Introducció: La majoria de lesions que es registren en la pràctica del bàsquet es localitzen a l’extremitat inferior, especialment al turmell, i són la causa principal d’absència a les sessions d’entrenament. Aquestes lesions poden repercutir en un augment del risc de recidiva de la lesió.

Objectius: Determinar si un programa d’entrenament propioceptiu, confeccionat a base d’exercicis propis del bàsquet, podria provocar un canvi de l’estabilitat dinàmica d’un grup de jugadors de bàsquet, emprant com a instrument de valoració l’Star Excursion Balance Test (SEBT). Determinar el nombre de repeticions que calen per interpretar correctament l’SEBT.

Material i mètodes: Estudi experimental. Es seleccionaren 17 jugadors de bàsquet (8 del grup experimental [GE] i 9 del grup control [GC]); GE = 15,12 ± 0,83 anys; GC = 14,67 ± 1,0 anys. El GE realitzà un programa d’entrenament específic durant l’escalfament, mentre que el GC seguia la seva rutina habitual. L’SEBT es realitzà abans i després de 6 setmanes de desenvolupar el programa. Per a l’anàlisi estadística s’emprà un MANOVA 2 × 2, per grup i temps.

Resultats: Únicament foren significatius els mesuraments de la direcció posterolateral en els 2 grups (GC: MDIF = 15,5; p = 0,002; IC 95%: 6,8324,17 cm; GE: MDIF = 12,063; p = 0,014; IC 95%: 2,87-21,26 cm). No hi hagué diferències significatives entre els grups en les altres direccions.

Conclusions: Només calgué una repetició del test. La realització d’un programa específic de propiocepció per a jugadors de bàsquet sans no obtingué millores de l’equilibri.

Background: The largest percentage of injuries in basketball affect the lower limbs, specially the ankle joint, and this is the major cause of missed days of training during a season. Moreover, ankle injuries can increase the risk factor of recurrent injuries.

Objectives: To determine whether a training program, based on specific ankle exercises for basketball, causes a change in the dynamic stability of a healthy group of basketball players, using the Star Excursion Balance Test (SEBT). Also, to determine the ideal number of repetitions to obtain a reliable measure of the test.

Materials and methods: Experimental study. Seventeen uninjured basketball players participated (8 experimental [EG], 9 control [CG]) (EG = 15.12 yrs ± 0.83 yrs; CG = 14.67 yrs ± 1.0 yrs).The EG performed the training program during the warmup, and the CG completed the regular warmup. The SEBT was performed before and after the 6week training program. In statistical analysis MANOVA 2*2 was used per group and time.

Results: Only the measurements for the posterior-lateral direction were significant, namely in 2 groups (CG: Mdif = 15.5, P = .002 [95% CI: 6.8324.17 cm]; EG: Mdif = 12.063, P = .014 [95% CI: 2.8721.26 cm]). There were no differences in the SEBT between groups after the training protocol.

Conclusions: One attempt seems to be sufficient for the completion of the test. The completion of a specific training program for healthy basketball players does not demonstrate improvements in the balance.