Introducció: Uns valors baixos del pH salival estan altament relacionats amb un risc major de càries dental. L’objectiu d’aquest estudi fou valorar els canvis dels valors del pH salival després de realitzar exercici anaeròbic màxim, la seva possible relació amb el valor del lactat sanguini, i l’anàlisi de l’estat de la cavitat bucal d’esportistes de disciplines de caràcter anaeròbic.

Material i mètodes: Estudi de tipus experimental, amb la participació de 6 subjectes (3 homes, 3 dones; edat 21,67 ± 5,32 anys; pes 61 ± 7,18 kg; alçada 1,70 ± 0,05 m), atletes de nivell alt, no d’elit. Els subjectes realitzaren 2 sessions (S1, S2) d’exercici anaeròbic làctic amb els mateixos criteris (màxim nombre de sèries de 300 m en pista al 90% de la intensitat màxima individual). Es prengueren mostres de saliva total, no estimulada, en 3 moments: a) just abans de l’exercici; b) immediatament després de cada sèrie, i c) 30 min després de l’exercici, per mesurar el pH salival. També es prengueren mostres del lactat sanguini immediatament després de cada sèrie.

Resultats: La variació del pH salival basal respecte al pH de l’última sèrie és estadísticament significativa en ambdues sessions (S1: p = 0,028; S2: p = 0,044).

Conclusions: Les dades obtingudes suggereixen una resposta alcalinitzant de les glàndules salivals durant la realització d’exercici anaeròbic làctic. Fóra interessant estudiar les modificacions qualitatives de la composició de la saliva durant la realització d’exercici anaeròbic i la prolongació de l’efecte de dites modificacions en el temps.