" "fecha" => "2004" "volumen" => "32 Suppl 1:23S-7S. C" "itemHostRev" => array:3 [ "pii" => "S1526590014005860" "estado" => "S300" "issn" => "15265900" ] ] ] ] ] ] ] 1 => array:3 [ "identificador" => "bib2" "etiqueta" => "2" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "UEFA Champions League study: a prospective study of injuries in professional football during the 2001-2002 season. Br J Sports Med. 2005;39:542-6. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "UEFA Champions League study: a prospective study of injuries in professional football during the 2001-2002 season." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Waldén M" 1 => "Hägglund M" 2 => "Ekstrand J." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Br J Sports Med" "fecha" => "2005" "volumen" => "39:542-6. B" ] ] ] ] ] ] 2 => array:3 [ "identificador" => "bib3" "etiqueta" => "3" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "F-MARC: Manual de Medicina del Fútbol. Zurich: Federación Internacional de Fútbol Asociación (FIFA); 2006. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "F-MARC: Manual de Medicina del Fútbol." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Dvorak J" 1 => "Junge A." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => null ] ] ] ] 3 => array:3 [ "identificador" => "bib4" "etiqueta" => "4" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Injuries in team sport tournaments during the 2004 Olympic Games. Am J Sports Med. 2006;34:565-76. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Injuries in team sport tournaments during the 2004 Olympic Games." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Junge A" 1 => "Langevoort G" 2 => "Pipe A" 3 => "Peytavin A" 4 => "Wong F" 5 => "Mountjoy M" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Am J Sports Med" "fecha" => "2006" "volumen" => "34:565-76. B" ] ] ] ] ] ] 4 => array:3 [ "identificador" => "bib5" "etiqueta" => "5" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Longitudinal study comparing sonographic and MRI assessments of acute and healing hamstring injuries. AJR Am J Roentgenol. 2004;183:975-84. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Longitudinal study comparing sonographic and MRI assessments of acute and healing hamstring injuries." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:8 [ 0 => "Connell DA" 1 => "Schneider-Kolsky ME" 2 => "Hoving JL" 3 => "Malara F" 4 => "Buch-binder R" 5 => "Koulouris G" 6 => "Burke F" 7 => "Bass C." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "AJR Am J Roentgenol" "fecha" => "2004" "volumen" => "183:975-84. C" ] ] ] ] ] ] 5 => array:3 [ "identificador" => "bib6" "etiqueta" => "6" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Magnetic resonance imaging parameters for assessing risk of recurrent hamstring injuries in elite athletes. Am J Sports Med. 2007; 35:1500-6. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Magnetic resonance imaging parameters for assessing risk of recurrent hamstring injuries in elite athletes." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Koulouris G" 1 => "Connell DA" 2 => "Brukner P" 3 => "Schneider-Kolsky M." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Am J Sports Med" "fecha" => "2007" "volumen" => "35:1500-6. C" ] ] ] ] ] ] 6 => array:3 [ "identificador" => "bib7" "etiqueta" => "7" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Acute first-time hamstring strains during high-speed running. A longitudinal study including clinical and magnetic resonance imaging findings. Am J Sports Med. 2007;35:197-2006. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Acute first-time hamstring strains during high-speed running. A longitudinal study including clinical and magnetic resonance imaging findings." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Askling CM" 1 => "Tengvar M" 2 => "Saartok T" 3 => "Thorstensson A." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Am J Sports Med" "fecha" => "2007" "volumen" => "35:197-2006. C" ] ] ] ] ] ] 7 => array:3 [ "identificador" => "bib8" "etiqueta" => "8" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Effect of exercise on serum enzyme activities in humans. Sports Med. 1987;4:245-67. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Effect of exercise on serum enzyme activities in humans." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Noakes TD." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Sports Med" "fecha" => "1987" "volumen" => "4:245-67. B" ] ] ] ] ] ] 8 => array:3 [ "identificador" => "bib9" "etiqueta" => "9" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Muscle damage and endurance. Sports Med. 1986;3:370-81. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Muscle damage and endurance." "idioma" => "fr" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Armstrong RB." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Sports Med" "fecha" => "1986" "volumen" => "3:370-81. B" ] ] ] ] ] ] 9 => array:3 [ "identificador" => "bib10" "etiqueta" => "10" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Muscle injuries: biology and treatment. Am J Sports Med. 2005; 33:745-64. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Muscle injuries: biology and treatment." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ 0 => "Järvinen TA" 1 => "Järvinen TL" 2 => "Kääriäinen M" 3 => "Kalimo H" 4 => "Järvinen M." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Am J Sports Med" "fecha" => "2005" "volumen" => "33:745-64. B" ] ] ] ] ] ] 10 => array:3 [ "identificador" => "bib11" "etiqueta" => "11" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Factors associated with recurrent hamstring injuries. Sports Med. 2004;34:681-95. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Factors associated with recurrent hamstring injuries." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Croisier JL." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Sports Med" "fecha" => "2004" "volumen" => "34:681-95. D" ] ] ] ] ] ] 11 => array:3 [ "identificador" => "bib12" "etiqueta" => "12" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "The management of muscle strain injuries: an early return versus the risk of recurrence. Clin J Sport Med. 2002;12:3-5. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "The management of muscle strain injuries: an early return versus the risk of recurrence." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Orchard J" 1 => "Best TM." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Clin J Sport Med" "fecha" => "2002" "volumen" => "12:3-5. D" ] ] ] ] ] ] 12 => array:3 [ "identificador" => "bib13" "etiqueta" => "13" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "The early management of muscle strains in the elite athlete: best practice in a world with a limited evidence basis. Br J Sports Med. 2008;42:158-9. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "The early management of muscle strains in the elite athlete: best practice in a world with a limited evidence basis." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Orchard JW" 1 => "Best TM" 2 => "Mueller-Wohlfahrt HW" 3 => "Hunter G" 4 => "Hamilton BH" 5 => "Webborn N" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Br J Sports Med" "fecha" => "2008" "volumen" => "42:158-9. D" ] ] ] ] ] ] 13 => array:3 [ "identificador" => "bib14" "etiqueta" => "14" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Treatment of tendon and muscle using platelet-rich plasma. Clin Sports Med. 2009:28:113-25. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Treatment of tendon and muscle using platelet-rich plasma." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Mishra A" 1 => "Woodall J" 2 => "Vieira A." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Clin Sports Med" "fecha" => "2009:28" "volumen" => "113-25" ] ] ] ] ] ] 14 => array:3 [ "identificador" => "bib15" "etiqueta" => "15" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Stem Cells for the treatment of skeletal muscle injury. Clin Sports Med. 2009:28:1-11. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Stem Cells for the treatment of skeletal muscle injury. Clin Sports Med." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Quintero A" 1 => "Wright V" 2 => "Fu F" 3 => "Huard J." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:2 [ "tituloSerie" => "2009:28:1-11" "fecha" => "D" ] ] ] ] ] ] 15 => array:3 [ "identificador" => "bib16" "etiqueta" => "16" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Evidence based prevention of hamstring injuries in sport. Br J Sports Med. 2005;39:319-23. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Evidence based prevention of hamstring injuries in sport." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Petersen J" 1 => "Hölmich P." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Br J Sports Med" "fecha" => "2005" "volumen" => "39:319-23. B" ] ] ] ] ] ] 16 => array:3 [ "identificador" => "bib17" "etiqueta" => "17" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Incidence, risk, and prevention of hamstring muscle injuries in professional rugby union. Am J Sports Med. 2006;34:1297-306. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Incidence, risk, and prevention of hamstring muscle injuries in professional rugby union." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Brooks JH" 1 => "Fuller CW" 2 => "Kemp SP" 3 => "Reddin DB." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Am J Sports Med" "fecha" => "2006" "volumen" => "34:1297-306. C" ] ] ] ] ] ] 17 => array:3 [ "identificador" => "bib18" "etiqueta" => "18" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Hamstring injury occurrence in elite soccer players after preseason strength training with eccentric overload. Scand J Med Sci Sports. 2003;13:244-50. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Hamstring injury occurrence in elite soccer players after preseason strength training with eccentric overload." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Askling C" 1 => "Karlsson J" 2 => "Thorstensson A." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Scand J Med Sci Sports" "fecha" => "2003" "volumen" => "13:244-50. C" ] ] ] ] ] ] 18 => array:3 [ "identificador" => "bib19" "etiqueta" => "19" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "A survey of flexibility training protocols and hamstring strains in professional football clubs in England. Br J Sports Med. 2004;38:388-94. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "A survey of flexibility training protocols and hamstring strains in professional football clubs in England." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Dadebo B" 1 => "White J" 2 => "George KP." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Br J Sports Med" "fecha" => "2004" "volumen" => "38:388-94. B" ] ] ] ] ] ] 19 => array:3 [ "identificador" => "bib20" "etiqueta" => "20" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "A comparison of 2 rehabilitation programs in the treatment of acute hamstring strains. J Orthop Sports Phys Ther. 2004;34:116-25. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "A comparison of 2 rehabilitation programs in the treatment of acute hamstring strains." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Sherry MA" 1 => "Best TM." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "J Orthop Sports Phys Ther" "fecha" => "2004" "volumen" => "34:116-25. C" ] ] ] ] ] ] 20 => array:3 [ "identificador" => "bib21" "etiqueta" => "21" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Patologia muscular en el deporte. Barcelona: Masson; 2005. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Patologia muscular en el deporte." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Balius R." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:2 [ "fecha" => "Barcelona: Masson" "volumen" => "2005. D" ] ] ] ] ] ] 21 => array:3 [ "identificador" => "bib22" "etiqueta" => "22" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Ecografia muscular de la extremidad inferior. Barcelona: Masson; 2005. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Ecografia muscular de la extremidad inferior." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Balius R" 1 => "Rius M" 2 => "Combalia A." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:2 [ "fecha" => "Barcelona: Masson" "volumen" => "2005. D" ] ] ] ] ] ] 22 => array:3 [ "identificador" => "bib23" "etiqueta" => "23" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Consensus statement on injury definitions and data collection procedures in studies of football (soccer) injuries. Scand J Med Sci Sports. 2006;16:83-92. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Consensus statement on injury definitions and data collection procedures in studies of football (soccer) injuries." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Fuller CW" 1 => "Ekstrand J" 2 => "Junge A" 3 => "Andersen TE" 4 => "Bahr R" 5 => "Dvorak J" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Scand J Med Sci Sports" "fecha" => "2006" "volumen" => "16:83-92. B" ] ] ] ] ] ] 23 => array:3 [ "identificador" => "bib24" "etiqueta" => "24" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Methods for epidemiological study of injuries to professional football players: developing the UEFA model. Br J Sports Med. 2005;39:340-6. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Methods for epidemiological study of injuries to professional football players: developing the UEFA model." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Hägglund M" 1 => "Waldén M" 2 => "Bahr R" 3 => "Ekstrand J." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Br J Sports Med" "fecha" => "2005" "volumen" => "39:340-6. B" ] ] ] ] ] ] 24 => array:3 [ "identificador" => "bib25" "etiqueta" => "25" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Fast and slow myosins as markers of muscle injury. Br J Sports Med. 2008;42:581-4. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Fast and slow myosins as markers of muscle injury." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Guerrero M" 1 => "Guiu-Comadevall M" 2 => "Cadefau JA" 3 => "Parra J" 4 => "Balius R" 5 => "Estruch A" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Br J Sports Med" "fecha" => "2008" "volumen" => "42:581-4. B" ] ] ] ] ] ] 25 => array:3 [ "identificador" => "bib26" "etiqueta" => "26" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Assessment of physical examination and magnetic resonance imaging findings of hamstring injuries as predictors of recurrent injury. J Orthop Sports Pyhs Ther. 2006,36:215-24. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Assessment of physical examination and magnetic resonance imaging findings of hamstring injuries as predictors of recurrent injury. J Orthop Sports Pyhs Ther." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ 0 => "Verrall GM" 1 => "Slavotinek JP" 2 => "Barnes FG" 3 => "Fon GT" 4 => "Esterman A." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:2 [ "tituloSerie" => "2006,36:215-24" "fecha" => "D" ] ] ] ] ] ] 26 => array:3 [ "identificador" => "bib27" "etiqueta" => "27" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Differentiation of skeletal muscles in 9-year-old children. Kinesiology: International Journal of Fundamental and Applied Kinesiology. 2004;36:90-7. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Differentiation of skeletal muscles in 9-year-old children." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:6 [ 0 => "Pisot R" 1 => "Kersevan K" 2 => "Djordjevic S" 3 => "Medved V" 4 => "Zavrsnik J" 5 => "Simunic B." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Kinesiology: International Journal of Fundamental and Applied Kinesiology" "fecha" => "2004" "volumen" => "36:90-7. C" ] ] ] ] ] ] 27 => array:3 [ "identificador" => "bib28" "etiqueta" => "28" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Muscle injuries and repair: current trends in research. J Bone Joint Surg Am. 2002;84-A:822-32. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Muscle injuries and repair: current trends in research." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Huard J" 1 => "Li Y" 2 => "Fu FH." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "J Bone Joint Surg Am" "fecha" => "2002" "volumen" => "84-A:822-32. B" ] ] ] ] ] ] 28 => array:3 [ "identificador" => "bib29" "etiqueta" => "29" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Cellular and molecular regulation of muscle regeneration. Physiol Rev. 2004;84:209-38. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Cellular and molecular regulation of muscle regeneration." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Chargé SB" 1 => "Rudnicki MA." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Physiol Rev" "fecha" => "2004" "volumen" => "84:209-38. B" ] ] ] ] ] ] 29 => array:3 [ "identificador" => "bib30" "etiqueta" => "30" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Effect of low-voltage electrical stimulation on angiogenic grwth factors in ischemic rat skeletal muscle. Clin Exp Pharmacol Physiol. 2006;33:623-7. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Effect of low-voltage electrical stimulation on angiogenic grwth factors in ischemic rat skeletal muscle." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Nagasaka M" 1 => "Kohzuki M" 2 => "Fujii T" 3 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Clin Exp Pharmacol Physiol" "fecha" => "2006" "volumen" => "33:623-7. C" ] ] ] ] ] ] 30 => array:3 [ "identificador" => "bib31" "etiqueta" => "31" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Return to play following muscle strains. Clin J Sport Med. 2005;15:436-41. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Return to play following muscle strains." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Orchard J" 1 => "Best TM" 2 => "Verrall GM." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Clin J Sport Med" "fecha" => "2005" "volumen" => "15:436-41. D" ] ] ] ] ] ] 31 => array:3 [ "identificador" => "bib32" "etiqueta" => "32" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Muscle injuries, their healing process and treatment. Ann Chir Gynaecol. 1991:80:102-8. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Muscle injuries, their healing process and treatment. Ann Chir Gynaecol." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Lehto MU" 1 => "Jarvinen MJ." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:2 [ "tituloSerie" => "1991:80:102-8" "fecha" => "D" ] ] ] ] ] ] 32 => array:3 [ "identificador" => "bib33" "etiqueta" => "33" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Healing of skeletal muscle injury: an ultrastructural and immunohistochemical study. Med Sci Sports Exerc. 1991:23:801-10. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Healing of skeletal muscle injury: an ultrastructural and immunohistochemical study. Med Sci Sports Exerc." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Hurme T" 1 => "Kalimo H" 2 => "Lehto M" 3 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:2 [ "tituloSerie" => "1991:23:801-10" "fecha" => "B" ] ] ] ] ] ] 33 => array:3 [ "identificador" => "bib34" "etiqueta" => "34" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Muscle injuries: optimizing recovery. Best Pract Res Clin Rheumatol. 2007;21:317-31. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Muscle injuries: optimizing recovery." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Järvinen TA" 1 => "Järvinen TL" 2 => "Kääriäinen M" 3 => "Aärimaa V" 4 => "Vaittinen S" 5 => "Kalimo H" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Best Pract Res Clin Rheumatol" "fecha" => "2007" "volumen" => "21:317-31. D" ] ] ] ] ] ] 34 => array:3 [ "identificador" => "bib35" "etiqueta" => "35" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "The role of core stability in athletic function. Sports Med. 2006;36:189-98. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "The role of core stability in athletic function." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Kibler WB" 1 => "Press J" 2 => "Sciascia A." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Sports Med" "fecha" => "2006" "volumen" => "36:189-98. D" ] ] ] ] ] ] 35 => array:3 [ "identificador" => "bib36" "etiqueta" => "36" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "The effects of core propiocepcion on knee injury. Am J Sports Med. 2007;35:368-73. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "The effects of core propiocepcion on knee injury." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ 0 => "Zazulak BT" 1 => "Hewett TE" 2 => "Reeves NO" 3 => "Goldberg B" 4 => "Choewick J." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Am J Sports Med" "fecha" => "2007" "volumen" => "35:368-73. C" ] ] ] ] ] ] 36 => array:3 [ "identificador" => "bib37" "etiqueta" => "37" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "The importance of sensor-motor control in providing core stability. Implications for measurement and training. Sports Med. 2008:38:893-916. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "The importance of sensor-motor control in providing core stability. Implications for measurement and training. Sports Med." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Borghuis J" 1 => "Hofi A" 2 => "Lemminki K." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:2 [ "tituloSerie" => "2008:38:893-916" "fecha" => "D" ] ] ] ] ] ] 37 => array:3 [ "identificador" => "bib38" "etiqueta" => "38" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Anti-inflammatory treatment of muscular injuries in sport. An update of recent studies. Sports Med. 1999;28: 383-8. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Anti-inflammatory treatment of muscular injuries in sport. An update of recent studies." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Almekinders LC." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:4 [ "tituloSerie" => "Sports Med" "fecha" => "1999" "volumen" => "28: 383-8. C" "itemHostRev" => array:3 [ "pii" => "S0300289612003377" "estado" => "S300" "issn" => "03002896" ] ] ] ] ] ] ] 38 => array:3 [ "identificador" => "bib39" "etiqueta" => "39" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Practical management: nonsteroidal antiinflammatory drug (NSAID) use in athletic injuries. Clin J Sport Med. 2006;16:170-4. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Practical management: nonsteroidal antiinflammatory drug (NSAID) use in athletic injuries." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Mehallo CJ" 1 => "Drezner JA" 2 => "Bytomski JR." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:4 [ "tituloSerie" => "Clin J Sport Med" "fecha" => "2006" "volumen" => "16:170-4. C" "itemHostRev" => array:3 [ "pii" => "S0003999316301642" "estado" => "S300" "issn" => "00039993" ] ] ] ] ] ] ] 39 => array:3 [ "identificador" => "bib40" "etiqueta" => "40" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Cyclo-oxygenase-2 inhibitors: beneficial or detrimental for athletes with acute musculoskeletal injuries? Sports Med. 2005;35:271-83. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Cyclo-oxygenase-2 inhibitors: beneficial or detrimental for athletes with acute musculoskeletal injuries? Sports Med." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Warden SJ." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:2 [ "fecha" => "2005" "volumen" => "35:271-83. B" ] ] ] ] ] ] 40 => array:3 [ "identificador" => "bib41" "etiqueta" => "41" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Use of non steroidal anti-inflammatory drugs following exercise-induced muscle injury. Sports Med. 2003;33: 177-85. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Use of non steroidal anti-inflammatory drugs following exercise-induced muscle injury." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Baldwin Lanier A." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Sports Med" "fecha" => "2003" "volumen" => "33: 177-85. C" ] ] ] ] ] ] 41 => array:3 [ "identificador" => "bib42" "etiqueta" => "42" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Gamma interferon as antifibrosis agent in skeletal muscle. J Orthop Res. 2003;21:798-804. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Gamma interferon as antifibrosis agent in skeletal muscle." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Foster W" 1 => "Li Y" 2 => "Usas A" 3 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "J Orthop Res" "fecha" => "2003" "volumen" => "21:798-804. C" ] ] ] ] ] ] 42 => array:3 [ "identificador" => "bib43" "etiqueta" => "43" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Improvement of muscle healing through enhancement of muscle regeneration and prevention of fibrosis. Muscle Nerve. 2003;28:365-72. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Improvement of muscle healing through enhancement of muscle regeneration and prevention of fibrosis." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Sato K" 1 => "Li Y" 2 => "Foster W" 3 => "Fukushima K" 4 => "Badlani N" 5 => "Adachi N" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Muscle Nerve" "fecha" => "2003" "volumen" => "28:365-72. C" ] ] ] ] ] ] 43 => array:3 [ "identificador" => "bib44" "etiqueta" => "44" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Angiotensin II receptor blockade administered after injury improves muscle regeneration and decreases fibrosis in normal skeletal muscle. Am J Sports Med. 2008;36:1548-55. B. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Angiotensin II receptor blockade administered after injury improves muscle regeneration and decreases fibrosis in normal skeletal muscle." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Bedair HS" 1 => "Karthikeyan T" 2 => "Quintero AJ" 3 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Am J Sports Med" "fecha" => "2008" "volumen" => "36:1548-55. B" ] ] ] ] ] ] 44 => array:3 [ "identificador" => "bib45" "etiqueta" => "45" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Hyperbaric oxygen as an adjuvant for athletes. Sports Med. 2005;35:739-46. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Hyperbaric oxygen as an adjuvant for athletes." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Ishii Y" 1 => "Deie M" 2 => "Adachi N" 3 => "Yasunaga Y" 4 => "Sharman P" 5 => "Miyanaga Y" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Sports Med" "fecha" => "2005" "volumen" => "35:739-46. C" ] ] ] ] ] ] 45 => array:3 [ "identificador" => "bib46" "etiqueta" => "46" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Treatment of muscle injuries by local administration of autologous conditioned serum: a pilot study on sportsmen with muscle strains. Int J Sports Med. 2004;25:588-93. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Treatment of muscle injuries by local administration of autologous conditioned serum: a pilot study on sportsmen with muscle strains." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:6 [ 0 => "Wright-Carpenter T" 1 => "Klein P" 2 => "Schäferhoff P" 3 => "Appell HJ" 4 => "Mir LM" 5 => "Wehling P." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Int J Sports Med" "fecha" => "2004" "volumen" => "25:588-93. D" ] ] ] ] ] ] 46 => array:3 [ "identificador" => "bib47" "etiqueta" => "47" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Treatment of muscle injuries by local administration of autologous conditioned serum: animal experiments using a muscle contusion model. Int J Sports Med. 2004;25:582-7. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Treatment of muscle injuries by local administration of autologous conditioned serum: animal experiments using a muscle contusion model." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:6 [ 0 => "Wright-Carpenter T" 1 => "Klein P" 2 => "Schäferhoff P" 3 => "Appell HJ" 4 => "Mir LM" 5 => "Wehling P." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Int J Sports Med" "fecha" => "2004" "volumen" => "25:582-7. C" ] ] ] ] ] ] 47 => array:3 [ "identificador" => "bib48" "etiqueta" => "48" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Glucocorticosteroids in football: use and misuse. Br J Sports Med. 2006;40 Suppl 1:i48-54. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Glucocorticosteroids in football: use and misuse." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Dvorak J" 1 => "Feddermann N" 2 => "Grimm K." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Br J Sports Med" "fecha" => "2006" "volumen" => "40 Suppl 1:i48-54. D" ] ] ] ] ] ] 48 => array:3 [ "identificador" => "bib49" "etiqueta" => "49" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "The role of a homoeopathic preparation compared with conventional therapy in the treatment of injuries: An observational cohort study. Complement Ther Med. 2008;16:22-7. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "The role of a homoeopathic preparation compared with conventional therapy in the treatment of injuries: An observational cohort study." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Shneider C" 1 => "Schneider B" 2 => "Hanisch J" 3 => "van Haselen R." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Complement Ther Med" "fecha" => "2008" "volumen" => "16:22-7. D" ] ] ] ] ] ] 49 => array:3 [ "identificador" => "bib50" "etiqueta" => "50" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Treatment of tendon and muscle using platelet-rich plasma. Clin Sports Med. 2009:28:113-25. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Treatment of tendon and muscle using platelet-rich plasma. Clin Sports Med." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Mishra A" 1 => "Woddall J" 2 => "Vieira A." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:2 [ "tituloSerie" => "2009:28:113-25" "fecha" => "D" ] ] ] ] ] ] 50 => array:3 [ "identificador" => "bib51" "etiqueta" => "51" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Ruptures of the medial head of the gastrocnemius (tennis leg). Journal of Clinical Imaging. 2006;30:48-53. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Ruptures of the medial head of the gastrocnemius (tennis leg)." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Kwak H" 1 => "Lee K" 2 => "Han Y." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Journal of Clinical Imaging" "fecha" => "2006" "volumen" => "30:48-53. D" ] ] ] ] ] ] 51 => array:3 [ "identificador" => "bib52" "etiqueta" => "52" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Tennis leg: Clinical US Study of 141 patients and anatomic investigation of four cadavers with MR imaging and US. Radiology. 2002;224:112-9. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Tennis leg: Clinical US Study of 141 patients and anatomic investigation of four cadavers with MR imaging and US." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Delgado GJ" …3 ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Radiology" "fecha" => "2002" "volumen" => "224:112-9. D" ] ] ] ] ] ] 52 => array:3 [ "identificador" => "bib53" "etiqueta" => "53" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Central aponeurosis tears of the rectus femoris practical sonographic prognosis. Brtish J Sports Med, 2008; 052332. Epub. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Central aponeurosis tears of the rectus femoris practical sonographic prognosis." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ …7] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:2 [ "fecha" => "Brtish J Sports Med, 2008" "volumen" => "052332. Epub. D" ] ] ] ] ] ] 53 => array:3 [ "identificador" => "bib54" "etiqueta" => "54" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Incidence, severity, aetiology and prevention of sports injuries. A review of concepts. Sports Med. 1992;14:82-99. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Incidence, severity, aetiology and prevention of sports injuries. A review of concepts." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ …3] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Sports Med" "fecha" => "1992" "volumen" => "14:82-99. D" ] ] ] ] ] ] 54 => array:3 [ "identificador" => "bib55" "etiqueta" => "55" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "A new framework for research leading to sports injury prevention. J Sci Med Sport. 2006;9:3-9. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "A new framework for research leading to sports injury prevention." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ …1] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "J Sci Med Sport" "fecha" => "2006" "volumen" => "9:3-9. D" ] ] ] ] ] ] 55 => array:3 [ "identificador" => "bib56" "etiqueta" => "56" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Effective prevention of sports injuries: a model integrating efficacy, efficiency, compliance and risk-taking behavior. Br J Sport Med. 2008;42:648-52. D. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Effective prevention of sports injuries: a model integrating efficacy, efficiency, compliance and risk-taking behavior." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ …5] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Br J Sport Med" "fecha" => "2008" "volumen" => "42:648-52. D" ] ] ] ] ] ] 56 => array:3 [ "identificador" => "bib57" "etiqueta" => "57" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Comprehensive warm-up programme to prevent injuries in young female footballers: cluster randomized controlled trial. BMJ. 2008;337;a2469. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Comprehensive warm-up programme to prevent injuries in young female footballers: cluster randomized controlled trial." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ …7] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:4 [ "tituloSerie" => "BMJ" "fecha" => "2008" "volumen" => "337" "paginaInicial" => "a2469. C" ] ] ] ] ] ] 57 => array:3 [ "identificador" => "bib58" "etiqueta" => "58" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Prevention of hamstring strains in elite soccer: an intervention study. Scand J Med Sci Sports, 2008:18:40-8. C. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Prevention of hamstring strains in elite soccer: an intervention study." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ …5] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:2 [ "tituloSerie" => "Scand J Med Sci Sports, 2008:18:40-8" "fecha" => "C" ] ] ] ] ] ] 58 => array:3 [ "identificador" => "bib59" "etiqueta" => "59" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "A new system for grading recommendations in evidence based guidelines. BMJ. 2001;323:334-6. A. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "A new system for grading recommendations in evidence based guidelines." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ …2] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "BMJ" "fecha" => "2001" "volumen" => "323:334-6. A" ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "url" => "/X8866581/0000004400000164/v0_201801081402/XX886658109460553/v0_201801081404/ct/main.assets" "Apartado" => array:4 [ "identificador" => "71857" "tipo" => "SECCION" "es" => array:2 [ "titulo" => "Article especial" "idiomaDefecto" => true ] "idiomaDefecto" => "es" ] "PDF" => "https://static.elsevier.es/multimedia/X8866581/0000004400000164/v0_201801081402/XX886658109460553/v0_201801081404/ct/278v44n164a13146055pdf001.pdf?idApp=UINPBA00004N&text.app=https://apunts.org/" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658109460553?idApp=UINPBA00004N"]

Statistics

Guia de Pràctica Clínica de les lesions musculars. Epidemiologia, diagnòstic, tractament i prevenció Versió 4.5 (9 de febrer de 2009)

Clinical Practice Guide for Muscular Injuries. Epidemiology, diagnosis, treatment and prevention

Serveis Mèdics del Fútbol Club Barcelonaa

a 0

Read

21252

Times
was read the article

5705

Total PDF

15547

Total HTML

Share statistics

 array:20 [
  "pii" => "XX886658109460553"
  "issn" => "X8866581"
  "estado" => "S300"
  "fechaPublicacion" => "2009-10-01"
  "documento" => "article"
  "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
  "subdocumento" => "fla"
  "cita" => "Apunts&#46; Medicina de l&#39;Esport. 2009;44:179-203"
  "abierto" => array:3 [
    "ES" => false
    "ES2" => false
    "LATM" => false
  ]
  "gratuito" => false
  "lecturas" => array:2 [
    "total" => 12472
    "formatos" => array:3 [
      "EPUB" => 419
      "HTML" => 9038
      "PDF" => 3015
    ]
  ]
  "Traduccion" => array:1 [
    "es" => array:16 [
      "pii" => "X0213371709460323"
      "issn" => "02133717"
      "estado" => "S300"
      "fechaPublicacion" => "2009-10-01"
      "documento" => "article"
      "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
      "subdocumento" => "fla"
      "cita" => "Apunts&#46; Medicina de l&#39;Esport. 2009;44:179-203"
      "abierto" => array:3 [
        "ES" => false
        "ES2" => false
        "LATM" => false
      ]
      "gratuito" => false
      "lecturas" => array:2 [
        "total" => 42035
        "formatos" => array:3 [
          "EPUB" => 151
          "HTML" => 21397
          "PDF" => 20487
        ]
      ]
      "es" => array:10 [
        "idiomaDefecto" => true
        "titulo" => "Gu&#237;a de Pr&#225;ctica Cl&#237;nica de las lesiones musculares&#46; Epidemiolog&#237;a&#44; diagn&#243;stico&#44; tratamiento y prevenci&#243;n Versi&#243;n 4&#46;5 &#40;9 de febrero de 2009&#41;"
        "tienePdf" => "es"
        "tieneTextoCompleto" => "es"
        "paginas" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "paginaInicial" => "179"
            "paginaFinal" => "203"
          ]
        ]
        "titulosAlternativos" => array:1 [
          "en" => array:1 [
            "titulo" => "Clinical Practice Guide for Muscular Injuries&#46; Epidemiology&#44; diagnosis&#44; treatment and prevention"
          ]
        ]
        "contieneTextoCompleto" => array:1 [
          "es" => true
        ]
        "contienePdf" => array:1 [
          "es" => true
        ]
        "resumenGrafico" => array:2 [
          "original" => 0
          "multimedia" => array:7 [
            "identificador" => "fig1"
            "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
            "mostrarFloat" => true
            "mostrarDisplay" => false
            "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
            "figura" => array:1 [
              0 => array:4 [
                "imagen" => "277v44n164-13146032fig1.jpg"
                "Alto" => 285
                "Ancho" => 700
                "Tamanyo" => 57693
              ]
            ]
            "descripcion" => array:1 [
              "es" => "-13146032fig1&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;2162&#34; height&#61;&#34;883&#34; alt&#61;&#34;Tabla I Clasificaci&#243;n de las lesiones musculares con criterios histopatol&#243;gicos&#46; &#40;Las lesiones de grado 0 se entienden como lesiones en las que queda afectado muy poco tejido muscular&#46; Si la lesi&#243;n es m&#225;s extensa pueden comportarse como les"
            ]
          ]
        ]
        "autores" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "autoresLista" => "Servicios M&#233;dicos del Futbol Club Barcelona"
            "autores" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "nombre" => "Servicios M&#233;dicos"
                "apellidos" => "del Futbol Club Barcelona"
              ]
            ]
          ]
        ]
      ]
      "idiomaDefecto" => "es"
      "Traduccion" => array:1 [
        "ct" => array:8 [
          "pii" => "XX886658109460553"
          "estado" => "S300"
          "subdocumento" => ""
          "abierto" => array:3 [
            "ES" => false
            "ES2" => false
            "LATM" => false
          ]
          "gratuito" => false
          "lecturas" => array:1 [
            "total" => 0
          ]
          "idiomaDefecto" => "ct"
          "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658109460553?idApp=UINPBA00004N"
        ]
      ]
      "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371709460323?idApp=UINPBA00004N"
      "url" => "/02133717/0000004400000164/v0_201801081420/X0213371709460323/v0_201801081421/es/main.assets"
    ]
  ]
  "itemSiguiente" => array:16 [
    "pii" => "XX886658109460561"
    "issn" => "X8866581"
    "estado" => "S300"
    "fechaPublicacion" => "2009-10-01"
    "documento" => "article"
    "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
    "subdocumento" => "fla"
    "cita" => "Apunts&#46; Medicina de l&#39;Esport. 2009;44:204-9"
    "abierto" => array:3 [
      "ES" => false
      "ES2" => false
      "LATM" => false
    ]
    "gratuito" => false
    "lecturas" => array:2 [
      "total" => 2927
      "formatos" => array:3 [
        "EPUB" => 186
        "HTML" => 1980
        "PDF" => 761
      ]
    ]
    "ct" => array:10 [
      "idiomaDefecto" => true
      "titulo" => "L&#39;esport en l&#39;obra de Hans Erni"
      "tienePdf" => "ct"
      "tieneTextoCompleto" => "ct"
      "paginas" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "paginaInicial" => "204"
          "paginaFinal" => "209"
        ]
      ]
      "titulosAlternativos" => array:1 [
        "es" => array:1 [
          "titulo" => "Sport in the work of Hans Erni"
        ]
      ]
      "contieneTextoCompleto" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "contienePdf" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "resumenGrafico" => array:2 [
        "original" => 0
        "multimedia" => array:7 [
          "identificador" => "fig1"
          "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
          "mostrarFloat" => true
          "mostrarDisplay" => false
          "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
          "figura" => array:1 [
            0 => array:4 [
              "imagen" => "278v44n164-13146056fig1.jpg"
              "Alto" => 580
              "Ancho" => 700
              "Tamanyo" => 110428
            ]
          ]
          "descripcion" => array:1 [
            "ct" => "&#34;&#62;  <span class="elsevierStyleBold">Figura 1 </span>"
          ]
        ]
      ]
      "autores" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "autoresLista" => "Ramon Balius i Juli"
          "autores" => array:1 [
            0 => array:2 [
              "nombre" => "Ramon"
              "apellidos" => "Balius i Juli"
            ]
          ]
        ]
      ]
    ]
    "idiomaDefecto" => "ct"
    "Traduccion" => array:1 [
      "es" => array:8 [
        "pii" => "X0213371709460331"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "es"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371709460331?idApp=UINPBA00004N"
      ]
    ]
    "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658109460561?idApp=UINPBA00004N"
    "url" => "/X8866581/0000004400000164/v0_201801081402/XX886658109460561/v0_201801081404/ct/main.assets"
  ]
  "itemAnterior" => array:16 [
    "pii" => "XX886658109460545"
    "issn" => "X8866581"
    "estado" => "S300"
    "fechaPublicacion" => "2009-10-01"
    "documento" => "article"
    "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
    "subdocumento" => "fla"
    "cita" => "Apunts&#46; Medicina de l&#39;Esport. 2009;44:174-8"
    "abierto" => array:3 [
      "ES" => false
      "ES2" => false
      "LATM" => false
    ]
    "gratuito" => false
    "lecturas" => array:2 [
      "total" => 5933
      "formatos" => array:3 [
        "EPUB" => 192
        "HTML" => 4438
        "PDF" => 1303
      ]
    ]
    "ct" => array:11 [
      "idiomaDefecto" => true
      "titulo" => "Quina &#233;s l&#39;evid&#232;ncia cient&#237;fica als programes de prevenci&#243; de lesi&#243; muscular&#63;"
      "tienePdf" => "ct"
      "tieneTextoCompleto" => "ct"
      "tieneResumen" => array:2 [
        0 => "en"
        1 => "es"
      ]
      "paginas" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "paginaInicial" => "174"
          "paginaFinal" => "178"
        ]
      ]
      "titulosAlternativos" => array:1 [
        "es" => array:1 [
          "titulo" => "Which is the scientific evidence for prevention programs for muscle strains&#63;"
        ]
      ]
      "contieneResumen" => array:2 [
        "en" => true
        "es" => true
      ]
      "contieneTextoCompleto" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "contienePdf" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "autores" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "autoresLista" => "&#193;rni &#193;rnason"
          "autores" => array:1 [
            0 => array:2 [
              "nombre" => "&#193;rni"
              "apellidos" => "&#193;rnason"
            ]
          ]
        ]
      ]
    ]
    "idiomaDefecto" => "ct"
    "Traduccion" => array:1 [
      "es" => array:8 [
        "pii" => "X0213371709460315"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "es"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371709460315?idApp=UINPBA00004N"
      ]
    ]
    "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658109460545?idApp=UINPBA00004N"
    "url" => "/X8866581/0000004400000164/v0_201801081402/XX886658109460545/v0_201801081403/ct/main.assets"
  ]
  "ct" => array:12 [
    "idiomaDefecto" => true
    "titulo" => "Guia de Pr&#224;ctica Cl&#237;nica de les lesions musculars&#46; Epidemiologia&#44; diagn&#242;stic&#44; tractament i prevenci&#243; Versi&#243; 4&#46;5 &#40;9 de febrer de 2009&#41;"
    "tieneTextoCompleto" => true
    "paginas" => array:1 [
      0 => array:2 [
        "paginaInicial" => "179"
        "paginaFinal" => "203"
      ]
    ]
    "autores" => array:1 [
      0 => array:3 [
        "autoresLista" => "Serveis M&#232;dics del F&#250;tbol Club Barcelona"
        "autores" => array:1 [
          0 => array:3 [
            "nombre" => "Serveis M&#232;dics"
            "apellidos" => "del F&#250;tbol Club Barcelona"
            "referencia" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>"
                "identificador" => "affa"
              ]
            ]
          ]
        ]
        "afiliaciones" => array:1 [
          0 => array:3 [
            "entidad" => "0"
            "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>"
            "identificador" => "affa"
          ]
        ]
      ]
    ]
    "titulosAlternativos" => array:1 [
      "es" => array:1 [
        "titulo" => "Clinical Practice Guide for Muscular Injuries&#46; Epidemiology&#44; diagnosis&#44; treatment and prevention"
      ]
    ]
    "resumenGrafico" => array:2 [
      "original" => 0
      "multimedia" => array:7 [
        "identificador" => "fig1"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig1.jpg"
            "Alto" => 283
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 57017
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig1&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;2158&#34; height&#61;&#34;875&#34; alt&#61;&#34;Taula I Classificaci&#243; de les lesions musculars amb criteris histopatol&#242;gics&#46; &#40;Les lesions de grau 0 les entenem com lesions on queda afectat molt poc teixit muscular&#46; En el cas de que la lesi&#243; fos m&#233;s extensa poden comportar-se com a l"
        ]
      ]
    ]
    "textoCompleto" => "<p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">INTRODUCCI&#211;</span></p><p class="elsevierStylePara">Les lesions musculars s&#243;n molt freq&#252;ents en el m&#243;n de l&#39;esport&#44; especialment en el futbol&#46; Els estudis epidemiol&#242;gics m&#233;s recents mostren que les lesions musculars suposen m&#233;s del 30&#37; de totes les lesions &#40;1&#44;8-2&#44;2&#47;1&#46;000 hores d&#39;exposici&#243;&#41;&#44; fet que representa que un equip professional de futbol pateix una mitjana de 12 lesions musculars per temporada&#44; que equivalen a m&#233;s de 300 dies baixa esportiva<span class="elsevierStyleSup">1-4</span>&#46; En altres esports professionals&#44; com el b&#224;squet i l&#39;handbol&#44; la incid&#232;ncia tamb&#233; &#233;s alta&#44; per&#242; no arriba als valors obtinguts en el futbol&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Tot i la seva alta freq&#252;&#232;ncia i el inter&#232;s per buscar solucions&#44; hi ha poca evid&#232;ncia cient&#237;fica en aspectes tan importants com s&#243;n la prevenci&#243; i el tractament&#46; Alguns punts febles els ressaltem a continuaci&#243;&#58; </p><p class="elsevierStylePara">• El diagn&#242;stic de les lesions musculars es basa en la cl&#237;nica&#44; fonamentalment en la simptomatologia i especialment en l&#39;anamnesi del mecanisme lesional i l&#39;exploraci&#243; f&#237;sica&#46; Els estudis d&#39;imatge mitjan&#231;ant l&#39;ecografia m&#250;scul-esquel&#232;tica i la resson&#224;ncia magn&#232;tica &#40;RM&#41; s&#243;n complementaris&#44; tot i que cada vegada poden ser m&#233;s &#250;tils a l&#39;hora de confirmar un diagn&#242;stic i sobretot emetre un pron&#242;stic<span class="elsevierStyleSup">5-7</span>&#46; No es disposa d&#39;un marcador bioqu&#237;mic prou espec&#237;fic que ajudi al diagn&#242;stic de gravetat i al pron&#242;stic definitiu de cadascuna de les diferents lesions musculars<span class="elsevierStyleSup">8&#44;9</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• La pauta de tractament de les lesions musculars no segueix un model &#250;nic&#44; tot i que no s&#39;han modificat gaire les diferents alternatives<span class="elsevierStyleSup">10-12</span>&#46; Darrerament s&#39;han obert noves expectatives gr&#224;cies a la recerca en l&#39;&#224;mbit de la reparaci&#243; i de la regeneraci&#243; biol&#242;gica<span class="elsevierStyleSup">13-15</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Determinats programes de prevenci&#243; prim&#224;ria i secund&#224;ria poden disminuir la incid&#232;ncia de patir lesions musculars&#44; per&#242; l&#39;evid&#232;ncia cient&#237;fica encara &#233;s limitada i nom&#233;s s&#39;ha pogut comprovar en determinats grups d&#39;esportistes<span class="elsevierStyleSup">16-20</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">L&#39;objectiu d&#39;aquest document &#233;s protocol&#183;litzar les actituds diagn&#242;stiques&#44; terap&#232;utiques i preventives que cal prendre davant les diferents lesions musculars que pateixen els esportistes del FC Barcelona&#46; No pret&#233;n ser una revisi&#243; exhaustiva de la patologia muscular en l&#39;esport sin&#243; un document de treball clar&#44; pr&#224;ctic i complet&#46; Els protocols es basen en el coneixement actual i l&#39;experi&#232;ncia dels darrers anys en el treball diari amb aquest tipus de lesions&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">CLASSIFICACI&#211; DE LES LESIONS MUSCULARS</span></p><p class="elsevierStylePara">Les lesions musculars es classifiquen&#44; segons el mecanisme lesional&#44; de forma cl&#224;ssica en extr&#237;nseques &#40;o directes&#41; o intr&#237;nseques &#40;o indirectes&#41;&#46; </p><p class="elsevierStylePara">• Les lesions extr&#237;nseques&#44; per contusi&#243; amb l&#39;oponent o amb un objecte&#44; es classifiquen segons la severitat en lleus o benignes &#40;grau I&#41;&#44; moderades &#40;grau II&#41; o greus &#40;grau III&#41;&#46; Poden coexistir amb laceraci&#243; o no&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Les lesions intr&#237;nseques&#44; per estirament&#44; es produeixen per l&#39;aplicaci&#243; d&#39;una for&#231;a tensional superior a la resist&#232;ncia del teixit&#44; quan aquest est&#224; en contracci&#243; activa &#40;contracci&#243; exc&#232;ntrica&#41;&#46; La for&#231;a i la velocitat amb que s&#39;aplica la tensi&#243; s&#243;n variables que modifiquen les propietats viscoel&#224;stiques del teixit&#44; canviant la susceptibilitat a la ruptura&#46; Tamb&#233; poden influir la fatiga local i la temperatura tissular&#46; El jugador nota un dolor sobtat&#44; en forma d&#39;estrebada o de punxada&#44; i es relaciona normalment amb un esprint&#44; un canvi de ritme o un xut&#46; La classificaci&#243; de les lesions intr&#237;nseques &#233;s m&#233;s complexa&#46; </p><p class="elsevierStylePara">Seguint els conceptes m&#233;s actuals proposem les seg&#252;ents taules de classificaci&#243; de les lesions musculars segons diferents criteris &#40;taules I i II&#41;<span class="elsevierStyleSup">21&#44;22</span>&#58;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig1.jpg" alt="Taula I Classificaci&#243; de les lesions musculars amb criteris histopatol&#242;gics&#46; &#40;Les lesions de grau 0 les entenem com lesions on queda afectat molt poc teixit muscular&#46; En el cas de que la lesi&#243; fos m&#233;s extensa poden comportar-se com a lesions m&#233;s greus i&#44; per tant&#44; de pitjor pron&#242;stic&#41;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig2.jpg" alt="Taula II Classificaci&#243; de les lesions musculars segons criteris per imatge "></img></p><p class="elsevierStylePara">Respecte al pron&#242;stic&#44; els dies de baixa s&#243;n orientatius i varien en funci&#243; del m&#250;scul lesionat&#44; de la seva topografia i de la demanda que posteriorment se&#39;n faci&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Tant l&#39;ecografia m&#250;scul-esquel&#232;tica com la RM permeten obtenir informaci&#243; exacta de la lesi&#243; muscular en relaci&#243; amb el teixit connectiu afectat&#46; Si b&#233; quasi la totalitat de les lesions s&#39;assenten sobre la uni&#243; mioconnectiva&#44; segons el tipus d&#39;afectaci&#243; a nivell miotendin&#242;s o interaponeur&#242;tic&#44; aix&#237; com l&#39;extensi&#243; topogr&#224;fica de cada tipus de lesi&#243;&#44; el pron&#242;stic pot variar i per tant caldr&#224; tenir-ho en compte per tal de donar l&#39;alta esportiva per a la tornada a la competici&#243;&#46; En aquest sentit&#44; diversos estudis comencen a donar evid&#232;ncia clara d&#39;aquesta q&#252;esti&#243;&#44; i el que sembla clar &#233;s que quan m&#233;s afectat estigui el component connectiu i l&#39;&#224;rea de la lesi&#243;&#44; el pron&#242;stic ser&#224; pitjor<span class="elsevierStyleSup">5-7</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Una bona hist&#242;ria cl&#237;nica i l&#39;exploraci&#243; f&#237;sica adequada&#44; conjuntament amb les classificacions proposades anteriorment&#44; han de permetre arribar a un diagn&#242;stic&#46; Per tal de poder clarificar millor proposem seguir la pauta seg&#252;ent per etiquetar cadascuna de les lesions musculars&#58; primer donem el <span class="elsevierStyleItalic">nom</span> del tipus de lesi&#243; muscular segons criteris cl&#237;nic-anatomopatol&#242;gics&#59; despr&#233;s el <span class="elsevierStyleItalic">primer cognom&#44; </span>en qu&#232; donem la localitzaci&#243; concreta on s&#39;assenta la lesi&#243; i&#44; concretament&#44; si t&#233; o no relaci&#243; amb el component connectiu&#44; i finalment el <span class="elsevierStyleItalic">segon cognom&#44; </span>on detallem el grup muscular afectat en concret&#46; </p><p class="elsevierStylePara">• Nom&#58; <span class="elsevierStyleItalic">Ruptura muscular grau II </span></p><p class="elsevierStylePara">• Primer cognom&#58; <span class="elsevierStyleItalic">de la uni&#243; musculotendinosa proximal </span></p><p class="elsevierStylePara">• Segon cognom&#58; <span class="elsevierStyleItalic">del b&#237;ceps femoral</span></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">ESTUDIS EPIDEMIOL&#210;GICS</span></p><p class="elsevierStylePara">Durant un per&#237;ode de quatre temporades &#40;2003-2007&#41; hem estudiat la incid&#232;ncia lesional del primer equip de futbol mitjan&#231;ant la metodologia que diferents grups d&#39;experts internacionals han consensuat i que el comit&#232; m&#232;dic de la UEFA controla i tutela per als diferents equips que juguen la Champions League<span class="elsevierStyleSup">23&#44;24</span>&#46; Aquest &#233;s un estudi prospectiu controlant de totes les lesions que es produeixen i de les hores d&#39;entrenament i de competici&#243; per tal de con&#232;ixer el risc de patir els diferents tipus de lesions&#46;</p><p class="elsevierStylePara">El c&#224;lcul del risc lesional es fa mitjan&#231;ant la f&#243;rmula seg&#252;ent&#58; </p><p class="elsevierStylePara">Nombre de lesions&#47;Hores d&#39;exposici&#243; a l&#39;entrenament i&#47;o competici&#243; per 1&#46;000 hores </p><p class="elsevierStylePara">Avui es considera el patr&#243; universal que permet comparar equips&#44; clubs&#44; esports&#44; etc&#46;</p><p class="elsevierStylePara">El risc de patir qualsevol lesi&#243; en el futbol professional &#233;s de 6 a 9 lesions per 1&#46;000 h d&#39;exposici&#243;&#44; i aix&#242; explica que aquest risc laboral representaria&#44; en una empresa de 25 treballadors&#44; que cada mes tinguessin 9 treballadors de baixa laboral&#46; El risc de lesionar-se durant la competici&#243; &#233;s de 4 a 6 cops m&#233;s freq&#252;ent que durant els entrenaments<span class="elsevierStyleSup">1&#44;2</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">A la taula III es presenta la descripci&#243; de diferents par&#224;metres sobre incid&#232;ncia lesional&#44; respecte les lesions musculars del primer equip de futbol del FC Barcelona durant quatre temporades&#46; S&#243;n dades revisades pel comit&#232; m&#232;dic de la UEFA i que es publiquen per primera vegada en aquest document&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig3.jpg" alt="Taula III Descripci&#243; dels principals par&#224;metres sobre incid&#232;ncia lesional del primer equip de futbol del FC Barcelona en 4 temporades consecutives&#46; &#40;S&#39;han eliminat quasi tots els decimals per un motiu de practicitat&#41;"></img></p><p class="elsevierStylePara">Segons les refer&#232;ncies de la literatura&#44; es calcula que un equip professional de 25 jugadors patir&#224; una mitjana de 40-45 lesions per temporada&#44; de les quals entre 16 i 20 seran poc importants &#40;temps de baixa de menys d&#39;una setmana&#41;&#59; entre 16 i 20 seran moderades &#40;entre 1 i 4 setmanes&#41;&#44; i entre 8 i 10 seran greus &#40;m&#233;s d&#39;un mes de baixa&#41;&#46; En les lesions musculars &#40;que suposen el 30-40&#37; de totes les lesions&#41; el risc lesional &#233;s de quasi 2 per 1&#46;000 hores d&#39;exposici&#243;&#44; y cada equip pot patir entre 10 i 14 lesions musculars per temporada&#46;</p><p class="elsevierStylePara">A les taules IV i V presentem les dades sobre la incid&#232;ncia lesional general de l&#39;estudi que la UEFA ha realitzat amb la majoria dels equips de la Champions League durant un per&#237;ode de quatre temporades &#40;2003-2006&#41;&#46; Com podeu veure&#44; la lesi&#243; m&#233;s freq&#252;ent &#233;s la muscular i&#44; m&#233;s concretament&#44; les lesions dels m&#250;sculs isquiosurals&#44; entre els quals el m&#250;scul b&#237;ceps femoral &#233;s el m&#233;s afectat&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig4.jpg" alt="Taula IV Descripci&#243; del nombre i percentatge relatiu de totes les lesions comunicades de l&#39;estudi UEFA en el per&#237;ode de les temporades 2003-2007"></img></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig5.jpg" alt="Taula V Descripci&#243; del nombre i percentatge relatiu de lesions musculars de l&#39;estudi UEFA en el per&#237;ode de les temporades 2003-2007"></img></p><p class="elsevierStylePara">Aquestes dades s&#243;n importants&#44; perqu&#232; defineixen molt b&#233; quines s&#243;n les principals lesions que es donen en el futbol professional i&#44; per tant&#44; cap a on cal dirigir els esfor&#231;os per tal de planificar estrat&#232;gies preventives&#46; El que &#233;s mesurable &#233;s m&#233;s susceptible de millorar-se&#46; La recollida d&#39;aquestes i de pr&#242;ximes dades ens oferiran els resultats de les mesures preventives adoptades en la reducci&#243; del nombre de les lesions&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">DIAGN&#210;STIC</span></p><p class="elsevierStylePara">El diagn&#242;stic de les lesions musculars &#233;s principalment cl&#237;nic&#44; &#233;s a dir&#44; basat en la hist&#242;ria cl&#237;nica i en l&#39;exploraci&#243; f&#237;sica&#46; </p><p class="elsevierStylePara">A l&#39;anamnesi &#40;taula VI&#41; cal&#58; </p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig6.jpg" alt="Taula VI Anamnesi"></img></p><p class="elsevierStylePara">• <span class="elsevierStyleItalic">Recollir els antecedents locals i generals&#46;</span> Lesions similars patides anteriorment&#44; es coneix una susceptibilitat a patir lesions&#63;&#44; quins antecedents farmacol&#242;gics t&#233;&#63;</p><p class="elsevierStylePara">• Descriure el moment lesional&#58; quin ha estat el mecanisme&#63;&#44; durant quina c&#224;rrega de treball&#44; entrenament o competici&#243;&#63;&#44; ha estat a l&#39;inici&#44; al mig o al final de la sessi&#243;&#63;</p><p class="elsevierStylePara">• Recollir l&#39;evoluci&#243; immediata&#58; ha pogut seguir la sessi&#243; de treball o ha hagut d&#39;abandonar&#63;&#44; com evoluciona el dolor&#63; </p><p class="elsevierStylePara">A l&#39;exploraci&#243; f&#237;sica &#40;taula VII&#41; cal fer&#58; </p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig7.jpg" alt="Taula VII Exploraci&#243; f&#237;sica"></img></p><p class="elsevierStylePara">• <span class="elsevierStyleItalic">Inspecci&#243;&#46;</span> Presenta equimosi o deformitats del perfil de les masses musculars&#63;</p><p class="elsevierStylePara">• <span class="elsevierStyleItalic">Palpaci&#243;&#46;</span> Cercar punts dolorosos o espasmes de la musculatura&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• <span class="elsevierStyleItalic">Sol&#183;licitar la contracci&#243; activa del m&#250;scul afectat&#44; primer amb el m&#250;scul amb estirament&#44; m&#233;s sensible en lesions lleus&#44; i despr&#233;s contra resist&#232;ncia manual&#46;</span> &#201;s possible&#63; &#233;s dolorosa&#63; En quin tipus de contracci&#243; &#40;conc&#232;ntrica&#44; isom&#232;trica o exc&#232;ntrica&#41;&#63;</p><p class="elsevierStylePara">• <span class="elsevierStyleItalic">Valorar la flexibilitat anal&#237;tica del m&#250;scul&#46;</span> Si existeix o no dolor a l&#39;estirament passiu&#46; </p><p class="elsevierStylePara">Ja hem dit que les proves complement&#224;ries&#44; com l&#39;ecografia m&#250;scul-esquel&#232;tica i la RM&#44; faciliten molt la tasca de con&#232;ixer al m&#233;s aviat possible el grau de lesi&#243; i&#44; sobretot&#44; el pron&#242;stic dels dies de baixa&#46; La RM t&#233; molta sensibilitat i es precisa al identificar l&#39;estructura afectada&#59; per altra banda&#44; l&#39;ecografia m&#250;scul-esquel&#232;tica &#233;s un estudi din&#224;mic que complementa l&#39;exploraci&#243; cl&#237;nica&#44; permet els seguiments evolutius&#44; l&#39;evacuaci&#243; guiada de cavitats i es complementa amb l&#39;ecopalpaci&#243; dolorosa d&#39;un m&#250;scul determinat&#44; ja identificat a l&#39;ecografia&#44; i &#233;s de gran ajut de cara al diagn&#242;stic topogr&#224;fic&#46;</p><p class="elsevierStylePara">A la taula VIII s&#39;exposa de forma cronol&#242;gica quin &#233;s el moment m&#233;s adient per realitzar les diferents proves complement&#224;ries&#44; que seran m&#233;s o menys extenses en funci&#243; del criteri del metge i de la disponibilitat de recursos&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig8.jpg" alt="Taula VIII Cronologia per a la realitzaci&#243; de proves complement&#224;ries en la lesi&#243; muscular"></img></p><p class="elsevierStylePara">Quines s&#243;n les fases que seguim un cop s&#39;ha produ&#239;t una lesi&#243; muscular&#63; </p><p class="elsevierStylePara">• <span class="elsevierStyleBold">Immediatament&#46;</span> Un cop produ&#239;da la lesi&#243;&#44; mitjan&#231;ant una enquesta dirigida al jugador <span class="elsevierStyleItalic">&#40;qu&#232; has notat&#63;&#44; quan&#63;&#44; com&#63;&#44; on&#63;&#44; que has fet&#63;&#41;</span> i amb una exploraci&#243; f&#237;sica estructurada &#40;inspecci&#243;&#44; palpaci&#243;&#44; quins moviments produeixen dolor&#44; passius i actius&#41; podrem fer una primera orientaci&#243; diagn&#242;stica&#46; Quan la lesi&#243; no &#233;s una ruptura important el diagn&#242;stic preco&#231; no es f&#224;cil&#46; &#201;s important i necessari saber i esperar unes hores per veure&#39;n l&#39;evoluci&#243;&#44; aix&#237; com realitzar les proves complement&#224;ries adients&#46; </p><p class="elsevierStylePara">• <span class="elsevierStyleBold">A les 12 h&#46;</span> L&#39;estudi ecogr&#224;fic en aquesta fase inicial no permet tampoc fer un diagn&#242;stic de certesa en lesions musculars lleus&#44; per&#242; s&#237; a partir de lesions de grau II&#46; Tan sols personal molt especialitzat i entrenat en l&#39;estudi ecogr&#224;fic es capa&#231; de fer un diagn&#242;stic de certesa del grau de lesi&#243;&#46; Aix&#237; doncs&#44; a les 12 h tan sols podr&#237;em fer un diagn&#242;stic de certesa en les lesions de grau II o superior&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Si la lesi&#243; &#233;s molt lleu i no tenim clar si &#233;s de grau 0 o I&#44; la determinaci&#243; en s&#232;rum de la prote&#239;na miosina ens permet fer un diagn&#242;stic preco&#231; de lesi&#243; grau I&#46; Aquesta prote&#239;na contr&#224;ctil intramuscular t&#233; un pes molecular molt gran i no t&#233; per qu&#232; estar present a la sang&#46; La seva pres&#232;ncia determina lesi&#243; fibril&#183;lar clara&#46; Per estudis de cin&#232;tica sembla ser que entre les 12 i les 24 h &#233;s el moment m&#233;s &#242;ptim per determinar-la&#46; No &#233;s una prova que podem demanar rutin&#224;riament i la seva evid&#232;ncia es basa en l&#39;experi&#232;ncia d&#39;aquest grup de treball que recentment ha publicat un primer estudi que pensem pot ser de gran inter&#232;s i en el futur obre una nova eina per caracteritzar millor les lesions musculars<span class="elsevierStyleSup">25</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• <span class="elsevierStyleBold">A les 24 h&#46;</span> &#201;s el moment m&#233;s consensuat per especialistes en RM per tal d&#39;establir un diagn&#242;stic i un pron&#242;stic molt acurats&#46; Com sempre&#44; caldr&#224; tamb&#233; que el personal que interpreti la RM tingui una &#224;mplia experi&#232;ncia en aquest tipus de lesions&#46; Actualment&#44; sobretot en les lesions dels m&#250;sculs isquiotibials&#44; i concretament la lesi&#243; de la uni&#243; m&#250;scul-tendinosa proximal del m&#250;scul b&#237;ceps femoral&#44; s&#39;ha postulat que la longitud total de la lesi&#243;&#44; la relaci&#243; entre la tuberositat isqui&#224;tica i l&#39;inici proximal de la lesi&#243;&#44; i l&#39;&#224;rea total afectada&#44; son factors pron&#242;stics del temps necessari per la tornada a la competici&#243; i del risc de re-lesi&#243;<span class="elsevierStyleSup">7&#44;26</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• <span class="elsevierStyleBold">A les 48 h&#46;</span> &#201;s el moment adient per tal d&#39;establir un diagn&#242;stic i un pron&#242;stic m&#233;s acurats amb l&#39;estudi ecogr&#224;fic&#46; </p><p class="elsevierStylePara">Darrerament s&#39;ha proposat una t&#232;cnica d&#39;avaluaci&#243; del &#34;to muscular&#34; anomenada tensiomiografia<span class="elsevierStyleSup">27</span>&#46; Si b&#233; fins ara hi ha poca evid&#232;ncia cient&#237;fica d&#39;aquesta metodologia&#44; potser en un futur ser&#224; interessant de cara a monitoritzar la recuperaci&#243; funcional del m&#250;scul i ser un complement pel control evolutiu de la lesi&#243; muscular conjuntament amb l&#39;ecografia musc&#250;l-esquel&#232;tica&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">TRACTAMENT</span></p><p class="elsevierStylePara">El principi b&#224;sic al qual m&#233;s autors donen suport &#233;s que les lesions musculars han de tenir una mobilitzaci&#243; i funcionalitat preco&#231;&#44; sobretot a partir del tercer dia&#44; ja que s&#39;ha comprovat que d&#39;aquesta forma&#58; </p><p class="elsevierStylePara">• S&#39;augmenta m&#233;s r&#224;pidament la vascularitzaci&#243; del teixit muscular comprom&#232;s&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Augmenta la regeneraci&#243; de les fibres musculars&#46; </p><p class="elsevierStylePara">• Millora la fase final reparativa&#44; evitant cicatrius fibroses&#46; </p><p class="elsevierStylePara">• Es recuperen m&#233;s r&#224;pidament les caracter&#237;stiques viscoel&#224;stiques i contr&#224;ctils del m&#250;scul&#44; en definitiva&#44; la funcionalitat global del m&#250;scul<span class="elsevierStyleSup">28-31</span>&#46; </p><p class="elsevierStylePara">Tan sols respecte de la primera fase del tractament de les lesions musculars&#44; entre el primer i cinqu&#232; dia de la lesi&#243;&#44; hi ha un consens internacional gr&#224;cies als pocs assajos cl&#237;nics que han pogut demostrar un cert grau d&#39;evid&#232;ncia cient&#237;fica<span class="elsevierStyleSup">10-15</span>&#46; Despr&#233;s hi ha una gran disparitat de criteris i de propostes segons diferents autors i escoles&#46; </p><p class="elsevierStylePara">En aquesta guia exposarem el tractament immediat est&#224;ndard de les lesions musculars&#59; seguidament explicarem quines altres alternatives s&#39;han proposat i&#44; finalment&#44; presentarem els protocols espec&#237;fics per a distintes lesions musculars que estem duent a terme al FC Barcelona&#44; basats en l&#39;experi&#232;ncia dels nostres professionals i en l&#39;experi&#232;ncia de diversos autors&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Primera fase&#58; el tractament immediat post-lesi&#243; </span></p><p class="elsevierStylePara">Consisteix en l&#39;anomenat RICE&#44; que en angl&#232;s significa&#58; </p><p class="elsevierStylePara">Rest&#58; rep&#242;s esportiu <br></br> Ice&#58; gel <br></br> Compression&#58; compressi&#243;<br></br> Elevation&#58; elevaci&#243; </p><p class="elsevierStylePara">Aquest &#233;s el tractament m&#233;s consensuat durant els primers tres dies<span class="elsevierStyleSup">32-34</span>&#46; La immobilitzaci&#243; en la primera fase pot prevenir futures retraccions de la ruptura i fer m&#233;s petit l&#39;hematoma&#46; S&#39;ha demostrat que tamb&#233; l&#39;&#250;s de la crioter&#224;pia fa significativament m&#233;s petit l&#39;hematoma&#44; disminueix la inflamaci&#243; i accelera la reparaci&#243;&#46; La compressi&#243;&#44; encara que disminueix el flux sanguini intramuscular&#44; sembla que t&#233; un efecte antiinflamatori molt potent&#46; El m&#233;s interessant &#233;s que cal combinar la compressi&#243; i la crioter&#224;pia repetint intervals de 15 a 20 min de duraci&#243; cada 3 o 4 h aproximadament&#46; En aquest punt cal matisar&#58;</p><p class="elsevierStylePara"> • Que aquest temps pot ser superior depenent de la massa muscular del m&#250;scul implicat&#59; per exemple&#44; un m&#250;scul qu&#224;driceps d&#39;un adult pot requerir fins a 30 a 40 min&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Que en lesions musculars per contusi&#243; directe &#40;&#34;bocadillo&#34;&#41; el gel el posarem amb posici&#243; &#34;d&#39;estirament suportable&#34;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Que cal ser molt curosos amb l&#39;aplicaci&#243; de la crioter&#224;pia&#44; respectant els intervals proposats&#44; i controlar la susceptibilitat individual&#44; per tal d&#39;evitar lesions cut&#224;nies&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Segona fase&#58; del tercer al cinqu&#232; dia </span></p><p class="elsevierStylePara">• <span class="elsevierStyleBold">Activaci&#243; muscular&#46; </span>&#201;s molt important la mobilitzaci&#243; preco&#231; i progressiva&#46; Si la primera fase s&#39;ha passat correctament i sense complicacions&#44; cal comen&#231;ar a fer els exercicis seg&#252;ents gradualment&#44; tenint en compte el grau de toler&#224;ncia al dolor&#58; </p><p class="elsevierStylePara">- <span class="elsevierStyleItalic">Exercicis isom&#232;trics&#46;</span> De forma progressiva i tenint en compte que han de ser d&#39;intensitat m&#224;xima fins arribar a l&#39;aparici&#243; de dolor&#46; El dolor que busquem &#233;s la mol&#232;stia suportable&#44; i es considera &#242;ptim entre el 5 i el 10&#37; de l&#39;escala visual anal&#242;gica &#40;EVA&#41;&#46; Tamb&#233; &#233;s important emprar progressivament diferents amplituds i realitzar-los en diferents posicions i angles&#46; El protocol que proposem amb aquesta guia es realitzar els exercicis isom&#232;trics en 3 amplituds diferents i amb una pauta de temps que es pot comen&#231;ar amb 6 s de contracci&#243; i 2 s de relaxaci&#243;&#46; </p><p class="elsevierStylePara">• <span class="elsevierStyleBold">Treball complementari&#46;</span> En aquesta fase cal tenir molt en compte varies coses&#58; </p><p class="elsevierStylePara">- <span class="elsevierStyleItalic">Treball sobre l&#39;estabilitzaci&#243; i la mobilitzaci&#243; de la cintura lumbopelviana&#46;</span> &#201;s el que cada vegada m&#233;s es defineix com a programes d&#39;exercicis dirigits a millorar el <span class="elsevierStyleItalic">core estability</span> per tal de millorar i prevenir les lesions musculars de l&#39;aparell locomotor<span class="elsevierStyleSup">35-37</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">- <span class="elsevierStyleItalic">Ter&#224;pia f&#237;sica&#46;</span> Aquest apartat ha estat sempre motiu de controv&#232;rsia&#46; S&#39;utilitza arreu del m&#243;n per&#242; en canvi no hi ha evid&#232;ncia cient&#237;fica&#44; o n&#39;hi ha molt poca&#46; La ter&#224;pia f&#237;sica m&#233;s utilitzada &#233;s&#58; </p><p class="elsevierStylePara">a&#41; Electroter&#224;pia d&#39;efecte analg&#232;sic i descontracturant per afavorir la refuncionalitzaci&#243; muscular&#46;</p><p class="elsevierStylePara">b&#41; Temperatura&#58; ultras&#242; &#40;aquest s&#39;aconsella fer-ho amb estirament sense passar el punt de dolor&#41;&#44; hipert&#232;rmia &#40;cal tenir en compte la profunditat de la lesi&#243;&#59; per tant&#44; &#233;s molt important l&#39;estudi ecogr&#224;fic previ&#41; o diat&#232;rmia&#46; Actualment la ter&#224;pia f&#237;sica que estem aconsellant i proposant &#233;s la diat&#232;rmia&#44; i esperem que en la propera versi&#243; disposarem d&#39;un protocol que hagi demostrat la seva evid&#232;ncia cient&#237;fica i cl&#237;nica&#46; </p><p class="elsevierStylePara">- <span class="elsevierStyleItalic">Estiraments&#46; </span>L&#39;estirament del m&#250;scul en aquesta fase ha de ser sense dolor&#44; seguint la premissa de mol&#232;stia suportable&#46; Aconsellem iniciar amb pautes de 12 s d&#39;estirament i 12 s de rep&#242;s&#46; L&#39;estirament de menys risc i aconsellable &#233;s l&#39;estirament actiu pel m&#232;tode de la contracci&#243; activa dels m&#250;sculs antagonistes en rotaci&#243; axial&#44; per tal d&#39;estirar el m&#250;scul lesionat i millorar-li les condicions viscoel&#224;stiques i disminuir el risc de patir cicatrius fibroses i re-lesions&#46; </p><p class="elsevierStylePara">- <span class="elsevierStyleItalic">Manteniment cardiovascular&#46;</span> &#201;s un altre aspecte important per millorar la recuperaci&#243; muscular&#44; i implica&#58; </p><p class="elsevierStylePara">a&#41; Seguir treballant sobre l&#39;estructura no lesionada&#46; Es poden utilitzar diferents tipus d&#39;exercicis&#44; ja sigui amb piscina o en bicicleta est&#224;tica&#44; segons ho permeti el m&#250;scul lesionat&#46;</p><p class="elsevierStylePara">b&#41; Respecte a l&#39;estructura pr&#242;piament lesionada&#44; sempre que respectem el principi d&#39;arribar al dolor o mol&#232;stia tolerable&#44; es pot permetre caminar a partir del tercer dia durant 30 min i anar augmentant 10 min diaris fins que pugui incorporar-se a la carrera en la seg&#252;ent fase&#46; </p><p class="elsevierStylePara">Aqu&#237; volem fer un comentari respecte a que darrerament s&#39;ha posat de moda la utilitzaci&#243; del <span class="elsevierStyleItalic">kineseotape</span> &#40;embenat neuromuscular&#41; amb la idea de disminuir la tensi&#243; muscular pel seu efecte sobre les f&#224;scies i tenir un efecte analg&#232;sic&#46; Aquesta t&#232;cnica necessita estudis rigorosos que puguin comprovar la seva efectivitat&#46;</p><p class="elsevierStylePara">A partir del quart-cinqu&#232; dia cal tornar a fer una valoraci&#243; cl&#237;nica i radiol&#242;gica &#40;ecografia m&#250;scul-esquel&#232;tica&#41; per tal d&#39;avaluar el defecte muscular i si hi ha o no un hematoma intramuscular&#44; que normalment &#233;s el temps que tarda en organitzar-se&#46; La pres&#232;ncia d&#39;un hematoma pot fer recomanable realitzar una punci&#243; d&#39;aspiraci&#243; mitjan&#231;ant control ecogr&#224;fic&#44; mantenir dos dies la compressi&#243; i tornar a comen&#231;ar el protocol de la fase 2&#46;</p><p class="elsevierStylePara">A partir del set&#232; dia aproximadament&#44; com hem explicat&#44; no trobem un tractament est&#224;ndard consensuat i cada grup o autor va incorporant progressivament m&#233;s intensitat i complexitat als exercicis&#44; tant pel que fa a increment de la carrera cont&#237;nua i els d&#39;estiraments&#44; com a l&#39;enfortiment muscular &#40;isom&#232;tric&#44; conc&#232;ntric i exc&#232;ntric&#41;&#46; Nosaltres proposem en aquesta guia que a partir que l&#39;esportista pot caminar 1 h amb &#34;mol&#232;stia suportable&#34; ja pot passar a fer un treball de carrera continua&#59; inicialment s&#39;aconsella un ritme subm&#224;xim a 8-10 km&#47;h&#44; que &#233;s just la fase superior a caminar r&#224;pid&#46; El &#34;dolor&#34; tornar&#224; a ser el marcador que utilitzarem per anar passant de fase&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En el proper cap&#237;tol es detallen els diferents programes de recuperaci&#243; de determinades lesions musculars des del primer dia fins a la tornada a la competici&#243;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">ALTRES TRACTAMENTS</span></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Medicaci&#243; </span></p><p class="elsevierStylePara">Just en l&#39;instant que es produeix una lesi&#243; muscular&#44; es posen en marxa una seq&#252;&#232;ncia de fases que consisteixen en la degeneraci&#243;&#44; la inflamaci&#243;&#44; la regeneraci&#243; miofibril&#183;lar i&#44; per &#250;ltim&#44; la formaci&#243; de teixit fibr&#243;s<span class="elsevierStyleSup">15&#44;34</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">La utilitzaci&#243; d&#39;analg&#232;sics o antiinflamatoris durant les primeres hores ha estat tema de debat&#44; ja que el seu &#250;s aniria a favor de disminuir la fase inflamat&#242;ria&#44; quan sembla ser que gr&#224;cies a les reaccions que es produeixen en ella es desencadenarien tots els mecanismes posteriors de la fase regenerativa&#46; No hi ha estudis de control que valorin clarament la relaci&#243; benefici-risc de l&#39;&#250;s dels antiinflamatoris no estero&#239;dals &#40;AINE&#41; ni dels glucocorticosteroides per&#242;&#44; en qualsevol cas&#44; sembla ser que l&#39;&#250;s dels AINE durant les primeres 48-72 h no &#233;s perjudicial i no interfereix en la fase de regeneraci&#243; si el seu &#250;s no es continuat<span class="elsevierStyleSup">38&#44;39</span>&#46; Igualment&#44; cal recordar que alguns autors asseguren que l&#39;&#250;s indiscriminat d&#39;analg&#232;sia a les primeres fases de les lesions musculars pot tenir un efecte emmascarador del dolor que dificulta el diagn&#242;stic i pot afavorir la recaiguda<span class="elsevierStyleSup">40&#44;41</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Per altre banda&#44; l&#39;&#250;s de medicaments antifibr&#242;tics com el gama-interfer&#243;n&#44; la suramina i el decorin&#44; encara en fase d&#39;experimentaci&#243; cl&#237;nica&#44; pot ser en un futur un bon tractament complementari en el tractament de la lesi&#243; muscular<span class="elsevierStyleSup">42&#44;43</span>&#46; Per &#250;ltim&#44; un di&#252;r&#232;tic&#44; el losartan&#44; tamb&#233; ha demostrat tenir propietats antifibr&#242;tiques<span class="elsevierStyleSup">44</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">La hiperoxigenaci&#243; del teixit lesionat per mitj&#224; d&#39;instruments que facilitin la difusi&#243; de l&#39;oxigen com la hiperb&#224;rica estan en proc&#233;s d&#39;investigaci&#243;&#46; Sembla ser que s&#243;n efica&#231;os per&#242; de dif&#237;cil aplicaci&#243; real<span class="elsevierStyleSup">45</span>&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Infiltracions i &#250;s de PRP </span></p><p class="elsevierStylePara">Determinades escoles han fet servir infiltracions sobre el focus de la lesi&#243; amb diferents productes&#44; com corticosteroides i la combinaci&#243; de productes homeop&#224;tics &#40;Traumeel&#174;&#41; o altres de proced&#232;ncia dubtosa &#40;Actovegin&#174;&#41;<span class="elsevierStyleSup">46-49</span>&#46; En els darrers anys&#44; a m&#233;s&#44; s&#39;ha popularitzat a Espanya l&#39;&#250;s del plasma ric en plaquetes &#40;PRP&#41;&#44; tamb&#233; anomenat &#34;factor de creixement&#34;&#46; Sembla interessant que si en cada fase de la reparaci&#243; muscular &#40;primera&#44; de destrucci&#243; i inflamat&#242;ria&#59; segona&#44; de reparaci&#243; i regeneraci&#243;&#44; i tercera&#44; de remodelaci&#243; final&#41; f&#243;ssim capa&#231;os d&#39;afegir el factor de creixement m&#233;s adient podr&#237;em obtenir els millors resultats&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#201;s un tema de debat cl&#237;nic i cient&#237;fic de gran actualitat<span class="elsevierStyleSup">50</span>&#46; Manquen assajos cl&#237;nics rigorosos que demostrin que amb aquest tipus de tractament es millora el temps de recuperaci&#243; de la lesi&#243; muscular i disminueix el risc de recaiguda&#46; Per la manca d&#39;aquests estudis&#44; dins del servei m&#232;dic del FC Barcelona s&#39;ha consensuat que la indicaci&#243; d&#39;infiltraci&#243; de PRP es far&#224; quan s&#39;acompleixi el criteri 1 junt amb el criteri 2 o 3&#46; </p><p class="elsevierStylePara">1&#46; Esportistes majors de 18 anys que pateixen la lesi&#243; en un m&#250;scul d&#39;alta sol&#183;licitaci&#243; per l&#39;esport que es practica&#46;</p><p class="elsevierStylePara">2&#46; Lesions cavit&#224;ries recurrents intramusculars o miofascials com s&#243;n la ruptura miotendinosa distal del m&#250;scul recte anterior o la del m&#250;scul bess&#243; intern &#40;l&#39;anomenada <span class="elsevierStyleItalic">tennis leg</span>&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">3&#46; Lesions d&#39;evoluci&#243; complexa i cr&#242;nica&#46; </p><p class="elsevierStylePara">En aquest sentit&#44; avui podem utilitzar els PRP gr&#224;cies a l&#39;assaig cl&#237;nic que duem a terme &#91;projecte de recerca FIS&#44; concedit per l&#39;Instituto de Salud Carlos III del Ministeri de Ci&#232;ncia i Innovaci&#243;&#93; en les lesions musculars que afecten a la musculatura de la cama &#40;tr&#237;ceps&#47;b&#237;ceps sural&#41; anomenades <span class="elsevierStyleItalic">tennis-leg</span>&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Tractament quir&#250;rgic </span></p><p class="elsevierStylePara">Les lesions musculars han de ser tractades conservadorament&#44; per&#242; hi ha unes indicacions quir&#250;rgiques generals molt consensuades<span class="elsevierStyleSup">10&#44;34</span>&#46; </p><p class="elsevierStylePara">• Lesi&#243; muscular de grau III&#44; ruptura total&#46; </p><p class="elsevierStylePara">• Lesi&#243; muscular amb desinserci&#243; tendinosa parcial &#40;&#62; 50&#37;&#41; o total&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Lesi&#243; muscular de grau II&#44; amb afectaci&#243; de m&#233;s del 50&#37; del ventre muscular&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Quan hi ha un hematoma intramuscular molt gran que no respon a la punci&#243; d&#39;aspiraci&#243; repetitiva&#46; </p><p class="elsevierStylePara">Igualment&#44; cal tenir en compte diferents especificitats&#44; i aix&#237; pot estar indicada l&#39;opci&#243; quir&#250;rgica en el cas de re-lesions musculars recurrents que formen importants cicatrius fibroses i que generen adher&#232;ncies amb afectaci&#243; neural&#46; Per altra banda&#44; en canvi&#44; en alguns tipus de m&#250;scul com &#233;s el m&#250;scul adductor llarg&#44; en una lesi&#243; grau II-III pot no ser necessari el tractament quir&#250;rgic ja que s&#39;ha vist que amb el tractament conservador evolucionen favorablement&#46;</p><p class="elsevierStylePara">No &#233;s el motiu d&#39;aquesta guia&#44; per&#242; cal recordar que despr&#233;s d&#39;aquest tipus de cirurgia cal una rehabilitaci&#243; molt acurada&#44; programada i llarga&#46; S&#39;estima que la tornada a la pr&#224;ctica esportiva pot tardar&#44; en funci&#243; del m&#250;scul&#44; des d&#39;alguns mesos fins a un any&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">PROTOCOLS DE RECUPERACI&#211; ESPEC&#205;FICS DE LES LESIONS MUSCULARS</span></p><p class="elsevierStylePara">En aquest apartat exposem de manera exhaustiva els diferents protocols que aconsellem per les lesions musculars m&#233;s freq&#252;ents en el nostre entorn&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Protocol 1&#46; Lesi&#243; grau I de la UMT del m&#250;scul b&#237;ceps femoral porci&#243; proximal &#40;taula IX&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig9.jpg" alt="Taula IX"></img></p><p class="elsevierStylePara">&#201;s la lesi&#243; que afecta el tend&#243; com&#250; dels m&#250;sculs isquiotibials&#44; tamb&#233; anomenada en el nostre medi &#34;cremallera alta&#34;&#46; Es tracta d&#39;una lesi&#243; complexa que es produeix en el m&#250;scul b&#237;ceps femoral i en relaci&#243; estreta amb el m&#250;scul semitendin&#242;s i que t&#233; un pitjor pron&#242;stic -com hem comentat anteriorment- com m&#233;s llarga &#233;s la lesi&#243;&#44; quanta m&#233;s &#224;rea ocupi i quan m&#233;s a prop estigui de la tuberositat isqui&#224;tica<span class="elsevierStyleSup">6&#44;7&#44;26</span>&#46; &#201;s en aquesta lesi&#243; on la regla &#34;tants cent&#237;metres de llargada&#44; tantes setmanes de baixa&#34; t&#233; evid&#232;ncia emp&#237;rica i&#44; com hem comentat&#44; certa evid&#232;ncia cient&#237;fica&#46; Aix&#237; doncs&#44; en el protocol 1 proposem una lesi&#243; tipus de grau 1 que pot ser una lesi&#243; d&#39;uns 1 a 2 cm de llargada del m&#250;scul b&#237;ceps femoral&#44; i en el pr&#242;xim protocol veurem el protocol a seguir amb una lesi&#243; molt m&#233;s extensa&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En ambd&#243;s casos caldr&#224; fer un control evolutiu de la cl&#237;nica i mitjan&#231;ant l&#39;ecografia per tal d&#39;anar passant fase i no donar l&#39;alta m&#232;dica preco&#231;ment&#44; ja que &#233;s una lesi&#243; que recidiva amb facilitat&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Protocol 2&#46; Lesi&#243; grau II de la UMT del m&#250;scul b&#237;ceps femoral porci&#243; proximal &#40;taula X&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig10.jpg" alt="Taula X"></img></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig11.jpg" alt="Taula X &#40;continuaci&#243;&#41;"></img></p><p class="elsevierStylePara">El protocol quan la lesi&#243; &#233;s de segon grau&#44; amb un pron&#242;stic de recuperaci&#243; d&#39;unes 6-8 setmanes aproximadament&#46; El protocol que proposem es molt semblant al proposat per varis autors<span class="elsevierStyleSup">10-12</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleBold">Comentari </span></span></p><p class="elsevierStylePara">L&#39;exercici isom&#232;tric el fem a partir del tercer dia&#44; i el nombre de s&#232;ries&#44; el temps de contracci&#243; i el treball al menys amb tres amplituds s&#243;n de refer&#232;ncia&#44; ja que es far&#224; segons el dolor&#46; Aquest treball isom&#232;tric i els estiraments actius ajuden a reduir l&#39;edema&#44; que la lesi&#243; cicatritzi correctament i que millori la funcionalitat i la capacitat viscoel&#224;stica del m&#250;scul&#46; En lesions de musculatura isquiotibial concedirem m&#233;s import&#224;ncia al treball de refor&#231; exc&#232;ntric donada la seva etiologia&#46; Algun autor<span class="elsevierStyleSup">10</span> proposa a les 4 setmanes realitzar un estudi anal&#237;tic de la for&#231;a i&#47;o pot&#232;ncia muscular per objectivar possibles d&#232;ficits de for&#231;a&#46; Per &#250;ltim&#44; cal plantejar un treball individualitzat per a cada tipus de jugador en la darrera fase segons les seves caracter&#237;stiques&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Protocol 3&#46; Lesi&#243; grau II de la UMT del m&#250;scul b&#237;ceps femoral distal &#40;taula XI&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig12.jpg" alt="Taula XI"></img></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig13.jpg" alt="Taula XI &#40;continuaci&#243;&#41;"></img></p><p class="elsevierStylePara">El protocol de recuperaci&#243; &#233;s molt semblant al protocol 2&#46; Aquesta lesi&#243; &#233;s el que s&#39;anomena en el nostre medi com &#34;cremallera distal&#34;&#44; amb un pron&#242;stic de recuperaci&#243; d&#39;unes 4-6 setmanes aproximadament&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleBold">Comentari </span></span></p><p class="elsevierStylePara">En general el pron&#242;stic d&#39;aquest tipus de lesi&#243; &#233;s millor que la del ter&#231; proximal&#46; Moltes vegades queda afectat tant el m&#250;scul b&#237;ceps femoral porci&#243; llarga i curta&#44; que fa aquest efecte de &#34;cremallera&#34; que hem comentat anteriorment&#46; A vegades pot quedar un hematoma miofacial residual que no ha d&#39;alterar la seva tornada a la competici&#243;&#44; sempre i quan la seva funcionalitat sigui completa&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Per l&#39;efecte de la doble innervaci&#243; dels dos caps del b&#237;ceps femoral&#44; es interessant tenir en compte que cal treballar amb rotaci&#243; interna i externa de la cama per tal d&#39;activar selectivament els dos caps&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Protocol 4&#46; Lesi&#243; grau II de la UMT del m&#250;scul adductor mig &#40;taula XII&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig14.jpg" alt="Taula XII"></img></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig15.jpg" alt="Taula XII &#40;continuaci&#243;&#41;"></img></p><p class="elsevierStylePara">&#201;s important diferenciar aquest tipus de lesi&#243; de la lesi&#243; de la uni&#243; tendoperi&#242;stica&#44; de caracter&#237;stiques cr&#242;niques&#46; &#201;s un lesi&#243; aguda que genera una impot&#232;ncia funcional immediata&#44; la qual normalment crea un hematoma r&#224;pid&#46; Ecogr&#224;ficament&#44; es veu un defecte laminar per sota de l&#39;expansi&#243; aponeur&#242;tica del m&#250;scul adductor mig&#46; T&#233; una bona evoluci&#243;&#44; per&#242; si la lesi&#243; es &#224;mplia&#44; de m&#233;s de 3 cm&#44; en el jugador de futbol cal esperar una recuperaci&#243; d&#39;entre 4 i 6 setmanes&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleBold">Comentari </span></span></p><p class="elsevierStylePara">En aquest tipus de lesi&#243; ser&#224; molt important fer una correcta valoraci&#243; de l&#39;estabilitat lumbo-p&#232;lvica per la relaci&#243; tan freq&#252;ent amb problemes de pubis i&#44; m&#233;s concretament&#44; amb l&#39;osteopatia din&#224;mica de pubis &#40;ODP&#41;&#46; Per aix&#242; cal valorar ecogr&#224;ficament o mitjan&#231;ant RM la s&#237;mfisis pubiana&#44; ja que si aquesta est&#224; afectada&#44; pot retardar la tornada als entrenaments amb normalitat&#46; No &#233;s infreq&#252;ent trobar jugadors que despr&#233;s de patir una lesi&#243; d&#39;aquest tipus inicien una pub&#224;lgia que probablement sigui conseq&#252;&#232;ncia de que al deixar d&#39;entrenar es desestabilitza la s&#237;mfisis i tot l&#39;anell lumbo-pelvi&#224;&#44; per tant ser&#224; molt important estar atents a aquest fet&#46; Per aix&#242; ser&#224; molt important incidir amb els estiraments actius i evitar una excessiva potenciaci&#243; del m&#250;scul adductor mitj&#224; que provocaria un desequilibri a nivell de la s&#237;mfisis p&#250;bica amb el conseq&#252;ent risc de patir una ODP&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Per altra banda&#44; cal recordar que aquest m&#250;scul permet fer molts exercicis sense mol&#232;sties per&#242; que en canvi&#44; com que interv&#233; de forma activa en jugades molt espec&#237;fiques del futbol com el xut&#44; els canvis de direcci&#243;&#44; etc&#46;&#44; allargarem la fase de readaptaci&#243; funcional al gest esportiu abans de permetre la tornada a la competici&#243;&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Protocol 5&#46; Lesi&#243; grau I miofacial del m&#250;scul soli &#40;taula XIII&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig16.jpg" alt="Taula XIII "></img></p><p class="elsevierStylePara">En aquest tipus de lesi&#243; &#233;s t&#237;pica la &#34;punxadeta&#34; sota el panxell de la cama&#44; per&#242; el jugador normalment pot continuar fent un treball subm&#224;xim&#44; la qual cosa retarda a vegades el diagn&#242;stic definitiu&#46; &#201;s important realitzar el diagn&#242;stic diferencial amb totes les lesions anomenades <span class="elsevierStyleItalic">tennis leg</span>&#46; El diagn&#242;stic cal confirmar-lo mitjan&#231;ant RM m&#233;s que per ecografia&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleBold">Comentari </span></span></p><p class="elsevierStylePara">En aquest tipus de lesi&#243;&#44; i des del punt de vista de la fisioter&#224;pia&#44; entenem que &#233;s molt important fer un treball progressiu&#44; ampli i llarg dels exercicis isom&#232;trics&#46; Cal assegurar una bona reparaci&#243; tissular i una absoluta abs&#232;ncia de mol&#232;sties al efectuar qualsevol moviment o exercici per part del jugador&#46; &#201;s molt freq&#252;ent la re-lesi&#243;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Cal assegurar una pauta d&#39;exercicis conc&#232;ntrics i exc&#232;ntrics diaris&#44; i si b&#233; hi ha una millora cl&#237;nica important els primes dies&#44; no hem d&#39;accelerar les fases ni la tornada a la competici&#243;&#44; ja que el m&#250;scul no estar&#224; preparat per fer activitats explosives en plenes garanties fins a les tres setmanes&#46; I recordar que si la lesi&#243; &#233;s de grau II la tornada a la competici&#243; pot allargar-se fins les 6 setmanes&#46;</p><p class="elsevierStylePara">El treball osteop&#224;tic de la correcta situaci&#243; i mobilitat de totes les articulacions del peu&#44; el turmell i el genoll&#44; aix&#237; com la valoraci&#243; d&#39;un pod&#242;leg&#44; poden ajudar &#40;tenir en compte els canvis en el cal&#231;at de l&#39;esportista&#44; els canvis de superf&#237;cie&#44; etc&#46;&#41;&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Protocol 6&#46; Lesi&#243; grau II del m&#250;scul bess&#243; intern &#40;taula XIV&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig17.jpg" alt="Taula XIV"></img></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig18.jpg" alt="Taula XIV &#40;continuaci&#243;&#41;"></img></p><p class="elsevierStylePara">Aquesta lesi&#243; consisteix en la ruptura parcial del cap medial del m&#250;scul bess&#243; intern en la seva uni&#243; muscultendinosa&#44; i &#233;s coneguda popularment com <span class="elsevierStyleItalic">tennis leg&#46;</span> Cal &#233;sser molt prudents amb aquest tipus de lesi&#243;&#44; i ser&#224; molt important realitzar un seguiment ecogr&#224;fic peri&#242;dic per tal de controlar la reparaci&#243; amb una cicatriu laminar o b&#233; si es produeix un hematoma miofacial &#40;o tamb&#233; dit mioaponeur&#242;tic&#41; entre el m&#250;scul bess&#243; intern i el m&#250;scul soli&#44; ja que si apareix aquest hematoma l&#39;evoluci&#243; ser&#224; m&#233;s lenta i caldr&#224; allargar els terminis de reincorporaci&#243; als entrenaments no menys de 8 a 10 setmanes&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleBold">Comentari </span></span></p><p class="elsevierStylePara">En aquest tipus de lesi&#243; aconsellem&#44; a part del RICE&#44; durant els primers dies un embenat per tal d&#39;evitar el possible hematoma que es produeix entre el m&#250;scul bess&#243; intern i el m&#250;scul soli<span class="elsevierStyleSup">51</span>&#46; La pres&#232;ncia d&#39;un hematoma interfacial contraindica la hipert&#232;rmia&#46; En els casos que l&#39;evoluci&#243; no &#233;s bona i persisteix un hematoma miofacial indiquem fer un tractament basat en la punci&#243;-aspiraci&#243; del hematoma i en casos dif&#237;cils pot estar indicada la punci&#243; i en el mateix acte introduir plasma ric amb plaquetes tal com hem comentat anteriorment&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Un altre aspecte a tenir en compte amb aquest tipus de lesi&#243; &#233;s&#44; quan es realitza l&#39;estudi ecogr&#224;fic&#44; descartar la trombosis venosa profunda que a vegades s&#39;associa<span class="elsevierStyleSup">52</span>&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Protocol 7&#46; Lesi&#243; grau II del septe intermuscular del m&#250;scul recte anterior &#40;taula XV&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig19.jpg" alt="Taula XV"></img></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig20.jpg" alt="Taula XV &#40;continuaci&#243;&#41;"></img></p><p class="elsevierStylePara">Les lesions del m&#250;scul recte anterior es classifiquen en lesions del septe intramuscular&#44; de la uni&#243; m&#250;scul-tendinosa directa i superficial i de la uni&#243; m&#250;scul-tendinosa profunda&#46; La lesi&#243; del septe &#233;s la t&#237;pica lesi&#243; del jugador de futbol que pateix durant el xut de la pilota&#44; i t&#233; un alt risc de cronificar-se i de recidivar&#46; El pron&#242;stic d&#39;una lesi&#243; extensa del septe no hauria de ser menor de 6 setmanes&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleBold">Comentari </span></span></p><p class="elsevierStylePara">Les recomanacions m&#233;s importants s&#243;n&#58; </p><p class="elsevierStylePara">• Control evolutiu de la lesi&#243; mitjan&#231;ant l&#39;estudi ecogr&#224;fic peri&#242;dic&#46; Les lesions m&#233;s proximals i en relaci&#243; al m&#250;scul sartori s&#243;n de pitjor pron&#242;stic<span class="elsevierStyleSup">53</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Vigilar el moment d&#39;inici dels exercicis exc&#232;ntrics&#46; Mentre no tinguem una imatge de formaci&#243; de teixit connectiu o fibr&#243;s no comen&#231;arem la fase de refor&#231;ament amb exercicis exc&#232;ntrics&#46; Aquests podrien provocar una &#34;fuetada&#34; sobre l&#39;estructura muscular que envolta el septe i provocar una fricci&#243; mec&#224;nica que no deixa reparar el teixit muscular&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Aquesta acci&#243; pot generar una cicatriu &#34;tova&#34; que facilita les recidives&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Igualment cal ser molt prudent a l&#39;hora d&#39;incorporar el treball de camp&#44; els exercicis tipus salts i els xuts repetitius&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• &#201;s molt &#250;til controlar des del comen&#231;ament la mec&#224;nica de xut&#44; els exercicis de frenada al camp&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Com sempre&#44; caldr&#224; fer un treball complementari de refor&#231; i estabilitzaci&#243; lumbo-p&#232;lvica i els m&#250;sculs rotadors del maluc&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"> MODEL SEQ&#220;ENCIAL DEL TRACTAMENT DE LES LESIONS MUSCULARS &#40;Fig&#46; 1&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig21.jpg" alt="Figura 1 Programa de recuperaci&#243;&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 1 </span> Programa de recuperaci&#243;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En aquest apartat exposem el nostre model seq&#252;encial del tractament de les lesions musculars&#46; Aquest model &#233;s molt important per tal d&#39;entendre com s&#39;incorporen progressivament els diferents professionals dins de la recuperaci&#243; de cada lesi&#243; muscular&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Es important que la lesi&#243; muscular d&#39;un jugador sigui controlada i tractada per pocs professionals&#44; per&#242; amb equips professionals&#44; on existeix un equip multidisciplinari amb especialitzacions molt concretes&#59; cal&#44; encara m&#233;s&#44; ser molt rigorosos en la incorporaci&#243; i la transfer&#232;ncia del jugador amb cadascun dels professionals que intervenen&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Normalment el metge d&#39;equip ha de ser el principal gestor&#44; i coordinar els altres professionals com els fisioterapeutes&#44; els preparadors f&#237;sics i els readaptadors&#46; Els readaptadors s&#243;n professionals molt caracter&#237;stics dels equips de futbol professional que s&#39;han especialitzat en optimitzar al m&#224;xim la transfer&#232;ncia del jugador &#34;des de la llitera al camp&#34;&#44; perqu&#232; despr&#233;s els preparadors f&#237;sics puguin treballar les capacitats condicionals i coordinatives en plenes garanties&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Inicialment&#44; l&#39;equip multidisciplinari realitza de forma consensuada un programa de recuperaci&#243; tenint en compte els protocols b&#224;sics descrits anteriorment&#46; Normalment es proposa una s&#232;rie de controls valoratius i una data possible d&#39;alta m&#232;dica i esportiva&#46; &#40;Annexem un model de planificaci&#243; al final d&#39;aquest document&#46;&#41; </p><p class="elsevierStylePara">El protocol sempre ha de ser individualitzat&#44; i cal comprovar que els objectius de cada fase han estat assolits&#46; D&#39;aquesta manera la percepci&#243; del jugador &#233;s bona&#44; ja que hi ha una bona coordinaci&#243;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Entenem que els conceptes d&#39;alta m&#232;dica i esportiva queden clars&#44; per&#242; a la realitat es confonen&#46; Normalment&#44; quan donem l&#39;alta m&#232;dica donem tamb&#233; l&#39;alta esportiva&#44; ja que &#233;s el moment en qu&#232; el jugador passa a treballar amb el grup amb plena normalitat&#46; S&#39;entrena llavors durant uns dies i&#44; si tot va b&#233;&#44; torna a ser apte per jugar partits&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">CRITERIS PER DONAR L&#39;ALTA ESPORTIVA</span></p><p class="elsevierStylePara">Quan el jugador lesionat ha acabat el proc&#233;s de rehabilitaci&#243; i readaptaci&#243;&#44; comen&#231;ar&#224; a entrenar-se amb l&#39;equip&#46; Caldr&#224; prendre una decisi&#243; sobre quan pot tornar a jugar amb plenes garanties de no tornar-se a lesionar&#46; El risc de partir una re-lesi&#243; al mateix lloc &#233;s molt alta en les lesions musculars &#40;14-16&#37;&#41; durant els seg&#252;ents dos mesos de donat d&#39;alta<span class="elsevierStyleSup">31</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">La decisi&#243; normalment es pren seguint criteris d&#39;experi&#232;ncia&#44; tant del jugador com de l&#39;entrenador&#44; del metge i del fisioterapeuta&#44; i amb la realitzaci&#243; d&#39;algun test de for&#231;a&#44; o b&#233; de camp&#44; i alguna prova complement&#224;ria per la imatge&#44; com una ecografia o una RM&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Tampoc hem trobat a la bibliografia revisada estudis que mostrin una evid&#232;ncia cient&#237;fica clara del fet de seguir determinades estrat&#232;gies&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Nosaltres aconsellem seguir&#44; evidentment&#44; l&#39;experi&#232;ncia de tots&#44; per&#242; disposem d&#39;uns criteris que poden ser molt &#250;tils per tal de prendre la decisi&#243; &#242;ptima&#46; Els exposem a les taules XVI i XVII&#44; modificades d&#39;Orchard<span class="elsevierStyleSup">31</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig22.jpg" alt="Taula XVI Criteris conservadors per a un &#242;ptim retorn a la competici&#243;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig23.jpg" alt="Taula XVII Criteris positius i negatius per a un &#242;ptim retorn a la competici&#243;"></img></p><p class="elsevierStylePara">Respecte a la taula XVII caldria puntualitzar algunes coses&#46; El criteri d&#39;imatge com marcador per donar l&#39;alta esportiva&#44; cal matisar-lo i normalment no &#233;s determinant&#46; Moltes vegades&#44; i sobretot en lesions miofacials&#44; podem donar l&#39;alta esportiva encara que persisteixin imatges d&#39;hematomes interaponeur&#242;tics&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En canvi s&#237; s&#243;n de gran import&#224;ncia la for&#231;a i la flexibilitat&#46; Quan aquestes dues capacitats condicionals estan igual que abans de patir la lesi&#243;&#44; podem estar for&#231;a tranquils&#46; Evidentment&#44; hi ha altres factors que no surten a les taules XVI i XVII i que normalment cal tenir en compte&#46; S&#243;n aquells molt dif&#237;cils d&#39;objectivar per&#242; que aporta l&#39;experi&#232;ncia de tots els professionals que estem al voltant del jugador&#46; Els anomenem per tal que cadasc&#250; reflexioni i els valori davant de cada situaci&#243; en qu&#232; es trobi&#58;</p><p class="elsevierStylePara">• Estat laboral contractual&#46; </p><p class="elsevierStylePara">• Estat psicoemocional&#58; ansietat&#44; hipermotivaci&#243;&#44; pors&#46; </p><p class="elsevierStylePara">• Situaci&#243; de vetar&#224; o novell dins l&#39;equip&#46; </p><p class="elsevierStylePara">• Esport&#44; i en aquest sentit intervenen varis factors&#44; des de les caracter&#237;stiques del jugador&#44; del propi joc&#44; del gest esportiu&#44; del terreny de joc&#44; etc&#46; Aix&#237;&#44; per exemple&#44; una lesi&#243; del m&#250;scul b&#237;ceps femoral de segon grau pot tenir una tornada a la competici&#243; que pot anar des de 3 setmanes en un jugador de b&#224;squet fins a 6 setmanes en un futbolista&#46; </p><p class="elsevierStylePara">I despr&#233;s al final caldr&#224; decidir quan &#233;s millor tornar a jugar&#58; partit a casa o fora&#63; Comen&#231;a a la primera part o a la segona&#63;&#44; etc&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Com a criteris objectivables finals per tal de permetre la incorporaci&#243; a la pr&#224;ctica esportiva&#44; nosaltres proposem els seg&#252;ents punts&#58; </p><p class="elsevierStylePara">• Criteris cl&#237;nics&#58; cl&#237;nica i exploraci&#243; f&#237;sica&#46; </p><p class="elsevierStylePara">• Criteris per imatge&#58; l&#39;ecografia&#46; </p><p class="elsevierStylePara">• Criteris funcionals&#58; </p><p class="elsevierStylePara">- Test de for&#231;a &#40;estudi isocin&#232;tic&#44; muscle lab&#44; etc&#46;&#41;&#46; </p><p class="elsevierStylePara">- Test f&#237;sic general&#46; </p><p class="elsevierStylePara">- Test f&#237;sic espec&#237;fic&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Igualment mai tindrem la certesa del 100&#37; que un jugador no es pot tornar a relesionar&#44; i els riscos cal ponderar-los segons totes les circumst&#224;ncies en les que ens trobem&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Com sempre&#44; en el nostre &#224;mbit &#40;esport professional&#41; no podem ser conservadors per&#242; s&#237; prudents&#44; i quan m&#233;s coneixement i experi&#232;ncia tinguem m&#233;s b&#233; prendrem la decisi&#243; final&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">ESTRAT&#200;GIES DE PREVENCI&#211; &#40;Fig&#46; 2&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig24.jpg" alt="Figura 2 Model casual de prevenci&#243; de Van Mechelen54&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 2 </span> Model casual de prevenci&#243; de Van Mechelen<span class="elsevierStyleSup">54</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Aquests darrers anys s&#39;ha fet un pas qualitatiu en el camp de la prevenci&#243; de les lesions esportives en incorporar el m&#232;tode cient&#237;fic amb l&#39;objectiu d&#39;avaluar si les diferents estrat&#232;gies que es realitzen per tal de disminuir la incid&#232;ncia lesional s&#243;n efectives o no&#46; En aquest sentit&#44; presentem l&#39;esquema de Van Mechelen que sintetitza aquest model<span class="elsevierStyleSup">54</span>&#44; el primer i m&#233;s senzill&#44; si b&#233; els investigadors actuals en aquest &#224;mbit tenen en compte molts m&#233;s factors que caldr&#224; tenir present en un futur<span class="elsevierStyleSup">55&#44;56</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">I queda clar que el primer que cal fer &#233;s un bon estudi epidemiol&#242;gic lesional per con&#232;ixer quina &#233;s la magnitud real del problema&#46; Despr&#233;s&#44; un cop avaluats els factors de risc m&#233;s evidents i tenint en compte els mecanismes lesionals de cada lesi&#243;&#44; s&#39;ha de dissenyar un protocol de prevenci&#243; adient per a cada tipus de lesi&#243;&#46; Aquest protocol ha de tenir molt ben definits els objectius i cadascun dels exercicis que cal fer&#44; el temps de durada&#44; el nombre de repeticions per setmana&#44; etc&#46; Un cop dissenyat&#44; cal aplicar-lo a una determinada poblaci&#243; i comprovar si &#233;s prou sensible i efica&#231; per tal d&#39;induir canvis positius en la incid&#232;ncia lesional&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Fins a l&#39;actualitat&#44; i si ens centrem en les lesions musculars&#44; hi ha molt pocs treballs cient&#237;fics que demostrin que un determinat protocol preventiu ha estat efectiu i que&#44; per tant&#44; ha ocasionat una disminuci&#243; estad&#237;sticament significativa de les lesions musculars&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Per posar-ne un exemple&#44; encara avui dia no tenim l&#39;evid&#232;ncia cient&#237;fica per poder recomanar els exercicis d&#39;estirament passiu com a m&#232;tode est&#224;ndard preventiu de les lesions musculars&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En el cas concret de la prevenci&#243; de les lesions dels m&#250;sculs isquiosurals&#44; per exemple&#44; hi ha molt poca recerca basada en l&#39;evid&#232;ncia&#46; Nom&#233;s alguns protocols que combinen determinats tipus d&#39;exercicis d&#39;estiraments per tal de millorar la flexibilitat i alguns protocols amb exercicis de tipus exc&#232;ntric han demostrat una clara disminuci&#243; de la incid&#232;ncia de lesions sobre els m&#250;sculs isquiosurals&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Aix&#237; doncs&#44; basant-nos en els pocs estudis publicats fins ara&#44; i m&#233;s tenint en compte la nostra experi&#232;ncia&#44; proposem un protocol per a la prevenci&#243; de les lesions musculars m&#233;s freq&#252;ents en el futbol&#44; si b&#233; hem pogut adaptar-lo a altres esports&#44; com el b&#224;squet&#44; amb bones expectatives pel moment&#46;</p><p class="elsevierStylePara">No entrarem a parlar de mesures de tipus general com s&#243;n els aspectes higi&#232;nico-diet&#232;tics&#44; el tipus d&#39;escalfament&#44; etc&#46;&#44; que considerem b&#224;siques i imprescindibles i que entenem que es realitzen correctament&#46;</p><p class="elsevierStylePara">El protocol que proposem &#40;fig&#46; 3&#41; es basa en el que coneixem com a programa &#34;F-MARC 11&#34;&#44; creat pel centre m&#232;dic d&#39;avaluaci&#243; i recerca de la FIFA &#40;F-MARC&#41; en cooperaci&#243; amb un grup d&#39;experts internacionals<span class="elsevierStyleSup">3</span>&#46; En aquests moments s&#39;estan duent a terme varis estudis longitudinals prospectius en diferents esports per tal de comprovar la seva efectivitat<span class="elsevierStyleSup">57</span>&#46; Per exemple&#44; Arnason<span class="elsevierStyleSup">58</span> ha publicat el 2008 els resultats d&#39;un estudi que&#44; utilitzant part d&#39;aquest programa&#44; troba una menor incid&#232;ncia de lesions dels m&#250;sculs isquiotibials en futbolistes professionals&#46; &#201;s un programa preventiu senzill&#44; atractiu&#44; molt efica&#231; i que no requereix cap equip especial&#44; sin&#243; tan sols una pilota&#44; i pot fer-se en 15 min&#46; Els objectius principals d&#39;aquest programa d&#39;exercicis s&#243;n&#44; b&#224;sicament&#44; l&#39;estabilitzaci&#243; lumbopelviana&#44; el control neuromuscular&#44; la pliometria i l&#39;agilitat&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig25.jpg" alt="Figura 3 P&#242;ster del programa F-MARC de la FIFA&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 3</span> P&#242;ster del programa F-MARC de la FIFA&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Aquest programa cal realitzar-lo en cada sessi&#243; d&#39;entrenament&#44; despr&#233;s de l&#39;escalfament i els estiraments dels principals grups musculars&#46; &#201;s molt important que els exercicis es facin tal com estan dissenyats&#46; Els descrivim a continuaci&#243;&#58; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">1r exercici&#58; aguantar-se sobre l&#39;avantbra&#231; &#40;fig&#46; 4&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig26.jpg" alt="Figura 4 Aguantar-se sobre l&#39;avantbra&#231;&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 4 </span> Aguantar-se sobre l&#39;avantbra&#231;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Postura inicial&#58;</span> Ens mantenim en posici&#243; ventral i amb la part superior del cos amb els bra&#231;os en angle recte&#46; Cal posar els peus de forma vertical a terra&#44; tal com indica la foto&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Acci&#243;&#58;</span> Aixequem l&#39;abdomen&#44; els malucs i els genolls de forma que tot el cos formi una l&#237;nia recta&#44; des de les espatlles fins als talons&#46; Els colzes han d&#39;estar en posici&#243; vertical&#44; per sota de les espatlles&#46; Contraiem els m&#250;sculs abdominals i els glutis&#46; Pressionem els om&#242;plats cap a dins&#46; Aixequem la cama dreta uns cent&#237;metres de terra i mantenim la posici&#243; uns 15 s&#46; Tornem a la posici&#243; inicial&#44; ens relaxem i repetim l&#39;exercici amb l&#39;altra cama&#46; Repetim l&#39;exercici 3 cops&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">2n exercici&#58; aguantar-se sobre l&#39;avantbra&#231; en posici&#243; lateral &#40;fig&#46; 5&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig27.jpg" alt="Figura 5 Aguantar-se sobre l&#39;avantbra&#231; en posici&#243; lateral&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 5 </span> Aguantar-se sobre l&#39;avantbra&#231; en posici&#243; lateral&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Postura inicial&#58;</span> Ens posem de costat&#44; mantenint el tronc amb un bra&#231; de manera que el colze es trobi en posici&#243; vertical a la mateixa al&#231;ada que l&#39;espatlla i l&#39;avantbra&#231; en contacte amb el terra&#46; Flexionem el genoll de sota uns 90&#176;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Acci&#243;&#58;</span> Aixequem la cama de dalt i els malucs fins que estiguin a la mateixa al&#231;ada de les espatlles&#44; formant una l&#237;nia recta i paral&#183;lela al terra&#46; Mantenim la posici&#243; durant 15 s&#46; Tornem a la posici&#243; inicial&#44; ens relaxem i repetim l&#39;exercici 3 cops&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">3r exercici&#58; m&#250;sculs isquiosurals &#40;fig&#46; 6&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig28.jpg" alt="Figura 6 M&#250;sculs isquiosurals&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 6 </span> M&#250;sculs isquiosurals&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Posici&#243; inicial&#58;</span> Ens posem de genolls a terra mantenint tot el cos recte&#46; L&#39;espai entre el genolls ha de ser el mateix que l&#39;ample dels malucs&#46; Creuem els bra&#231;os davant del pit&#46; Un company haur&#224; d&#39;agafar fort els turmells per darrere contra el terra amb les dues mans&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Acci&#243;&#58;</span> Ens inclinem lleugerament cap endavant amb el tronc recte i els malucs en posici&#243; vertical&#46; Les cames&#44; els malucs i el tronc formen un sol bloc&#46; Mantenim questa posici&#243; recta del cos tant de temps com puguem mentre ens deixem caure cap endavant fins que ens parem amb les mans&#46; Repetim l&#39;exercici 5 cops&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">4t exercici&#58; esqu&#237; de fons &#40;fig&#46; 7&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig29.jpg" alt="Figura 7 Esqu&#237; de fons&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 7 </span> Esqu&#237; de fons&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Posici&#243; inicial&#58;</span> Ens mantenim dempeus en una sola cama&#44; la dreta&#44; i relaxem l&#39;altra sense recolzar-la a terra&#46; Flexionem el genoll i els malucs lleugerament de forma que el tronc s&#39;inclini cap endavant&#46; Si ho mirem des de davant&#44; el maluc&#44; el genoll i el peu de la cama recolzada han d&#39;estar en l&#237;nia recta&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Acci&#243;&#58;</span> Efectuem genuflexions amb la cama recolzada&#44; balancejant al mateix temps els bra&#231;os de forma alternada&#46; Flexionem el genoll al m&#224;xim&#46; Cal distribuir el pes en tota la planta del peu&#46; Mentre la cama est&#224; en extensi&#243; no hem de mantenir el genoll r&#237;gid&#46; La pelvis i el tronc hauran d&#39;estar en equilibri i lleugerament inclinats cap endavant&#46; Ho repetim 15 cops&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">5&#232; exercici&#58; recolzament sobre una cama amb llan&#231;ament &#40;fig&#46; 8&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig30.jpg" alt="Figura 8 Recolzament en una cama fent "></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 8 </span> Recolzament en una cama fent &#34;vuits&#34;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Posici&#243; inicial&#58;</span> Ens situem cara a cara amb un company a una dist&#224;ncia de 3 m aproximadament&#44; ambd&#243;s recolzats sobre la cama dreta&#46; Els genolls i els malucs estaran lleugerament flexionats&#46; Mantenim el pes del cos sobre el centre del peu&#46; Si ho mirem des de davant&#44; el maluc&#44; el genoll i el peu de la cama recolzada han de formar una l&#237;nia recta&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Acci&#243;&#58;</span> Llancem la pilota cap endavant i cap enrere&#46; Si estem recolzats sobre la cama dreta&#44; llancem la pilota amb el bra&#231; esquerre&#44; i a l&#39;inrev&#233;s&#46; Atrapem la pilota amb les dues mans i la tornem amb una de sola&#46; Com m&#233;s de pressa passem la pilota m&#233;s efectiu ser&#224; l&#39;exercici&#46; El repetim 10 cops amb cada cama&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">6&#232; exercici&#58; recolzament en una cama i flexi&#243; del tronc &#40;fig&#46; 9&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig31.jpg" alt="Figura 9 Recolzament en una cama i flexi&#243; del tronc&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 9 </span> Recolzament en una cama i flexi&#243; del tronc&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Posici&#243; inicial&#58;</span> Igual que a l&#39;exercici 5&#44; ens posem cara a cara amb un company a 3 m de dist&#224;ncia&#44; ambd&#243;s sobre la cama dreta&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Acci&#243;&#58;</span> Igual que a l&#39;exercici 5&#44; llancem la pilota cap endavant i cap enrere&#44; per&#242; abans de tornar-la toquem el terra amb la pilota sense fer for&#231;a&#46; Ho repetim 10 cops amb cada cama&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">7&#232; exercici&#58; recolzament en una cama fent &#34;vuits&#34; &#40;fig&#46; 10&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig32.jpg" alt="Figura 10 Recolzament sobre una cama amb llan&#231;ament&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 10 </span>Recolzament sobre una cama amb llan&#231;ament&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Posici&#243; inicial&#58;</span> Igual que a l&#39;exercici 5&#44; ens posem cara a cara amb un company a 3 m de dist&#224;ncia&#44; ambd&#243;s sobre la cama dreta&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Acci&#243;&#58;</span> Igual que a l&#39;exercici 5&#44; llancem la pilota cap endavant i cap enrere&#44; per&#242; abans de tornar-la a passar fem &#34;vuits&#34; entre les cames&#44; primer al voltant de la cama recolzada&#44; inclinant el tronc cap endavant&#44; i despr&#233;s al voltant de la cama d&#39;impulsi&#243;&#44; mantenint-nos el m&#233;s r&#237;gids possible&#46; El repetim 10 cops amb cada cama&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">8&#232; exercici&#58; Salt amb les dues cames &#40;fig&#46; 11&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig33.jpg" alt="Figura 11 Salt amb les dues cames&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 11 </span> Salt amb les dues cames&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Posici&#243; inicial&#58;</span> Ens parem&#44; tenint en compte que la separaci&#243; entre els genolls i la part inferior de les cames ha de ser la mateixa que l&#39;amplada dels malucs&#44; a aproximadament 20 cm al costat d&#39;una l&#237;nia&#46; Flexionem lleugerament els genolls i els malucs de forma que el tronc s&#39;inclini una mica cap endavant&#46; Si s&#39;observa des de davant&#44; el maluc&#44; el genoll i el peu de la cama de recolzament han de formar una l&#237;nia recta&#46; Els bra&#231;os han d&#39;estar lleugerament flexionats i a prop dels cos&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Acci&#243;&#58;</span> Saltem amb les dues cames juntes&#44; lateralment&#44; per sobre de la l&#237;nia i tornem al lloc d&#39;origen tant r&#237;gids com sigui possible&#46; Aterrem suament sobre les puntes del dits dels peus amb els genolls lleugerament flexionats&#46; Ho repetim 10 cops&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">9&#232; exercici&#58; salt en zig-zag &#40;fig&#46; 12&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig34.jpg" alt="Figura 12 Salt en zig-zag&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 12 </span> Salt en zig-zag&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Posici&#243; inicial&#58;</span> Ens mantenim dempeus al comen&#231;ament del trajecte en zig-zag &#40;6 marques a una dist&#224;ncia de 10 &#215; 20 m&#41;&#44; amb les cames separades a la mateixa dist&#224;ncia de l&#39;ample dels malucs&#46; Flexionem els genolls i els malucs de forma que el tronc estigui inclinat cap endavant durant l&#39;exercici&#46; Una espatlla ha d&#39;estar en la mateixa direcci&#243; del moviment&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Acci&#243;&#58;</span> Zigzaguegem de costat fins a la propera marca&#44; girem de manera que l&#39;espatlla estigui en la direcci&#243; de la marca seg&#252;ent i complementem el trajecte en zig-zag amb la major celeritat possible&#46; Saltem i aterrem sempre sobre els dits del peu&#46; Repetim 2 cops tot el trajecte&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">10&#232; exercici&#58; Salts llargs i alts &#40;fig&#46; 13&#41; </span></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig35.jpg" alt="Figura 13 Salts llargs i alts&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 13 </span> Salts llargs i alts&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Posici&#243; inicial&#58;</span> Ens mantenim dempeus sobre la cama d&#39;impuls amb el tronc r&#237;gid&#46; El bra&#231; del mateix costat de la cama d&#39;impulsi&#243; ha d&#39;estar davant del cos&#46; Si s&#39;observa de front&#44; el maluc&#44; el genoll i el peu de la cama de recolzament han de formar una l&#237;nia recta&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Acci&#243;&#58;</span> Saltem tan amunt com sigui possible amb la cama d&#39;impuls i aixequem tamb&#233; al m&#224;xim el genoll de la cama posterior&#44; flexionant alhora el bra&#231; contrari i passant-lo al davant del cos&#46; Amb el genoll lleugerament flexionat&#44; aterrem suaument sobre la part anterior del peu&#46; Recorrem dos cops aquest trajecte d&#39;aproximadament 30 m&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Al final de cada cita figura una lletra maj&#250;scula &#40;A&#44; B&#44; C&#44; D&#41; que indica el nivell de recomanaci&#243; en funci&#243; del nivell d&#39;evid&#232;ncia cient&#237;fica&#46; Els criteris s&#39;estableixen en la taula XVIII&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig37.jpg" alt="Taula XVIII Sistema de gradaci&#243; en les recomanacions de les guies d&#39;evid&#232;ncia cient&#237;fica59"></img></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig36.jpg" alt="Annex Models de planificaci&#243; individual de recuperaci&#243; de la lesi&#243; &#40;exemple&#41; "></img></p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n164-13146055fig38.jpg" alt="Autors i col&#183;laboradors"></img></p>"
    "pdfFichero" => "278v44n164a13146055pdf001.pdf"
    "tienePdf" => true
    "multimedia" => array:76 [
      0 => array:7 [
        "identificador" => "fig1"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig1.jpg"
            "Alto" => 283
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 57017
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig1&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;2158&#34; height&#61;&#34;875&#34; alt&#61;&#34;Taula I Classificaci&#243; de les lesions musculars amb criteris histopatol&#242;gics&#46; &#40;Les lesions de grau 0 les entenem com lesions on queda afectat molt poc teixit muscular&#46; En el cas de que la lesi&#243; fos m&#233;s extensa poden comportar-se com a l"
        ]
      ]
      1 => array:7 [
        "identificador" => "fig2"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig2.jpg"
            "Alto" => 260
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 54309
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "78v44n164-13146055fig2&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;2129&#34; height&#61;&#34;791&#34; alt&#61;&#34;Taula II Classif"
        ]
      ]
      2 => array:7 [
        "identificador" => "fig3"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig3.jpg"
            "Alto" => 452
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 83844
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055fig3&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;2141&#34; height&#61;&#34;1383&#34; alt&#61;&#34;Taula III Descripci&#243; dels principals par&#224;metres sobre incid&#232;ncia lesional del primer equip de futbol del FC Barcelona en 4 temporades consecutives&#46; &#40;S&#39;han eliminat qu"
        ]
      ]
      3 => array:7 [
        "identificador" => "fig4"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig4.jpg"
            "Alto" => 705
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 91987
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055fig4&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;1054&#34; height&#61;&#34;1062&#34; alt&#61;&#34;Taula IV Descripci&#243; del nombre i percentatge relatiu de totes les lesions comunicades de l&#39;est"
        ]
      ]
      4 => array:7 [
        "identificador" => "fig5"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig5.jpg"
            "Alto" => 504
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 66473
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig5&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;1041&#34; height&#61;&#34;750&#34; alt&#61;&#34;Taula V Descripci&#243; del nombre i percentatge relatiu de lesions musculars de l&#39;est"
        ]
      ]
      5 => array:7 [
        "identificador" => "fig6"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig6.jpg"
            "Alto" => 508
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 56553
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig6&#46;jpg"
        ]
      ]
      6 => array:7 [
        "identificador" => "fig7"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig7.jpg"
            "Alto" => 710
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 79300
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055fig7&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;10"
        ]
      ]
      7 => array:7 [
        "identificador" => "fig8"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig8.jpg"
            "Alto" => 402
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 45776
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig8&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;1050&#34; height&#61;&#34;604&#34; alt&#61;&#34;Taula VIII Cronologia per a la realitza"
        ]
      ]
      8 => array:7 [
        "identificador" => "fig9"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig9.jpg"
            "Alto" => 1384
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 187519
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055"
        ]
      ]
      9 => array:7 [
        "identificador" => "fig10"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig10.jpg"
            "Alto" => 1833
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 253912
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "1314605"
        ]
      ]
      10 => array:7 [
        "identificador" => "fig11"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig11.jpg"
            "Alto" => 773
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 108146
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055fig11&#46;jpg&#34; wi"
        ]
      ]
      11 => array:7 [
        "identificador" => "fig12"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig12.jpg"
            "Alto" => 1819
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 257420
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055"
        ]
      ]
      12 => array:7 [
        "identificador" => "fig13"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig13.jpg"
            "Alto" => 630
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 93530
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig13&#46;jpg&#34; wi"
        ]
      ]
      13 => array:7 [
        "identificador" => "fig14"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig14.jpg"
            "Alto" => 1838
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 257181
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055f"
        ]
      ]
      14 => array:7 [
        "identificador" => "fig15"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig15.jpg"
            "Alto" => 810
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 115559
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055fig15&#46;jpg&#34; widt"
        ]
      ]
      15 => array:7 [
        "identificador" => "fig16"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig16.jpg"
            "Alto" => 1746
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 263131
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055fig"
        ]
      ]
      16 => array:7 [
        "identificador" => "fig17"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig17.jpg"
            "Alto" => 1832
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 269833
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055f"
        ]
      ]
      17 => array:7 [
        "identificador" => "fig18"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig18.jpg"
            "Alto" => 570
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 80898
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig18&#46;jpg&#34; wid"
        ]
      ]
      18 => array:7 [
        "identificador" => "fig19"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig19.jpg"
            "Alto" => 1853
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 258873
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055"
        ]
      ]
      19 => array:7 [
        "identificador" => "fig20"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig20.jpg"
            "Alto" => 772
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 105064
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055fig20&#46;jpg&#34; wid"
        ]
      ]
      20 => array:7 [
        "identificador" => "fig21"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig21.jpg"
            "Alto" => 348
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 30488
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055fig21&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;2050&#34; h"
        ]
      ]
      21 => array:7 [
        "identificador" => "fig22"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig22.jpg"
            "Alto" => 705
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 108867
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055fig22&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;1054&#34; height&#61;&#34;1062&#34; alt&#61;&#34;Taula XVI Criteris"
        ]
      ]
      22 => array:7 [
        "identificador" => "fig23"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig23.jpg"
            "Alto" => 607
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 92019
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig23&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;1041&#34; height&#61;&#34;904&#34; alt&#61;&#34;Taula XVII Criteris positi"
        ]
      ]
      23 => array:7 [
        "identificador" => "fig24"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig24.jpg"
            "Alto" => 331
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 29375
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "4-13146055fig24&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;983&#34; height&#61;&#34;466&#34; alt&#61;&#34;Fi"
        ]
      ]
      24 => array:7 [
        "identificador" => "fig25"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig25.jpg"
            "Alto" => 976
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 158518
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055fig25&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;1012&#34; height&#61;&#34;1412&#34; a"
        ]
      ]
      25 => array:7 [
        "identificador" => "fig26"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig26.jpg"
            "Alto" => 569
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 83173
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig26&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;1008&#34; height"
        ]
      ]
      26 => array:7 [
        "identificador" => "fig27"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig27.jpg"
            "Alto" => 630
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 93840
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig27&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;1008&#34; height&#61;&#34;908&#34; alt&#61;&#34;Figura"
        ]
      ]
      27 => array:7 [
        "identificador" => "fig28"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig28.jpg"
            "Alto" => 633
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 91993
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig28&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;100"
        ]
      ]
      28 => array:7 [
        "identificador" => "fig29"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig29.jpg"
            "Alto" => 486
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 63143
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig29&#46;jpg&#34; wid"
        ]
      ]
      29 => array:7 [
        "identificador" => "fig30"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig30.jpg"
            "Alto" => 447
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 62033
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig30&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;1016&#34; heigh"
        ]
      ]
      30 => array:7 [
        "identificador" => "fig31"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig31.jpg"
            "Alto" => 411
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 56282
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig31&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;1020&#34; height&#61;&#34;600&#34; alt&#61;&#34;F"
        ]
      ]
      31 => array:7 [
        "identificador" => "fig32"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig32.jpg"
            "Alto" => 447
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 60617
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig32&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;1016&#34; height&#61;&#34;650&#34; alt&#61;&#34;F"
        ]
      ]
      32 => array:7 [
        "identificador" => "fig33"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig33.jpg"
            "Alto" => 457
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 52075
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig33&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;1012&#34; h"
        ]
      ]
      33 => array:7 [
        "identificador" => "fig34"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig34.jpg"
            "Alto" => 446
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 69600
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig34&#46;jpg&#34; width&#61;"
        ]
      ]
      34 => array:7 [
        "identificador" => "fig35"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig35.jpg"
            "Alto" => 668
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 70701
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig35&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;101"
        ]
      ]
      35 => array:7 [
        "identificador" => "fig36"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig36.jpg"
            "Alto" => 286
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 63547
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig36&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;2108&#34; height&#61;&#34;862&#34; alt&#61;&#34;Annex Models de planificac"
        ]
      ]
      36 => array:7 [
        "identificador" => "fig37"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig37.jpg"
            "Alto" => 318
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 69720
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "-13146055fig37&#46;jpg&#34; width&#61;&#34;2154&#34; height&#61;&#34;979&#34; alt&#61;&#34;Taula XVIII Sistema de gradaci&#243; en les"
        ]
      ]
      37 => array:7 [
        "identificador" => "fig38"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n164-13146055fig38.jpg"
            "Alto" => 571
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 86607
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "13146055fig38&#46;jpg&#34; widt"
        ]
      ]
      38 => array:6 [
        "identificador" => "fig39"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula I Classificaci&#243; de les lesions musculars amb criteris histopatol&#242;gics&#46; &#40;Les lesions de grau 0 les entenem com lesions on queda afectat molt poc teixit muscular&#46; En el cas de que la lesi&#243; fos m&#233;s extensa poden comportar-se com a lesions m&#233;s greus i&#44; per tant&#44; de pitjor pron&#242;stic&#41;"
        ]
      ]
      39 => array:6 [
        "identificador" => "fig40"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula II Classificaci&#243; de les lesions musculars segons criteris per imatge"
        ]
      ]
      40 => array:6 [
        "identificador" => "fig41"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula III Descripci&#243; dels principals par&#224;metres sobre incid&#232;ncia lesional del primer equip de futbol del FC Barcelona en 4 temporades consecutives&#46; &#40;S&#39;han eliminat quasi tots els decimals per un motiu de practicitat&#41;"
        ]
      ]
      41 => array:6 [
        "identificador" => "fig42"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula IV Descripci&#243; del nombre i percentatge relatiu de totes les lesions comunicades de l&#39;estudi UEFA en el per&#237;ode de les temporades 2003-2007"
        ]
      ]
      42 => array:6 [
        "identificador" => "fig43"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula V Descripci&#243; del nombre i percentatge relatiu de lesions musculars de l&#39;estudi UEFA en el per&#237;ode de les temporades 2003-2007"
        ]
      ]
      43 => array:6 [
        "identificador" => "fig44"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula VI Anamnesi"
        ]
      ]
      44 => array:6 [
        "identificador" => "fig45"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula VII Exploraci&#243; f&#237;sica"
        ]
      ]
      45 => array:6 [
        "identificador" => "fig46"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula VIII Cronologia per a la realitzaci&#243; de proves complement&#224;ries en la lesi&#243; muscular"
        ]
      ]
      46 => array:6 [
        "identificador" => "fig47"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula IX"
        ]
      ]
      47 => array:6 [
        "identificador" => "fig48"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula X"
        ]
      ]
      48 => array:6 [
        "identificador" => "fig49"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula X &#40;continuaci&#243;&#41;"
        ]
      ]
      49 => array:6 [
        "identificador" => "fig50"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula XI"
        ]
      ]
      50 => array:6 [
        "identificador" => "fig51"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula XI &#40;continuaci&#243;&#41;"
        ]
      ]
      51 => array:6 [
        "identificador" => "fig52"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula XII"
        ]
      ]
      52 => array:6 [
        "identificador" => "fig53"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula XII &#40;continuaci&#243;&#41;"
        ]
      ]
      53 => array:6 [
        "identificador" => "fig54"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula XIII"
        ]
      ]
      54 => array:6 [
        "identificador" => "fig55"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula XIV"
        ]
      ]
      55 => array:6 [
        "identificador" => "fig56"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula XIV &#40;continuaci&#243;&#41;"
        ]
      ]
      56 => array:6 [
        "identificador" => "fig57"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula XV"
        ]
      ]
      57 => array:6 [
        "identificador" => "fig58"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula XV &#40;continuaci&#243;&#41;"
        ]
      ]
      58 => array:7 [
        "identificador" => "fig59"
        "etiqueta" => "Figura 1"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Programa de recuperaci&#243;&#46;"
        ]
      ]
      59 => array:6 [
        "identificador" => "fig60"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula XVI Criteris conservadors per a un &#242;ptim retorn a la competici&#243;"
        ]
      ]
      60 => array:6 [
        "identificador" => "fig61"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula XVII Criteris positius i negatius per a un &#242;ptim retorn a la competici&#243;"
        ]
      ]
      61 => array:7 [
        "identificador" => "fig62"
        "etiqueta" => "Figura 2"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Model casual de prevenci&#243; de Van Mechelen54&#46;"
        ]
      ]
      62 => array:7 [
        "identificador" => "fig63"
        "etiqueta" => "Figura 3"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "P&#242;ster del programa F-MARC de la FIFA&#46;"
        ]
      ]
      63 => array:7 [
        "identificador" => "fig64"
        "etiqueta" => "Figura 4"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Aguantar-se sobre l&#39;avantbra&#231;&#46;"
        ]
      ]
      64 => array:7 [
        "identificador" => "fig65"
        "etiqueta" => "Figura 5"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Aguantar-se sobre l&#39;avantbra&#231; en posici&#243; lateral&#46;"
        ]
      ]
      65 => array:7 [
        "identificador" => "fig66"
        "etiqueta" => "Figura 6"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "M&#250;sculs isquiosurals&#46;"
        ]
      ]
      66 => array:7 [
        "identificador" => "fig67"
        "etiqueta" => "Figura 7"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Esqu&#237; de fons&#46;"
        ]
      ]
      67 => array:7 [
        "identificador" => "fig68"
        "etiqueta" => "Figura 8"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Recolzament en una cama fent"
        ]
      ]
      68 => array:7 [
        "identificador" => "fig69"
        "etiqueta" => "Figura 9"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Recolzament en una cama i flexi&#243; del tronc&#46;"
        ]
      ]
      69 => array:7 [
        "identificador" => "fig70"
        "etiqueta" => "Figura 10"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Recolzament sobre una cama amb llan&#231;ament&#46;"
        ]
      ]
      70 => array:7 [
        "identificador" => "fig71"
        "etiqueta" => "Figura 11"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Salt amb les dues cames&#46;"
        ]
      ]
      71 => array:7 [
        "identificador" => "fig72"
        "etiqueta" => "Figura 12"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Salt en zig-zag&#46;"
        ]
      ]
      72 => array:7 [
        "identificador" => "fig73"
        "etiqueta" => "Figura 13"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Salts llargs i alts&#46;"
        ]
      ]
      73 => array:6 [
        "identificador" => "fig74"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula XVIII Sistema de gradaci&#243; en les recomanacions de les guies d&#39;evid&#232;ncia cient&#237;fica59"
        ]
      ]
      74 => array:6 [
        "identificador" => "fig75"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Annex Models de planificaci&#243; individual de recuperaci&#243; de la lesi&#243; &#40;exemple&#41;"
        ]
      ]
      75 => array:6 [
        "identificador" => "fig76"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Autors i col&#183;laboradors"
        ]
      ]
    ]
    "bibliografia" => array:2 [
      "titulo" => "Bibliograf¿a"
      "seccion" => array:1 [
        0 => array:1 [
          "bibliografiaReferencia" => array:59 [
            0 => array:3 [
              "identificador" => "bib1"
              "etiqueta" => "1"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Football injuries during the World Cup 2002. Am J Sports Med. 2004;32 Suppl 1:23S-7S. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Football injuries during the World Cup 2002&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Junge A"
                            1 => "Dvorak J"
                            2 => "Graf-Baumann T&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:4 [
                        "tituloSerie" => "Am J Sports Med"
                        "fecha" => "2004"
                        "volumen" => "32 Suppl 1:23S-7S. C"
                        "itemHostRev" => array:3 [
                          "pii" => "S1526590014005860"
                          "estado" => "S300"
                          "issn" => "15265900"
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            1 => array:3 [
              "identificador" => "bib2"
              "etiqueta" => "2"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "UEFA Champions League study: a prospective study of injuries in professional football during the 2001-2002 season. Br J Sports Med. 2005;39:542-6. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "UEFA Champions League study&#58; a prospective study of injuries in professional football during the 2001-2002 season&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Wald&#233;n M"
                            1 => "H&#228;gglund M"
                            2 => "Ekstrand J&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Br J Sports Med"
                        "fecha" => "2005"
                        "volumen" => "39:542-6. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            2 => array:3 [
              "identificador" => "bib3"
              "etiqueta" => "3"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "F-MARC: Manual de Medicina del Fútbol. Zurich: Federación Internacional de Fútbol Asociación (FIFA); 2006. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "F-MARC&#58; Manual de Medicina del F&#250;tbol&#46;"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Dvorak J"
                            1 => "Junge A&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => null
                  ]
                ]
              ]
            ]
            3 => array:3 [
              "identificador" => "bib4"
              "etiqueta" => "4"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Injuries in team sport tournaments during the 2004 Olympic Games. Am J Sports Med. 2006;34:565-76. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Injuries in team sport tournaments during the 2004 Olympic Games&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:7 [
                            0 => "Junge A"
                            1 => "Langevoort G"
                            2 => "Pipe A"
                            3 => "Peytavin A"
                            4 => "Wong F"
                            5 => "Mountjoy M"
                            6 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Am J Sports Med"
                        "fecha" => "2006"
                        "volumen" => "34:565-76. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            4 => array:3 [
              "identificador" => "bib5"
              "etiqueta" => "5"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Longitudinal study comparing sonographic and MRI assessments of acute and healing hamstring injuries. AJR Am J Roentgenol. 2004;183:975-84. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Longitudinal study comparing sonographic and MRI assessments of acute and healing hamstring injuries&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:8 [
                            0 => "Connell DA"
                            1 => "Schneider-Kolsky ME"
                            2 => "Hoving JL"
                            3 => "Malara F"
                            4 => "Buch-binder R"
                            5 => "Koulouris G"
                            6 => "Burke F"
                            7 => "Bass C&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "AJR Am J Roentgenol"
                        "fecha" => "2004"
                        "volumen" => "183:975-84. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            5 => array:3 [
              "identificador" => "bib6"
              "etiqueta" => "6"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Magnetic resonance imaging parameters for assessing risk of recurrent hamstring injuries in elite athletes. Am J Sports Med. 2007; 35:1500-6. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Magnetic resonance imaging parameters for assessing risk of recurrent hamstring injuries in elite athletes&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Koulouris G"
                            1 => "Connell DA"
                            2 => "Brukner P"
                            3 => "Schneider-Kolsky M&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Am J Sports Med"
                        "fecha" => "2007"
                        "volumen" => "35:1500-6. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            6 => array:3 [
              "identificador" => "bib7"
              "etiqueta" => "7"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Acute first-time hamstring strains during high-speed running. A longitudinal study including clinical and magnetic resonance imaging findings. Am J Sports Med. 2007;35:197-2006. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Acute first-time hamstring strains during high-speed running&#46; A longitudinal study including clinical and magnetic resonance imaging findings&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Askling CM"
                            1 => "Tengvar M"
                            2 => "Saartok T"
                            3 => "Thorstensson A&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Am J Sports Med"
                        "fecha" => "2007"
                        "volumen" => "35:197-2006. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            7 => array:3 [
              "identificador" => "bib8"
              "etiqueta" => "8"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Effect of exercise on serum enzyme activities in humans. Sports Med. 1987;4:245-67. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Effect of exercise on serum enzyme activities in humans&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Noakes TD&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Sports Med"
                        "fecha" => "1987"
                        "volumen" => "4:245-67. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            8 => array:3 [
              "identificador" => "bib9"
              "etiqueta" => "9"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Muscle damage and endurance. Sports Med. 1986;3:370-81. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Muscle damage and endurance&#46;"
                      "idioma" => "fr"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Armstrong RB&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Sports Med"
                        "fecha" => "1986"
                        "volumen" => "3:370-81. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            9 => array:3 [
              "identificador" => "bib10"
              "etiqueta" => "10"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Muscle injuries: biology and treatment. Am J Sports Med. 2005; 33:745-64. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Muscle injuries&#58; biology and treatment&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:5 [
                            0 => "J&#228;rvinen TA"
                            1 => "J&#228;rvinen TL"
                            2 => "K&#228;&#228;ri&#228;inen M"
                            3 => "Kalimo H"
                            4 => "J&#228;rvinen M&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Am J Sports Med"
                        "fecha" => "2005"
                        "volumen" => "33:745-64. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            10 => array:3 [
              "identificador" => "bib11"
              "etiqueta" => "11"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Factors associated with recurrent hamstring injuries. Sports Med. 2004;34:681-95. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Factors associated with recurrent hamstring injuries&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Croisier JL&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Sports Med"
                        "fecha" => "2004"
                        "volumen" => "34:681-95. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            11 => array:3 [
              "identificador" => "bib12"
              "etiqueta" => "12"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The management of muscle strain injuries: an early return versus the risk of recurrence. Clin J Sport Med. 2002;12:3-5. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The management of muscle strain injuries&#58; an early return versus the risk of recurrence&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Orchard J"
                            1 => "Best TM&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Clin J Sport Med"
                        "fecha" => "2002"
                        "volumen" => "12:3-5. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            12 => array:3 [
              "identificador" => "bib13"
              "etiqueta" => "13"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The early management of muscle strains in the elite athlete: best practice in a world with a limited evidence basis. Br J Sports Med. 2008;42:158-9. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The early management of muscle strains in the elite athlete&#58; best practice in a world with a limited evidence basis&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:7 [
                            0 => "Orchard JW"
                            1 => "Best TM"
                            2 => "Mueller-Wohlfahrt HW"
                            3 => "Hunter G"
                            4 => "Hamilton BH"
                            5 => "Webborn N"
                            6 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Br J Sports Med"
                        "fecha" => "2008"
                        "volumen" => "42:158-9. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            13 => array:3 [
              "identificador" => "bib14"
              "etiqueta" => "14"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Treatment of tendon and muscle using platelet-rich plasma. Clin Sports Med. 2009:28:113-25. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Treatment of tendon and muscle using platelet-rich plasma&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Mishra A"
                            1 => "Woodall J"
                            2 => "Vieira A&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Clin Sports Med"
                        "fecha" => "2009:28"
                        "volumen" => "113-25"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            14 => array:3 [
              "identificador" => "bib15"
              "etiqueta" => "15"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Stem Cells for the treatment of skeletal muscle injury. Clin Sports Med. 2009:28:1-11. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Stem Cells for the treatment of skeletal muscle injury&#46; Clin Sports Med&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Quintero A"
                            1 => "Wright V"
                            2 => "Fu F"
                            3 => "Huard J&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:2 [
                        "tituloSerie" => "2009:28:1-11"
                        "fecha" => "D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            15 => array:3 [
              "identificador" => "bib16"
              "etiqueta" => "16"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Evidence based prevention of hamstring injuries in sport. Br J Sports Med. 2005;39:319-23. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Evidence based prevention of hamstring injuries in sport&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Petersen J"
                            1 => "H&#246;lmich P&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Br J Sports Med"
                        "fecha" => "2005"
                        "volumen" => "39:319-23. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            16 => array:3 [
              "identificador" => "bib17"
              "etiqueta" => "17"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Incidence, risk, and prevention of hamstring muscle injuries in professional rugby union. Am J Sports Med. 2006;34:1297-306. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Incidence&#44; risk&#44; and prevention of hamstring muscle injuries in professional rugby union&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Brooks JH"
                            1 => "Fuller CW"
                            2 => "Kemp SP"
                            3 => "Reddin DB&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Am J Sports Med"
                        "fecha" => "2006"
                        "volumen" => "34:1297-306. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            17 => array:3 [
              "identificador" => "bib18"
              "etiqueta" => "18"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Hamstring injury occurrence in elite soccer players after preseason strength training with eccentric overload. Scand J Med Sci Sports. 2003;13:244-50. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Hamstring injury occurrence in elite soccer players after preseason strength training with eccentric overload&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Askling C"
                            1 => "Karlsson J"
                            2 => "Thorstensson A&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Scand J Med Sci Sports"
                        "fecha" => "2003"
                        "volumen" => "13:244-50. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            18 => array:3 [
              "identificador" => "bib19"
              "etiqueta" => "19"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "A survey of flexibility training protocols and hamstring strains in professional football clubs in England. Br J Sports Med. 2004;38:388-94. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "A survey of flexibility training protocols and hamstring strains in professional football clubs in England&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Dadebo B"
                            1 => "White J"
                            2 => "George KP&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Br J Sports Med"
                        "fecha" => "2004"
                        "volumen" => "38:388-94. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            19 => array:3 [
              "identificador" => "bib20"
              "etiqueta" => "20"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "A comparison of 2 rehabilitation programs in the treatment of acute hamstring strains. J Orthop Sports Phys Ther. 2004;34:116-25. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "A comparison of 2 rehabilitation programs in the treatment of acute hamstring strains&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Sherry MA"
                            1 => "Best TM&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "J Orthop Sports Phys Ther"
                        "fecha" => "2004"
                        "volumen" => "34:116-25. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            20 => array:3 [
              "identificador" => "bib21"
              "etiqueta" => "21"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Patologia muscular en el deporte. Barcelona: Masson; 2005. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Patologia muscular en el deporte&#46;"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Balius R&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:2 [
                        "fecha" => "Barcelona: Masson"
                        "volumen" => "2005. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            21 => array:3 [
              "identificador" => "bib22"
              "etiqueta" => "22"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Ecografia muscular de la extremidad inferior. Barcelona: Masson; 2005. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Ecografia muscular de la extremidad inferior&#46;"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Balius R"
                            1 => "Rius M"
                            2 => "Combalia A&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:2 [
                        "fecha" => "Barcelona: Masson"
                        "volumen" => "2005. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            22 => array:3 [
              "identificador" => "bib23"
              "etiqueta" => "23"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Consensus statement on injury definitions and data collection procedures in studies of football (soccer) injuries. Scand J Med Sci Sports. 2006;16:83-92. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Consensus statement on injury definitions and data collection procedures in studies of football &#40;soccer&#41; injuries&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:7 [
                            0 => "Fuller CW"
                            1 => "Ekstrand J"
                            2 => "Junge A"
                            3 => "Andersen TE"
                            4 => "Bahr R"
                            5 => "Dvorak J"
                            6 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Scand J Med Sci Sports"
                        "fecha" => "2006"
                        "volumen" => "16:83-92. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            23 => array:3 [
              "identificador" => "bib24"
              "etiqueta" => "24"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Methods for epidemiological study of injuries to professional football players: developing the UEFA model. Br J Sports Med. 2005;39:340-6. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Methods for epidemiological study of injuries to professional football players&#58; developing the UEFA model&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "H&#228;gglund M"
                            1 => "Wald&#233;n M"
                            2 => "Bahr R"
                            3 => "Ekstrand J&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Br J Sports Med"
                        "fecha" => "2005"
                        "volumen" => "39:340-6. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            24 => array:3 [
              "identificador" => "bib25"
              "etiqueta" => "25"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Fast and slow myosins as markers of muscle injury. Br J Sports Med. 2008;42:581-4. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Fast and slow myosins as markers of muscle injury&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:7 [
                            0 => "Guerrero M"
                            1 => "Guiu-Comadevall M"
                            2 => "Cadefau JA"
                            3 => "Parra J"
                            4 => "Balius R"
                            5 => "Estruch A"
                            6 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Br J Sports Med"
                        "fecha" => "2008"
                        "volumen" => "42:581-4. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            25 => array:3 [
              "identificador" => "bib26"
              "etiqueta" => "26"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Assessment of physical examination and magnetic resonance imaging findings of hamstring injuries as predictors of recurrent injury. J Orthop Sports Pyhs Ther. 2006,36:215-24. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Assessment of physical examination and magnetic resonance imaging findings of hamstring injuries as predictors of recurrent injury&#46; J Orthop Sports Pyhs Ther&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:5 [
                            0 => "Verrall GM"
                            1 => "Slavotinek JP"
                            2 => "Barnes FG"
                            3 => "Fon GT"
                            4 => "Esterman A&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:2 [
                        "tituloSerie" => "2006,36:215-24"
                        "fecha" => "D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            26 => array:3 [
              "identificador" => "bib27"
              "etiqueta" => "27"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Differentiation of skeletal muscles in 9-year-old children. Kinesiology: International Journal of Fundamental and Applied Kinesiology. 2004;36:90-7. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Differentiation of skeletal muscles in 9-year-old children&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:6 [
                            0 => "Pisot R"
                            1 => "Kersevan K"
                            2 => "Djordjevic S"
                            3 => "Medved V"
                            4 => "Zavrsnik J"
                            5 => "Simunic B&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Kinesiology: International Journal of Fundamental and Applied Kinesiology"
                        "fecha" => "2004"
                        "volumen" => "36:90-7. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            27 => array:3 [
              "identificador" => "bib28"
              "etiqueta" => "28"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Muscle injuries and repair: current trends in research. J Bone Joint Surg Am. 2002;84-A:822-32. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Muscle injuries and repair&#58; current trends in research&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Huard J"
                            1 => "Li Y"
                            2 => "Fu FH&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "J Bone Joint Surg Am"
                        "fecha" => "2002"
                        "volumen" => "84-A:822-32. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            28 => array:3 [
              "identificador" => "bib29"
              "etiqueta" => "29"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Cellular and molecular regulation of muscle regeneration. Physiol Rev. 2004;84:209-38. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Cellular and molecular regulation of muscle regeneration&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Charg&#233; SB"
                            1 => "Rudnicki MA&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Physiol Rev"
                        "fecha" => "2004"
                        "volumen" => "84:209-38. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            29 => array:3 [
              "identificador" => "bib30"
              "etiqueta" => "30"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Effect of low-voltage electrical stimulation on angiogenic grwth factors in ischemic rat skeletal muscle. Clin Exp Pharmacol Physiol. 2006;33:623-7. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Effect of low-voltage electrical stimulation on angiogenic grwth factors in ischemic rat skeletal muscle&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Nagasaka M"
                            1 => "Kohzuki M"
                            2 => "Fujii T"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Clin Exp Pharmacol Physiol"
                        "fecha" => "2006"
                        "volumen" => "33:623-7. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            30 => array:3 [
              "identificador" => "bib31"
              "etiqueta" => "31"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Return to play following muscle strains. Clin J Sport Med. 2005;15:436-41. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Return to play following muscle strains&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Orchard J"
                            1 => "Best TM"
                            2 => "Verrall GM&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Clin J Sport Med"
                        "fecha" => "2005"
                        "volumen" => "15:436-41. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            31 => array:3 [
              "identificador" => "bib32"
              "etiqueta" => "32"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Muscle injuries, their healing process and treatment. Ann Chir Gynaecol. 1991:80:102-8. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Muscle injuries&#44; their healing process and treatment&#46; Ann Chir Gynaecol&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Lehto MU"
                            1 => "Jarvinen MJ&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:2 [
                        "tituloSerie" => "1991:80:102-8"
                        "fecha" => "D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            32 => array:3 [
              "identificador" => "bib33"
              "etiqueta" => "33"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Healing of skeletal muscle injury: an ultrastructural and immunohistochemical study. Med Sci Sports Exerc. 1991:23:801-10. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Healing of skeletal muscle injury&#58; an ultrastructural and immunohistochemical study&#46; Med Sci Sports Exerc&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Hurme T"
                            1 => "Kalimo H"
                            2 => "Lehto M"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:2 [
                        "tituloSerie" => "1991:23:801-10"
                        "fecha" => "B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            33 => array:3 [
              "identificador" => "bib34"
              "etiqueta" => "34"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Muscle injuries: optimizing recovery. Best Pract Res Clin Rheumatol. 2007;21:317-31. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Muscle injuries&#58; optimizing recovery&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:7 [
                            0 => "J&#228;rvinen TA"
                            1 => "J&#228;rvinen TL"
                            2 => "K&#228;&#228;ri&#228;inen M"
                            3 => "A&#228;rimaa V"
                            4 => "Vaittinen S"
                            5 => "Kalimo H"
                            6 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Best Pract Res Clin Rheumatol"
                        "fecha" => "2007"
                        "volumen" => "21:317-31. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            34 => array:3 [
              "identificador" => "bib35"
              "etiqueta" => "35"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The role of core stability in athletic function. Sports Med. 2006;36:189-98. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The role of core stability in athletic function&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Kibler WB"
                            1 => "Press J"
                            2 => "Sciascia A&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Sports Med"
                        "fecha" => "2006"
                        "volumen" => "36:189-98. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            35 => array:3 [
              "identificador" => "bib36"
              "etiqueta" => "36"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The effects of core propiocepcion on knee injury. Am J Sports Med. 2007;35:368-73. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The effects of core propiocepcion on knee injury&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:5 [
                            0 => "Zazulak BT"
                            1 => "Hewett TE"
                            2 => "Reeves NO"
                            3 => "Goldberg B"
                            4 => "Choewick J&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Am J Sports Med"
                        "fecha" => "2007"
                        "volumen" => "35:368-73. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            36 => array:3 [
              "identificador" => "bib37"
              "etiqueta" => "37"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The importance of sensor-motor control in providing core stability. Implications for measurement and training. Sports Med. 2008:38:893-916. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The importance of sensor-motor control in providing core stability&#46; Implications for measurement and training&#46; Sports Med&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Borghuis J"
                            1 => "Hofi A"
                            2 => "Lemminki K&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:2 [
                        "tituloSerie" => "2008:38:893-916"
                        "fecha" => "D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            37 => array:3 [
              "identificador" => "bib38"
              "etiqueta" => "38"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Anti-inflammatory treatment of muscular injuries in sport. An update of recent studies. Sports Med. 1999;28: 383-8. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Anti-inflammatory treatment of muscular injuries in sport&#46; An update of recent studies&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Almekinders LC&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:4 [
                        "tituloSerie" => "Sports Med"
                        "fecha" => "1999"
                        "volumen" => "28: 383-8. C"
                        "itemHostRev" => array:3 [
                          "pii" => "S0300289612003377"
                          "estado" => "S300"
                          "issn" => "03002896"
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            38 => array:3 [
              "identificador" => "bib39"
              "etiqueta" => "39"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Practical management: nonsteroidal antiinflammatory drug (NSAID) use in athletic injuries. Clin J Sport Med. 2006;16:170-4. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Practical management&#58; nonsteroidal antiinflammatory drug &#40;NSAID&#41; use in athletic injuries&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Mehallo CJ"
                            1 => "Drezner JA"
                            2 => "Bytomski JR&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:4 [
                        "tituloSerie" => "Clin J Sport Med"
                        "fecha" => "2006"
                        "volumen" => "16:170-4. C"
                        "itemHostRev" => array:3 [
                          "pii" => "S0003999316301642"
                          "estado" => "S300"
                          "issn" => "00039993"
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            39 => array:3 [
              "identificador" => "bib40"
              "etiqueta" => "40"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Cyclo-oxygenase-2 inhibitors: beneficial or detrimental for athletes with acute musculoskeletal injuries? Sports Med. 2005;35:271-83. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Cyclo-oxygenase-2 inhibitors&#58; beneficial or detrimental for athletes with acute musculoskeletal injuries&#63; Sports Med&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Warden SJ&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:2 [
                        "fecha" => "2005"
                        "volumen" => "35:271-83. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            40 => array:3 [
              "identificador" => "bib41"
              "etiqueta" => "41"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Use of non steroidal anti-inflammatory drugs following exercise-induced muscle injury. Sports Med. 2003;33: 177-85. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Use of non steroidal anti-inflammatory drugs following exercise-induced muscle injury&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Baldwin Lanier A&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Sports Med"
                        "fecha" => "2003"
                        "volumen" => "33: 177-85. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            41 => array:3 [
              "identificador" => "bib42"
              "etiqueta" => "42"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Gamma interferon as antifibrosis agent in skeletal muscle. J Orthop Res. 2003;21:798-804. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Gamma interferon as antifibrosis agent in skeletal muscle&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Foster W"
                            1 => "Li Y"
                            2 => "Usas A"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "J Orthop Res"
                        "fecha" => "2003"
                        "volumen" => "21:798-804. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            42 => array:3 [
              "identificador" => "bib43"
              "etiqueta" => "43"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Improvement of muscle healing through enhancement of muscle regeneration and prevention of fibrosis. Muscle Nerve. 2003;28:365-72. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Improvement of muscle healing through enhancement of muscle regeneration and prevention of fibrosis&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:7 [
                            0 => "Sato K"
                            1 => "Li Y"
                            2 => "Foster W"
                            3 => "Fukushima K"
                            4 => "Badlani N"
                            5 => "Adachi N"
                            6 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Muscle Nerve"
                        "fecha" => "2003"
                        "volumen" => "28:365-72. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            43 => array:3 [
              "identificador" => "bib44"
              "etiqueta" => "44"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Angiotensin II receptor blockade administered after injury improves muscle regeneration and decreases fibrosis in normal skeletal muscle. Am J Sports Med. 2008;36:1548-55. B. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Angiotensin II receptor blockade administered after injury improves muscle regeneration and decreases fibrosis in normal skeletal muscle&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Bedair HS"
                            1 => "Karthikeyan T"
                            2 => "Quintero AJ"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Am J Sports Med"
                        "fecha" => "2008"
                        "volumen" => "36:1548-55. B"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            44 => array:3 [
              "identificador" => "bib45"
              "etiqueta" => "45"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Hyperbaric oxygen as an adjuvant for athletes. Sports Med. 2005;35:739-46. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Hyperbaric oxygen as an adjuvant for athletes&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:7 [
                            0 => "Ishii Y"
                            1 => "Deie M"
                            2 => "Adachi N"
                            3 => "Yasunaga Y"
                            4 => "Sharman P"
                            5 => "Miyanaga Y"
                            6 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Sports Med"
                        "fecha" => "2005"
                        "volumen" => "35:739-46. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            45 => array:3 [
              "identificador" => "bib46"
              "etiqueta" => "46"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Treatment of muscle injuries by local administration of autologous conditioned serum: a pilot study on sportsmen with muscle strains. Int J Sports Med. 2004;25:588-93. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Treatment of muscle injuries by local administration of autologous conditioned serum&#58; a pilot study on sportsmen with muscle strains&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:6 [
                            0 => "Wright-Carpenter T"
                            1 => "Klein P"
                            2 => "Sch&#228;ferhoff P"
                            3 => "Appell HJ"
                            4 => "Mir LM"
                            5 => "Wehling P&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Int J Sports Med"
                        "fecha" => "2004"
                        "volumen" => "25:588-93. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            46 => array:3 [
              "identificador" => "bib47"
              "etiqueta" => "47"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Treatment of muscle injuries by local administration of autologous conditioned serum: animal experiments using a muscle contusion model. Int J Sports Med. 2004;25:582-7. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Treatment of muscle injuries by local administration of autologous conditioned serum&#58; animal experiments using a muscle contusion model&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:6 [
                            0 => "Wright-Carpenter T"
                            1 => "Klein P"
                            2 => "Sch&#228;ferhoff P"
                            3 => "Appell HJ"
                            4 => "Mir LM"
                            5 => "Wehling P&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Int J Sports Med"
                        "fecha" => "2004"
                        "volumen" => "25:582-7. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            47 => array:3 [
              "identificador" => "bib48"
              "etiqueta" => "48"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Glucocorticosteroids in football: use and misuse. Br J Sports Med. 2006;40 Suppl 1:i48-54. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Glucocorticosteroids in football&#58; use and misuse&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Dvorak J"
                            1 => "Feddermann N"
                            2 => "Grimm K&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Br J Sports Med"
                        "fecha" => "2006"
                        "volumen" => "40 Suppl 1:i48-54. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            48 => array:3 [
              "identificador" => "bib49"
              "etiqueta" => "49"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The role of a homoeopathic preparation compared with conventional therapy in the treatment of injuries: An observational cohort study. Complement Ther Med. 2008;16:22-7. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The role of a homoeopathic preparation compared with conventional therapy in the treatment of injuries&#58; An observational cohort study&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Shneider C"
                            1 => "Schneider B"
                            2 => "Hanisch J"
                            3 => "van Haselen R&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Complement Ther Med"
                        "fecha" => "2008"
                        "volumen" => "16:22-7. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            49 => array:3 [
              "identificador" => "bib50"
              "etiqueta" => "50"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Treatment of tendon and muscle using platelet-rich plasma. Clin Sports Med. 2009:28:113-25. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Treatment of tendon and muscle using platelet-rich plasma&#46; Clin Sports Med&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Mishra A"
                            1 => "Woddall J"
                            2 => "Vieira A&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:2 [
                        "tituloSerie" => "2009:28:113-25"
                        "fecha" => "D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            50 => array:3 [
              "identificador" => "bib51"
              "etiqueta" => "51"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Ruptures of the medial head of the gastrocnemius (tennis leg). Journal of Clinical Imaging. 2006;30:48-53. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Ruptures of the medial head of the gastrocnemius &#40;tennis leg&#41;&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Kwak H"
                            1 => "Lee K"
                            2 => "Han Y&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Journal of Clinical Imaging"
                        "fecha" => "2006"
                        "volumen" => "30:48-53. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            51 => array:3 [
              "identificador" => "bib52"
              "etiqueta" => "52"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Tennis leg: Clinical US Study of 141 patients and anatomic investigation of four cadavers with MR imaging and US. Radiology. 2002;224:112-9. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Tennis leg&#58; Clinical US Study of 141 patients and anatomic investigation of four cadavers with MR imaging and US&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Delgado GJ"
                             …3
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Radiology"
                        "fecha" => "2002"
                        "volumen" => "224:112-9. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            52 => array:3 [
              "identificador" => "bib53"
              "etiqueta" => "53"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Central aponeurosis tears of the rectus femoris practical sonographic prognosis. Brtish J Sports Med, 2008; 052332. Epub. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Central aponeurosis tears of the rectus femoris practical sonographic prognosis&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:7 [ …7]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:2 [
                        "fecha" => "Brtish J Sports Med, 2008"
                        "volumen" => "052332. Epub. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            53 => array:3 [
              "identificador" => "bib54"
              "etiqueta" => "54"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Incidence, severity, aetiology and prevention of sports injuries. A review of concepts. Sports Med. 1992;14:82-99. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Incidence&#44; severity&#44; aetiology and prevention of sports injuries&#46; A review of concepts&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [ …3]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Sports Med"
                        "fecha" => "1992"
                        "volumen" => "14:82-99. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            54 => array:3 [
              "identificador" => "bib55"
              "etiqueta" => "55"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "A new framework for research leading to sports injury prevention. J Sci Med Sport. 2006;9:3-9. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "A new framework for research leading to sports injury prevention&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [ …1]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "J Sci Med Sport"
                        "fecha" => "2006"
                        "volumen" => "9:3-9. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            55 => array:3 [
              "identificador" => "bib56"
              "etiqueta" => "56"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Effective prevention of sports injuries: a model integrating efficacy, efficiency, compliance and risk-taking behavior. Br J Sport Med. 2008;42:648-52. D. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Effective prevention of sports injuries&#58; a model integrating efficacy&#44; efficiency&#44; compliance and risk-taking behavior&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:5 [ …5]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "Br J Sport Med"
                        "fecha" => "2008"
                        "volumen" => "42:648-52. D"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            56 => array:3 [
              "identificador" => "bib57"
              "etiqueta" => "57"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Comprehensive warm-up programme to prevent injuries in young female footballers: cluster randomized controlled trial. BMJ. 2008;337;a2469. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Comprehensive warm-up programme to prevent injuries in young female footballers&#58; cluster randomized controlled trial&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:7 [ …7]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:4 [
                        "tituloSerie" => "BMJ"
                        "fecha" => "2008"
                        "volumen" => "337"
                        "paginaInicial" => "a2469. C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            57 => array:3 [
              "identificador" => "bib58"
              "etiqueta" => "58"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Prevention of hamstring strains in elite soccer: an intervention study. Scand J Med Sci Sports, 2008:18:40-8. C. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Prevention of hamstring strains in elite soccer&#58; an intervention study&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:5 [ …5]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:2 [
                        "tituloSerie" => "Scand J Med Sci Sports, 2008:18:40-8"
                        "fecha" => "C"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            58 => array:3 [
              "identificador" => "bib59"
              "etiqueta" => "59"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "A new system for grading recommendations in evidence based guidelines. BMJ. 2001;323:334-6. A. "
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "A new system for grading recommendations in evidence based guidelines&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [ …2]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "tituloSerie" => "BMJ"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "323:334-6. A"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
          ]
        ]
      ]
    ]
  ]
  "idiomaDefecto" => "ct"
  "url" => "/X8866581/0000004400000164/v0_201801081402/XX886658109460553/v0_201801081404/ct/main.assets"
  "Apartado" => array:4 [
    "identificador" => "71857"
    "tipo" => "SECCION"
    "es" => array:2 [
      "titulo" => "Article especial"
      "idiomaDefecto" => true
    ]
    "idiomaDefecto" => "es"
  ]
  "PDF" => "https://static.elsevier.es/multimedia/X8866581/0000004400000164/v0_201801081402/XX886658109460553/v0_201801081404/ct/278v44n164a13146055pdf001.pdf?idApp=UINPBA00004N&text.app=https://apunts.org/"
  "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658109460553?idApp=UINPBA00004N"
]

Article information

ISSN: X8866581
Original language: Català

The statistics are updated each day

Year/Month	Html	Pdf	Total

2024 October	173	49	222
2024 September	135	35	170
2024 August	150	54	204
2024 July	208	44	252
2024 June	190	39	229
2024 May	166	61	227
2024 April	133	50	183
2024 March	112	43	155
2024 February	97	44	141
2024 January	104	22	126
2023 December	89	46	135
2023 November	123	66	189
2023 October	151	66	217
2023 September	120	66	186
2023 August	98	14	112
2023 July	105	41	146
2023 June	91	34	125
2023 May	128	38	166
2023 April	116	35	151
2023 March	126	49	175
2023 February	141	50	191
2023 January	76	33	109
2022 December	199	51	250
2022 November	135	57	192
2022 October	178	56	234
2022 September	121	62	183
2022 August	143	67	210
2022 July	150	70	220
2022 June	96	60	156
2022 May	128	84	212
2022 April	141	64	205
2022 March	88	60	148
2022 February	124	81	205
2022 January	176	67	243
2021 December	124	89	213
2021 November	133	56	189
2021 October	115	69	184
2021 September	96	38	134
2021 August	74	47	121
2021 July	69	39	108
2021 June	80	39	119
2021 May	111	63	174
2021 April	246	127	373
2021 March	19	4	23
2020 December	98	26	124
2020 November	95	26	121
2020 October	77	22	99
2020 September	69	38	107
2020 August	76	44	120
2020 July	58	29	87
2020 June	77	41	118
2020 May	155	46	201
2020 April	102	36	138
2020 March	95	42	137
2020 February	65	31	96
2020 January	70	29	99
2019 December	80	48	128
2019 November	51	22	73
2019 October	59	30	89
2019 September	72	29	101
2019 August	63	36	99
2019 July	59	23	82
2019 June	71	45	116
2019 May	89	48	137
2019 April	74	55	129
2019 March	53	37	90
2019 February	55	30	85
2019 January	62	46	108
2018 December	84	50	134
2018 November	123	31	154
2018 October	200	26	226
2018 September	92	30	122
2018 August	80	22	102
2018 July	183	39	222
2018 June	156	41	197
2018 May	53	44	97
2018 April	88	47	135
2018 March	75	27	102
2018 February	90	24	114
2018 January	76	14	90
2017 December	86	24	110
2017 November	140	22	162
2017 October	72	14	86
2017 September	80	54	134
2017 August	122	78	200
2017 July	82	74	156
2017 June	232	112	344
2017 May	166	146	312
2017 April	128	114	242
2017 March	114	82	196
2017 February	148	88	236
2017 January	104	42	146
2016 December	132	36	168
2016 November	200	26	226
2016 October	318	46	364
2016 September	282	38	320
2016 August	90	40	130
2016 July	78	28	106
2016 June	118	34	152
2016 May	132	54	186
2016 April	136	54	190
2016 March	184	60	244
2016 February	162	92	254
2016 January	202	122	324
2015 December	226	98	324
2015 November	224	56	280
2015 October	322	34	356
2015 September	128	28	156
2015 August	116	24	140
2015 July	288	24	312
2015 June	210	18	228
2015 May	254	18	272
2015 April	132	18	150
2015 March	344	20	364
2015 February	238	28	266
2015 January	144	24	168
2014 December	132	24	156
2014 November	166	36	202
2014 October	196	30	226
2014 September	136	44	180
2014 August	64	44	108
2014 July	16	74	90

Show all

Indexed in:

Follow us:

Subscribe:

Statistics

Indexed in:

Follow us:

Subscribe:

Statistics

Subscribe to our newsletter