Desenvolupament i aplicació d’un sistema d’avaluació combinada d’exercici físic, alimentació i variables psicològiques en joves universitàries
Development and implementation of a combined assessment system of exercise, diet and psychological variables in female university students
Read
4300
Timeswas read the article
1771
Total PDF
2529
Total HTML
Share statistics
array:19 [ "pii" => "XX886658116585904" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2016-07-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2016;51:75-83" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 2093 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 85 "HTML" => 1394 "PDF" => 614 ] ] "itemSiguiente" => array:15 [ "pii" => "XX886658116585912" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2016-07-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2016;51:85-92" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 2009 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 105 "HTML" => 1148 "PDF" => 756 ] ] "ct" => array:12 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Característiques antropomètriques i hàbits alimentaris d’estudiants de dansa clàssica de l’Instituto Superior de Arte del Teatro Colón*" "tienePdf" => "ct" "tieneTextoCompleto" => "ct" "tieneResumen" => array:2 [ 0 => "es" 1 => "en" ] "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "85" "paginaFinal" => "92" ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "es" => array:1 [ "titulo" => "Anthropometric characteristics and dietary habits of ballet student dancers, ISA Colon Theatre" ] ] "contieneResumen" => array:2 [ "es" => true "en" => true ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "ct" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "ct" => true ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:7 [ "identificador" => "fig1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v51n191-90458591fig1.jpg" "Alto" => 345 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 30249 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 1 Classificació d’IMC-OMS, 2005" ] ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Jesica de los Santos, Marcelo Ghioldi, María Dolores Obeid, Carolina Schattner" "autores" => array:4 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Jesica" "apellidos" => "de los Santos" ] 1 => array:2 [ "nombre" => "Marcelo" "apellidos" => "Ghioldi" ] 2 => array:2 [ "nombre" => "María Dolores" "apellidos" => "Obeid" ] 3 => array:2 [ "nombre" => "Carolina" "apellidos" => "Schattner" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658116585912?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/X8866581/0000005100000191/v0_201801081357/XX886658116585912/v0_201801081357/ct/main.assets" ] "itemAnterior" => array:15 [ "pii" => "XX88665811658589X" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2016-07-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2016;51:73" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 1240 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 79 "HTML" => 633 "PDF" => 528 ] ] "ct" => array:9 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "En record del Dr. Ramon Balius i Juli (1928-2016), metge de l’esport i humanista" "tienePdf" => "ct" "tieneTextoCompleto" => "ct" "paginas" => array:1 [ 0 => array:1 [ "paginaInicial" => "73" ] ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "ct" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "ct" => true ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:6 [ "identificador" => "fig1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v51n191-90458589fig1.jpg" "Alto" => 450 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 64651 ] ] ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Josep Antoni Gutiérrez i Rincón" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Josep Antoni" "apellidos" => "Gutiérrez i Rincón" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX88665811658589X?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/X8866581/0000005100000191/v0_201801081357/XX88665811658589X/v0_201801081357/ct/main.assets" ] "ct" => array:15 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Desenvolupament i aplicació d’un sistema d’avaluació combinada d’exercici físic, alimentació i variables psicològiques en joves universitàries" "tieneTextoCompleto" => true "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "75" "paginaFinal" => "83" ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:3 [ "autoresLista" => "Judit Bonet, Eva Parrado, Anabel Barahona, Lluís Capdevila" "autores" => array:4 [ 0 => array:3 [ "nombre" => "Judit" "apellidos" => "Bonet" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] 1 => array:3 [ "nombre" => "Eva" "apellidos" => "Parrado" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] 2 => array:3 [ "nombre" => "Anabel" "apellidos" => "Barahona" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] 3 => array:3 [ "nombre" => "Lluís" "apellidos" => "Capdevila" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] ] "afiliaciones" => array:1 [ 0 => array:3 [ "entidad" => "Laboratori de Psicologia de l’Esport, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, Espanya " "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "es" => array:1 [ "titulo" => "Development and implementation of a combined assessment system of exercise, diet and psychological variables in female university students" ] ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:7 [ "identificador" => "fig1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v51n191-90458590fig1.jpg" "Alto" => 427 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 66598 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 1 Comparació dels components antropomètrics, de la condició física i de la dieta en funció del grup de pràctica d’exercici físic, segons una anàlisi de variància (ONEWAY)" ] ] ] "textoCompleto" => "<p class="elsevierStylePara"> </p><span class="elsevierStyleBold">Introducció </span><p class="elsevierStylePara"> L’obesitat ha estat considerada com l’epidèmia del segle XXI a nivell mundial. Les persones amb sobrepès o obesitat presenten un augment de la morbiditat relacionada amb el grau d’excés de pes i múltiples malalties associades, tant en els homes com en les dones<span class="elsevierStyleSup">1,2</span>. L’Organització Mundial de la Salut declara com a causa fonamental de l’obesitat i el sobrepès un desequilibri en el balanç energètic, conseqüència d’un augment en la ingesta d’aliments hipercalòrics i d’un descens de l’activitat física. En aquest sentit, per reduir l’obesitat i el sobrepès, proposa accions com ara limitar la ingesta energètica procedent de la quantitat de greix total i sucres, augmentar el consum de fruita i verdura, llegum, cereals integrals i fruits secs, i fer una activitat física periòdica (60 min diaris en els joves i 150 min setmanals en els adults)<span class="elsevierStyleSup">3</span>. Tanmateix, la inactivitat física es destaca com un altre dels grans problemes de la salut pública<span class="elsevierStyleSup">4</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> A Espanya, 4 de cada 10 persones es declaren sedentàries en el seu temps lliure, i el 44,4% de la població de 15 anys i més afirma que no fa exercici i que ocupa el seu temps d’oci de forma quasi completament sedentària. Així mateix, el sedentarisme està més estès entre les dones (49,8%) que entre els homes (38,8%)<span class="elsevierStyleSup">5</span>. Tanmateix, l’exercici físic és una eina important per al tractament i la prevenció de l’obesitat, del sobrepès i també de diferents malalties cròniques, i ajuda a reduir la taxa de mortalitat. Així, les persones que adopten un estil de vida actiu tenen una vida més llarga i saludable respecte a les persones sedentàries, les quals presenten una probabilitat major de patir prematurament una malaltia crònica i de morir més joves<span class="elsevierStyleSup">6</span>. Per tant, cal desenvolupar unes estratègies òptimes d’actuació enfront a aquesta situació, centrades en canviar els hàbits de moltes persones respecte a la pràctica d’exercici físic i a l’alimentació, a través del disseny de programes que contemplin aquests 2 factors de manera combinada, i així es pugui assolir un balanç energètic i un estat de salut òptims, d’una manera senzilla i accessible per als individus, facilitant l’adherència a estils de vida saludables.</p><p class="elsevierStylePara"> A la literatura existent trobem nombrosos estudis centrats en com valorar la condició física<span class="elsevierStyleSup">7</span>, com prescriure l’exercici físic per ajudar a les persones a augmentar el seu nivell d’activitat física habitual<span class="elsevierStyleSup">8,9</span>, i com recomanar canvis en la nutrició<span class="elsevierStyleSup">10,11</span> i en l’activitat física<span class="elsevierStyleSup">12-14</span>. No obstant això, el disseny d’aquests programes sol ajustar-se a una prescripció estàndard o genèrica de dieta o exercici, sense contemplar variables psicològiques o conductuals que poden influir en l’adherència. Per realitzar una avaluació inicial amb garantia i una prescripció posterior d’exercici físic saludable de manera individualitzada cal preveure conjuntament la ingesta d’aliments (incorporació de nutrients) i l’activitat física que es realitza (despesa calòrica). També és important incorporar l’anàlisi de variables psicològiques que permetin valorar la millora del benestar i l’adherència a les prescripcions de conductes saludables. En aquesta línia, estudis anteriors han destacat que només un enfocament multidisciplinari que contempli la importància de considerar aspectes psicològics pot produir resultats significatius en la pèrdua de pes i en la millora de la qualitat de vida de les persones<span class="elsevierStyleSup">15</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Des d’aquest plantejament, s’evidencia la necessitat de disposar de sistemes d’avaluació estandarditzats que permetin valorar la repercussió de les intervencions en termes de salut i/o millora de la condició física. Al mateix temps, cal avaluar els factors que permetin ajustar les intervencions a les necessitats individuals de les persones, i que permetin explicar quines variables es relacionen amb l’adherència a un estil de vida actiu i saludable. Per tant, l’objectiu d’aquest estudi és desenvolupar i aplicar un sistema d’avaluació combinada de les conductes d’exercici físic, d’alimentació i de les variables psicològiques relacionades amb la seva adherència. El sistema s’aplica a 3 grups de joves universitàries amb perfils de pràctica d’exercici físic diferenciats (no actives, actives i esportistes), per valorar si hi ha diferències en l’estadi de canvi i els hàbits d’exercici físic i alimentació, la motivació i les barreres envers l’exercici, l’estat emocional, la salut i el benestar i la condició física saludable.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Mètode </span></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Participants </span></p><p class="elsevierStylePara"> La mostra de l’estudi estava formada per un total de 38 dones estudiants universitàries que participaren de manera voluntària i amb el consentiment informat. L’edat oscil·lava entre els 18 i els 30 anys, amb una mitjana d’edat de 22,64 anys (DE = 2,61). Es compararen 3 grups segons el nivell de pràctica fisicoesportiva: 12 esportistes federades a la lliga catalana de bàsquet (totes estudiants universitàries) que formaven part del mateix equip que accedí a participar voluntàriament a l’estudi; 12 dones actives i 14 dones no actives, que es van reclutar a partir d’una mostra d’estudiants universitàries a les quals es demanà la participació voluntària.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Instruments </span></p><p class="elsevierStylePara"> • <span class="elsevierStyleItalic">Qüestionari d’aptitud per a l’activitat física</span> (Physical Activity Readiness Questionnaire)<span class="elsevierStyleSup">16</span>. Qüestionari de 7 ítems de resposta dicotòmica (sí/no) per discriminar els participants que han de consultar amb el metge abans de practicar activitat física. En cas que el participant contesti afirmativament només a un dels ítems es considera que el participant no és apte per realitzar activitat física sense consulta mèdica prèvia.</p><p class="elsevierStylePara"> • <span class="elsevierStyleItalic">Mesures antropomètriques i test de condició física saludable</span><span class="elsevierStyleSup">17,18</span>: test de «flexions de braços», per valorar la força i la resistència musculars; test de «flexió del cos cap endavant» per valorar la flexibilitat; índex de massa corporal (IMC) i índex de la cintura/maluc (ICM) per valorar la composició corporal.</p><p class="elsevierStylePara"> • Autoinforme dels estadis de canvi en les conductes de pràctica d’activitat física, pràctica d’exercici físic, alimentació saludable<span class="elsevierStyleSup">17</span> que permet classificar les persones en les 5 etapes de canvi, segons el model de Prochaska<span class="elsevierStyleSup">19</span>: precontemplació, contemplació, preparació per a l’acció, acció i manteniment.</p><p class="elsevierStylePara"> • <span class="elsevierStyleItalic">Historial d’exercici físic i hàbits d’alimentació. </span>Qüestionari dissenyat <span class="elsevierStyleItalic">ad hoc </span>per a l’estudi, en què a partir de diferents preguntes es recull l’hàbit previ de pràctica d’exercici físic, la pràctica actual i les preferències de pràctica d’exercici físic pel que fa al tipus, freqüència i durada, així com la freqüència i quantitat d’ingesta dels diferents grups d’aliments.</p><p class="elsevierStylePara"> • <span class="elsevierStyleItalic">Qüestionari de salut SF-12</span><span class="elsevierStyleSup">20</span> per valorar la qualitat de vida en relació amb la salut. Està format per 12 ítems i permet calcular puntuacions (de 0 a 100, de pitjor a millor salut) que corresponen a 8 dimensions: funció física, funció social, rol físic, rol emocional, salut mental, vitalitat, dolor corporal i salut general. També s’han calculat 2 puntuacions sumari que permeten la comparació amb un barem de mostra espanyola, segons una puntuació normal estàndard de 50: un component físic i un component mental.</p><p class="elsevierStylePara"> • <span class="elsevierStyleItalic">Perfil d’estat d’ànim </span>(POMS)<span class="elsevierStyleSup">21</span>: s’utilitzà la versió abreujada formada per 18 ítems<span class="elsevierStyleSup">22</span> amb una escala de 10 opcions de resposta (des de 0 «res» a 10 «molt»), que permet obtenir 6 factors: tensió, hostilitat, fatiga, depressió, confusió i vigor.</p><p class="elsevierStylePara"> • <span class="elsevierStyleItalic">Qüestionari de motiu per a la pràctica d’exercici físic</span><span class="elsevierStyleSup">23</span>. A partir dels ítems amb major pes factorial en cada un dels factors que contempla el qüestionari (afiliació, desafiament, control de l’estrès, diversió i benestar, reconeixement social, competició, urgències de salut, prevenció i salut positiva, pes i imatge corporal, força i resistència, agilitat i flexibilitat) s’ha elaborat un <span class="elsevierStyleItalic">checklist</span> en què els participants havien d’indicar quin/ quins són els motius que els porten o portaran a seguir un programa d’entrenament.</p><p class="elsevierStylePara"> • <span class="elsevierStyleItalic">Qüestionari de barreres per a la pràctica d’exercici físic</span><span class="elsevierStyleSup">24</span>. De la mateixa manera que per al qüestionari de motius per a la pràctica d’exercici físic, s’elaborà un <span class="elsevierStyleItalic">checklist</span> a partir dels ítems amb un pes factorial major en els diferents factors que contempla el qüestionari de barreres per a la pràctica d’exercici físic (imatge corporal i ansietat física social, fatiga/mandra, obligacions i falta de temps, ambient i instal·lacions), en què els participants havien de marcar quina/quines de les afirmacions podrien suposar una raó per no seguir el programa d’entrenament.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Procediment </span></p><p class="elsevierStylePara"> Les dades van ser recollides en una sessió de 45 min aproximadament. Els participants a l’estudi van acudir individualment al Laboratori de Psicologia de l’Esport (Universitat Autònoma de Barcelona), on se’ls rebé en una sala per realitzar els qüestionaris. En primer lloc firmaren el consentiment informat, on se’ls explicava l’objectiu de la sessió i se’ls garantia la confidencialitat i l’anonimat de les dades. En segon lloc, completaren el qüestionari d’aptitud per a l’activitat física, en què cap participant no va contestar cap ítem afirmativament. Seguidament emplenaren els qüestionaris i se’ls prengueren les mesures antropomètriques de cintura, maluc, talla i pes. Finalment, es realitzaren els tests de condició física.</p><p class="elsevierStylePara"> Obtingudes les dades, es procedí a calcular l’IMC, l’ICM i la puntuació de la dieta, a partir de la informació relativa al qüestionari d’hàbits d’alimentació, i d’acord amb el model actual d’alimentació saludable elaborat per la Sociedad Española de Nutrición Comunitaria<span class="elsevierStyleSup">25</span>, que sumà 0, 0,5 o 1 punt (no ajustada, parcialment ajustada i ajustada, respectivament) per cada resposta a l’acompliment de la ingesta recomanada per a cadascun dels grups d’aliments; la puntuació final pot oscil·lar entre 0 i 13 punts. Finalment es valorà el metabolisme basal a partir de l’equació de Harris Benedict<span class="elsevierStyleSup">26</span>, que té en compte el pes corporal, l’estatura i l’edat.</p><p class="elsevierStylePara"> Prèviament a l’anàlisi estadística, per poder valorar les diferències en funció del perfil de pràctica d’activitat física es classificà a les participants en 3 grups, i es consideraren com a esportistes a les jugadores federades que provenien de l’equip de bàsquet, com a actives les estudiants que estaven a l’estadi de canvi de manteniment d’acord amb l’AECEF (practicaven exercici físic de forma regular durant els darrers 6 mesos, amb una durada mínima de 20 min al menys 3 dies per setmana) i com a no actives a la resta d’estudiants que estaven situades en qualsevol dels altres estadis de canvi.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Anàlisi estadística </span></p><p class="elsevierStylePara"> L’anàlisi estadística es féu amb el paquet estadístic SPSS (v.19.0 SPSS Inc., Chicago). L’estadística descriptiva per a les diferents variables quantitatives es mostra a partir del valor mitjà i de la desviació estàndard (mitjana ± DE) i per a les variables qualitatives, a partir de percentatges. Per comparar les puntuacions de les variables quantitatives (SF-12, POMS, mesures antropomètriques, test de condició física, minuts de pràctica d’exercici físic, puntuació de dieta i valor de l’equació de Harris i Benedict) entre els 3 grups s’ha aplicat una anàlisi de la variància ONEWAY, amb contrastos <span class="elsevierStyleItalic">post hoc</span> segons la correlació de Bonferroni per comparar els grups 2 a 2 quan hi havia diferències significatives. Per comparar les puntuacions de les variables qualitatives (estadis de canvi respecte a l’exercici físic, l’activitat física i l’alimentació saludable; motius i barreres per a la pràctica d’exercici físic) entre els 3 grups s’utilitzà la prova khi quadrat de Pearson. En totes les anàlisis estadístiques s’ha considerat el nivell de significació de p < 0,05.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Resultats </span></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Condició física, historial d’exercici físic i hàbits d’alimentació </span></p><p class="elsevierStylePara"> Tal com pot observar-se a la taula 1, existeixen diferències significatives quant a l’edat, l’alçada i el test de flexions de braços entre els 3 grups. Referent a l’edat, l’anàlisi de contrastos de Bonferroni indica que les actives són significativament majors que les esportistes (p = 0,003). Quant a l’altura, les esportistes són més altes que les no actives (p = 0,054); en el test de «flexions de braços» s’observa que les esportistes tenen més força i resistència muscular que les actives (p = 0,016) i que les no actives (p < 0,001). En relació amb l’historial d’exercici físic, es compara la quantitat de pràctica actual d’exercici físic setmanal de forma quantitativa (min/setmana) entre els 3 grups de l’estudi, en què s’observa que les esportistes són les que practiquen major quantitat d’exercici físic: al voltant de 240 min/setmana més que les actives (p = 0,001) i 430 min/setmana més respecte a les no actives (p < 0,001). De la mateixa manera, les actives practiquen més exercici físic que les no actives (p = 0,008). Quant a la pràctica prèvia d’exercici físic, les esportistes practicaven significativament més minuts que les no actives (p = 0,017). Finalment, en relació amb els hàbits d’alimentació, no hi ha diferències significatives entre els 3 grups, ni en relació amb el metabolisme basal, ni amb la ingesta d’aliments saludables (puntuació dieta).</p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Taula 1 Comparació dels components antropomètrics, de la condició física i de la dieta en funció del grup de pràctica d’exercici físic, segons una anàlisi de variància (ONEWAY)" src="278v51n191-90458590fig1.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Estadis de canvi en l’activitat física, l’exercici físic i l’alimentació </span></p><p class="elsevierStylePara"> La figura 1 presenta els resultats de la comparació entre els 3 grups de l’estudi en relació amb les 3 conductes de salut valorades. Els resultats ens indiquen que, pel que fa a l’exercici físic, s’observen diferències significatives entre els 3 grups d’estudi (khi quadrat<span class="elsevierStyleInf">(38,2)</span> = 38,00, p < 0,001). En les esportistes i les actives el 100% de les participants mantenen una conducta saludable quant a l’exercici físic. En relació amb l’activitat física s’observa que més del 90% de les esportistes i de les actives mantenen una conducta saludable, mentre que només el 50% de les no actives la duen a terme (khi quadrat<span class="elsevierStyleInf">(38,2)</span> = 8,49; p = 0,014). Respecte a l’alimentació saludable, es presenta una tendència a la significació (khi quadrat<span class="elsevierStyleInf">(38,2)</span> = 5,41; p = 0,067) i són les dones actives les que presenten una conducta saludable millor respecte als altres grups.</p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Figura 1 Percentatge de participants que realitzen conductes saludables en funció del grup de pràctica d’exercici físic. Mostren el percentatge de participants que mantenen una conducta saludable en cada una de les variables valorades. * p < 0,05 (khi quadrat de Pearson)." src="278v51n191-90458590fig2.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 1 </span>Percentatge de participants que realitzen conductes saludables en funció del grup de pràctica d’exercici físic. Mostren el percentatge de participants que mantenen una conducta saludable en cada una de les variables valorades. * p < 0,05 (khi quadrat de Pearson).</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Qualitat de vida en relació amb la salut i l’estat d’ànim </span></p><p class="elsevierStylePara"> Quant a la qualitat de vida en relació amb la salut, a la taula 2 es mostren els resultats obtinguts a l’anàlisi de variància (ONEWAY) en els diferents grups d’estudi. El rol emocional es destaca com un factor en el qual s’observen diferències significatives entre els grups. La prova de contrastos de Bonferroni indica que les actives mostren un rol emocional major que les esportistes (p = 0,031). En relació amb l’estat d’ànim, a la figura 2 es presenten les puntuacions obtingudes en els factors del POMS dels 3 grups, i a la gràfica es mostra el perfil òptim de l’estat d’ànim (perfil «iceberg»<span class="elsevierStyleSup">22</span>). No s’han trobat diferències significatives entre els grups en cap dels factors.</p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Taula 2 Comparació dels factors de l’SF-12 en funció del grup de pràctica d’exercici físic, segons una anàlisi de la variància (ONEWAY)" src="278v51n191-90458590fig4.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Figura 2 Perfil d’estat d’ànim, valorat amb el POMS, dels 3 grups de pràctica d’exercici físic. Es representa el perfil òptim «iceberg»." src="278v51n191-90458590fig3.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 2 </span>Perfil d’estat d’ànim, valorat amb el POMS, dels 3 grups de pràctica d’exercici físic. Es representa el perfil òptim «iceberg».</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Motivacions i barreres en la pràctica d’exercici físic </span></p><p class="elsevierStylePara"> Per analitzar els resultats dels motius i les barreres en la pràctica d’exercici físic s’ha tingut en compte el percentatge de les participants que han contestat afirmativament els ítems de cada qüestionari. Posteriorment, a partir de la prova de khi quadrat de Pearson s’han analitzat les diferències entre els 3 grups. Quant als motius, únicament s’observen diferències significatives en els motius «millorar la resistència cardiorespiratòria» (p = 0,043) i «participar en competicions» (p = 0,024) (fig. 3).</p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Figura 3 Distribució en funció del grup de pràctica d’exercici físic de les participants que contesten afirmativament els ítems referits als motius per practicar exercici físic i proporció de cada grup. El percentatge indica la proporció de participants amb resposta afirmativa respecte al total de la mostra. A: millorar la resistència cardiorespiratòria; B: millorar la força; C: augmentar la massa muscular; D: millorar la flexibilitat; E: millorar la velocitat; F: controlar o perdre pes; G: perquè em sento bé fent exercici; H: mantenir la salut; I: participar en competicions; J: relaxar-me i combatre l’estrès; K: demostrar als altres el què valc; L: conèixer gent nova; M: recuperar-me d’una malaltia o lesió; N: divertir-me; O: tenir metes que inciten a l’esforç; P: altres. * p < 0,05 (khi quadrat de Pearson)." src="278v51n191-90458590fig5.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 3 </span>Distribució en funció del grup de pràctica d’exercici físic de les participants que contesten afirmativament els ítems referits als motius per practicar exercici físic i proporció de cada grup. El percentatge indica la proporció de participants amb resposta afirmativa respecte al total de la mostra. A: millorar la resistència cardiorespiratòria; B: millorar la força; C: augmentar la massa muscular; D: millorar la flexibilitat; E: millorar la velocitat; F: controlar o perdre pes; G: perquè em sento bé fent exercici; H: mantenir la salut; I: participar en competicions; J: relaxar-me i combatre l’estrès; K: demostrar als altres el què valc; L: conèixer gent nova; M: recuperar-me d’una malaltia o lesió; N: divertir-me; O: tenir metes que inciten a l’esforç; P: altres. * p < 0,05 (khi quadrat de Pearson).</p><p class="elsevierStylePara"> D’altra banda, tal com pot observar-se a la figura 4, en relació a les barreres, el total de les participants de l’estudi presenten un percentatge major de resposta afirmativa a les barreres de «tenir massa feina» (73,7%) i «no trobar el temps necessari per a l’exercici» (55,3%). De manera més concreta, si comparem els 3 grups, considerant les participants que han contestat afirmativament, s’observa que les no actives presenten puntuacions més altes en la majoria de barreres, i aquestes diferències són significatives en les barreres de «falta de voluntat per ser constant» (khi quadrat<span class="elsevierStyleInf">(38,2)</span> = 13, 83; p = 0,001) i «no trobar el temps necessari per a l’exercici» (khi quadrat<span class="elsevierStyleInf">(38,2)</span> = 8,48; p = 0,014).</p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Figura 4 Distribució en funció del grup de pràctica d’exercici entre les participants que contesten afirmativament els ítems referits a les barreres per a la pràctica d’exercici físic i la proporció de cada grup dins de l’ítem. El percentatge indica la proporció de participants amb resposta afirmativa respecte al total de la mostra. A: sentir que el meu aspecte físic és pitjor que el dels altres; B: tenir mandra; C: falta de voluntat per ser constant; D: tenir massa feina; E: no trobar el temps necessari per a l’exercici; F: que les instal·lacions esportives o els monitors no siguin els adequats; G: cansar-me massa durant l’exercici o tenir por de lesionar-me; H: altres. * p < 0,05. ** p < 0,01 (khi quadrat de Pearson). " src="278v51n191-90458590fig6.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 4 </span>Distribució en funció del grup de pràctica d’exercici entre les participants que contesten afirmativament els ítems referits a les barreres per a la pràctica d’exercici físic i la proporció de cada grup dins de l’ítem. El percentatge indica la proporció de participants amb resposta afirmativa respecte al total de la mostra. A: sentir que el meu aspecte físic és pitjor que el dels altres; B: tenir mandra; C: falta de voluntat per ser constant; D: tenir massa feina; E: no trobar el temps necessari per a l’exercici; F: que les instal·lacions esportives o els monitors no siguin els adequats; G: cansar-me massa durant l’exercici o tenir por de lesionar-me; H: altres. * p < 0,05. ** p < 0,01 (khi quadrat de Pearson).</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Discussió </span></p><p class="elsevierStylePara"> L’objectiu d’aquest estudi s’ha centrat, en primer lloc, en desenvolupar un sistema d’avaluació combinada de les conductes d’exercici físic, d’alimentació i de les variables psicològiques relacionades amb la seva adherència. En segon lloc, l’objectiu s’ha centrat en aplicar el sistema desenvolupat a una mostra de joves universitàries amb 3 perfils diferenciats de pràctica d’exercici físic, per validar el sistema i alhora valorar si la tipologia de pràctica d’exercici físic es relaciona amb el seguiment d’una alimentació més saludable, amb un perfil psicològic diferenciat, amb una condició física saludable millor i amb un percepció de salut millor. A nivell general, el sistema de valoració aplicat ens ha permès constatar un perfil clarament diferenciat en relació amb les variables relatives a l’exercici i a la condició física, però, en canvi, no s’ha observat una relació tan clara amb les variables relatives a l’alimentació i al perfil psicològic. Concretament, hem trobat que, pel que fa a la condició física, es constata que el grup de les esportistes (jugadores de bàsquet) és el que presenta uns valors més alts en el component de <span class="elsevierStyleItalic">força i resistència muscular</span> (test de fons), ja que la pràctica esportiva que realitzen implica un treball específic de braços, a diferència dels altres 2 grups, però no s’observen diferències en els altres components de condició física valorats. Cal indicar que en l’avaluació de la condició física, la valoració del component cardiorespiratori es considera imprescindible, per exemple, a través del <span class="elsevierStyleItalic">test de variabilitat de la freqüència cardíaca</span> en repòs, tot i que aquest procediment no s’ha inclòs en aquest estudi perquè ja s’ha demostrat amb anterioritat que es tracta d’un bon marcador de l’estat de condició física que correlaciona amb la percepció de salut<span class="elsevierStyleSup">27</span>. En la mateixa línia de la condició física s’observen diferències significatives quant a la <span class="elsevierStyleItalic">pràctica prèvia</span> d’exercici físic, essent les dones esportistes les que n’han practicat més en el passat, seguides per les actives y les no actives, cosa que sembla indicar que la història prèvia de pràctica d’exercici exerceix una influència clara en la pràctica actual<span class="elsevierStyleSup">17</span>. Així, en la pràctica actual també són les esportistes les que practiquen més exercici, seguides de les actives i les no actives. Tanmateix, aquestes diferències pel què fa a l’exercici físic no provoquen diferències significatives en les variables relatives al pes i a la composició corporal (IMC i ICM). Possiblement això pot ser degut a l’homogeneïtat de la mostra (la majoria de participants eren joves estudiants d’entre els 20 i 30 anys d’edat). Per altra banda, també es podria explicar perquè tampoc no s’han trobat diferències significatives entre els 3 grups, ni en relació amb les necessitats metabòliques (equació de Harris Benedict)<span class="elsevierStyleSup">26</span>, ni amb la ingesta d’aliments saludables (puntuació dieta). En el cas de l’equació de Harris Benedict, tal vegada caldria revisar la fórmula de càlcul o actualitzar els paràmetres en què es basa una equació de regressió calculada a partir de dades de persones amb paràmetres antropomètrics propis de fa pràcticament un segle. En el cas de la puntuació dieta, en la mateixa línia que en estudis anteriors<span class="elsevierStyleSup">28</span>, trobem que no presenten valors elevats en cap dels 3 grups a nivell qualitatiu (valors mitjans dins el rang de puntuació de 0-13 punts). Aquest és un resultat important que cal considerar, ja que malgrat que els valors de l’IMC i de l’ICM estan dins la normalitat d’acord amb els barems existents<span class="elsevierStyleSup">17,18</span>, l’adquisició i el manteniment d’una alimentació qualitativament no adequada en l’etapa vital que tenen les participants probablement repercutirà en la seva futura salut en tractar-se d’un moment crític en el desenvolupament de l’estil de vida<span class="elsevierStyleSup">28</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Per altra banda, pel que fa a la percepció de la qualitat de vida amb relació a la salut (qüestionari SF-12), en general tampoc vam trobar diferències entre els 3 grups, llevat del factor del <span class="elsevierStyleItalic">rol emocional</span>, en què el grup de les actives mostra valors significativament superiors a les esportistes. A partir de la seva definició, aquest factor s’entén com el grau en què els problemes emocionals interfereixen en les activitats diàries<span class="elsevierStyleSup">29</span>. Podem interpretar que les dones actives tenen més estabilitat emocional que les esportistes. Aquest resultat està corroborat per puntuacions menors (tot i que no significatives estadísticament) a l’escala de salut mental i en el component mental de esportistes. En conjunt, els resultats de l’SF-12 suggereixen que la pràctica de l’esport competitiu en les esportistes es relaciona amb una tendència a percebre una ansietat major en les tasques quotidianes. Això també es reflecteix amb una puntuació major de les esportistes en l’escala de tensió del POMS (un punt per damunt de les actives i les no actives), tot i aquest darrer no ha mostrat diferències significatives en cap escala.</p><p class="elsevierStylePara"> En relació amb la percepció de motivacions i barreres per a la pràctica de l’exercici, observàrem que els aspectes motivacionals trobats al nostre treball concorden amb els trobats en estudis anteriors en poblacions similars, en què destaquen com a motivacions principals en dones joves aspectes relacionats amb la salut, com alliberar l’energia acumulada, o motius estètics<span class="elsevierStyleSup">30</span>. Tanmateix, tenint en compte els aspectes diferencials entre actives i/o esportistes en front a no actives, vam trobar resultats diferents respecte a estudis recents que destaquen que les dones practicants (actives i/o esportistes) valoren més els motius relacionats amb la salut i el desenvolupament de l’habilitat, i les no practicants valoren més aspectes relacions amb la afiliació i el reconeixement social<span class="elsevierStyleSup">31</span>. En canvi, en aquest estudi els motius de salut també són importants per a totes les participants, i el desenvolupament de les habilitats (que podríem equiparar amb les motivacions de millora de la condició física que recull l’instrument que hem administrat) en el cas de «millorar la resistència cardiorespiratòria» esdevé el més important en el cas de les no actives, seguides de les actives i després de les esportistes. En aquest sentit probablement les esportistes són les que menys es preocupen de la resistència cardiorespiratòria, perquè estan habituades a entrenar aquesta capacitat, i no encaminen l’activitat cap a aquest aspecte perquè no tenen la percepció que n’estiguin mancades. D’altra banda, els motius relacionats amb la afiliació i el reconeixement social són aspectes de poca importància a la nostra mostra, especialment en el grup de les no actives. Pel que fa a les <span class="elsevierStyleItalic">barreres</span><span class="elsevierStyleItalic">en la pràctica d’exercici físic</span>, s’han trobat diferències significatives en els ítems «manca de voluntat per ser constant» i «no trobar el temps necessari per a l’exercici», essent el grup de les no actives el que els ha confirmat amb un percentatge major. A més, la barrera que presenta un percentatge de resposta més elevat, similar en els 3 grups, és la de «tenir massa feina», en la mateixa línia que en els estudis anteriors<span class="elsevierStyleSup">32</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> La valoració de l’estadi de canvi en les conductes saludables valorades (fig. 1), tal com s’esperava, indica que les jugadores de bàsquet són dones actives en l’estadi de manteniment. També, pel què fa a l’activitat física (realitzada en situacions quotidianes), es troben diferències entre les no actives i el conjunt dels altres 2 grups, essent les no actives el grup més sedentari. Tanmateix, pel que fa a l’alimentació saludable, malgrat que s’observen diferències en funció del grup, i són les actives les que presenten un percentatge superior de persones situades a l’estadi de canvi de manteniment, tal com s’ha esmentat anteriorment, no es perceben diferencies entre els 3 grups en valorar la puntuació dieta. Això ens fa pensar que probablement resulta més senzill ajustar la percepció que tenim a la conducta real que es dur a terme en conductes més fàcils d’operar, com ara la pràctica d’activitat física o l’exercici. En canvi, la determinació d’una alimentació implica més complexitat a l’hora de considerar determinats aspectes, que no són sempre ben coneguts per la majoria de la població. Aquest resultat és important a l’hora de dur a terme programes educatius i preventius adreçats a la població general, en què cal emfatitzar els aspectes qualitatius de l’alimentació.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Conclusions </span></p><p class="elsevierStylePara"> El sistema d’avaluació desenvolupat i aplicat en aquest estudi ens ha permès obtenir un enfocament holístic de les participants, constatant un perfil clarament diferenciat en relació amb les variables relatives a l’exercici i a la condició física. Però, en canvi, no s’ha observat una relació tant clara amb les variables relatives a l’alimentació i al perfil psicològic. Aquest sistema pot ser útil per realitzar una avaluació basal i de seguiment dels participants de programes d’estil de vida saludable, a partir d’una prescripció combinada d’exercici físic i d’alimentació saludable, adaptada a les característiques i necessitats de cada persona.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Finançament </span></p><p class="elsevierStylePara"> Aquest treball s’ha realitzat gràcies al projecte PSI2011-29807-C01-01 del Ministerio de Ciencia e Innovación.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Conflicte d’interessos </span></p><p class="elsevierStylePara"> Els autors declaren que no tenen cap conflicte d’interessos.</p><hr></hr><p class="elsevierStylePara"> Rebut el 13 de gener de 2016;<br></br> acceptat el 30 de març de 2016</p><p class="elsevierStylePara"> * Autora per a correspondència.<br></br><span class="elsevierStyleItalic">Correu electrònic:</span><a href="mailto:eva.parrado@uab.cat" class="elsevierStyleCrossRefs">eva.parrado@uab.cat</a> (E. Parrado).</p>" "pdfFichero" => "278v51n191a90458590pdf001.pdf" "tienePdf" => true "PalabrasClave" => array:2 [ "en" => array:1 [ 0 => array:4 [ "clase" => "keyword" "titulo" => "Keywords" "identificador" => "xpalclavsec937402" "palabras" => array:6 [ 0 => "Physical exercise" 1 => "Healthy eating" 2 => "Fitness" 3 => "Motivation" 4 => "Perceived health" 5 => "Adherence" ] ] ] "es" => array:1 [ 0 => array:4 [ "clase" => "keyword" "titulo" => "Palabras clave" "identificador" => "xpalclavsec937401" "palabras" => array:6 [ 0 => "Exercici físic" 1 => "Alimentació saludable" 2 => "Condició física" 3 => "Motivació" 4 => "Salut percebuda" 5 => "Adherència" ] ] ] ] "tieneResumen" => true "resumen" => array:2 [ "en" => array:1 [ "resumen" => "<p class="elsevierStylePara"> Introduction: Obesity is a major health problem in developed countries. The design of evaluation systems which allow the combined assessment of prevention factors of overweight and obesity related to a healthy lifestyle is necessary. The aim of this study is to develop and implement a system of for the combined assessment of the physical exercise and diet behaviours, and psychological variables related to adherence. The system has been applied in female university students, comparing results based on their level of physical exercise.</p> <p class="elsevierStylePara"> Method: The study included 38 female university students (22.64 ± 2.61 years old), classified into three groups: 12 athletes, 12 active women, and 14 non-active women. They completed a battery of questionnaires about physical exercise, eating habits, and psychological aspects related to adherence. Their anthropometric measurements were recorded and they performed fitness tests.</p> <p class="elsevierStylePara"> Results: The athletes group showed greater muscular strength and endurance (<span class="elsevierStyleItalic">P</span> = .003), more minutes of previous exercise practice (<span class="elsevierStyleItalic">P</span> = .019) and current exercise practice (<span class="elsevierStyleItalic">P</span> > .001), and less emotional role (<span class="elsevierStyleItalic">P</span> = .031), compared to the other groups. The main motivations for all participants were health, stress reduction, enjoyment, and cardiorespiratory fitness improvement, the latter being higher in the non-active group (<span class="elsevierStyleItalic">P</span> = .043). The barriers score was higher in the non-active group, being significantly higher for the ‘unwillingness to be constant’ (<span class="elsevierStyleItalic">P</span> = .001) and ‘lack of time’ (<span class="elsevierStyleItalic">P</span> = .014). No significant differences in diet and mood states were found.</p> <p class="elsevierStylePara"> Conclusion: The developed and implemented evaluation system allowed us to obtain a holistic approach to the participants, noting a clearly differentiated profile in relation to variables for exercise and fitness, although there was no clear relationship with variables relating to diet and psychological profile.</p>" ] "es" => array:1 [ "resumen" => "<p class="elsevierStylePara"> Introducció: L’obesitat és un problema important de salut en els països desenvolupats. Cal dissenyar sistemes d’avaluació que permetin valorar de forma combinada els factors de prevenció del sobrepès i de l’obesitat relacionats amb un estil de vida saludable. L’objectiu d’aquest estudi és desenvolupar i aplicar un sistema d’avaluació combinada de les conductes d’exercici físic, d’alimentació i de les variables psicològiques relacionades amb la seva adherència. El sistema ha estat aplicat a joves universitàries, i s’han comparat els resultats en funció del seu nivell de pràctica d’exercici físic.</p> <p class="elsevierStylePara"> Mètode: Trenta-vuit estudiants universitàries (mitjana d’edat 22,64 ± 2,61 anys), classificades en 3 grups: 12 esportistes, 12 actives i 14 no actives. Completaren una bateria de qüestionaris relatius a la pràctica de l’exercici físic, hàbits d’alimentació i aspectes psicològics relacionats amb l’adherència. Se’ls prengueren les mesures antropomètriques i es realitzaren tests de condició física saludable.</p> <p class="elsevierStylePara"> Resultats: El grup de les esportistes presentà major força i resistència muscular (p = 0,003), més minuts de pràctica d’exercici previ (p = 0,019) i actual (p > 0,001) i un menor rol emocional (p = 0,031) respecte als altres grups. Les motivacions principals de les participants foren la salut, la reducció de l’estrès, la diversió i la millora de la condició física cardiorespiratòria, essent aquesta darrera superior en les no actives (p = 0,043). La puntuació en les barreres fou major en les no actives, essent significativament superior en la manca de voluntat en ser constant (p = 0,001) i la manca de temps (p = 0,014). No es trobaren diferències significatives pel que fa a la dieta ni a l’estat d’ànim.</p> <p class="elsevierStylePara"> Conclusió: El sistema d’avaluació desenvolupat i aplicat ens permet obtenir un enfocament holístic de les participants, i es constatà un perfil clarament diferenciat en relació amb les variables relatives a l’exercici i a la condició física, però en canvi no s’ha observat una relació tant clara amb les variables relatives a l’alimentació i al perfil psicològic.</p>" ] ] "multimedia" => array:12 [ 0 => array:7 [ "identificador" => "fig1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v51n191-90458590fig1.jpg" "Alto" => 427 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 66598 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 1 Comparació dels components antropomètrics, de la condició física i de la dieta en funció del grup de pràctica d’exercici físic, segons una anàlisi de variància (ONEWAY)" ] ] 1 => array:8 [ "identificador" => "fig2" "etiqueta" => "Figura 1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v51n191-90458590fig2.jpg" "Alto" => 458 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 36541 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Percentatge de participants que realitzen conductes saludables en funció del grup de pràctica d’exercici físic. Mostren el percentatge de participants que mantenen una conducta saludable en cada una de les variables valorades. * p < 0,05 (khi quadrat de Pearson)." ] ] 2 => array:8 [ "identificador" => "fig3" "etiqueta" => "Figura 2" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v51n191-90458590fig3.jpg" "Alto" => 433 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 42961 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Perfil d’estat d’ànim, valorat amb el POMS, dels 3 grups de pràctica d’exercici físic. Es representa el perfil òptim «iceberg»." ] ] 3 => array:7 [ "identificador" => "fig4" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v51n191-90458590fig4.jpg" "Alto" => 352 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 55633 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 2 Comparació dels factors de l’SF-12 en funció del grup de pràctica d’exercici físic, segons una anàlisi de la variància (ONEWAY)" ] ] 4 => array:8 [ "identificador" => "fig5" "etiqueta" => "Figura 3" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v51n191-90458590fig5.jpg" "Alto" => 454 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 50740 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Distribució en funció del grup de pràctica d’exercici físic de les participants que contesten afirmativament els ítems referits als motius per practicar exercici físic i proporció de cada grup. El percentatge indica la proporció de participants amb resposta afirmativa respecte al total de la mostra. A: millorar la resistència cardiorespiratòria; B: millorar la força; C: augmentar la massa muscular; D: millorar la flexibilitat; E: millorar la velocitat; F: controlar o perdre pes; G: perquè em sento bé fent exercici; H: mantenir la salut; I: participar en competicions; J: relaxar-me i combatre l’estrès; K: demostrar als altres el què valc; L: conèixer gent nova; M: recuperar-me d’una malaltia o lesió; N: divertir-me; O: tenir metes que inciten a l’esforç; P: altres. * p < 0,05 (khi quadrat de Pearson)." ] ] 5 => array:8 [ "identificador" => "fig6" "etiqueta" => "Figura 4" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v51n191-90458590fig6.jpg" "Alto" => 515 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 38768 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Distribució en funció del grup de pràctica d’exercici entre les participants que contesten afirmativament els ítems referits a les barreres per a la pràctica d’exercici físic i la proporció de cada grup dins de l’ítem. El percentatge indica la proporció de participants amb resposta afirmativa respecte al total de la mostra. A: sentir que el meu aspecte físic és pitjor que el dels altres; B: tenir mandra; C: falta de voluntat per ser constant; D: tenir massa feina; E: no trobar el temps necessari per a l’exercici; F: que les instal·lacions esportives o els monitors no siguin els adequats; G: cansar-me massa durant l’exercici o tenir por de lesionar-me; H: altres. * p < 0,05. ** p < 0,01 (khi quadrat de Pearson)." ] ] 6 => array:6 [ "identificador" => "fig7" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 1 Comparació dels components antropomètrics, de la condició física i de la dieta en funció del grup de pràctica d’exercici físic, segons una anàlisi de variància (ONEWAY)" ] ] 7 => array:7 [ "identificador" => "fig8" "etiqueta" => "Figura 1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Percentatge de participants que realitzen conductes saludables en funció del grup de pràctica d’exercici físic. Mostren el percentatge de participants que mantenen una conducta saludable en cada una de les variables valorades. * p < 0,05 (khi quadrat de Pearson)." ] ] 8 => array:6 [ "identificador" => "fig9" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 2 Comparació dels factors de l’SF-12 en funció del grup de pràctica d’exercici físic, segons una anàlisi de la variància (ONEWAY)" ] ] 9 => array:7 [ "identificador" => "fig10" "etiqueta" => "Figura 2" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Perfil d’estat d’ànim, valorat amb el POMS, dels 3 grups de pràctica d’exercici físic. Es representa el perfil òptim «iceberg»." ] ] 10 => array:7 [ "identificador" => "fig11" "etiqueta" => "Figura 3" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Distribució en funció del grup de pràctica d’exercici físic de les participants que contesten afirmativament els ítems referits als motius per practicar exercici físic i proporció de cada grup. El percentatge indica la proporció de participants amb resposta afirmativa respecte al total de la mostra. A: millorar la resistència cardiorespiratòria; B: millorar la força; C: augmentar la massa muscular; D: millorar la flexibilitat; E: millorar la velocitat; F: controlar o perdre pes; G: perquè em sento bé fent exercici; H: mantenir la salut; I: participar en competicions; J: relaxar-me i combatre l’estrès; K: demostrar als altres el què valc; L: conèixer gent nova; M: recuperar-me d’una malaltia o lesió; N: divertir-me; O: tenir metes que inciten a l’esforç; P: altres. * p < 0,05 (khi quadrat de Pearson)." ] ] 11 => array:7 [ "identificador" => "fig12" "etiqueta" => "Figura 4" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Distribució en funció del grup de pràctica d’exercici entre les participants que contesten afirmativament els ítems referits a les barreres per a la pràctica d’exercici físic i la proporció de cada grup dins de l’ítem. El percentatge indica la proporció de participants amb resposta afirmativa respecte al total de la mostra. A: sentir que el meu aspecte físic és pitjor que el dels altres; B: tenir mandra; C: falta de voluntat per ser constant; D: tenir massa feina; E: no trobar el temps necessari per a l’exercici; F: que les instal·lacions esportives o els monitors no siguin els adequats; G: cansar-me massa durant l’exercici o tenir por de lesionar-me; H: altres. * p < 0,05. ** p < 0,01 (khi quadrat de Pearson)." ] ] ] "bibliografia" => array:2 [ "titulo" => "Bibliograf¿a" "seccion" => array:1 [ 0 => array:1 [ "bibliografiaReferencia" => array:32 [ 0 => array:3 [ "identificador" => "bib1" "etiqueta" => "1" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Relación entre el estado nutricional y el síndrome metabólico en adultos. Mem Inst Investig Cienc Salud. 2015;13:67-77. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Relación entre el estado nutricional y el síndrome metabólico en adultos." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Romero MJ" 1 => "Aguilar A." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Mem Inst Investig Cienc Salud. " "fecha" => "2015" "volumen" => "13" "paginaInicial" => "67" "paginaFinal" => "77" ] ] ] ] ] ] 1 => array:3 [ "identificador" => "bib2" "etiqueta" => "2" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Exceso de peso y patologías asociadas en mujeres adultas. Nutr Hosp. 2007;22:358-62. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Exceso de peso y patologías asociadas en mujeres adultas." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Oviedo G" 1 => "Marcano M" 2 => "Morón de Salim A" 3 => "Solano L." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Nutr Hosp. " "fecha" => "2007" "volumen" => "22" "paginaInicial" => "358" "paginaFinal" => "62" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17612378" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 2 => array:3 [ "identificador" => "bib3" "etiqueta" => "3" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Obesidad y sobrepeso. Nota descriptiva. 2015;31:1. Disponible en: http://www.who.int/ mediacentre/factsheets/fs311/es/. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Obesidad y sobrepeso." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Organización Mundial de la Salud." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:1 [ "tituloSerie" => "Nota descriptiva. " ] ] ] ] ] ] 3 => array:3 [ "identificador" => "bib4" "etiqueta" => "4" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Physical inactivity: The biggest public health problema of the 21st century. Br J Sports Med. 2009;43:1-2. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Physical inactivity: The biggest public health problema of the 21st century." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Blair S." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Br J Sports Med. " "fecha" => "2009" "volumen" => "43" "paginaInicial" => "1" "paginaFinal" => "2" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19136507" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 4 => array:3 [ "identificador" => "bib5" "etiqueta" => "5" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Encuesta nacional de salud. España 2011/12. Actividad física, descanso y ocio. Madrid; 2014. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Encuesta nacional de salud. España 2011/12." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Ministerio de Sanidad" 1 => "Servicios Sociales e Igualdad." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Actividad física, descanso y ocio. " "fecha" => "Madrid" "volumen" => "2014" ] ] ] ] ] ] 5 => array:3 [ "identificador" => "bib6" "etiqueta" => "6" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Exercise is medicine: A call to action for physicians to assess and prescribe exercise. Phys Sports Med. 2014;43:22-6. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Exercise is medicine: A call to action for physicians to assess and prescribe exercise." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Sallis R." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Phys Sports Med. " "fecha" => "2014" "volumen" => "43" "paginaInicial" => "22" "paginaFinal" => "6" ] ] ] ] ] ] 6 => array:3 [ "identificador" => "bib7" "etiqueta" => "7" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "La valoración de la aptitud física y su relación con la salud. J Human Sport Exerc. 2007;2:53-71. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "La valoración de la aptitud física y su relación con la salud." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Jiménez A." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "J Human Sport Exerc. " "fecha" => "2007" "volumen" => "2" "paginaInicial" => "53" "paginaFinal" => "71" ] ] ] ] ] ] 7 => array:3 [ "identificador" => "bib8" "etiqueta" => "8" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Evaluación y prescripción del ejercicio. 2a ed. España: Editorial Paidotribo; 2006. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Evaluación y prescripción del ejercicio." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Heyward V." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:4 [ "tituloSerie" => "2a ed. " "fecha" => "España" "volumen" => "Editorial Paidotribo" "paginaInicial" => "2006" ] ] ] ] ] ] 8 => array:3 [ "identificador" => "bib9" "etiqueta" => "9" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Prescripción de ejercicio físico: indicaciones, posología y efectos adversos. Med Clin. 2012; 138:18-24. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Prescripción de ejercicio físico: indicaciones, posología y efectos adversos." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Subirats E" 1 => "Subirats G" 2 => "Soteras I." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Med Clin. " "fecha" => "2012" "volumen" => "138" "paginaInicial" => "18" "paginaFinal" => "24" ] ] ] ] ] ] 9 => array:3 [ "identificador" => "bib10" "etiqueta" => "10" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Recomendaciones nutricionales basadas en la evidencia para la prevención y el tratamiento del sobrepeso y la obesidad en adultos. Rev Esp Obes. 2011;10(Supl 1):5-78. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Recomendaciones nutricionales basadas en la evidencia para la prevención y el tratamiento del sobrepeso y la obesidad en adultos." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "FESNAD-SEEDO." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Rev Esp Obes. " "fecha" => "2011" "volumen" => "10" "paginaInicial" => "5" "paginaFinal" => "78" ] ] ] ] ] ] 10 => array:3 [ "identificador" => "bib11" "etiqueta" => "11" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "S. Department of Agriculture and U.S. Department of Health and Human Services. Dietary Guidelines for Americans, 2010. 7th ed. Washington, DC: U.S. Government. Printing Office, December 2010. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "S. Department of Agriculture and U.S. Department of Health and Human Services. Dietary Guidelines for Americans, 2010. 7th ed. Washington, DC: U.S." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "U." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:2 [ "tituloSerie" => "Government. " "fecha" => "Printing Office, December 2010" ] ] ] ] ] ] 11 => array:3 [ "identificador" => "bib12" "etiqueta" => "12" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Actividad física para la salud y reducción del sedentarismo. Recomendaciones para la población. Estrategia de promoción de la salud y prevención en el SNS. Madrid; 2015. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Actividad física para la salud y reducción del sedentarismo. Recomendaciones para la población." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Ministerio de Sanidad" 1 => "Servicios Sociales e Igualdad." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Estrategia de promoción de la salud y prevención en el SNS. " "fecha" => "Madrid" "volumen" => "2015" ] ] ] ] ] ] 12 => array:3 [ "identificador" => "bib13" "etiqueta" => "13" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Recomendaciones mundiales de actividad física para la salud. Ginebra: Organización Mun-dial de la Salud; 2010. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Recomendaciones mundiales de actividad física para la salud." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Organización Mundial de la Salud." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "fecha" => "Ginebra" "volumen" => "Organización Mun-dial de la Salud" "paginaInicial" => "2010" ] ] ] ] ] ] 13 => array:3 [ "identificador" => "bib14" "etiqueta" => "14" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "NHS. Start active, stay active. A report on physical activity for health from the four home countries’ Chief Medical Officers. Department of Health, Physical Activity, Health Improvement and Protection. London: NHS; 2011. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "NHS. Start active, stay active. A report on physical activity for health from the four home countries’ Chief Medical Officers." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Department of Health" 1 => "Physical Activity" 2 => "Health Improvement and Protection." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:4 [ "tituloSerie" => "Department of Health, Physical Activity, Health Improvement and Protection. " "fecha" => "London" "volumen" => "NHS" "paginaInicial" => "2011" ] ] ] ] ] ] 14 => array:3 [ "identificador" => "bib15" "etiqueta" => "15" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Modelo transteórico de modificación dietética y ejercicio físico para la pérdida de peso en adultos con sobrepeso y obesos (revisión Cochrane traducida). Cochrane Database Syst Rev. 2011, http://dx.doi.org/10.1002/14651858.CD008066. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Modelo transteórico de modificación dietética y ejercicio físico para la pérdida de peso en adultos con sobrepeso y obesos (revisión Cochrane traducida). Cochrane Database Syst Rev. 2011, http://dx.doi.org/10." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:6 [ 0 => "Tuah N" 1 => "Amiel C" 2 => "Qureshi S" 3 => "Car J" 4 => "Kaur B" 5 => "Majeed A." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:2 [ "tituloSerie" => "1002/14651858. " "fecha" => "CD008066" ] ] ] ] ] ] 15 => array:3 [ "identificador" => "bib16" "etiqueta" => "16" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Revision of the physical activity readiness questionnaire (PAR-Q). Can J Sport Sci.1992; 17:338-45. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Revision of the physical activity readiness questionnaire (PAR-Q)." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Thomas S" 1 => "Reading J" 2 => "Shephard RJ." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Can J Sport Sci. " "fecha" => "1992" "volumen" => "17" "paginaInicial" => "338" "paginaFinal" => "45" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1330274" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 16 => array:3 [ "identificador" => "bib17" "etiqueta" => "17" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Actividad física y estilo de vida saludable. Girona: Documenta Universitaria; 2005. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Actividad física y estilo de vida saludable." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Capdevila L." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "fecha" => "Girona" "volumen" => "Documenta Universitaria" "paginaInicial" => "2005" ] ] ] ] ] ] 17 => array:3 [ "identificador" => "bib18" "etiqueta" => "18" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "ACSM fitness book. Champaign, Il.: Human Kinetics; 2003. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "ACSM fitness book." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "American College of Sports Medicine (ACSM)." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Champaign, Il. " "volumen" => "Human Kinetics" "paginaInicial" => "2003" ] ] ] ] ] ] 18 => array:3 [ "identificador" => "bib19" "etiqueta" => "19" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "In search of how people change: Applications to addictive behaviors. Am Psychol. 1992;47:1102-14. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "In search of how people change: Applications to addictive behaviors." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Prochaska JO" 1 => "Diclemente CC" 2 => "Norcross J." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Am Psychol. " "fecha" => "1992" "volumen" => "47" "paginaInicial" => "1102" "paginaFinal" => "14" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1329589" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 19 => array:3 [ "identificador" => "bib20" "etiqueta" => "20" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "A 12-Item Short-Form Health Survey: Construction of scales and preliminary tests of reliability and validity. Med Care. 1996;34:220-33. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "A 12-Item Short-Form Health Survey: Construction of scales and preliminary tests of reliability and validity." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Ware J Jr" 1 => "Kosinski M" 2 => "Keller SD." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Med Care. " "fecha" => "1996" "volumen" => "34" "paginaInicial" => "220" "paginaFinal" => "33" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8628042" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 20 => array:3 [ "identificador" => "bib21" "etiqueta" => "21" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Manual for the profile of mood states. San Diego, CA: Educational and Industrial Testing Service;1971. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Manual for the profile of mood states." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Mc Nair D" 1 => "Loor M" 2 => "Droppleman L." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => null ] ] ] ] 21 => array:3 [ "identificador" => "bib22" "etiqueta" => "22" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Formas paralelas de la adaptación valenciana del perfil de estados de ánimo (POMS). Actas del IV Congreso de evaluación psicológica; 1994. Santiago de Compostela. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Formas paralelas de la adaptación valenciana del perfil de estados de ánimo (POMS)." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Fuentes I" 1 => "García-Mérita M" 2 => "Meliá JL" 3 => "Balaguer I." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => null ] ] ] ] 22 => array:3 [ "identificador" => "bib23" "etiqueta" => "23" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Motivación y actividad física: el autoinforme de motivos para la práctica de ejercicio físico (AMPEF). Rev Psicol Deport. 2004;13:55-74. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Motivación y actividad física: el autoinforme de motivos para la práctica de ejercicio físico (AMPEF)." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Capdevila Ll" 1 => "Niñerola J" 2 => "Pintanel M." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Rev Psicol Deport. " "fecha" => "2004" "volumen" => "13" "paginaInicial" => "55" "paginaFinal" => "74" ] ] ] ] ] ] 23 => array:3 [ "identificador" => "bib24" "etiqueta" => "24" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Barreras percibidas y actividad física: el autoinforme de barreras para la práctica de ejercicio físico. Rev Psicol Deport. 2006;15:53-69. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Barreras percibidas y actividad física: el autoinforme de barreras para la práctica de ejercicio físico." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Niñerola J" 1 => "Capdevila Ll" 2 => "Pintanel M." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Rev Psicol Deport. " "fecha" => "2006" "volumen" => "15" "paginaInicial" => "53" "paginaFinal" => "69" ] ] ] ] ] ] 24 => array:3 [ "identificador" => "bib25" "etiqueta" => "25" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Guía de la alimentación saludable. Madrid: Sociedad Española de Nutrición Comunitaria (SENC); 2004. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Guía de la alimentación saludable." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:6 [ 0 => "Dapcich V" 1 => "Salvador Castell G" 2 => "Ribas Barba L" 3 => "Pérez Rodrigo C" 4 => "Aranceta Batrina J" 5 => "Serra Majem Ll." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => null ] ] ] ] 25 => array:3 [ "identificador" => "bib26" "etiqueta" => "26" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "A biometric study of the basal metabolism in man. Washington, DC: Lippincott. Publication No 279; 1919. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "A biometric study of the basal metabolism in man." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Harris JA" 1 => "Benedict FG." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Washington, DC: Lippincott. " "fecha" => "Publication No 279" "volumen" => "1919" ] ] ] ] ] ] 26 => array:3 [ "identificador" => "bib27" "etiqueta" => "27" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Variabilitat de la freqüència cardíaca com a indicador de salut en esport: validació amb un qüestionari de qualitat de vida (SF-12). Apunts Med Esport. 2008;158:62-9. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Variabilitat de la freqüència cardíaca com a indicador de salut en esport: validació amb un qüestionari de qualitat de vida (SF-12)." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:6 [ 0 => "Capdevila Ll" 1 => "Rodas G" 2 => "Ocaña M" 3 => "Parrado E" 4 => "Pintanel M" 5 => "Valero M." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Apunts Med Esport. " "fecha" => "2008" "volumen" => "158" "paginaInicial" => "62" "paginaFinal" => "9" ] ] ] ] ] ] 27 => array:3 [ "identificador" => "bib28" "etiqueta" => "28" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Hábitos alimentarios y evaluación nutricional en una población universitaria. Nutr Hosp. 2013;28:438-46. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Hábitos alimentarios y evaluación nutricional en una población universitaria." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ 0 => "Cervera F" 1 => "Serrano R" 2 => "Vico C" 3 => "Milla M" 4 => "García MJ." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.3305/nh.2013.28.2.6303" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Nutr Hosp. " "fecha" => "2013" "volumen" => "28" "paginaInicial" => "438" "paginaFinal" => "46" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23822696" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 28 => array:3 [ "identificador" => "bib29" "etiqueta" => "29" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "La calidad de vida, su importancia y cómo medirla. Sal Uninorte. 2005;21:76-86. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "La calidad de vida, su importancia y cómo medirla." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "Tuesca M." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Sal Uninorte. " "fecha" => "2005" "volumen" => "21" "paginaInicial" => "76" "paginaFinal" => "86" ] ] ] ] ] ] 29 => array:3 [ "identificador" => "bib30" "etiqueta" => "30" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Perfil deportivo sociodemográfico del estudiante universitario. En: Actas del II Congreso de ciencias de la actividad física y el deporte. Nuevas aportaciones al estudio de la actividad física y el deporte. Valencia; Universidad de Valencia; 2011. pp. 909-918. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Perfil deportivo sociodemográfico del estudiante universitario. En: Actas del II Congreso de ciencias de la actividad física y el deporte." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Pavón A" 1 => "Moreno JA" 2 => "Gutiérrez M" 3 => "Sicilia A." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Nuevas aportaciones al estudio de la actividad física y el deporte. " "fecha" => "Valencia" "volumen" => "Universidad de Valencia" "paginaInicial" => "2011. pp. 909" "paginaFinal" => "918" ] ] ] ] ] ] 30 => array:3 [ "identificador" => "bib31" "etiqueta" => "31" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Motivos de pràctica físico-deportiva en mujeres: diferencias entre practicantes y no practicantes. Rev Psicol Deport. 2016;25:35-41. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Motivos de pràctica físico-deportiva en mujeres: diferencias entre practicantes y no practicantes." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Moreno-Murcia JA" 1 => "Marcos PJ" 2 => "Huéscar E." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Rev Psicol Deport. " "fecha" => "2016" "volumen" => "25" "paginaInicial" => "35" "paginaFinal" => "41" ] ] ] ] ] ] 31 => array:3 [ "identificador" => "bib32" "etiqueta" => "32" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Motivaciones de los estudiantes universitarios para nunca realizar actividades físico-deportivas de tiempo libre. El caso de la Universidad de Guadalajara. Retos. 2010; 17:34-7. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Motivaciones de los estudiantes universitarios para nunca realizar actividades físico-deportivas de tiempo libre. El caso de la Universidad de Guadalajara." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Flores G" 1 => "Ruiz F." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Retos. " "fecha" => "2010" "volumen" => "17" "paginaInicial" => "34" "paginaFinal" => "7" ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "url" => "/X8866581/0000005100000191/v0_201801081357/XX886658116585904/v0_201801081357/ct/main.assets" "Apartado" => array:4 [ "identificador" => "71856" "tipo" => "SECCION" "es" => array:2 [ "titulo" => "Treballs originals" "idiomaDefecto" => true ] "idiomaDefecto" => "es" ] "PDF" => "https://static.elsevier.es/multimedia/X8866581/0000005100000191/v0_201801081357/XX886658116585904/v0_201801081357/ct/278v51n191a90458590pdf001.pdf?idApp=UINPBA00004N&text.app=https://apunts.org/" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658116585904?idApp=UINPBA00004N" ]
Article information
ISSN: X8866581Original language: Català
The statistics are updated each day
| Year/Month | Html | Total | |
|---|---|---|---|
| 2024 November | 4 | 3 | 7 |
| 2024 October | 29 | 38 | 67 |
| 2024 September | 26 | 14 | 40 |
| 2024 August | 37 | 33 | 70 |
| 2024 July | 24 | 38 | 62 |
| 2024 June | 19 | 19 | 38 |
| 2024 May | 27 | 23 | 50 |
| 2024 April | 17 | 27 | 44 |
| 2024 March | 35 | 31 | 66 |
| 2024 February | 27 | 24 | 51 |
| 2024 January | 23 | 31 | 54 |
| 2023 December | 25 | 27 | 52 |
| 2023 November | 18 | 18 | 36 |
| 2023 October | 25 | 34 | 59 |
| 2023 September | 26 | 31 | 57 |
| 2023 August | 12 | 13 | 25 |
| 2023 July | 28 | 16 | 44 |
| 2023 June | 26 | 37 | 63 |
| 2023 May | 17 | 14 | 31 |
| 2023 April | 26 | 14 | 40 |
| 2023 March | 19 | 16 | 35 |
| 2023 February | 32 | 17 | 49 |
| 2023 January | 20 | 20 | 40 |
| 2022 December | 22 | 15 | 37 |
| 2022 November | 25 | 30 | 55 |
| 2022 October | 22 | 16 | 38 |
| 2022 September | 16 | 22 | 38 |
| 2022 August | 30 | 43 | 73 |
| 2022 July | 22 | 32 | 54 |
| 2022 June | 15 | 25 | 40 |
| 2022 May | 20 | 36 | 56 |
| 2022 April | 19 | 26 | 45 |
| 2022 March | 17 | 29 | 46 |
| 2022 February | 35 | 35 | 70 |
| 2022 January | 36 | 33 | 69 |
| 2021 December | 20 | 38 | 58 |
| 2021 November | 20 | 39 | 59 |
| 2021 October | 23 | 44 | 67 |
| 2021 September | 17 | 28 | 45 |
| 2021 August | 10 | 18 | 28 |
| 2021 July | 40 | 28 | 68 |
| 2020 December | 20 | 7 | 27 |
| 2020 November | 26 | 12 | 38 |
| 2020 October | 18 | 17 | 35 |
| 2020 September | 19 | 5 | 24 |
| 2020 August | 14 | 8 | 22 |
| 2020 July | 19 | 9 | 28 |
| 2020 June | 20 | 3 | 23 |
| 2020 May | 13 | 7 | 20 |
| 2020 April | 14 | 7 | 21 |
| 2020 March | 20 | 5 | 25 |
| 2020 February | 6 | 4 | 10 |
| 2020 January | 13 | 1 | 14 |
| 2019 December | 29 | 4 | 33 |
| 2019 November | 22 | 2 | 24 |
| 2019 October | 24 | 6 | 30 |
| 2019 September | 31 | 25 | 56 |
| 2019 August | 22 | 14 | 36 |
| 2019 July | 56 | 14 | 70 |
| 2019 June | 94 | 10 | 104 |
| 2019 May | 58 | 3 | 61 |
| 2019 April | 36 | 25 | 61 |
| 2019 March | 9 | 20 | 29 |
| 2019 February | 9 | 16 | 25 |
| 2019 January | 22 | 22 | 44 |
| 2018 December | 20 | 24 | 44 |
| 2018 November | 16 | 11 | 27 |
| 2018 October | 24 | 17 | 41 |
| 2018 September | 13 | 15 | 28 |
| 2018 August | 28 | 14 | 42 |
| 2018 July | 104 | 29 | 133 |
| 2018 June | 103 | 28 | 131 |
| 2018 May | 19 | 18 | 37 |
| 2018 April | 17 | 5 | 22 |
| 2018 March | 9 | 4 | 13 |
| 2018 February | 17 | 3 | 20 |
| 2018 January | 19 | 4 | 23 |
| 2017 December | 27 | 9 | 36 |
| 2017 November | 20 | 5 | 25 |
| 2017 October | 11 | 5 | 16 |
| 2017 September | 29 | 11 | 40 |
| 2017 August | 43 | 21 | 64 |
| 2017 July | 22 | 22 | 44 |
| 2017 June | 35 | 13 | 48 |
| 2017 May | 57 | 18 | 75 |
| 2017 April | 44 | 14 | 58 |
| 2017 March | 35 | 15 | 50 |
| 2017 February | 51 | 25 | 76 |
| 2017 January | 26 | 14 | 40 |
| 2016 December | 28 | 17 | 45 |
| 2016 November | 60 | 28 | 88 |
| 2016 October | 55 | 36 | 91 |
| 2016 September | 32 | 25 | 57 |
Show all
