Introducció: Aquest és el primer estudi que aborda els factors que poden motivar els professors clínics de les escoles de Medicina de l’Esport. Les seves troballes podrien tenir un interès especial en un moment en què disminueixen els recursos per recompensar l’ensenyament a les escoles de Medicina de l’Esport.
Material i mètodes: Participaren un total de 32 professors clínics voluntaris (13 dones [40%]; 19 homes [60%]) en aquest estudi observacional transversal. S’utilitzà la Medo-tologia Q convencional en què els participants ordenaren 69 enunciats numerats d’acord amb el grau d’intensitat de la motivació per ensenyar en una escola de Medicina de l’Esport. Les respostes foren ordenades segons el factor analitzat per obtenir grups d’experiència similar.
Resultats: D’acord amb la pràctica recomanada, sorgiren dos factors: factor 1 «Ensenyo per ajudar els altres», incloïa 23 classes de participants (72%; 13 homes; 10 dones), mentre que el factor 2 «Ensenyo per millorar jo mateix» inclogué només 9 participants (28%; 6 homes; 3 dones). L’enunciat que rebé la puntuació mitjana més alta del factor 1 fou «Vull ajudar els meus estudiants a ser bons metges». Pel que fa al factor 2, la declaració que rebé la puntuació mitjana més elevada fou «Ensenyo per estimular-me intel·lectualment».
Conclusió: S’ha establert un rànquing d’afirmacions relatives a la motivació del professorat de les escoles de Medicina de l’Esport, que permetrà als seus responsables desenvolupar l’estratègia oportuna per atreure i retenir el professorat.
