Introducció: L’atleta màster ha estat proposat com a model ideal d’envelliment degut a la seva participació en l’exercici d’alta intensitat. El propòsit d’aquest estudi és analitzar la força i la composició corporal d’atletes veterans de fons en relació amb l’edat.
Material i mètode: Els participants foren 43 atletes, 40 homes (edat: 41,2 ± 1,1 anys) i 3 dones (edat: 44,3 ± 3,1 anys) que continuaven entrenant. S’analitzà la força de cames mitjançant el CMJ i salts en 30 s, dinamometria manual i diferents paràmetres de composició corporal. Com a paràmetres explicatius s’establiren 2 grups d’edat (35-44 anys i 45-54 anys).
Resultats: No es trobaren diferències significatives (p ≥ 0,05) en la composició corporal per l’efecte de l’edat, però sí en relació amb la força, que experimenta reduccions significatives (p < 0,05) en altura del salt, velocitat màxima, potència màxima i treball concèntric en el CMJ i en l’altura mitjana del salt i potència mitjana dels salts en 30 s del grup de més edat.
Conclusions: L’atleta veterà, tot i l’edat, manté uns paràmetres saludables de composició corporal; tanmateix, aquest tipus d’entrenament no permet mantenir els valors de força de cames al llarg de l’envelliment.