L’esquinç lateral de turmell és una de les lesions més comunes de l’esport i pot afectar diferents components del control postural. Aquesta revisió bibliogràfica analitza els estudis que avaluen el control postural de persones que han patit esquinços i persones amb turmells sans a partir de tests d’equilibri estàtic, dinàmic i dinamicofuncional, utilitzant metodologies quantitatives. Els turmells lesionats presenten majors rangs de desplaçament del centre de pressions i majors temps de latència de la musculatura. També presenten més temps d’estabilització en l’eix anteroposterior i menor abast de les posicions extremes que pot adoptar el centre de pressions. Això no obstant, alguns treballs utilitzen mètodes poc objectius en la selecció de subjectes amb esquinç de turmell i altres utilitzen tests i variables poc sensibles per estudiar les seqüeles de dèficit de control postural després d’un esquinç.

The lateral ankle sprain is one of the most common injuries in sports and can affect different components of postural control. This literature review analyses the studies that evaluate the postural control through static balance tests, dynamic balance tests and dynamic balance functional tests in subjects who have suffered an ankle sprain and healthy subjects using quantitative methods. Injured ankles lead to a greater total path of the centre of pressure and an increased muscle latency time. Furthermore, the antero-posterior time of stabilisation increases and decreases the reach distance that can be taken by the centres of pressure. However, in some of the studies found, less objective methods are used in the selection of the subjects with an ankle sprain, and in others, non-sensitive tests and variables are used to study the consequences of postural control deficits after an ankle sprain.