L’objectiu d’aquest estudi és descriure els percentatges de càrrega de la freqüència cardíaca i del consum d’oxigen que assoleixen els atletes en competicions de duatló en la modalitat d’esprint (5 km de cursa, 20 km de bicicleta i 2,5 km de cursa = C1-BK-C2). Foren recollides per a l’estudi dades fisiològiques de cinc competicions de duatló de modalitat esprint molt similars en alçada i terreny. Hi participaren deu atletes homes, escollits entre duatletes d’alt nivell nacional. Durant les competicions s’obtingueren registres continus de freqüència cardíaca i successivament, al laboratori, mitjançant dues valoracions ergoespiromètriques de caràcter màxim, una en cinta i l’altra en cicloergòmetre, es comprovaren els valors fisiològics de referència de cada esportista. Els resultats evidencien que els atletes utilitzen un percentatge de càrrega de freqüència cardíaca molt similar en els trams de competició, essent C1: 94,63 ± 3%; BK: 94,50 ± 2,94%, i C2: 92,71 ± 3,54%. Els nivells de consum d’oxigen s’estimaren mitjançant regressió lineal, a partir dels valors de freqüència cardíaca-consum d’oxigen de la prova d’esforç, i s’evidenciaren en els tres segments uns valors de C1: 89,70 ± 6,11%; BK: 85,73 ± 6,89%; C2: 87,30 ± 8,67%. El menor valor del percentatge VO2 del tram de BK respecte a C1 i C2 (p < 0,01) podria estar justificat per una utilització menor del total de massa muscular i, per tant, d’una menor despesa energètica. L’estudi evidencia que en les competicions de duatló en modalitat esprint el percentatge de càrrega de la freqüència cardíaca se situa entre el 92 i el 95% de la freqüència cardíaca màxima, i el consum d’oxigen, entre el 85 i el 89% del VO2max, i es confirmen uns nivells alts de potència aeròbica màxima i de la freqüència cardíaca considerats paràmetres de referència d’aquesta modalitat esportiva en l’ús de càrregues d’entrenament esportiu, tant de tipus continu com continu variable i d’intervals extensiu llarg.

The aim of this study is to describe the percentages loads of heart rate and oxygen consumption achieved by athletes in duathlon sprint competitions (5 km run, 20 km bike and 2.5 km run = C1-BK-C2). For the study, the physiological data were collected from five duathlon sprint competitions very similar in altitude and terrain. Ten male athletes, chosen from high national level duathletes, participated in the study. Continuous recordings of heart rate were obtained during competitions and subsequently in the laboratory where they were tested by two maximal graded exercise tests, one on a treadmill and another on a cycle ergometer, to obtain physiological reference values for each athlete. The results show that athletes had a very similar percentage of heart rate in the three competition sectors, with C1: 94.63% ± 3%; BK: 94.50% ± 2.94% and C2: 92.71% ± 3.54%. The oxygen consumption levels were estimated as a dependent variable by linear regression, from heart rate and oxygen consumption values of the effort test, showing a similar values in three segments (C1: 89.70% ± 6.11%; BK: 85.73% ± 6.89%, C2: 87.30% ± 8.67%). The lowest VO2% of BK with respect to C1 and C2 (P < .01) could be justified by lower use of total muscle mass and therefore a lower energy expenditure. The study showed that in sprint duathlon competitions the per cent load of the heart rate range between 92% and 95% of maximal heart rate and oxygen consumption between 85% and 89% of VO2max, confirming high levels of maximal aerobic power and heart rate. These data being considered as a reference for the use of sports training loads in continuous, variable continuous, and long interval extended types of sport.