Els objectius d’aquest estudi foren: a) descriure i comparar les habilitats específiques, morfològiques, fisiològiques i psicològiques dels jugadors d’handbol de 2 equips de diferent rendiment, i b) identificar les variables diferenciadores entre jugadors d’handbol, amb bons resultats i amb resultats menys reeixits. Foren estudiats 34 jugadors professionals d’handbol adults (edat, 23,4 ± 4,7 anys; talla, 182 ± 6,3 cm; massa corporal, 85,4 ± 11,4 kg). Divuit jugadors tingueren un bon rendiment (edat, 23,0 ± 3,8 anys), i 16, pitjors resultats (edat, 23,8 ± 5,5 anys). Es prengueren les mesures dels participants d’acord amb 4 categories de variables, és a dir: morfològiques (proporcionalitat, somatotip i composició corporal), fisiològiques, habilitats específiques de l’handbol (habilitats tècniques i perfil d’intel·ligència en el joc) i perfils psicològics. Les dades foren analitzades amb MANOVA (essent l’èxit la variable entre participants), ANOVA i una anàlisi de funció discriminant (mètode Stepwise). Finalment es van analitzar conjuntament les mesures seleccionades (enfocament multidisciplinari) utilitzant una anàlisi de funció discriminant (mètode Stepwise) per determinar quina combinació de mesures discriminava millor entre els 2 grups d’èxit. Els resultats van reflectir que: a) els 2 grups presentaren resultats significatius en 10 de les 77 variables; b) les 6 mesures que pel que sembla són els millors indicadors de l’èxit en l’handbol (amb millors resultats = −1,827; menys reeixits = 2,055; Λ = 0,200, χ2(6) = 46,603, p < 0,001) foren l’esprint de 30 m, salt vertical des d’aturat, força de prensió de la mà dreta, rull de tronc a terra, alçada y habilitat per variar accions. Les variables seleccionades són representatives de 3 categories diferents (morfològiques, fisiològiques i habilitats específiques de l’handbol) i mostren que l’estudi modern de l’handbol requereix un enfocament multidisciplinari.