was read the article
array:20 [ "pii" => "XX886658117608558" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2017-01-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2017;52:23-8" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 2973 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 167 "HTML" => 2204 "PDF" => 602 ] ] "Traduccion" => array:2 [ "es" => array:17 [ "pii" => "X0213371717607221" "issn" => "02133717" "doi" => "10.1016/j.apunts.2016.07.003" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2017-01-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2017;52:23-8" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 3000 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 144 "HTML" => 1822 "PDF" => 1034 ] ] "es" => array:11 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Influencia de la intensidad de la carga en la presión arterial tras una sesión de entrenamiento de fuerza" "tienePdf" => "es" "tieneTextoCompleto" => "es" "tieneResumen" => array:2 [ 0 => "es" 1 => "en" ] "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "23" "paginaFinal" => "28" ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "en" => array:1 [ "titulo" => "Influence of load intensity on blood pressure after a resistance training session" ] ] "contieneResumen" => array:2 [ "es" => true "en" => true ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "es" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "es" => true ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Victor Gonçalves Correa Neto, Tiago Figueiredo, Alexandre Damasceno Simões, Michel Gonçalves Bezerra, Samuel Thul Pereira Barguti, Claudio Melibeu Bentes, Luiz Gustavo Dias dos Santos, Roberto Simão, Humberto Miranda" "autores" => array:9 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Victor" "apellidos" => "Gonçalves Correa Neto" ] 1 => array:2 [ "nombre" => "Tiago" "apellidos" => "Figueiredo" ] 2 => array:2 [ "nombre" => "Alexandre" "apellidos" => "Damasceno Simões" ] 3 => array:2 [ "nombre" => "Michel" "apellidos" => "Gonçalves Bezerra" ] 4 => array:2 [ "nombre" => "Samuel" "apellidos" => "Thul Pereira Barguti" ] 5 => array:2 [ "nombre" => "Claudio" "apellidos" => "Melibeu Bentes" ] 6 => array:2 [ "nombre" => "Luiz" "apellidos" => "Gustavo Dias dos Santos" ] 7 => array:2 [ "nombre" => "Roberto" "apellidos" => "Simão" ] 8 => array:2 [ "nombre" => "Humberto" "apellidos" => "Miranda" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "es" "Traduccion" => array:2 [ "en" => array:8 [ "pii" => "X1886658117608480" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "en" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X1886658117608480?idApp=UINPBA00004N" ] "ct" => array:8 [ "pii" => "XX886658117608558" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "ct" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658117608558?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371717607221?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/02133717/0000005200000193/v0_201801081355/X0213371717607221/v0_201801081355/es/main.assets" ] "en" => array:16 [ "pii" => "X1886658117608480" "issn" => "18866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2017-01-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2017;52:23-8" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 2085 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 123 "HTML" => 1328 "PDF" => 634 ] ] "en" => array:11 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Influence of load intensity on blood pressure after a resistance training session" "tienePdf" => "en" "tieneTextoCompleto" => "en" "tieneResumen" => array:2 [ 0 => "es" 1 => "en" ] "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "23" "paginaFinal" => "28" ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "es" => array:1 [ "titulo" => "La influencia de la intensidad de la carga sobre la presión arterial después de una sesión de entrenamiento de fuerza" ] ] "contieneResumen" => array:2 [ "es" => true "en" => true ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "en" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "en" => true ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Victor Gonçalves Correa Neto, Tiago Figueiredo, Alexandre Damasceno Simões, Michel Gonçalves Bezerra, Samuel Thul Pereira Barguti, Claudio Melibeu Bentes, Luiz Gustavo Dias dos Santos, Roberto Simão, Humberto Miranda" "autores" => array:9 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Victor" "apellidos" => "Gonçalves Correa Neto" ] 1 => array:2 [ "nombre" => "Tiago" "apellidos" => "Figueiredo" ] 2 => array:2 [ "nombre" => "Alexandre" "apellidos" => "Damasceno Simões" ] 3 => array:2 [ "nombre" => "Michel" "apellidos" => "Gonçalves Bezerra" ] 4 => array:2 [ "nombre" => "Samuel" "apellidos" => "Thul Pereira Barguti" ] 5 => array:2 [ "nombre" => "Claudio" "apellidos" => "Melibeu Bentes" ] 6 => array:2 [ "nombre" => "Luiz" "apellidos" => "Gustavo Dias dos Santos" ] 7 => array:2 [ "nombre" => "Roberto" "apellidos" => "Simão" ] 8 => array:2 [ "nombre" => "Humberto" "apellidos" => "Miranda" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "en" "Traduccion" => array:2 [ "es" => array:9 [ "pii" => "X0213371717607221" "doi" => "10.1016/j.apunts.2016.07.003" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "es" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371717607221?idApp=UINPBA00004N" ] "ct" => array:8 [ "pii" => "XX886658117608558" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "ct" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658117608558?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X1886658117608480?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/18866581/0000005200000193/v0_201801081328/X1886658117608480/v0_201801081328/en/main.assets" ] ] "itemSiguiente" => array:16 [ "pii" => "XX886658117608566" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2017-01-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2017;52:29-36" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 2639 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 163 "HTML" => 1718 "PDF" => 758 ] ] "ct" => array:12 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Esportistes d’alta competició amb índex de massa corporal igual o major de 30 kg/m <span class="elsevierStyleSup">2</span>. Obesitat o gran desenvolupament muscular?" "tienePdf" => "ct" "tieneTextoCompleto" => "ct" "tieneResumen" => array:2 [ 0 => "es" 1 => "en" ] "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "29" "paginaFinal" => "36" ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "es" => array:1 [ "titulo" => "Top level athletes with a body mass index of 30 or higher. Obesity or good muscle development?" ] ] "contieneResumen" => array:2 [ "es" => true "en" => true ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "ct" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "ct" => true ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:7 [ "identificador" => "fig1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v52n193-90460856fig1.jpg" "Alto" => 394 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 56031 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 1. Variables antropomètriques directes" ] ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Alicia Canda" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Alicia" "apellidos" => "Canda" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "Traduccion" => array:2 [ "es" => array:8 [ "pii" => "X0213371717608614" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "es" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371717608614?idApp=UINPBA00004N" ] "en" => array:8 [ "pii" => "X1886658117608499" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "en" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X1886658117608499?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658117608566?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/X8866581/0000005200000193/v0_201801081356/XX886658117608566/v0_201801081356/ct/main.assets" ] "itemAnterior" => array:16 [ "pii" => "XX88665811760854X" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2017-01-01" "documento" => "article" "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2017;52:17-22" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 2334 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 145 "HTML" => 1528 "PDF" => 661 ] ] "ct" => array:12 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Valoració del VO <span class="elsevierStyleInf">2max</span> en esportistes: un rigorós estudi comparatiu entre el test Yo-Yo i el mesurament directe <span class="elsevierStyleSup">☆</span>" "tienePdf" => "ct" "tieneTextoCompleto" => "ct" "tieneResumen" => array:2 [ 0 => "es" 1 => "en" ] "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "17" "paginaFinal" => "22" ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "es" => array:1 [ "titulo" => "VO <span class="elsevierStyleInf">2max</span> assessment in athletes: A thorough method comparison study between Yo-Yo test and direct measurement" ] ] "contieneResumen" => array:2 [ "es" => true "en" => true ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "ct" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "ct" => true ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:7 [ "identificador" => "fig1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v52n193-90460854fig1.jpg" "Alto" => 386 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 41582 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 1. Característiques cineantropomètriques dels esportistes" ] ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Aldo F. Longo, Gustavo D. Aquilino, Marcelo L. Cardey, Néstor A. Lentini" "autores" => array:4 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Aldo F." "apellidos" => "Longo" ] 1 => array:2 [ "nombre" => "Gustavo D." "apellidos" => "Aquilino" ] 2 => array:2 [ "nombre" => "Marcelo L." "apellidos" => "Cardey" ] 3 => array:2 [ "nombre" => "Néstor A." "apellidos" => "Lentini" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "Traduccion" => array:2 [ "es" => array:8 [ "pii" => "X0213371717608606" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "es" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371717608606?idApp=UINPBA00004N" ] "en" => array:8 [ "pii" => "X1886658117608472" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "en" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X1886658117608472?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX88665811760854X?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/X8866581/0000005200000193/v0_201801081356/XX88665811760854X/v0_201801081356/ct/main.assets" ] "ct" => array:15 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Influència de la intensitat de la càrrega en la pressió arterial després d’una sessió d’entrenament de força" "tieneTextoCompleto" => true "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "23" "paginaFinal" => "28" ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:3 [ "autoresLista" => "Victor Gonçalves Correa Neto, Tiago Figueiredo, Alexandre Damasceno Simões, Michel Gonçalves Bezerra, Samuel Thul Pereira Barguti, Claudio Melibeu Bentes, Luiz Gustavo Dias dos Santos, Roberto Simão, Humberto Miranda" "autores" => array:9 [ 0 => array:3 [ "nombre" => "Victor" "apellidos" => "Gonçalves Correa Neto" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] 1 => array:3 [ "nombre" => "Tiago" "apellidos" => "Figueiredo" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">b</span>" "identificador" => "affb" ] ] ] 2 => array:3 [ "nombre" => "Alexandre" "apellidos" => "Damasceno Simões" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">c</span>" "identificador" => "affc" ] ] ] 3 => array:3 [ "nombre" => "Michel" "apellidos" => "Gonçalves Bezerra" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">c</span>" "identificador" => "affc" ] ] ] 4 => array:3 [ "nombre" => "Samuel" "apellidos" => "Thul Pereira Barguti" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">c</span>" "identificador" => "affc" ] ] ] 5 => array:3 [ "nombre" => "Claudio" "apellidos" => "Melibeu Bentes" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">d</span>" "identificador" => "affd" ] ] ] 6 => array:3 [ "nombre" => "Luiz" "apellidos" => "Gustavo Dias dos Santos" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">b</span>" "identificador" => "affb" ] ] ] 7 => array:3 [ "nombre" => "Roberto" "apellidos" => "Simão" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">e</span>" "identificador" => "affe" ] ] ] 8 => array:3 [ "nombre" => "Humberto" "apellidos" => "Miranda" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">f</span>" "identificador" => "afff" ] ] ] ] "afiliaciones" => array:6 [ 0 => array:3 [ "entidad" => "Escola de Educação Física e Desportos, Universidade Federal do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro, Brasil.Lato Sensu Post Graduation Laboratório de Treinamento de Força, Universidade Federal do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro, Brasil.Stricto Sensu Post Graduation in Educação Física, Universidade Federal do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro, Brasil.Physical Education Graduation Program, Faculdade Gama e Souza, Rio de Janeiro, Brasil." "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] 1 => array:3 [ "entidad" => "Escola de Educação Física e Desportos, Universidade Federal do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro, Brasil.Stricto Sensu Post Graduation in Educação Física, Universidade Federal do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro, Brasil.Physical Education Graduation Program, Universidade Estácio de Sá, Macaé, RJ, Brasil." "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">b</span>" "identificador" => "affb" ] 2 => array:3 [ "entidad" => "Escola de Educação Física e Desportos, Universidade Federal do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro, Brasil.Lato Sensu Post Graduation Laboratório de Treinamento de Força, Universidade Federal do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro, Brasil." "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">c</span>" "identificador" => "affc" ] 3 => array:3 [ "entidad" => "Escola de Educação Física e Desportos, Universidade Federal do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro, Brasil.Graduate Program in Applied Clinical Research on Women’s Health, Instituto Fernandes Figueira, Fundação Oswaldo Cruz, Rio de Janeiro, Brasil." "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">d</span>" "identificador" => "affd" ] 4 => array:3 [ "entidad" => "Escola de Educação Física e Desportos, Universidade Federal do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro, Brasil.Stricto Sensu Post Graduation in Educação Física, Universidade Federal do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro, Brasil." "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">e</span>" "identificador" => "affe" ] 5 => array:3 [ "entidad" => "Escola de Educação Física e Desportos, Universidade Federal do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro, Brasil.Lato Sensu Post Graduation Laboratório de Treinamento de Força, Universidade Federal do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro, Brasil.Stricto Sensu Post Graduation in Educação Física, Universidade Federal do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro, Brasil." "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">f</span>" "identificador" => "afff" ] ] ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "es" => array:1 [ "titulo" => "Influence of load intensity on blood pressure after a resistance training session" ] ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:7 [ "identificador" => "fig1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v52n193-90460855fig1.jpg" "Alto" => 373 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 42499 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 1. Característiques descriptives del grup de mostra" ] ] ] "textoCompleto" => "<p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Introducció</span></p><p class="elsevierStylePara"> La pressió arterial (PA) alta està considerada un problema de salut pública important i és dramàtica la prevalença a tot el món<span class="elsevierStyleSup">1</span>. Per prevenir la PA alta s’han suggerit canvis d’estil de vida i control dels factors de risc<span class="elsevierStyleSup">2</span>. A més, cal incloure l’activitat física com a estratègia no farmacològica per prevenir i controlar aquesta malaltia crònica<span class="elsevierStyleSup">3,4</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Diverses evidències han mostrat associacions positives entre exercici físic (aeròbic, neuromuscular i activitat física neuromotora) i resposta postexercici a la hipotensió (RPH)<span class="elsevierStyleSup">5-7</span>. L’RPH és una resposta fisiològica important i existeix una relació significativa amb una prevenció d’episodis cardiovasculars com l’accident vascular cerebral i les malalties arterials coronàries. Per tant, l’entrenament de força (EF) pot resultar una estratègia important per a la salut pública i la qualitat de vida de tothom<span class="elsevierStyleSup">8-10</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Estudis previs han analitzat l’RPH després de sessions d’EF realitzades amb diferents formats, com un circuit d’entrenament<span class="elsevierStyleSup">11</span>, amb diferent nombre de sèries<span class="elsevierStyleSup">12</span>, durada de l’interval de descans<span class="elsevierStyleSup">13,14</span>, ordre diferent dels exercicis<span class="elsevierStyleSup">15,16</span> i intensitat de la càrrega<span class="elsevierStyleSup">6,7,17</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Tanmateix, pocs estudis han comparat l’efecte de diferents intensitats de càrrega sobre la resposta de la PA, i hi ha controvèrsia a la literatura sobre aquesta variable<span class="elsevierStyleSup">18</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Figueiredo et al.<span class="elsevierStyleSup">17</span> analitzaren l’efecte de 3 càrregues de diferent intensitat (60, 70 i 80% d’una repetició màxima [1RM] amb 8-10 repeticions per sèrie) sobre l’RPH en homes prehipertensos entrenats, i mostraren diferències significatives en la durada d’RPH quan el 70% d’una càrrega d’1RM s’aplicava en una sessió d’EF, independentment del volum total.</p><p class="elsevierStylePara"> Aquests resultats suggereixen que amb intensitats de moderades a altes podrien induir una RPH millor en homes entrenats. A més, Simão et al.<span class="elsevierStyleSup">11</span> analitzaren l’efecte de 2 intensitats de càrrega diferents (6RM <span class="elsevierStyleItalic">vs</span>. 12RM amb un 50% de 6RM) en homes normotensos entrenats, i no revelaren diferències significatives en la durada de l’RPH entre sessions experimentals, independentment del volum total.</p><p class="elsevierStylePara"> Aquests resultats han mostrat que les intensitats baixes o altes podrien induir RPH. D’altra banda, Duncan et al.<span class="elsevierStyleSup">7</span> compararen diferents intensitats d’EF sobre RPH i mostraren resultats significatius només en el grup d’alta intensitat (80% d’1RM). A més, Bentes et al.<span class="elsevierStyleSup">16</span> no mostraren diferències entre intensitats (60 i 80% d’1RM) en l’RPH. Encara no hi ha consens en la literatura sobre els efectes de la intensitat de càrrega de l’EF sobre l’RPH<span class="elsevierStyleSup">12,18</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Encara s’han de desenvolupar estudis amb l’objectiu d’analitzar l’RPH, i això té una gran importància per a l’entrenament i recerca de l’EF i per ajudar els entrenadors i altres professionals a prescriure amb fiabilitat programes d’EF per a tothom. Per tant, el propòsit d’aquest estudi fou comparar la resposta de la PA en homes normotensos en les sessions experimentals següents: EF amb càrregues de 60 i 80% d’1RM. Es plantejà la hipòtesi que l’alta intensitat pot promoure una RPH de més durada que la baixa.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Mètodes</span></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Participants</span></p><p class="elsevierStylePara"> Deu homes entrenats amb almenys 5 anys d’experiència en EF d’activitats recreatives s’oferiren voluntàriament per participar a l’estudi. Foren reclutats d’acord amb els criteris establerts pel <span class="elsevierStyleItalic">Seventh Report of the Joint National Committee on Prevention, Detection, Evaluation, and Treatment of High Blood Pressure</span><span class="elsevierStyleSup">19</span>. Abans de ser sotmesos a la participació i recol·lecció de dades, tots els participants respongueren el <span class="elsevierStyleItalic">Physical Activity Readiness Questionnaire</span> (PAR-Q) i signaren el consentiment informat d’acord amb la Declaració d’Hèlsinki. Els criteris d’exclusió foren: a) ús de medicació que afectés la resposta cardiovascular, i b) existència de problemes musculoesquelètics i cardiovasculars que pogueren influir en la realització dels exercicis proposats. Els participants van ser informats dels procediments de l’estudi, els possibles riscos i beneficis i signaren el consentiment informat. Es demanà als participants que no ingerissin cafeïna o alcohol durant un període de 24 h i que no fessin cap activitat física vigorosa durant les 48 h anteriors al protocol de les proves. Els participants no havien tingut cap episodi recent de lesió de les extremitats superiors o inferiors. Durant l’experiment, els participants reberen instruccions de seguir amb la seva dieta habitual per mantenir la rutina individual i no causar canvis abruptes del metabolisme en repòs. El projecte de recerca fou aprovat pel Comitè d’ètica de la universitat amb el protocol número 11176113.0.0000.5257.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Disseny experimental</span></p><p class="elsevierStylePara"> S’emprà un assaig de mesures repetides per investigar els efectes hipotensors de 2 intensitats (60 i 80% d’1RM). Els participants visitaren el Laboratori d’Entrenament de Força 5 vegades. En la primera visita es realitzaren els mesuraments antropomètrics i el test de força d’una repetició màxima (1RM). A la segona visita es realitzà el retest d’1RM en cada exercici per analitzar-ne la fiabilitat.</p><p class="elsevierStylePara"> A tots els participants s’assignà aleatòriament els 3 dies d’experimentació: P60, tots els exercicis s’ajustaren al 60% d’1RM; P80, tots els exercicis s’ajustaren al 80% d’1RM, i CONT, només es valorà la PA als 10, 20, 30, 40, 50 i 60 min en estat de repòs.</p><p class="elsevierStylePara"> El disseny d’EF d’ambdós protocols experimentals progressà en cada exercici realitzat per separat segons la seqüència següent: extensió de genolls (EG), flexió de genolls (FG), tracció a la politja alta (TPA)<span class="elsevierStyleItalic">,</span> pressió sobre banc (PB), flexió de colzes (FC), extensió de colzes (EC).</p><p class="elsevierStylePara"> Del tercer al cinquè dia els participants realitzaren un dels protocols experimentals (P60, P80 i CONT). La planificació de l’EF s’ajustà a 3 sèries amb un interval d’una durada de 3 min de descans entre sèries i exercicis. Es mesurà la PA en repòs i després de finalitzar la sessió d’entrenament. Tots els exercicis es realitzaren bilateralment. S’establiren 72 h entre visites i sessions d’entrenament, i els subjectes van ser estimulats verbalment per realitzar el màxim de repeticions en totes les sèries. No es permeté cap pausa entre la fase excèntrica i la concèntrica de cada repetició. Durant totes les sessions d’EF es demanà als participants que evitessin la maniobra de Valsalva.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Test d’una repetició màxima</span></p><p class="elsevierStylePara"> Per aconseguir càrregues d’1RM fiables s’avaluaren les dades durant 2 dies no consecutius amb la seqüència d’exercicis següent: EG, FG, TPA, PB, FC i EC. Per tal de minimitzar l’error durant els tests 1RM, s’adoptaren les estratègies següents: a) abans dels tests els participants reberen instruccions normalitzades referents al procediment de les proves; b) els participants reberen instruccions normalitzades sobre la tècnica dels exercicis; c) durant el procediment es prestà estímul verbal, i d) la massa de tots els pesos i les barres utilitzades fou determinada amb una balança de precisió. 1RM es determinà en menys de 5 intents amb un interval de descans de 5 min entre intents d’1RM i es permeteren 10 min (de descans) abans d’iniciar la valoració de l’1RM del següent exercici. Les dades del test 1RM s’analitzaren amb els coeficients de correlació intraclasse (EG r = 0,982, FG r = 0,99, TPA r = 0,992, PB r = 0,997, FC r = 0,994, EC r = 0,981) i mostraren una fiabilitat alta. Després es determinà la càrrega d’1RM en un exercici específic i es permeté un interval d’almenys 10 min abans de començar la prova de l’exercici següent. S‘informà els individus que efectuaven el test sobre la tècnica adequada d’execució de l’exercici, i la càrrega més alta aconseguida durant els 2 dies es considerà 1RM<span class="elsevierStyleSup">20</span>.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Valoració de la pressió arterial</span></p><p class="elsevierStylePara"> Els mesuraments de la PA sistòlica (PAS) i diastòlica (PAD) es realitzaren amb un oscil·lòmetre automàtic (Omron Brand, BP785-10, EUA). L’equip fou autocalibrat abans de cada ús. Abans d’iniciar cada sessió experimental els participants descansaven tranquil·lament en posició d’asseguts durant 15 min, i després d’això se’ls prenia la PA basal. Després de cada sessió experimental es valorà la PA en repòs i als 10, 20, 30, 40, 50 i 60 min després de la sessió d’entrenament, del que se’n deriva que es prengueren 7 mesuraments. Tots els participants romangueren asseguts durant la valoració de PA. Cada subjecte fou valorat en condicions de repòs a l’inici del període de control; aquest equipament s’utilitzà en els mesuraments de totes les sessions pre i post de la PA i es comparà amb un esfigmomanòmetre i mètodes d’auscultació. En totes les valoracions el braçal i tots els mesuraments es prengueren al braç esquerre, d’acord amb les recomanacions de l’<span class="elsevierStyleItalic">American Heart Association</span><span class="elsevierStyleSup">21</span>.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Anàlisi estadística</span></p><p class="elsevierStylePara"> L’anàlisi estadística es dugué a terme utilitzant en primer lloc el test de normalitat de Shapiro-Wilk i el test d’homocedasticitat (criteri de Bartlett). La PA mostrà distribució normal i homocedasticitat (p > 0,05). S’utilitzà un ANOVA de 3 vies de mesures repetides (grup [P60 <span class="elsevierStyleItalic">vs</span>. P80 <span class="elsevierStyleItalic">vs</span>. CONT] × temps [repòs <span class="elsevierStyleItalic">vs</span>. immediatament després <span class="elsevierStyleItalic">vs</span>. 10 min <span class="elsevierStyleItalic">vs</span>. 20 min <span class="elsevierStyleItalic">vs</span>. 30 min <span class="elsevierStyleItalic">vs</span>. 40 min <span class="elsevierStyleItalic">vs</span>. 50 min <span class="elsevierStyleItalic">vs.</span> 60 min]) seguit del test de Tukey <span class="elsevierStyleItalic">post hoc</span> per analitzar les possibles diferències de PAS, PAD i PA mitjana. El nivell de significació s’establí en p < 0,05. Totes les anàlisis estadístiques es dugueren a terme amb el programari estadístic SPSS, versió 20.0 (SPSS Inc., Chicago, IL, EUA).</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Resultats</span></p><p class="elsevierStylePara"> Les característiques dels subjectes es mostren a la taula 1.</p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Taula 1. Característiques descriptives del grup de mostra" src="278v52n193-90460855fig1.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"> Les taules 2 i 3 mostren els valors de la mediana i desviació estàndard, així com els canvis principals entre cada valor postexercici <span class="elsevierStyleItalic">vs</span>. basal.</p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Taula 2. Valors de la pressió arterial sistòlica segons els protocols de la pressió arterial sistòlica, en mmHg (mediana ± DE)" src="278v52n193-90460855fig2.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Taula 3. Valors de la pressió arterial diastòlica segons els protocols de la pressió arterial diastòlica, en mmHg (mediana ± DE)" src="278v52n193-90460855fig3.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"> En CONT no s’observaren canvis significatius de PA en la valoració del cronograma (p > 0,05).</p><p class="elsevierStylePara"> Hi hagué una interacció significativa de 2 vies en grups × temps (p < 0,05) en PAS i PAD. P60 mostrà resultats hipotensors en PAS i PAD després dels 20 min en comparació amb els valors basals (p < 0,05, taules 2 i 3). P80 mostrà resultats hipotensors en PAS i PAD després dels 10, 20, 30, 40, 50 i 60 min en comparació amb els valors basals (p < 0,05, taules 2 i 3).</p><p class="elsevierStylePara"> P80 mostrà diferències significatives en PAS als 10, 20, 40, 50 i 60 min entre P60 (p < 0,05) (taula 2), i en PAD el grup P80 mostrà una diferència significativa als 30, 50 i 60 min entre P60 (p < 0,05) (taula 3).</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Discussió</span></p><p class="elsevierStylePara"> El propòsit d’aquest estudi fou comparar la resposta PA en homes normotensos entrenats que seguien sessions experimentals d’EF amb càrregues del 60 i del 80% d’una repetició màxima. Es plantejà la hipòtesi que la intensitat alta pot estimular una RPH de més durada que les intensitats baixes. La troballa principal d’aquest estudi fou que ambdues sessions podien induir una RPH en homes entrenats. Ambdós protocols EF mostraren RPH, tanmateix P80 mostrà una reducció significativa en comparació amb P60. A més, P80 mantingué una reducció significativa en PA en comparar-la amb la resta de valors fins els 60 min. Per tant, la nostra hipòtesi es confirmà amb P80, que mostrà una RPH més perllongada.</p><p class="elsevierStylePara"> Tot i que P60 suggerí una RPH significativa en comparació amb els valors basals, P80 tingué una reducció significativa de major magnitud que P60. Aquests resultats corroboren els de la bibliografia i mostren que durant les sèries EF, que milloren fins a la fallada muscular momentània, podrien augmentar la resposta cardiovascular interactuant amb un augment de la PA<span class="elsevierStyleSup">22,23</span>. Conseqüentment, aquest estudi pogué identificar RPH significativa en P60, assolida amb un estrès cardiovascular baix durant la sessió, i amb reduccions significatives del valors de PA. D’altra banda, P60 pogué haver produït un volum d’entrenament més baix per estimular una magnitud RPH com P80. Per tant, hi ha una associació significativa entre el volum d’entrenament d’EF, i una RPH és una variable metodològica important de l’entrenament que cal controlar, tal com indicaren Figueiredo et al.<span class="elsevierStyleSup">12</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Duncan et al.<span class="elsevierStyleSup">7</span> compararen l’RPH en diferents intensitats d’EF, i els resultats mostraren una RPH significativa després de cada sessió, amb una sessió d’alta intensitat. Tanmateix, Cavalcante et al.<span class="elsevierStyleSup">6</span> compararen els resultats de diferents intensitats d’EF (40 i 80% d’1RM) de 20 dones grans hipertenses, i els resultats mostraren que les dones grans hipertenses presentaven RPH independentment de la intensitat de l’exercici. Per això, la intensitat de la càrrega d’EF és una de las variables metodològiques en la prescripció de l’entrenament que pot influir en RPH. Tanmateix, existeixen evidències que mostren que hi ha altres factors com el grup de la mostra o el volum d’entrenament, edat i nivell d’entrenament que poden afectar els resultats principals<span class="elsevierStyleSup">18</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Al nostre estudi, les característiques de la mostra foren similars a les de Duncan et al.<span class="elsevierStyleSup">7</span>. Participaren en ambdós estudis homes joves amb experiència prèvia en EF, i tal vegada la baixa intensitat (40% d’1RM) aplicada per Duncan et al.<span class="elsevierStyleSup">7</span> no fou suficient per causar una RPH significativa<span class="elsevierStyleSup">17</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Aquests resultats mostraren diverses divergències en la bibliografia científica sobre la intensitat de la càrrega. Existeix RPH significativa en baixes intensitats (40-60% d’1RM) en mostres de dones grans desentrenades amb càrrega reduïda; tanmateix, en homes entrenats amb càrregues baixes provocà RPH. Conseqüentment, d’acord amb resultats previs, hi ha un llindar d’intensitat de la càrrega per a cada nivell d’entrenament. Duncan et al.<span class="elsevierStyleSup">7</span> verificaren el nombre de repeticions per evitar discrepàncies en la càrrega total entre intensitats. Això no obstant, en el present estudi tots els participants dugueren a terme l’exercici fins a la fallada muscular momentània, la qual cosa suggereix que la intensitat de la sessió pot tenir un impacte major en RPH que la igualtat del treball total.</p><p class="elsevierStylePara"> Simão et al.<span class="elsevierStyleSup">11</span> verificaren l’efecte agut de 2 intensitats diferents (6RM fins a la fallada <span class="elsevierStyleItalic">vs</span>. 12RM amb un 50% de càrrega 6RM) en homes normotensos entrenats en RPH. Els resultats no mostraren diferències significatives en la durada de la resposta de RPH entre sessions experimentals, independentment del volum total de la càrrega, la qual cosa suggereix que ambdues càrregues, de baixa o d’alta intensitat, poden induir l’RPH. Aquests resultats contrasten amb les nostres troballes; en ambdós estudis els participants estaven entrenats, però el nostre protocol s’adaptà amb un llarg interval de descans (3 min entre sèries i exercicis) per evitar tota mena de confusió i per garantir una recuperació total; el període de recuperació podria influir molt en la intensitat de la sessió.</p><p class="elsevierStylePara"> Tot i que la durada de l’interval de descans no fou una variable principal que influenciés en l’RPH després d’una sessió d’EF<span class="elsevierStyleSup">13,14</span>, pot esdevenir que un interval de descans llarg redueixi la influència de la intensitat de la càrrega i augmenti el rendiment entre sèries i exercicis durant la sessió EF; per tant, s’iguala l’esforç percebut, malgrat les 2 intensitats diferents<span class="elsevierStyleSup">24-26</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Bentes et al.<span class="elsevierStyleSup">16</span> compararen diverses intensitats d’EF i l’ordre dels exercicis en dones entrenades amb RPH, i els resultats suggeriren que en ambdues intensitats es donava RPH. Aquests resultats confirmen els nostres, perquè una càrrega elevada (80% d’1RM) mostrà una dimensió més perllongada d’RPH que una càrrega menor (60% d’1RM). No hi hagué diferències significatives entre l’ordre dels exercicis. En conseqüència, el protocol d’un 60% d’1RM podria estar associat a RPH. A més, els presents resultats corroboren els d’altres estudis i suggereixen que en enfocaments extraordinàriament aguts, independentment del gènere, l’RPH no està associada a una intensitat de la càrrega; en altres paraules, ambdues intensitats influeixen en l’RPH<span class="elsevierStyleSup">16-18</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Els nostres resultats mostraren que P80 produïa una extensió més perllongada d’RPH que P60, malgrat que té una representació significativa en la protecció cardiovascular, tal com suggeriren l’<span class="elsevierStyleItalic">American College of Sports and Medicine</span> i l’<span class="elsevierStyleItalic">American Heart Association</span><span class="elsevierStyleSup">3</span>.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Conclusió</span></p><p class="elsevierStylePara"> Per tant, d’acord amb els nostres resultats, EF és efectiu per proporcionar RPH independentment de la intensitat de la càrrega. Així, aquesta recerca és bàsica per mostrar la importància del control de la intensitat de la càrrega durant el desenvolupament dels programes d’EF, i EF amb un 60% d’1RM pot ser efectiu com a protocol d’un 80% d’1RM per prevenir la PA alta.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Finançament</span></p><p class="elsevierStylePara"> No s’ha rebut cap tipus d’ajut per realitzar aquesta recerca.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Conflicte d’interessos</span></p><p class="elsevierStylePara"> Els autors declaren que no tenen cap conflicte d’interessos.</p><hr></hr><p class="elsevierStylePara"> Rebut el 28 d'abril de 2016;<br></br> acceptat l’11 de juliol de 2016</p><p class="elsevierStylePara"> * Autor per a correspondència.<br></br><span class="elsevierStyleItalic">Correus electrònics: </span><a href="mailto:claudiomelibeu@gmail.com" class="elsevierStyleCrossRefs">claudiomelibeu@gmail.com</a>, <a href="mailto:claudio.bentes@iff.fiocruz.br" class="elsevierStyleCrossRefs">claudio.bentes@iff.fiocruz.br</a> (C.M. Bentes).</p>" "pdfFichero" => "278v52n193a90460855pdf001.pdf" "tienePdf" => true "PalabrasClave" => array:2 [ "es" => array:1 [ 0 => array:4 [ "clase" => "keyword" "titulo" => "Palabras clave" "identificador" => "xpalclavsec937387" "palabras" => array:1 [ 0 => "Entrenament de força; Resposta cardiovascular; Hipertensió; Estrès cardiovascular; Exercici de resistència" ] ] ] "en" => array:1 [ 0 => array:4 [ "clase" => "keyword" "titulo" => "Keywords" "identificador" => "xpalclavsec937388" "palabras" => array:1 [ 0 => "Strength training; Cardiovascular response; Hypertension; Cardiovascular stress; Resistance exercise" ] ] ] ] "tieneResumen" => true "resumen" => array:2 [ "es" => array:1 [ "resumen" => "<p class="elsevierStylePara"> Aquest estudi tingué com a objectiu comparar la resposta de la pressió arterial en homes normotensos entrenats després de l’entrenament de força (EF) amb sessions de càrregues experimentals del 60 i del 80% d’una repetició màxima. Deu participants foren sotmesos a 3 condicions experimentals: P60 (sessió calibrada al 60%); P80 (sessió calibrada al 80% d’una repetició màxima [1RM]), i CONT (només valoracions de la pressió arterial en estat de repòs durant 60 min [intervals de 10 min]). El protocol experimental es realitzà en 3 sèries, amb intervals de 3 min entre sèries i exercicis. La pressió arterial es mesurà abans i als 10, 20, 30, 40, 50 i 60 min després de la sessió d’entrenament. Els resultats mostraren que ambdós protocols indueixen hipotensió postexercici (p < 0,05) en comparació amb els valors en repòs. El P80 mostrà una grandària i durada majors de la hipotensió postexercici en comparació amb el protocol P60 (p < 0,05). En conclusió, l’EF és eficaç per proporcionar una hipotensió postexercici independentment de la intensitat de la càrrega. Aquesta recerca és important per mostrar la rellevància del control de la intensitat de la càrrega durant el desenvolupament de programes d’entrenament de força, i l’EF al 60% d’1RM pot ser tan efectiu com els protocols al 80% d’1RM per prevenir la pressió arterial alta.</p>" ] "en" => array:1 [ "resumen" => "<p class="elsevierStylePara"> This study aimed to compare the blood pressure responses in normotensive-trained men following resistance training (RT) experimental sessions with loads of 60% and 80% of a one-repetition maximum. Ten participants underwent three experimental condition: (P60) —session adjusted with 60%, (P80) — session adjusted with 80% of 1 repetition maximum (1RM), and (CONT) —only blood pressure assessments in rest condition for 60 min (intervals of 10 min). The resistance training design was adjusted with 3-sets, 3-min rest interval length between sets and exercises. Blood pressure was measured before, and at 10, 20, 30, 40, 50, and 60 min after the training session. The results showed that both protocols induce post-exercise hypotension (P < .05) compared to the rest values. The P80 showed greater magnitude and duration of post exercise hypotension when compared with P60 protocol (<span class="elsevierStyleItalic">P</span> < .05). In conclusion, resistance training is effective to provide a post exercise hypotension independent of the load intensities. This study is important to show the importance of control of the load intensity during development of resistance training programs, and the RT with 60% of 1RM can be as effective as protocols with 80% of 1RM to prevent the high blood pressure.</p>" ] ] "multimedia" => array:6 [ 0 => array:7 [ "identificador" => "fig1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v52n193-90460855fig1.jpg" "Alto" => 373 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 42499 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 1. Característiques descriptives del grup de mostra" ] ] 1 => array:7 [ "identificador" => "fig2" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v52n193-90460855fig2.jpg" "Alto" => 615 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 93166 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 2. Valors de la pressió arterial sistòlica segons els protocols de la pressió arterial sistòlica, en mmHg (mediana ± DE)" ] ] 2 => array:7 [ "identificador" => "fig3" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v52n193-90460855fig3.jpg" "Alto" => 612 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 88171 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 3. Valors de la pressió arterial diastòlica segons els protocols de la pressió arterial diastòlica, en mmHg (mediana ± DE)" ] ] 3 => array:6 [ "identificador" => "fig4" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 1. Característiques descriptives del grup de mostra" ] ] 4 => array:6 [ "identificador" => "fig5" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 2. Valors de la pressió arterial sistòlica segons els protocols de la pressió arterial sistòlica, en mmHg (mediana ± DE)" ] ] 5 => array:6 [ "identificador" => "fig6" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier España" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 3. Valors de la pressió arterial diastòlica segons els protocols de la pressió arterial diastòlica, en mmHg (mediana ± DE)" ] ] ] "bibliografia" => array:2 [ "titulo" => "Bibliograf¿a" "seccion" => array:1 [ 0 => array:1 [ "bibliografiaReferencia" => array:26 [ 0 => array:3 [ "identificador" => "bib1" "etiqueta" => "1" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Worldwide prevalence of hypertension: A systematic review. J Hypertens. 2004;22:11-9. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Worldwide prevalence of hypertension: A systematic review." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ 0 => "Kearney PM" 1 => "Whelton M" 2 => "Reynolds K" 3 => "Whelton PK" 4 => "He J." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Hypertens. " "fecha" => "2004" "volumen" => "22" "paginaInicial" => "11" "paginaFinal" => "9" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15106785" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 1 => array:3 [ "identificador" => "bib2" "etiqueta" => "2" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Lifestyle change important for patients with hypertension and cardiovascular diseases. J Clin Hypertens (Greenwich). 2013;15:858. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Lifestyle change important for patients with hypertension and cardiovascular diseases." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ 0 => "Karaman M" 1 => "Balta S" 2 => "Cakar M" 3 => "Ay SA" 4 => "Dinc M." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:4 [ "tituloSerie" => "J Clin Hypertens (Greenwich). " "fecha" => "2013" "volumen" => "15" "paginaInicial" => "858" ] ] ] ] ] ] 2 => array:3 [ "identificador" => "bib3" "etiqueta" => "3" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "American College of Sports Medicine position stand. Exercise and hypertension. Med Sci Sports Exerc. 2004;36:533-53. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "American College of Sports Medicine position stand. Exercise and hypertension." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:6 [ 0 => "Pescatello LS" 1 => "Franklin BA" 2 => "Fagard R" 3 => "Farquhar WB" 4 => "Kelley GA" 5 => "Ray CA." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc. " "fecha" => "2004" "volumen" => "36" "paginaInicial" => "533" "paginaFinal" => "53" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15076798" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 3 => array:3 [ "identificador" => "bib4" "etiqueta" => "4" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Heart disease and stroke statistics2013 update: A report from the American Heart Association. Circulation. 2013;127:e6-245. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Heart disease and stroke statistics2013 update: A report from the American Heart Association." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Go AS" 1 => "Mozaffarian D" 2 => "Roger VL" 3 => "Benjamin EJ" 4 => "Berry JD" 5 => "Borden WB" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1161/CIR.0b013e31828124ad" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Circulation. " "fecha" => "2013" "volumen" => "127" "paginaInicial" => "e6" "paginaFinal" => "245" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23239837" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 4 => array:3 [ "identificador" => "bib5" "etiqueta" => "5" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Postexercise hypotension after continuous, aerobic interval, and sprint interval exercise. J Strength Cond Res. 2015;29:2888-93. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Postexercise hypotension after continuous, aerobic interval, and sprint interval exercise." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Angadi SS" 1 => "Bhammar DM" 2 => "Gaesser GA." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1519/JSC.0000000000000939" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Strength Cond Res. " "fecha" => "2015" "volumen" => "29" "paginaInicial" => "2888" "paginaFinal" => "93" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25785706" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 5 => array:3 [ "identificador" => "bib6" "etiqueta" => "6" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Effects of exercise intensity on postexercise hypotension after resistance training session in overweight hypertensive patients. Clin Interv Aging. 2015;10:1487-95. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Effects of exercise intensity on postexercise hypotension after resistance training session in overweight hypertensive patients." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Cavalcante PA" 1 => "Rica RL" 2 => "Evangelista AL" 3 => "Serra AJ" 4 => "Figueira A Jr" 5 => "Pontes FL Jr" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.2147/CIA.S79625" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Clin Interv Aging. " "fecha" => "2015" "volumen" => "10" "paginaInicial" => "1487" "paginaFinal" => "95" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26425078" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 6 => array:3 [ "identificador" => "bib7" "etiqueta" => "7" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "The effect of exercise intensity on postresistance exercise hypotension in trained men. J Strength Cond Res. 2014;28:1706-13. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "The effect of exercise intensity on postresistance exercise hypotension in trained men." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Duncan MJ" 1 => "Birch SL" 2 => "Oxford SW." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1519/JSC.0000000000000322" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Strength Cond Res. " "fecha" => "2014" "volumen" => "28" "paginaInicial" => "1706" "paginaFinal" => "13" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24276299" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 7 => array:3 [ "identificador" => "bib8" "etiqueta" => "8" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Effect of resistance training on resting blood pressure: A meta-analysis of randomized controlled trials. J Hypertens. 2005;23:251-9. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Effect of resistance training on resting blood pressure: A meta-analysis of randomized controlled trials." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Cornelissen V" 1 => "Fagard R." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Hypertens. " "fecha" => "2005" "volumen" => "23" "paginaInicial" => "251" "paginaFinal" => "9" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15662209" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 8 => array:3 [ "identificador" => "bib9" "etiqueta" => "9" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Influence of exercise at lower and higher intensity on blood pressure and cardiovascular risk factors at older age. J Hypertens. 2009; 27:753-62. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Influence of exercise at lower and higher intensity on blood pressure and cardiovascular risk factors at older age." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Cornelissen VA" 1 => "Arnout J" 2 => "Holvoet P" 3 => "Fagard RH." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1097/HJH.0b013e328322cf60" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Hypertens. " "fecha" => "2009" "volumen" => "27" "paginaInicial" => "753" "paginaFinal" => "62" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19300110" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 9 => array:3 [ "identificador" => "bib10" "etiqueta" => "10" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Impact of resistance training on blood pressure and other cardiovascular risk factors: A meta-analysis of randomized, controlled trials. Hypertension. 2011;58:950-8. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Impact of resistance training on blood pressure and other cardiovascular risk factors: A meta-analysis of randomized, controlled trials." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Cornelissen VA" 1 => "Fagard RH" 2 => "Coeckelberghs E" 3 => "Vanhees L." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1161/HYPERTENSIONAHA.111.177071" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Hypertension. " "fecha" => "2011" "volumen" => "58" "paginaInicial" => "950" "paginaFinal" => "8" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21896934" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 10 => array:3 [ "identificador" => "bib11" "etiqueta" => "11" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Effects of resistance training intensity, volume, and session format on the postexercise hypotensive response. J Strength Cond Res. 2005;19:853-8. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Effects of resistance training intensity, volume, and session format on the postexercise hypotensive response." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ 0 => "Simão R" 1 => "Fleck SJ" 2 => "Polito M" 3 => "Monteiro W" 4 => "Farinatti P." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1519/R-16494.1" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Strength Cond Res. " "fecha" => "2005" "volumen" => "19" "paginaInicial" => "853" "paginaFinal" => "8" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16287352" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 11 => array:3 [ "identificador" => "bib12" "etiqueta" => "12" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Influence of number of sets on blood pressure and heart rate variability after a strength training session. J Strength Cond Res. 2015;29:1556-63. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Influence of number of sets on blood pressure and heart rate variability after a strength training session." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Figueiredo T" 1 => "Rhea MR" 2 => "Peterson M" 3 => "Miranda H" 4 => "Bentes CM" 5 => "dos Reis VM" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1519/JSC.0000000000000774" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Strength Cond Res. " "fecha" => "2015" "volumen" => "29" "paginaInicial" => "1556" "paginaFinal" => "63" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25436620" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 12 => array:3 [ "identificador" => "bib13" "etiqueta" => "13" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Influence of rest interval lengths on hypotensive response after strength training sessions performed by older men. J Strength Cond Res. 2010;24:3049-54. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Influence of rest interval lengths on hypotensive response after strength training sessions performed by older men." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "De Salles BF" 1 => "Maior AS" 2 => "Polito M" 3 => "Novaes J" 4 => "Alexander J" 5 => "Rhea M" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1519/JSC.0b013e3181ddb207" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Strength Cond Res. " "fecha" => "2010" "volumen" => "24" "paginaInicial" => "3049" "paginaFinal" => "54" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20940639" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 13 => array:3 [ "identificador" => "bib14" "etiqueta" => "14" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Influence of rest interval length between sets on blood pressure and heart rate variability after a strength training session performed by prehypertensive men. J Strength Cond Res. 2016;30:1813-24. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Influence of rest interval length between sets on blood pressure and heart rate variability after a strength training session performed by prehypertensive men." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Figueiredo T" 1 => "Willardson JM" 2 => "Miranda H" 3 => "Bentes CM" 4 => "Machado Reis V" 5 => "Freitas de Salles B" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1519/JSC.0000000000001302" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Strength Cond Res. " "fecha" => "2016" "volumen" => "30" "paginaInicial" => "1813" "paginaFinal" => "24" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27331912" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 14 => array:3 [ "identificador" => "bib15" "etiqueta" => "15" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Influence of exercise order on blood pressure and heart rate variability after a strength training session. J Sports Med Phys Fitness. 2013;53:12-7. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Influence of exercise order on blood pressure and heart rate variability after a strength training session." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:6 [ 0 => "Figueiredo T" 1 => "Menezes P" 2 => "Kattenbraker M" 3 => "Polito M" 4 => "Reis V" 5 => "Simão R." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "J Sports Med Phys Fitness. " "fecha" => "2013" "volumen" => "53" "paginaInicial" => "12" "paginaFinal" => "7" ] ] ] ] ] ] 15 => array:3 [ "identificador" => "bib16" "etiqueta" => "16" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Hypotensive effects and performance responses between different resistance training intensities and exercise orders in apparently health women. Clin Physiol Funct Imaging. 2015;35:185-90. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Hypotensive effects and performance responses between different resistance training intensities and exercise orders in apparently health women." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Bentes CM" 1 => "Costa PB" 2 => "Neto GR" 3 => "Costa ESGV" 4 => "de Salles BF" 5 => "Miranda HL" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1111/cpf.12144" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Clin Physiol Funct Imaging. " "fecha" => "2015" "volumen" => "35" "paginaInicial" => "185" "paginaFinal" => "90" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24690383" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 16 => array:3 [ "identificador" => "bib17" "etiqueta" => "17" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Influence of load intensity on postexercise hypotension and heart rate variability after a strength training session. J Strength Cond Res. 2015;29:2941-8. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Influence of load intensity on postexercise hypotension and heart rate variability after a strength training session." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:6 [ 0 => "Figueiredo T" 1 => "Willardson JM" 2 => "Miranda H" 3 => "Bentes CM" 4 => "Reis VM" 5 => "Simao R." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1519/JSC.0000000000000954" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Strength Cond Res. " "fecha" => "2015" "volumen" => "29" "paginaInicial" => "2941" "paginaFinal" => "8" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25807024" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 17 => array:3 [ "identificador" => "bib18" "etiqueta" => "18" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Acute hypotensive effects after a strength training session: A review. Int Sport Med J. 2014;15:308-29. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Acute hypotensive effects after a strength training session: A review." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:6 [ 0 => "Figueiredo T" 1 => "de Salles BF" 2 => "Dias I" 3 => "Reis VM" 4 => "Fleck SJ" 5 => "Simao R." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Int Sport Med J. " "fecha" => "2014" "volumen" => "15" "paginaInicial" => "308" "paginaFinal" => "29" ] ] ] ] ] ] 18 => array:3 [ "identificador" => "bib19" "etiqueta" => "19" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Seventh report of the Joint National Committee on Prevention, Detection, Evaluation, and Treatment of High Blood Pressure. Hypertension. 2003;42:1206-52. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Seventh report of the Joint National Committee on Prevention, Detection, Evaluation, and Treatment of High Blood Pressure." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Chobanian AV" 1 => "Bakris GL" 2 => "Black HR" 3 => "Cushman WC" 4 => "Green LA" 5 => "Izzo JL Jr" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1161/01.HYP.0000107251.49515.c2" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Hypertension. " "fecha" => "2003" "volumen" => "42" "paginaInicial" => "1206" "paginaFinal" => "52" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14656957" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 19 => array:3 [ "identificador" => "bib20" "etiqueta" => "20" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Comparison between nonlinear and linear periodized resistance training: hypertrophic and strength effects. J Strength Cond Res. 2012;26:1389-95. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Comparison between nonlinear and linear periodized resistance training: hypertrophic and strength effects." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Simao R" 1 => "Spineti J" 2 => "de Salles BF" 3 => "Matta T" 4 => "Fernandes L" 5 => "Fleck SJ" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1519/JSC.0b013e318231a659" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Strength Cond Res. " "fecha" => "2012" "volumen" => "26" "paginaInicial" => "1389" "paginaFinal" => "95" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22516910" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 20 => array:3 [ "identificador" => "bib21" "etiqueta" => "21" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Recommendations for blood pressure measurement in humans and experimental animals: Part 1: Blood pressure measurement in humans: A statement for professionals from the Subcommittee of Professional and Public Education of the American Heart Association Council on High Blood Pressure Research. Hypertension. 2005;45:142-61. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Recommendations for blood pressure measurement in humans and experimental animals: Part 1: Blood pressure measurement in humans: A statement for professionals from the Subcommittee of Professional and Public Education of the American Heart Association Council on High Blood Pressure Research." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Pickering TG" 1 => "Hall JE" 2 => "Appel LJ" 3 => "Falkner BE" 4 => "Graves J" 5 => "Hill MN" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1161/01.HYP.0000150859.47929.8e" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Hypertension. " "fecha" => "2005" "volumen" => "45" "paginaInicial" => "142" "paginaFinal" => "61" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15611362" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 21 => array:3 [ "identificador" => "bib22" "etiqueta" => "22" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Arterial blood pressure response to heavy resistance exercise. J Appl Physiol. 1985;58:785-90. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Arterial blood pressure response to heavy resistance exercise." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ 0 => "MacDougall JD" 1 => "Tuxen D" 2 => "Sale DG" 3 => "Moroz JR" 4 => "Sutton JR." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1152/jappl.1985.58.3.785" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Appl Physiol. " "fecha" => "1985" "volumen" => "58" "paginaInicial" => "785" "paginaFinal" => "90" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3980383" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 22 => array:3 [ "identificador" => "bib23" "etiqueta" => "23" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Continuous blood pressure response at different intensities in leg press exercise. Eur J Prev Cardiol. 2014;21:1324-31. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Continuous blood pressure response at different intensities in leg press exercise." "idioma" => "fr" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "De Sousa NM" 1 => "Magosso RF" 2 => "Dipp T" 3 => "Plentz RD" 4 => "Marson RA" 5 => "Montagnolli AN" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1177/2047487313497863" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Eur J Prev Cardiol. " "fecha" => "2014" "volumen" => "21" "paginaInicial" => "1324" "paginaFinal" => "31" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23843476" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 23 => array:3 [ "identificador" => "bib24" "etiqueta" => "24" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "The effects of rest interval length manipu- lation of the first upper-body resistance exercise in sequence on acute performance of subsequent exercises in men and women. J Strength Cond Res. 2012;26:2929-38. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "The effects of rest interval length manipu- lation of the first upper-body resistance exercise in sequence on acute performance of subsequent exercises in men and women." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Ratamess NA" 1 => "Chiarello CM" 2 => "Sacco AJ" 3 => "Hoffman JR" 4 => "Faigenbaum AD" 5 => "Ross RE" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1519/JSC.0b013e318270fcf0" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Strength Cond Res. " "fecha" => "2012" "volumen" => "26" "paginaInicial" => "2929" "paginaFinal" => "38" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22964859" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 24 => array:3 [ "identificador" => "bib25" "etiqueta" => "25" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Rest interval between resistance exercise sets: Length affects volume but not creatine kinase activity or muscle soreness. Int J Sports Physiol Perform. 2011;6:118-27. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Rest interval between resistance exercise sets: Length affects volume but not creatine kinase activity or muscle soreness." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Evangelista R" 1 => "Pereira R" 2 => "Hackney AC" 3 => "Machado M." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Int J Sports Physiol Perform. " "fecha" => "2011" "volumen" => "6" "paginaInicial" => "118" "paginaFinal" => "27" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21487155" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 25 => array:3 [ "identificador" => "bib26" "etiqueta" => "26" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Rest interval between sets in strength training. Sports Med. 2009;39:765-77. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Rest interval between sets in strength training." "idioma" => "nl" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:6 [ 0 => "De Salles BF" 1 => "Simao R" 2 => "Miranda F" 3 => "Novaes Jda S" 4 => "Lemos A" 5 => "Willardson JM." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.2165/11315230-000000000-00000" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Sports Med. " "fecha" => "2009" "volumen" => "39" "paginaInicial" => "765" "paginaFinal" => "77" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19691365" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "url" => "/X8866581/0000005200000193/v0_201801081356/XX886658117608558/v0_201801081356/ct/main.assets" "Apartado" => array:4 [ "identificador" => "71856" "tipo" => "SECCION" "es" => array:2 [ "titulo" => "Treballs originals" "idiomaDefecto" => true ] "idiomaDefecto" => "es" ] "PDF" => "https://static.elsevier.es/multimedia/X8866581/0000005200000193/v0_201801081356/XX886658117608558/v0_201801081356/ct/278v52n193a90460855pdf001.pdf?idApp=UINPBA00004N&text.app=https://apunts.org/" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658117608558?idApp=UINPBA00004N" ]
Original language: Català
Year/Month | Html | Total | |
---|---|---|---|
2024 November | 4 | 2 | 6 |
2024 October | 58 | 28 | 86 |
2024 September | 71 | 16 | 87 |
2024 August | 74 | 30 | 104 |
2024 July | 74 | 33 | 107 |
2024 June | 101 | 23 | 124 |
2024 May | 80 | 28 | 108 |
2024 April | 43 | 20 | 63 |
2024 March | 51 | 29 | 80 |
2024 February | 53 | 27 | 80 |
2024 January | 65 | 21 | 86 |
2023 December | 50 | 29 | 79 |
2023 November | 56 | 29 | 85 |
2023 October | 76 | 33 | 109 |
2023 September | 57 | 40 | 97 |
2023 August | 49 | 10 | 59 |
2023 July | 73 | 21 | 94 |
2023 June | 69 | 12 | 81 |
2023 May | 93 | 17 | 110 |
2023 April | 85 | 20 | 105 |
2023 March | 71 | 35 | 106 |
2023 February | 53 | 27 | 80 |
2023 January | 58 | 15 | 73 |
2022 December | 74 | 22 | 96 |
2022 November | 71 | 35 | 106 |
2022 October | 107 | 34 | 141 |
2022 September | 68 | 45 | 113 |
2022 August | 104 | 36 | 140 |
2022 July | 116 | 32 | 148 |
2022 June | 108 | 32 | 140 |
2022 May | 82 | 38 | 120 |
2022 April | 47 | 31 | 78 |
2022 March | 59 | 39 | 98 |
2022 February | 39 | 41 | 80 |
2022 January | 51 | 43 | 94 |
2020 December | 33 | 18 | 51 |
2020 November | 41 | 16 | 57 |
2020 October | 33 | 30 | 63 |
2020 September | 20 | 12 | 32 |
2020 August | 34 | 9 | 43 |
2020 July | 28 | 5 | 33 |
2020 June | 34 | 15 | 49 |
2020 May | 63 | 21 | 84 |
2020 April | 56 | 22 | 78 |
2020 March | 35 | 21 | 56 |
2020 February | 66 | 14 | 80 |
2020 January | 67 | 10 | 77 |
2019 December | 65 | 24 | 89 |
2019 November | 52 | 23 | 75 |
2019 October | 52 | 10 | 62 |
2019 September | 84 | 22 | 106 |
2019 August | 63 | 15 | 78 |
2019 July | 56 | 24 | 80 |
2019 June | 61 | 20 | 81 |
2019 May | 65 | 21 | 86 |
2019 April | 77 | 37 | 114 |
2019 March | 34 | 19 | 53 |
2019 February | 29 | 17 | 46 |
2019 January | 39 | 35 | 74 |
2018 December | 40 | 31 | 71 |
2018 November | 35 | 22 | 57 |
2018 October | 37 | 16 | 53 |
2018 September | 39 | 19 | 58 |
2018 August | 48 | 18 | 66 |
2018 July | 133 | 12 | 145 |
2018 June | 121 | 14 | 135 |
2018 May | 64 | 8 | 72 |
2018 April | 29 | 10 | 39 |
2018 March | 29 | 14 | 43 |
2018 February | 44 | 4 | 48 |
2018 January | 39 | 8 | 47 |
2017 December | 49 | 7 | 56 |
2017 November | 34 | 8 | 42 |
2017 October | 42 | 9 | 51 |
2017 September | 74 | 7 | 81 |
2017 August | 122 | 16 | 138 |
2017 July | 101 | 18 | 119 |
2017 June | 124 | 24 | 148 |
2017 May | 147 | 35 | 182 |
2017 April | 55 | 18 | 73 |