El component tècnic de l’esgrima es desenvolupa de forma unilateral i provoca dèficits bilaterals i asimetries morfofuncionals a l’esgrimidor d’elit. L’objectiu del present estudi fou valorar el grau en què aquests desequilibris morfofuncionals estaven patents en les primeres etapes de formació vers l’elit dels esgrimidors joves (20 homes: 14,8 ± 0,9 anys; 12 dones: 14,2 ± 3,3 anys).

S’analitzaren 23 variables per triplicat en ambdós hemicossos, agrupades en les valoracions següents: cineantropometria, flexibilitat i força isomètrica. La fiabilitat entre intents fou valorada amb una ANOVA de mesures repetides i índex de correlació intraclasse (ICC) i una prova t de mostres independents per analitzar les diferències entre sexes i entre ambdós hemicossos, amb un nivell de significació de p ≤ 0,05.

En ambdós sexes hi ha diferències significatives en els perímetres de l’avantbraç (p ≤ 0,05) i en la força màxima isomètrica de prensió manual (p ≤ 0,05). En les noies es troben diferències significatives entre l’àrea muscular de la cuixa anterior i posterior (p ≤ 0,05). Tot i no trobar diferències significatives en la resta de variables, en ambdós sexes hi ha dèficits bilaterals al voltant del 4% entre els perímetres i de l’11% entre les àrees musculars, de braços i músculs de l’hemicòs armat enfront del no armat.

En esgrima, determinats desequilibris morfofuncionals es manifesten en les primeres etapes d’especialització. Es recomanen entrenaments específics invertint la lateralitat, una bona preparació física general i potenciar la musculatura antagonista, per minimitzar els dèficits potencialment lesius.

The technical component in fencing is developed of unilateral form causing bilateral deficits and morphofunctional asymmetries in elite fencers. The aim of the present study was to assess the degree of these morphofunctional imbalances were significances in young fencers (20 men: 14.8 ± 0.9 years; 12 women: 14.2 ± 3.3 years) in their first stages of training towards the sport elite.

Twenty three variables in triplicate were analysed in both sides of the body and grouped in the following assessments: kinanthropometry, flexibility and isometric maximum strength. ANOVA with Tukey’s post-hoc and intraclass correlation coefficient was used in order to determinate the reliability between trials. An independent samples t-test was used to analyse the differences between sexes and between both sides of the body. The significance level was established at P≤.05.

In both sexes, significant differences between perimeters of the forearm (P≤.05), and isometric maximum strength of fingers (P≤.05) was established. In addition, in girls there were significant differences between the muscular area of the anterior and posterior thigh (P≤.05). No significance differences were found in the other variables.

In fencing, some morphofunctional asymmetries are developed in the first stages of the sport specialisation. To minimise the potentially injuring deficits, we recommend strengthening the antagonist musculature with specific training sessions reversing the laterality and improving the physical conditioning.