Determinació de l’àrea interllindars ventilatoris en individus de diferents capacitats de resistència
Determining the ventilatory inter-threshold area in individuals with different endurance capacities
Irma Lorenzo Capelláa, Pedro J. Benito Peinadob, Mar?a I. Barriopedro Moroc, Javier Butragueño Revengab, Nuno Koch Estevesd, Francisco J. Calderón Monterob
a Doctora en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte, Universidad Camilo José Cela, Madrid, Espanya
b Departamento de Salud y Rendimiento Humano, Facultad de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte, Universidad Politécnica de Madrid, Madrid, Espanya
c Departamento de Ciencias Sociales de la Actividad Física, del Deporte y del Ocio, Facultad de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte, Universidad Politécnica de Madrid, Madrid, Espanya
d Department of Life Sciences, College of Health and Life Sciences, Centre for Sports Medicine and Human Performance, Brunel University of London, Londres, Regne Unit
Read
4441
Timeswas read the article
1356
Total PDF
3085
Total HTML
Share statistics
array:19 [ "pii" => "XX88665811863094X" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2018-07-01" "documento" => "article" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2018;53:91-7" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 1428 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 143 "HTML" => 910 "PDF" => 375 ] ] "Traduccion" => array:2 [ "en" => array:18 [ "pii" => "S1886658117300476" "issn" => "18866581" "doi" => "10.1016/j.apunts.2017.11.003" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2018-07-01" "aid" => "273" "documento" => "article" "crossmark" => 1 "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2018;53:91-7" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 2139 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 202 "HTML" => 1310 "PDF" => 627 ] ] "en" => array:13 [ "idiomaDefecto" => true "cabecera" => "<span class="elsevierStyleTextfn">Original article</span>" "titulo" => "Determining the ventilatory inter-threshold area in individuals with different endurance capacities" "tienePdf" => "en" "tieneTextoCompleto" => "en" "tieneResumen" => array:2 [ 0 => "en" 1 => "es" ] "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "91" "paginaFinal" => "97" ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "es" => array:1 [ "titulo" => "Determinación del área ventilatoria interumbral en individuos con diferentes capacidades de resistencia" ] ] "contieneResumen" => array:2 [ "en" => true "es" => true ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "en" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "en" => true ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:7 [ "identificador" => "fig0005" "etiqueta" => "Figure 1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "gr1.jpeg" "Alto" => 1321 "Ancho" => 2505 "Tamanyo" => 109745 ] ] "descripcion" => array:1 [ "en" => "<p id="spar0015" class="elsevierStyleSimplePara elsevierViewall">Elemental procedure for calculating the ITA for the function VO<span class="elsevierStyleInf">2</span>/V<span class="elsevierStyleInf">E</span>.</p>" ] ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Irma Lorenzo Capellá, Pedro J. Benito Peinado, María I. Barriopedro Moro, J. Butragueño Revenga, Nuno Koch Esteves, Francisco J. Calderón Montero" "autores" => array:6 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Irma Lorenzo" "apellidos" => "Capellá" ] 1 => array:2 [ "nombre" => "Pedro J." "apellidos" => "Benito Peinado" ] 2 => array:2 [ "nombre" => "María I." "apellidos" => "Barriopedro Moro" ] 3 => array:2 [ "nombre" => "J. Butragueño" "apellidos" => "Revenga" ] 4 => array:2 [ "nombre" => "Nuno Koch" "apellidos" => "Esteves" ] 5 => array:2 [ "nombre" => "Francisco J." "apellidos" => "Calderón Montero" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "en" "Traduccion" => array:2 [ "es" => array:8 [ "pii" => "X0213371718631002" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "es" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371718631002?idApp=UINPBA00004N" ] "ct" => array:8 [ "pii" => "XX88665811863094X" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "ct" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX88665811863094X?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/S1886658117300476?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/18866581/0000005300000199/v1_201810010938/S1886658117300476/v1_201810010938/en/main.assets" ] "es" => array:15 [ "pii" => "X0213371718631002" "issn" => "02133717" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2018-07-01" "documento" => "article" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2018;53:91-7" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 1805 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 140 "HTML" => 1152 "PDF" => 513 ] ] "es" => array:12 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Determinación del área interumbrales ventilatorios en individuos de distintas capacidades de resistencia" "tienePdf" => "es" "tieneTextoCompleto" => "es" "tieneResumen" => array:2 [ 0 => "es" 1 => "en" ] "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "91" "paginaFinal" => "97" ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "en" => array:1 [ "titulo" => "Determining the ventilatory inter-threshold area in individuals with different endurance capacities" ] ] "contieneResumen" => array:2 [ "es" => true "en" => true ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "es" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "es" => true ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:8 [ "identificador" => "fig1" "etiqueta" => "Figura 1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "277v53n199-90463100fig1.jpg" "Alto" => 352 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 21540 ] ] "descripcion" => array:1 [ "es" => "Procedimiento elemental para calcular el ITA de la función VO2/VE." ] ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Irma Lorenzo Capellá, Pedro J. Benito Peinado, María I. Barriopedro Moro, Javier Butragueño Revenga, Nuno Koch Esteves, Francisco J. Calderón Montero" "autores" => array:6 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Irma" "apellidos" => "Lorenzo Capellá" ] 1 => array:2 [ "nombre" => "Pedro J." "apellidos" => "Benito Peinado" ] 2 => array:2 [ "nombre" => "María I." "apellidos" => "Barriopedro Moro" ] 3 => array:2 [ "nombre" => "Javier" "apellidos" => "Butragueño Revenga" ] 4 => array:2 [ "nombre" => "Nuno" "apellidos" => "Koch Esteves" ] 5 => array:2 [ "nombre" => "Francisco J." "apellidos" => "Calderón Montero" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "es" "Traduccion" => array:2 [ "en" => array:9 [ "pii" => "S1886658117300476" "doi" => "10.1016/j.apunts.2017.11.003" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "en" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/S1886658117300476?idApp=UINPBA00004N" ] "ct" => array:8 [ "pii" => "XX88665811863094X" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "ct" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX88665811863094X?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371718631002?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/02133717/0000005300000199/v0_201810251533/X0213371718631002/v0_201810251533/es/main.assets" ] ] "itemSiguiente" => array:15 [ "pii" => "XX886658118630958" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2018-07-01" "documento" => "article" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2018;53:98-104" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 1007 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 155 "HTML" => 539 "PDF" => 313 ] ] "ct" => array:12 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Pot modificar-se la cinètica de la cursa amb un programa d’entrenament descalç?" "tienePdf" => "ct" "tieneTextoCompleto" => "ct" "tieneResumen" => array:2 [ 0 => "es" 1 => "en" ] "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "98" "paginaFinal" => "104" ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "es" => array:1 [ "titulo" => "Can running kinetics be modified using a barefoot training program?" ] ] "contieneResumen" => array:2 [ "es" => true "en" => true ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "ct" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "ct" => true ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:8 [ "identificador" => "fig1" "etiqueta" => "Figura 1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v53n199-90463095fig1.jpg" "Alto" => 609 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 65971 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Progrés del diagrama de flux dels participants a l’estudi." ] ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Marcos Muñoz Jiménez, Felipe García-Pinillos, Víctor M. Soto-Hermoso, Pedro A. Latorre-Román" "autores" => array:4 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Marcos" "apellidos" => "Muñoz Jiménez" ] 1 => array:2 [ "nombre" => "Felipe" "apellidos" => "García-Pinillos" ] 2 => array:2 [ "nombre" => "Víctor M." "apellidos" => "Soto-Hermoso" ] 3 => array:2 [ "nombre" => "Pedro A." "apellidos" => "Latorre-Román" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "Traduccion" => array:2 [ "en" => array:9 [ "pii" => "S1886658117300579" "doi" => "10.1016/j.apunts.2017.11.004" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "en" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/S1886658117300579?idApp=UINPBA00004N" ] "es" => array:8 [ "pii" => "X0213371718631010" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "es" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371718631010?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658118630958?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/X8866581/0000005300000199/v0_201810251530/XX886658118630958/v0_201810251530/ct/main.assets" ] "itemAnterior" => array:15 [ "pii" => "XX886658118630931" "issn" => "X8866581" "estado" => "S300" "fechaPublicacion" => "2018-07-01" "documento" => "article" "subdocumento" => "fla" "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2018;53:87-90" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:2 [ "total" => 882 "formatos" => array:3 [ "EPUB" => 146 "HTML" => 443 "PDF" => 293 ] ] "ct" => array:10 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Estratègies d’ajut al rendiment d’alta competició" "tienePdf" => "ct" "tieneTextoCompleto" => "ct" "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "87" "paginaFinal" => "90" ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "es" => array:1 [ "titulo" => "Support strategies for high competition performance" ] ] "contieneTextoCompleto" => array:1 [ "ct" => true ] "contienePdf" => array:1 [ "ct" => true ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:8 [ "identificador" => "fig1" "etiqueta" => "Figura 1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v53n199-90463093fig1.jpg" "Alto" => 332 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 41105 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Tendència a l’increment de biomarcadors inflamatoris, com la IL-6, des de la meitat de la temporada (blau) fins a les setmanes de màxima competició (taronja)." ] ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "autoresLista" => "Ricard Pruna, Antonia Lizarraga, Luis Vergara, Carles Pedret" "autores" => array:4 [ 0 => array:2 [ "nombre" => "Ricard" "apellidos" => "Pruna" ] 1 => array:2 [ "nombre" => "Antonia" "apellidos" => "Lizarraga" ] 2 => array:2 [ "nombre" => "Luis" "apellidos" => "Vergara" ] 3 => array:2 [ "nombre" => "Carles" "apellidos" => "Pedret" ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "Traduccion" => array:2 [ "en" => array:9 [ "pii" => "S1886658118300276" "doi" => "10.1016/j.apunts.2018.09.002" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "en" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/S1886658118300276?idApp=UINPBA00004N" ] "es" => array:8 [ "pii" => "X0213371718630991" "estado" => "S300" "subdocumento" => "" "abierto" => array:3 [ "ES" => false "ES2" => false "LATM" => false ] "gratuito" => false "lecturas" => array:1 [ "total" => 0 ] "idiomaDefecto" => "es" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371718630991?idApp=UINPBA00004N" ] ] "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658118630931?idApp=UINPBA00004N" "url" => "/X8866581/0000005300000199/v0_201810251530/XX886658118630931/v0_201810251530/ct/main.assets" ] "ct" => array:15 [ "idiomaDefecto" => true "titulo" => "Determinació de l’àrea interllindars ventilatoris en individus de diferents capacitats de resistència" "tieneTextoCompleto" => true "paginas" => array:1 [ 0 => array:2 [ "paginaInicial" => "91" "paginaFinal" => "97" ] ] "autores" => array:1 [ 0 => array:3 [ "autoresLista" => "Irma Lorenzo Capellá, Pedro J. Benito Peinado, Mar?a I. Barriopedro Moro, Javier Butragueño Revenga, Nuno Koch Esteves, Francisco J. Calderón Montero" "autores" => array:6 [ 0 => array:3 [ "nombre" => "Irma" "apellidos" => "Lorenzo Capellá" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] ] ] 1 => array:3 [ "nombre" => "Pedro J." "apellidos" => "Benito Peinado" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">b</span>" "identificador" => "affb" ] ] ] 2 => array:3 [ "nombre" => "Mar?a I." "apellidos" => "Barriopedro Moro" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">c</span>" "identificador" => "affc" ] ] ] 3 => array:3 [ "nombre" => "Javier" "apellidos" => "Butragueño Revenga" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">b</span>" "identificador" => "affb" ] ] ] 4 => array:3 [ "nombre" => "Nuno" "apellidos" => "Koch Esteves" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">d</span>" "identificador" => "affd" ] ] ] 5 => array:3 [ "nombre" => "Francisco J." "apellidos" => "Calderón Montero" "referencia" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">b</span>" "identificador" => "affb" ] ] ] ] "afiliaciones" => array:4 [ 0 => array:3 [ "entidad" => "Doctora en Ciencias de la Actividad Física y del Deporte, Universidad Camilo José Cela, Madrid, Espanya" "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>" "identificador" => "affa" ] 1 => array:3 [ "entidad" => "Departamento de Salud y Rendimiento Humano, Facultad de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte, Universidad Politécnica de Madrid, Madrid, Espanya" "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">b</span>" "identificador" => "affb" ] 2 => array:3 [ "entidad" => "Departamento de Ciencias Sociales de la Actividad Física, del Deporte y del Ocio, Facultad de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte, Universidad Politécnica de Madrid, Madrid, Espanya" "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">c</span>" "identificador" => "affc" ] 3 => array:3 [ "entidad" => "Department of Life Sciences, College of Health and Life Sciences, Centre for Sports Medicine and Human Performance, Brunel University of London, Londres, Regne Unit" "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">d</span>" "identificador" => "affd" ] ] ] ] "titulosAlternativos" => array:1 [ "es" => array:1 [ "titulo" => "Determining the ventilatory inter-threshold area in individuals with different endurance capacities" ] ] "resumenGrafico" => array:2 [ "original" => 0 "multimedia" => array:8 [ "identificador" => "fig1" "etiqueta" => "Figura 1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v53n199-90463094fig1.jpg" "Alto" => 344 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 21114 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Procediment elemental per calcular l’ITA de la funció VO2 / VE." ] ] ] "textoCompleto" => "<p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Introducció</span></p><p class="elsevierStylePara"> El terme «llindar anaeròbic» fou encunyat inicialment per Wasserman i McIlroy (1964) aplicant la taxa d’intercanvi respiratori (RER, per les sigles en anglès) per detectar l’inici del metabolisme anaeròbic en pacients amb problemes cardíacs en realitzar proves d’esforç<span class="elsevierStyleSup">1</span>. Posteriorment, Wasserman, Whipp, Koyl i Beaver (1973) definiren el llindar anaeròbic com: a) un augment no lineal de la ventilació (V<span class="elsevierStyleInf">E</span>); b) un increment no lineal de l’eliminació de CO<span class="elsevierStyleInf">2</span> (VCO<span class="elsevierStyleInf">2</span>); c) un augment de la pressió parcial d’O<span class="elsevierStyleInf">2</span> durant una sèrie de respiracions (PetO<span class="elsevierStyleInf">2</span>), sense caiguda corresponent en la pressió parcial del CO<span class="elsevierStyleInf">2</span> (PetCO<span class="elsevierStyleInf">2</span>), i d) un augment de RER, que es correlaciona positivament amb la càrrega de treball (tot durant una prova d’esforç incremental). En canvi, Skinner i McLellan (1980) desenvoluparen el model trifàsic que utilitza variables d’intercanvi de gasos (respiratori), distingint així els dos llindars: el llindar ventilatori 1 (VT<span class="elsevierStyleInf">1</span>) i el llindar ventilatori 2 (VT<span class="elsevierStyleInf">2</span>). Malauradament, a la literatura, VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> són coneguts per noms diferents, cosa que ha generat molta ambigüitat<span class="elsevierStyleSup">2</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> S’assumeix que VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> estan influenciats pels canvis en la concentració d’àcid làctic en la sang<span class="elsevierStyleSup">3-5</span>. Preferiblement, els llindars ventilatoris (VT), que marquen els límits de la transició aerobicoanaeròbica, han de ser el més a prop possible del valor màxim de consum d’oxigen (VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>). Això és així perquè el cos pugui experimentar condicions en què l’oxigen es pugui utilitzar de manera eficient durant el major temps possible. L’acidosi comença quan se supera VT<span class="elsevierStyleInf">1</span>, i en aquesta etapa la hiperventilació compensatòria facilita la continuïtat de l’exercici a mesura que s’acumula l’àcid làctic.</p><p class="elsevierStylePara"> Diversos estudis han proporcionat dades descriptives de VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> de diferents grups d’atletes<span class="elsevierStyleSup">6-11</span>; tanmateix, sembla que la literatura no conté articles referents a la relació entre aquests llindars, ni suggereix que hi hagi una relació ideal entre els VT. Com se suggereix en un article de revisió<span class="elsevierStyleSup">12</span>, VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> pot variar entre un 0,5 i un 22% en relació amb VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>, mentre que la variació de VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> oscil·la entre el 2,5 i el 12,8%, i amb referència específica a aquesta revisió, aquestes variacions es produeixen en una o més temporades de competició. A més, s’estima que un paràmetre conegut com a àrea interllindar (ITA) connecta els VT<span class="elsevierStyleSup">13</span>. L’ITA s’expressa com l’àrea entre VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT2 per a la funció: ventilació ÷ consum d’oxigen (V<span class="elsevierStyleInf">E</span>/VO<span class="elsevierStyleInf">2</span> en l<span class="elsevierStyleSup">2</span>·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>).</p><p class="elsevierStylePara"> D’acord amb aquest criteri, l’objectiu general d’aquest estudi fou examinar l’ITA, i informar sobre els valors del llindar interventilatori en una gran mostra d’atletes masculins especialitzats en diferents esports. Les dades es recolliren mitjançant la realització d’un test d’esforç incremental per part dels subjectes fins a l’esgotament. La nostra recerca seguí el protocol verificat, proposat per Peinado et al. (2014). Platejàrem la hipòtesi que els atletes que practiquen esports en què domina la resistència, com ara ciclisme i atletisme (pista), mostren valors més alts de VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span>; i a més que ITA és una variable adequada per indicar l’estatus metabòlic durant una prova d’esforç incremental màxim.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Material i mètodes</span></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Participants</span></p><p class="elsevierStylePara"> Un total de 606 homes realitzaren un test d’esforç incremental màxim fins a l’esgotament en un cicloergòmetre (Jaeger ER 800, Alemanya) o en cinta de córrer (H/P/COSMOS 3PW 4.0, H/P/Cosmos Sports & Medical, Nussdorf-Traunstein, Alemanya): 251 ciclistes, 104 triatletes, 53 nedadors, 51 atletes de pista, 17 basquetbolistes, 26 jugadors de futbol, 12 gimnastes i 92 estudiants d’educació física (EF). Totes les proves es realitzaren en condicions atmosfèriques similars (temperatura 22,8 ± 0,6 °C; humitat relativa 62,5 ± 4,4%; pressió atmosfèrica 703,54 ± 7,41 mmHg). Tots els subjectes foren informats de la naturalesa de l’estudi i van signar el consentiment per a participar-hi, d’acord amb la normativa establerta a la Declaració d’Hèlsinki sobre la investigació amb éssers humans<span class="elsevierStyleSup">14</span>. Tots els procediments esmentats en aquesta recerca foren aprovats pel comitè d’ètica local.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Instruments i paràmetres</span></p><p class="elsevierStylePara"> Tots els participants van realitzar una prova d’esforç incremental màxim per determinar el consum màxim d’oxigen (VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>) i els VT. Se’ls va estimular verbalment per garantir que assolissin l’esforç màxim. Les dades d’intercanvi de gasos es recolliren ininterrompudament durant cada prova utilitzant un sistema automàtic de respiració a respiració (Jaeger Oxycon Pro gas analyser, Erich Jaeger, Viasys Healthcare, Alemanya). El senyal de volum i els analitzadors de gasos es calibraren, respectivament, amb una xeringa de precisió coneguda i pel volum de mescla de gas analitzat. Els valors mitjans es calcularen per un període de 60 s. Per determinar la freqüència cardíaca (HR), un electrocardiograma de 12 derivacions (ECG; Viasys Healthcare, Alemanya) estigué constantment enregistrant les proves. Calien almenys dos dels criteris següents per assolir el VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>: replà en valors de VO<span class="elsevierStyleInf">2</span> tot i augmentar la càrrega de treball, RER ≥ 1,1, o la consecució del 95% de la freqüència cardíaca teòrica màxima (FC<span class="elsevierStyleInf">max</span>)<span class="elsevierStyleSup">7,15</span>. Els VT es van determinar d’acord amb els criteris proposats per Davis (1985) i Siegler, Gaskill i Ruby (2003), mentre que el VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span> obtingut es va determinar segons Lucia et al. (2006), i s’establiren d’una manera específica per assolir el punt de màxima concordança entre els diferents mètodes d’avaluació. Els resultats de totes les proves van ser valorats per dos investigadors en un procés de doble cec. El coeficient de variació entre les valoracions d’aquests dos investigadors i el d’un expert altament experimentat fou de l’1,3%.</p><p class="elsevierStylePara"> El càlcul ITA i la correcció (CITA) es realitzà d’acord amb el model elemental proposat per Peinado et al. (2014): l’àrea sota la corba (ITA) per a les funcions VO<span class="elsevierStyleInf">2</span>/V<span class="elsevierStyleInf">E</span> (l<span class="elsevierStyleSup">2</span>·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>), càrrega/VO<span class="elsevierStyleInf">2</span> (W·l·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>) i càrrega/V<span class="elsevierStyleInf">E</span> (W·l·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>). Es calcula mitjançant la suma de l’àrea del triangle i el rectangle sota de la funció V<span class="elsevierStyleInf">E</span>/càrrega (fig. 1)<span class="elsevierStyleSup">13</span>.</p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Figura 1. Procediment elemental per calcular l’ITA de la funció VO2 / VE." src="278v53n199-90463094fig1.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 1. </span>Procediment elemental per calcular l’ITA de la funció VO<span class="elsevierStyleInf">2</span> / V<span class="elsevierStyleInf">E</span>.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Anàlisi estadística</span></p><p class="elsevierStylePara"> Les dades foren provades per determinar la normalitat, basada en l’asimetria (−2 < <span class="elsevierStyleItalic">z</span> < 2) i la curtosi (−2 < <span class="elsevierStyleItalic">z</span> < 2) mitjançant el test de Kolmogorov-Smirnov. Per examinar la relació entre variables de rendiment, VO<span class="elsevierStyleInf">2</span> i ITA, es realitzà l’anàlisi de correlació bivariada de Pearson. Per comparar les diferències entre els resultats dels dos grups de subjectes s’emprà la prova t d’Student per a mostres independents. Les magnituds de l’efecte entre els diferents mètodes d’expressió dels VT es calcularen amb la d de Cohen; i s’empraren les mitjanes i desviacions estàndard agrupades dels mesuraments a partir de les condicions. La d de Cohen es corregí per la dependència entre mitjanes amb l’ús de la correlació entre les dues mitjanes. Interpretació de la d de Cohen: una grandària de l’efecte inferior a 0,33 es considera petita, de 0,33 a 0,55 es considera moderada i la grandària de l’efecte de 0,56-1,2 es considera gran. Les comparacions foren proves bilaterals. Totes les dades foren processades i analitzades amb el paquet estadístic SPSS v15.0<span class="elsevierStyleSup">®</span> (SPSS Worldwide Headquarters, Chicago, IL). El nivell de significació per a tots els estudis s’establí en p < 0,05.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Resultats</span></p><p class="elsevierStylePara"> La taula 1 mostra les variables antropomètriques i el VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span> de la mostra, dividida en dues categories: esports amb un alt component de resistència i esports amb un baix component de resistència. En els esports de resistència, els valors de VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span> són relativament més elevats en els ciclistes (71,89 ± 8,84 ml/min/kg) comparats amb els dels triatletes (65,37 ± 8,39 ml/min/kg), nedadors (53,91 ± 7,54 ml/min/ kg) i atletes de pista (61,21 ± 9,07 ml/min/kg). En esports amb un baix component de resistència, els jugadors de bàsquet presentaren valors més elevats de VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span> (58,33 ± 5,56 ml/min/kg) que els que obtingueren els jugadors de futbol (56,5 ± 5,03 ml/min/kg). Els estudiants d’EF i els gimnastes indicaren valors més baixos de VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>. La taula 2 mostra els valors obtinguts en VT i ITA per als dos grups segons el component de resistència. En ordre descendent, els valors reportats per VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> són de la manera següent: atletes de pista (65,0 ± 8,6%), triatletes (58,6 ± 9,3%), ciclistes (56,0 ± 7,5%) i nedadors (55,4 ± 7,7%). Els ciclistes mostraren els valors més elevats d’ITA (35,75 ± 17,11 l<span class="elsevierStyleSup">2</span>·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>) en comparació amb els triatletes (31,10 ± 15,86 l<span class="elsevierStyleSup">2</span>·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>), atletes de pista (23,07 ± 12,30 l<span class="elsevierStyleSup">2</span>·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>) i nedadors (16,11 ± 12,67 l<span class="elsevierStyleSup">2</span>·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>). L’atletisme (pista) (65,0 ± 8,6%) i el bàsquet (64,6 ± 10,2%) mostraren un llindar aeròbic més elevat (%) en comparació amb els altres esports. En referència als diferents esports i als percentatges del llindar anaeròbic, s’han descrit vàries diferències. A més, els jugadors de bàsquet i els atletes de pista presentaren una mitjana més elevada de valors ITA respecte als altres esports (30,23 ± 13,70 l<span class="elsevierStyleSup">2</span>·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>, 23,07 ± 11,06 l<span class="elsevierStyleSup">2</span>·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>) (taula 2).</p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Taula 1. Variables antropomètriques i VO2max d’esportistes amb alta i baixa capacitat de resistència" src="278v53n199-90463094fig2.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Taula 2. Llindars ventilatoris i àrea interllindars interventilatoris d’esportistes d’alta i baixa capacitat de resistència" src="278v53n199-90463094fig3.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"> Els valors de l’àrea del llindar interventilatori foren significativament més elevats en subjectes amb una capacitat de resistència elevada, per a ambdós valors absoluts (<span class="elsevierStyleItalic">t</span>300 = 3-88, p < 0,001, d = 0,37) i per al corregit (<span class="elsevierStyleItalic">T</span>298 = 4,31, p < 0,001, d = 0,41). Ambdós VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> (en percentatges respecte al VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>) foren significativament superiors en subjectes d’alta resistència (<span class="elsevierStyleItalic">t</span>604 = 1,85, p = 0,033, d = 0,18) en comparació amb els de resistència baixa (<span class="elsevierStyleItalic">t</span>213 = 2,06, p = 0,022, d = 0,20). Els valors absoluts de VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">1</span>, també, foren significativament més elevats en subjectes d’alta resistència en comparació amb els de baixa resistència (<span class="elsevierStyleItalic">T</span>198 = 7,37, p < 0,001, d = 0,70 i <span class="elsevierStyleItalic">T</span>604 = 6,07, p < 0,001, d = 0,58).</p><p class="elsevierStylePara"> Tot i que és significatiu (p < 0,001), l’estudi d’anàlisi correlacional (taula 3) indica un ITA molt baix, en relació als valors de VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> expressats en valors absoluts (ml/min) o relatius (%). Només la correlació entre ITA i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> (ml/min) es pot considerar com a sòlida i apropiada (r = 0,601). Es trobaren efectes moderats en l’àrea del llindar interventilatori (d = 0,41) i valors molt baixos en VT (d = 0,20), expressats en percentatges respecte al VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>. El valor d de Cohen fou més elevat en els VT en valors absoluts (ml/min VO<span class="elsevierStyleInf">2</span>) (d = 0,58).</p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Taula 3. Correlacions de diferents paràmetres" src="278v53n199-90463094fig4.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Discussió</span></p><p class="elsevierStylePara"> L’objectiu d’aquest estudi fou examinar l’ITA i descriure els valors del llindar interventilatori en una gran mostra d’esportistes homes especialitzats en diferents esports. Proposem que la transició aerobicoanaeròbica s’ha d’examinar mitjançant el càlcul de l’ITA, entre VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span>. Pel que sabem, aquest és el primer estudi que proporciona evidència d’una relació entre els VT en una gran mostra d’individus sans amb diferents nivells de condició física, que es refereix específicament a la capacitat de resistència.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Àrea del llindar interventilatori</span></p><p class="elsevierStylePara"> En teoria, els VT, que marquen els límits de la transició aerobicoanaeròbica, han d’estar tan a prop com sigui possible del VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>, de tal manera que el cos pugui experimentar condicions en què l’oxigen pugui ser emprat de forma eficient durant el major temps possible. Durant l’acidosi, que comença quan se supera VT<span class="elsevierStyleInf">1</span>, la hiperventilació compensatòria facilita la continuació de l’exercici a mesura que s’acumula l’àcid làctic. Per tant, és plausible argumentar que un ITA més alt és el resultat d’una major capacitat per fer proves de resistència i il·lustra que el subjecte és capaç de compensar l’augment de l’àcid làctic. D’aquesta manera, hi ha una forta correlació entre lactat i VT<span class="elsevierStyleSup">3-5,16</span>. Una vegada superat el VT<span class="elsevierStyleInf">2</span>, la concentració plasmàtica de l’àcid làctic augmenta notablement. Aquest és el resultat de l’augment de la producció d’àcid làctic i d’una taxa reduïda de depuració. Com a resultat, la nostra investigació demostra que els valors ITA més elevats es troben en ciclistes i triatletes, esports en què l’alta capacitat de resistència és vital per a un rendiment d’alt nivell. Tanmateix, no es pot explicar simplement un valor de l’ITA elevat en els jugadors de bàsquet, ja que el bàsquet no es considera com a prevalent en la resistència<span class="elsevierStyleSup">17</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Es van obtenir els valors més alts d’ITA en el ciclisme, seguit del triatló i el bàsquet. L’atletisme (pista) i el bàsquet reporten els valors màxims de llindar aeròbic (%) en relació amb VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>, per damunt d’altres esports (fig. 2). Hi ha una diferència significativa entre els resultats del llindar anaeròbic (%) i el consum màxim d’oxigen entre els esports.</p><p class="elsevierStylePara"><img alt="Figura 2. Valors mitjans de l’àrea del llindar interventilatori dels diferents esports." src="278v53n199-90463094fig5.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 2. </span>Valors mitjans de l’àrea del llindar interventilatori dels diferents esports.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Els llindars ventilatoris (% respecte a VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>)</span></p><p class="elsevierStylePara"> La mitjana de valors del llindar aeròbic dels ciclistes, expressats en percentatges, foren 56,6 ± 7,5%. Els nostres resultats són similars als reportats per Zapico et al. (2007): novembredesembre (50 ± 2,4%), gener-febrer (61 ± 2,1%) i maig-juny (56 ± 2%). No obstant això, estan molt per sota dels valors de Pardo (2001): novembre-desembre (76,1 ± 1,3%), gener-febrer (72 ± 1,5%) i maig-juny (73,1 ± 1,3%), que analitzà l’evolució de la transició aerobicoanaeròbica durant tota una temporada de competició. Els nostres resultats també difereixen dels trobats per Withers et al. (1981) (66,3%) i Simon et al. (1986) (65,8%). Les diferències poden ser degudes a les variants terminològiques i de metodologia emprades per determinar la transició aerobicoanaeròbica<span class="elsevierStyleSup">2</span>. Les relacions entre ITA per a la funció VO<span class="elsevierStyleInf">2</span>/V<span class="elsevierStyleInf">E</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> (associades amb les variables ergoespiromètriques presents) s’expliquen pel fet que un VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> més gran produeix un ITA més gran. Les posicions de VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> dels ciclistes de la present investigació són similars a les descrites en altres estudis<span class="elsevierStyleSup">9,11,18-20</span>. En general, l’ITA dels ciclistes fou superior en comparació amb els altres esports amb característiques de menor resistència.</p><p class="elsevierStylePara"> A la nostra investigació, la mitjana de valors dels llindars aeròbic i anaeròbic dels triatletes, expressats en percentatges, foren del 58,6 ± 9,3% i del 86,0 ± 6,4%, respectivament. Galy et al. (2003) investigaren l’evolució dels paràmetres fisiològics sobre els paràmetres estacionals i van trobar un percentatge de llindar aeròbic que va des del 73,8 ± 0,2% al 75,6 ± 0,2%, i per al llindar anaeròbic del 79 ± 0,2% al 88,9 ± 0,2%. Es plausible suposar que les diferències en els valors dels llindars aeròbics reportats, entre les investigacions, són el resultat del mètode utilitzat per determinar la transició aerobicoanaeròbica. Vam descobrir que el mètode utilitzat era el mateix que el nostre<span class="elsevierStyleSup">21</span>. Altres estudis<span class="elsevierStyleSup">22-25</span> reportaren grans variacions en els VT (que van del 61 al 81%). A més, les diferències i la variabilitat es poden explicar per la nomenclatura utilitzada en termes de transició aerobicoanaeròbica<span class="elsevierStyleSup">2</span> pels mètodes per determinar els llindars<span class="elsevierStyleSup">22</span> i per la modalitat d’exercici<span class="elsevierStyleSup">26</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> En natació, futbol, gimnàstica, atletisme (pista) i EF, els percentatges del llindar aeròbic, respecte a VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>, foren molt similars (oscil·laven entre el 51,7 i el 55,8%), però foren inferiors als dels esports específics de resistència. Per tant, els valors més alts obtinguts d’aquest paràmetre en la transició aerobicoanaeròbica són per a l’atletisme (pista) (65,0 ± 8,6%) i el bàsquet (64,6 ± 10,2%). El percentatge mitjà del llindar anaeròbic és molt similar en tots els esports (oscil·la entre el 80 i el 89%). Els nostres resultats concorden amb els informes de Bunc et al. (1987), que investigaren un total de 223 atletes de pista molt ben entrenats. En concret, el percentatge de llindars anaeròbics varia entre el 80,5 i el 86,6%<span class="elsevierStyleSup">6</span>. Els atletes de pista i els jugadors de bàsquet presenten els valors percentuals dels llindars aeròbics més elevats respecte al VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>, sobre tots els altres esports. Entre els esports, hi ha una diferència significativa en els percentatges de llindars anaeròbics del consum màxim d’oxigen reportats.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Expressió dels llindars ventilatoris</span></p><p class="elsevierStylePara"> En aquest estudi es va avaluar el grau d’associació entre els VT en les dues categories d’atletes de pista estudiats. Creiem que la forma en què s’expressen els VT pot generar resultats significativament diferents. El càlcul d’ITA té com a objectiu ajudar i explicar els elevats valors que es troben normalment en la resistència d’atletes de pista. Es podria esperar que els atletes de pista amb un component de resistència més gran (tant en l’entrenament com en la competició) presentessin valors relatius significativament alts. Tanmateix, no es van detectar diferències significatives entre els grups amb un component de resistència alta i baixa per a ambdós VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> (59 ± 8,3% <span class="elsevierStyleItalic">versus</span> 56,8 ± 9,4%) i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> (85,5 ± 6,5% <span class="elsevierStyleItalic">versus</span> 84,6 ± 6,3%).</p><p class="elsevierStylePara"> En aquest estudi, els individus amb una capacitat de resistència baixa presentaren un valor mitjà de VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> de 55,94 ± 10,3 i un valor VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> de 84,26 ± 6,9, respectivament, mentre que els individus amb una alta capacitat de resistència tenien valors de 57,88 ± 8,5 i 85,4 ± 6,4, respectivament. Quan es calculà la grandària de l’efecte, l’atleta mitjà amb una capacitat de resistència alta superaria aproximadament el 58% (d = 0,20; 57,8%) de la mostra d’atletes amb una capacitat de resistència baixa. Per tant, no és convenient expressar els VT com a percentatge de VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>. Tanmateix, la grandària de l’efecte per a la superfície del llindar interventilatori i els VT expressats en valors absoluts (ml/min) són maneres adequades d’expressar la transició aerobicoanaeròbica.</p><p class="elsevierStylePara"> La grandària de l’efecte dels valors absoluts de VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> d’atletes de resistència baixa, 2.253 ± 606,26 (VT<span class="elsevierStyleInf">1</span>) i 3.381,76 ± 641,87 (VT<span class="elsevierStyleInf">2</span>), significa que aproximadament el 71% podria tenir valors més alts que la corresponent població d’atletes de resistència baixa (2.614,50 ± 635,09 i 3.856,91 ± 787,02 per a VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span>, respectivament) (d = 0,50, 69,1%). La grandària de l’efecte de l’àrea del llindar interventilatori és menor (d = 0,40, 65,5%) que VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> en valors absoluts. Creiem que és convenient expressar els VT primer com a valors absoluts, i segon, com a valors en termes d’àrea del llindar interventilatori, però mai com a percentatges de VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>.</p><p class="elsevierStylePara"> Quan la grandària obtinguda de l’efecte s’estima per damunt d’un 58% (d = 0,20; 57,8%) de la població d’atletes amb una capacitat de resistència baixa, els valors de VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> seran diferents de la mostra de mitjana d’atletes amb alta resistència. Per tant, no és convenient expressar els VT com a percentatges de VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>. Tanmateix, la grandària de l’efecte d’ITA i els VT expressats en valors absoluts (ml/min) són maneres adequades d’expressar la transició aerobicoanaeròbica. Aproximadament el 66% de la població de baixa resistència seria més gran que l’àrea corresponent d’alta resistència (d = 0,40; 65,5%), mentre que gairebé el 71% del llindar ventilatori (ml/min) seria més alt en els atletes de resistència de pista. Per tant, sembla adequat expressar els VT primer com a valors absoluts, i en segon lloc com a valors en termes de l’àrea del llindar interventilatori.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Conclusió</span></p><p class="elsevierStylePara"> L’ITA és un mètode senzill per avaluar la relació entre els VT. L’ITA permet distingir entre esportistes amb diferents capacitats de resistència. A més, és inadequat expressar els llindars anaeròbics com a percentatges respecte a VO<span class="elsevierStyleInf">2max</span>, ja que es fa rutinàriament. És més apropiat descriure els llindars com a valors absoluts del consum d’oxigen. Pel que fa a l’expressió dels VT, els resultats d’aquest estudi indiquen que l’ITA no presenta informació superior en comparació amb els valors absoluts de VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT<span class="elsevierStyleInf">2</span>.</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Conflicte d’interessos</span></p><p class="elsevierStylePara"> Els autors declaren que no tenen cap conflicte d’interessos.</p><hr></hr><p class="elsevierStylePara"> Rebut el 14 de juny de 2017;<br></br> acceptat el 6 de novembre de 2017</p><p class="elsevierStylePara"> * Autor per a la correspondència.<span class="elsevierStyleItalic"><br></br> Correu electrònic: </span><a href="mailto:franciscojavier.calderon@upm.es" class="elsevierStyleCrossRefs">franciscojavier.calderon@upm.es</a> (F.J. Calderón Montero)</p>" "pdfFichero" => "278v53n199a90463094pdf001.pdf" "tienePdf" => true "PalabrasClave" => array:2 [ "es" => array:1 [ 0 => array:4 [ "clase" => "keyword" "titulo" => "Palabras clave" "identificador" => "xpalclavsec1040480" "palabras" => array:1 [ 0 => "Llindar anaeròbic; Transició aerobicoanaeròbica; Llindars ventilatoris; Àrea interllindar" ] ] ] "en" => array:1 [ 0 => array:4 [ "clase" => "keyword" "titulo" => "Keywords" "identificador" => "xpalclavsec1040481" "palabras" => array:1 [ 0 => "Anaerobic threshold; Aerobic-anaerobic transition; Ventilatory thresholds; Inter-threshold area" ] ] ] ] "tieneResumen" => true "resumen" => array:2 [ "es" => array:1 [ "resumen" => "<p class="elsevierStylePara"> Hi ha consens general que hi ha dos punts de ruptura de la ventilació durant l’exercici incremental, el llindar ventilatori 1 (VT<span class="elsevierStyleInf">1</span>) i el llindar ventilatori 2 (VT<span class="elsevierStyleInf">2</span>), que marquen els límits de la transició aerobicoanaeròbica. L’àrea interllindar (ITA) ha estat definida com un paràmetre que relaciona els llindars ventilatoris. L’objectiu principal d’aquest estudi fou examinar l’ITA, és a dir, l’àrea entre VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT2 de la funció ventilació ÷ consum d’oxigen (V<span class="elsevierStyleInf">E</span>/VO<span class="elsevierStyleInf">2</span> en l<span class="elsevierStyleSup">2</span>·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>) d’individus amb diferents capacitats de resistència. Siscentssis homes de diferents nivells de resistència van realitzar una prova d’esforç incremental i se’ls registraren els llindars ventilatoris. L’ITA és un trapeci l’àrea del qual es calcula com la suma de l’àrea del triangle i el rectangle que el formen, entre VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> i VT2, per sota de la funció VO<span class="elsevierStyleInf">2</span>/V<span class="elsevierStyleInf">E</span>. La mitjana d’ITA de la funció VO<span class="elsevierStyleInf">2</span>-V<span class="elsevierStyleInf">E</span> fou major en els ciclistes, com a representants principals dels esportistes de resistència, enfront de l’àrea corresponent als estudiants d’educació física amb nivells de resistència menors (120 ± 34 <span class="elsevierStyleItalic">versus</span> 86 ± 40 l<span class="elsevierStyleSup">2</span>·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>). Aquests resultats suggereixen que la determinació de l’ITA pot reflectir l’estat de la transició aerobicoanaeròbica durant les proves d’esforç incrementals.</p>" ] "en" => array:1 [ "resumen" => "<p class="elsevierStylePara"> There is a general consensus in the literature regarding the existence of two ventilation break points during incremental exercise, i.e., Ventilatory Threshold 1 (VT<span class="elsevierStyleInf">1</span>) and Ventilatory Threshold 2 (VT<span class="elsevierStyleInf">2</span>), which mark the boundaries of the aerobic-anaerobic transition. The Inter-Threshold Area (ITA) has been defined as a parameter that connects the ventilatory thresholds. The main aim of the present study was to examine the ITA i.e., the expressed area between VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> and VT2 for the function: ventilation ÷ oxygen uptake (VE/VO<span class="elsevierStyleInf">2</span> in L<span class="elsevierStyleSup">2</span>·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>) in individuals with various endurance capacities. Six hundred and six men with different levels of endurance completed an incremental exercise test and their ventilatory thresholds were recorded. The ITA is a trapezoid whose area is calculated as the sum of the area of the triangle and rectangle that form it between VT<span class="elsevierStyleInf">1</span> and VT<span class="elsevierStyleInf">2</span> below the VO2/V<span class="elsevierStyleInf">E</span> function. The mean ITA for the function VO<span class="elsevierStyleInf">2</span>-V<span class="elsevierStyleInf">E</span> was greater in cyclists, as the main representatives for endurance athletes, than the mean corresponding to physical education students, who averaged a lower endurance level (120 ± 34 vs. 86 ± 40 L<span class="elsevierStyleSup">2</span>·min<span class="elsevierStyleSup">2</span>). The results suggest that the determination of the ITA can reflect metabolic status throughout the aerobic-anaerobic transition during maximal incremental exercise tests.</p>" ] ] "multimedia" => array:10 [ 0 => array:8 [ "identificador" => "fig1" "etiqueta" => "Figura 1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v53n199-90463094fig1.jpg" "Alto" => 344 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 21114 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Procediment elemental per calcular l’ITA de la funció VO2 / VE." ] ] 1 => array:7 [ "identificador" => "fig2" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v53n199-90463094fig2.jpg" "Alto" => 314 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 55636 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 1. Variables antropomètriques i VO2max d’esportistes amb alta i baixa capacitat de resistència" ] ] 2 => array:7 [ "identificador" => "fig3" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v53n199-90463094fig3.jpg" "Alto" => 375 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 80993 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 2. Llindars ventilatoris i àrea interllindars interventilatoris d’esportistes d’alta i baixa capacitat de resistència" ] ] 3 => array:7 [ "identificador" => "fig4" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v53n199-90463094fig4.jpg" "Alto" => 385 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 62968 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 3. Correlacions de diferents paràmetres" ] ] 4 => array:8 [ "identificador" => "fig5" "etiqueta" => "Figura 2" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "figura" => array:1 [ 0 => array:4 [ "imagen" => "278v53n199-90463094fig5.jpg" "Alto" => 439 "Ancho" => 700 "Tamanyo" => 34222 ] ] "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Valors mitjans de l’àrea del llindar interventilatori dels diferents esports." ] ] 5 => array:7 [ "identificador" => "fig6" "etiqueta" => "Figura 1" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Procediment elemental per calcular l’ITA de la funció VO2 / VE." ] ] 6 => array:6 [ "identificador" => "fig7" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 1. Variables antropomètriques i VO2max d’esportistes amb alta i baixa capacitat de resistència" ] ] 7 => array:6 [ "identificador" => "fig8" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 2. Llindars ventilatoris i àrea interllindars interventilatoris d’esportistes d’alta i baixa capacitat de resistència" ] ] 8 => array:6 [ "identificador" => "fig9" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Taula 3. Correlacions de diferents paràmetres" ] ] 9 => array:7 [ "identificador" => "fig10" "etiqueta" => "Figura 2" "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA" "mostrarFloat" => true "mostrarDisplay" => false "copyright" => "Elsevier Espa¿a" "descripcion" => array:1 [ "ct" => "Valors mitjans de l’àrea del llindar interventilatori dels diferents esports." ] ] ] "bibliografia" => array:2 [ "titulo" => "Bibliografía" "seccion" => array:1 [ 0 => array:1 [ "bibliografiaReferencia" => array:26 [ 0 => array:3 [ "identificador" => "bib1" "etiqueta" => "1" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Detecting the threshold of anaerobic metabolism in cardiac patients during exercise. Am J Cardiol. 1964;14:844-52. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Detecting the threshold of anaerobic metabolism in cardiac patients during exercise." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Wasserman K" 1 => "McIlroy MB." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Am J Cardiol. " "fecha" => "1964" "volumen" => "14" "paginaInicial" => "844" "paginaFinal" => "52" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14232808" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 1 => array:3 [ "identificador" => "bib2" "etiqueta" => "2" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Umbral anaerobio. Bases fisiológicas y aplicación. Madrid: Interamericana McGraw Hill; 1991. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Umbral anaerobio." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Legido J" 1 => "Chicharro J." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:4 [ "tituloSerie" => "Bases fisiológicas y aplicación. " "fecha" => "Madrid" "volumen" => "Interamericana McGraw Hill" "paginaInicial" => "1991" ] ] ] ] ] ] 2 => array:3 [ "identificador" => "bib3" "etiqueta" => "3" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "A comparison of gas exchange indices used to detect the anaerobic threshold. J Appl Physiol. 1982;53:1184-9. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "A comparison of gas exchange indices used to detect the anaerobic threshold." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Caiozzo VJ" 1 => "Davis JA" 2 => "Ellis JF" 3 => "Azus JL" 4 => "Vandagriff R" 5 => "Prietto C" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1152/jappl.1982.53.5.1184" "Revista" => array:7 [ "tituloSerie" => "J Appl Physiol. " "fecha" => "1982" "volumen" => "53" "paginaInicial" => "1184" "paginaFinal" => "9" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7174412" "web" => "Medline" ] ] "itemHostRev" => array:3 [ "pii" => "S0140673601067095" "estado" => "S300" "issn" => "01406736" ] ] ] ] ] ] ] 3 => array:3 [ "identificador" => "bib4" "etiqueta" => "4" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Anaerobic threshold and maximal aerobic power for three modes of exercise. J Appl Physiol. 1976;41:544-50. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Anaerobic threshold and maximal aerobic power for three modes of exercise." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ 0 => "Davis JA" 1 => "Vodak P" 2 => "Wilmore JH" 3 => "Vodak J" 4 => "Kurtz P." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1152/jappl.1976.41.4.544" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Appl Physiol. " "fecha" => "1976" "volumen" => "41" "paginaInicial" => "544" "paginaFinal" => "50" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/985399" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 4 => array:3 [ "identificador" => "bib5" "etiqueta" => "5" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Lactate and ventilatory thresholds: Disparity in time course of adaptations to training. J Appl Physiol. 1986;61:999-1004. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Lactate and ventilatory thresholds: Disparity in time course of adaptations to training." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Gaesser GA" 1 => "Poole DC." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1152/jappl.1986.61.3.999" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Appl Physiol. " "fecha" => "1986" "volumen" => "61" "paginaInicial" => "999" "paginaFinal" => "1004" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3759786" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 5 => array:3 [ "identificador" => "bib6" "etiqueta" => "6" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Ventila-tory threshold in various groups of highly trained athletes. Int J Sports Med. 1987;8:275-80. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Ventila-tory threshold in various groups of highly trained athletes." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ 0 => "Bunc V" 1 => "Heller J" 2 => "Leso J" 3 => "Sprynarova S" 4 => "Zdanowicz R." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1055/s-2008-1025669" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Int J Sports Med. " "fecha" => "1987" "volumen" => "8" "paginaInicial" => "275" "paginaFinal" => "80" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3667025" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 6 => array:3 [ "identificador" => "bib7" "etiqueta" => "7" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Physiology of professional road cycling. Sports Med. 2001;31:325-37. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Physiology of professional road cycling." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "Lucía A" 1 => "Hoyos J" 2 => "Chicharro JL." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Sports Med. " "fecha" => "2001" "volumen" => "31" "paginaInicial" => "325" "paginaFinal" => "37" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11347684" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 7 => array:3 [ "identificador" => "bib8" "etiqueta" => "8" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "A longitudinal assessment of anaerobic threshold and distance-running performance. Med Sci Sports Exerc. 1984;16:278-82. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "A longitudinal assessment of anaerobic threshold and distance-running performance." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Tanaka K" 1 => "Matsuura Y" 2 => "Matsuzaka A" 3 => "Hirakoba K" 4 => "Kumagai S" 5 => "Sun S" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc. " "fecha" => "1984" "volumen" => "16" "paginaInicial" => "278" "paginaFinal" => "82" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6748926" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 8 => array:3 [ "identificador" => "bib9" "etiqueta" => "9" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Specificity of the anaerobic threshold in endurance trained cyclists and runners. Eur J Appl Physiol Occup Physiol. 1981;47:93-104. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Specificity of the anaerobic threshold in endurance trained cyclists and runners." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Withers RT" 1 => "Sherman WM" 2 => "Miller JM" 3 => "Costill DL." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Eur J Appl Physiol Occup Physiol. " "fecha" => "1981" "volumen" => "47" "paginaInicial" => "93" "paginaFinal" => "104" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7197628" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 9 => array:3 [ "identificador" => "bib10" "etiqueta" => "10" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "A longitudinal study on the ammonia threshold in junior cyclists. Br J Sports Med. 2004;38:115-9. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "A longitudinal study on the ammonia threshold in junior cyclists." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Yuan Y" 1 => "Chan K." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Br J Sports Med. " "fecha" => "2004" "volumen" => "38" "paginaInicial" => "115" "paginaFinal" => "9" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15039242" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 10 => array:3 [ "identificador" => "bib11" "etiqueta" => "11" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Evolution of physiological and haematological parameters with training load in elite male road cyclists: A longitudinal study. J Sports Med Phys Fitness. 2007;47:191-6. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Evolution of physiological and haematological parameters with training load in elite male road cyclists: A longitudinal study." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Zapico AG" 1 => "Calderon FJ" 2 => "Benito PJ" 3 => "Gonzalez CB" 4 => "Parisi A" 5 => "Pigozzi F" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Sports Med Phys Fitness. " "fecha" => "2007" "volumen" => "47" "paginaInicial" => "191" "paginaFinal" => "6" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17557057" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 11 => array:3 [ "identificador" => "bib12" "etiqueta" => "12" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Evolución de los parámetros ergoespirométricos con el entrenamiento en deportistas. Arch Med Deport. 2007:464-75. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Evolución de los parámetros ergoespirométricos con el entrenamiento en deportistas." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ 0 => "Peinado PJB" 1 => "Peinado A" 2 => "Molina VD" 3 => "Capellá IL" 4 => "Calderón F." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "tituloSerie" => "Arch Med Deport. " "fecha" => "2007" "volumen" => "464-75" ] ] ] ] ] ] 12 => array:3 [ "identificador" => "bib13" "etiqueta" => "13" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Calculation of the interventilatory threshold area: A method for examining the aerobic-anaerobic transition. Rev Int Med Cienc Act Fis Deport. 2014;14:105-17. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Calculation of the interventilatory threshold area: A method for examining the aerobic-anaerobic transition." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Peinado A" 1 => "Benito PJ" 2 => "Lorenzo I" 3 => "Maffulli N" 4 => "Brito-Ojeda E" 5 => "Ruiz-Caballero I" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:5 [ "tituloSerie" => "Rev Int Med Cienc Act Fis Deport. " "fecha" => "2014" "volumen" => "14" "paginaInicial" => "105" "paginaFinal" => "17" ] ] ] ] ] ] 13 => array:3 [ "identificador" => "bib14" "etiqueta" => "14" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Declaration of Helsinki; 2004 [consultat 17 Mai 2008]. Disponible a: http://www.wma.net/e/ ethicsunit/helsinki.htm. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Declaration of Helsinki." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:1 [ 0 => "World Medical Association." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => null ] ] ] ] 14 => array:3 [ "identificador" => "bib15" "etiqueta" => "15" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Frequency of the VO2max plateau phenomenon in world-class cyclists. Int J Sports Med. 2006;27:984-92. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Frequency of the VO2max plateau phenomenon in world-class cyclists." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Lucia A" 1 => "Rabadán M" 2 => "Hoyos J" 3 => "Hernández-Capilla M" 4 => "Pérez M" 5 => "San Juan A" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1055/s-2006-923833" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Int J Sports Med. " "fecha" => "2006" "volumen" => "27" "paginaInicial" => "984" "paginaFinal" => "92" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16739087" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 15 => array:3 [ "identificador" => "bib16" "etiqueta" => "16" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Anaerobic threshold and respiratory gas exchange during exercise. J Appl Physiol. 1973;35:236-43. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Anaerobic threshold and respiratory gas exchange during exercise." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Wasserman K" 1 => "Whipp BJ" 2 => "Koyl SN" 3 => "Beaver WL." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1152/jappl.1973.35.2.236" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Appl Physiol. " "fecha" => "1973" "volumen" => "35" "paginaInicial" => "236" "paginaFinal" => "43" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/4723033" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 16 => array:3 [ "identificador" => "bib17" "etiqueta" => "17" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Fisiología, entrenamiento y medicina del baloncesto. Barcelona: Paidotribo; 2008. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Fisiología, entrenamiento y medicina del baloncesto." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Terrados N" 1 => "Calleja J." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "fecha" => "Barcelona" "volumen" => "Paidotribo" "paginaInicial" => "2008" ] ] ] ] ] ] 17 => array:3 [ "identificador" => "bib18" "etiqueta" => "18" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Umbral anaeróbico, bases fisiológicas y aplicación. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España; 1991. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Umbral anaeróbico, bases fisiológicas y aplicación." "idioma" => "es" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:3 [ 0 => "López J" 1 => "Legido J" 2 => "Terrados N." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:3 [ "fecha" => "Madrid" "volumen" => "McGraw-Hill-Interamericana de España" "paginaInicial" => "1991" ] ] ] ] ] ] 18 => array:3 [ "identificador" => "bib19" "etiqueta" => "19" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Training adaptation and biological changes among well-trained male triathletes. Med Sci Sports Exerc. 1997;29:1233-9. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Training adaptation and biological changes among well-trained male triathletes." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Rowbottom DG" 1 => "Keast D" 2 => "Garcia-Webb P" 3 => "Morton AR." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc. " "fecha" => "1997" "volumen" => "29" "paginaInicial" => "1233" "paginaFinal" => "9" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9309636" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 19 => array:3 [ "identificador" => "bib20" "etiqueta" => "20" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Plasma lactate and ventilation thresholds in trained and untrained cyclists. J Appl Physiol. 1986;60:777-81. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Plasma lactate and ventilation thresholds in trained and untrained cyclists." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:7 [ 0 => "Simon J" 1 => "Young JL" 2 => "Blood DK" 3 => "Segal KR" 4 => "Case RB" 5 => "Gutin B" 6 => "et al." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:2 [ "doi" => "10.1152/jappl.1986.60.3.777" "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "J Appl Physiol. " "fecha" => "1986" "volumen" => "60" "paginaInicial" => "777" "paginaFinal" => "81" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3957830" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 20 => array:3 [ "identificador" => "bib21" "etiqueta" => "21" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Validity and reliability of combining three methods to determine ventilatory threshold. Med Sci Sports Exerc. 2001;33: 1841-8. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Validity and reliability of combining three methods to determine ventilatory threshold." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:6 [ 0 => "Gaskill SE" 1 => "Ruby BC" 2 => "Walker AJ" 3 => "Sanchez OA" 4 => "Serfass RC" 5 => "Leon AS." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc. " "fecha" => "2001" "volumen" => "33" "paginaInicial" => "1841" "paginaFinal" => "8" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11689733" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 21 => array:3 [ "identificador" => "bib22" "etiqueta" => "22" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Ventilatory threshold and maximal oxygen uptake in present triathletes. Can J Appl Physiol. 2000;25:102-13. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Ventilatory threshold and maximal oxygen uptake in present triathletes." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Hue O" 1 => "Gallais DL" 2 => "Chollet D" 3 => "Préfaut C." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Can J Appl Physiol. " "fecha" => "2000" "volumen" => "25" "paginaInicial" => "102" "paginaFinal" => "13" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10815848" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 22 => array:3 [ "identificador" => "bib23" "etiqueta" => "23" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Applied physiology of triathlon. Sports Med. 1995;19:251-67. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Applied physiology of triathlon." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "O’Toole ML" 1 => "Douglas PS." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Sports Med. " "fecha" => "1995" "volumen" => "19" "paginaInicial" => "251" "paginaFinal" => "67" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7604198" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 23 => array:3 [ "identificador" => "bib24" "etiqueta" => "24" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Ventilatory threshold and maximal oxygen uptake during cycling and running in triathletes. Med Sci Sports Exerc. 1990;22:257-64. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Ventilatory threshold and maximal oxygen uptake during cycling and running in triathletes." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:5 [ 0 => "Schneider D" 1 => "Lacroix K" 2 => "Atkinson G" 3 => "Troped P" 4 => "Pollack J." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc. " "fecha" => "1990" "volumen" => "22" "paginaInicial" => "257" "paginaFinal" => "64" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2355824" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 24 => array:3 [ "identificador" => "bib25" "etiqueta" => "25" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Physiological predictors of shortcourse triathlon performance. Med Sci Sports Exerc. 1993;25:871-6. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Physiological predictors of shortcourse triathlon performance." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:2 [ 0 => "Sleivert GG" 1 => "Wenger HA." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc. " "fecha" => "1993" "volumen" => "25" "paginaInicial" => "871" "paginaFinal" => "6" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8350711" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] 25 => array:3 [ "identificador" => "bib26" "etiqueta" => "26" "referencia" => array:1 [ 0 => array:3 [ "referenciaCompleta" => "Physiological responses of triathletes to maximal swimming, cycling, and running. Med Sci Sports Exerc. 1987;19:51-5. " "contribucion" => array:1 [ 0 => array:3 [ "titulo" => "Physiological responses of triathletes to maximal swimming, cycling, and running." "idioma" => "en" "autores" => array:1 [ 0 => array:2 [ "etal" => false "autores" => array:4 [ 0 => "Kohrt WM" 1 => "Morgan DW" 2 => "Bates B" 3 => "Skinner JS." ] ] ] ] ] "host" => array:1 [ 0 => array:1 [ "Revista" => array:6 [ "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc. " "fecha" => "1987" "volumen" => "19" "paginaInicial" => "51" "paginaFinal" => "5" "link" => array:1 [ 0 => array:2 [ "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3821455" "web" => "Medline" ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] ] "idiomaDefecto" => "ct" "url" => "/X8866581/0000005300000199/v0_201810251530/XX88665811863094X/v0_201810251530/ct/main.assets" "Apartado" => array:4 [ "identificador" => "71856" "tipo" => "SECCION" "es" => array:2 [ "titulo" => "Treballs originals" "idiomaDefecto" => true ] "idiomaDefecto" => "es" ] "PDF" => "https://static.elsevier.es/multimedia/X8866581/0000005300000199/v0_201810251530/XX88665811863094X/v0_201810251530/ct/278v53n199a90463094pdf001.pdf?idApp=UINPBA00004N&text.app=https://apunts.org/" "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX88665811863094X?idApp=UINPBA00004N" ]
Article information
ISSN: X8866581Original language: Català
The statistics are updated each day
| Year/Month | Html | Total | |
|---|---|---|---|
| 2024 November | 9 | 8 | 17 |
| 2024 October | 74 | 32 | 106 |
| 2024 September | 78 | 18 | 96 |
| 2024 August | 90 | 26 | 116 |
| 2024 July | 84 | 31 | 115 |
| 2024 June | 81 | 23 | 104 |
| 2024 May | 89 | 32 | 121 |
| 2024 April | 71 | 32 | 103 |
| 2024 March | 78 | 33 | 111 |
| 2024 February | 80 | 20 | 100 |
| 2024 January | 65 | 27 | 92 |
| 2023 December | 68 | 36 | 104 |
| 2023 November | 74 | 34 | 108 |
| 2023 October | 67 | 34 | 101 |
| 2023 September | 71 | 38 | 109 |
| 2023 August | 73 | 9 | 82 |
| 2023 July | 89 | 20 | 109 |
| 2023 June | 72 | 18 | 90 |
| 2023 May | 79 | 22 | 101 |
| 2023 April | 44 | 43 | 87 |
| 2023 March | 75 | 23 | 98 |
| 2023 February | 55 | 26 | 81 |
| 2023 January | 42 | 14 | 56 |
| 2022 December | 97 | 25 | 122 |
| 2022 November | 68 | 29 | 97 |
| 2022 October | 92 | 36 | 128 |
| 2022 September | 30 | 17 | 47 |
| 2020 December | 27 | 13 | 40 |
| 2020 November | 42 | 29 | 71 |
| 2020 October | 41 | 25 | 66 |
| 2020 September | 18 | 22 | 40 |
| 2020 August | 14 | 27 | 41 |
| 2020 July | 15 | 19 | 34 |
| 2020 June | 11 | 31 | 42 |
| 2020 May | 29 | 37 | 66 |
| 2020 April | 51 | 46 | 97 |
| 2020 March | 22 | 19 | 41 |
| 2020 February | 22 | 20 | 42 |
| 2020 January | 36 | 36 | 72 |
| 2019 December | 30 | 29 | 59 |
| 2019 November | 132 | 17 | 149 |
| 2019 October | 131 | 16 | 147 |
| 2019 September | 142 | 11 | 153 |
| 2019 August | 16 | 11 | 27 |
| 2019 July | 59 | 11 | 70 |
| 2019 June | 56 | 32 | 88 |
| 2019 May | 47 | 35 | 82 |
| 2019 April | 41 | 32 | 73 |
| 2019 March | 34 | 20 | 54 |
| 2019 February | 31 | 12 | 43 |
| 2019 January | 33 | 28 | 61 |
| 2018 December | 43 | 35 | 78 |
| 2018 November | 45 | 28 | 73 |
| 2018 October | 22 | 9 | 31 |
Show all
