Quan una persona ens deixa tendim a enaltir-ne les virtuts i a minimitzar-ne els defectes. En el cas del Dr. Balius no ha calgut el seu traspàs perquè la comunitat mèdica li reconegui els mèrits i, sobre tot, com va enriquir la medicina, una de les passions que en ell va assolir la màxima expressió, tant en l’aspecte científic com en el vessant artístic.
El Dr. Ramon Balius estimava l’esport, i per això va orientar la seva formació al servei de les patologies generades per l’activitat física i, amb uns quants amics, potencià que la MEDICINA DE L'ESPORT s’implantés a Catalunya i que assolís un nivell d’excel·lència que aleshores fins i tot podia semblar excessiu que s’hi dediqués tant de temps i tanta illusió. Som a la dècada dels seixanta, i el Dr. Balius amb les seves publicacions ja introduïa conceptes a la traumatologia de l’esport que mantenen una total vigència a l’època actual. Molts metges que teníem la il·lusió de dedicar-nos al món de l’esport vàrem conèixer la seva saviesa i aprendre d’ell el rigor i la dedicació a les parts de l’acte mèdic que més li interessaven: la història clínica i l’exploració física. El seu aspecte i el seu tarannà imposaven, imposaven d’entrada, però després d’una petita relació ja aflorava la gran afabilitat, la gran educació i l’entusiasme per la tasca que duia a terme. El Dr. Balius va ser un innovador, un precursor de l’ús de les tècniques de diagnòstic i de teràpies aplicades al que ell en deia «atlopaties», tant en el vessant conservador com en el quirúrgic. El seu prestigi es va allargar fins i tot anys després de la retirada de la vida professional.
Hi ha encara una altra circumstància que el feia diferent: la passió per l’art. Tots recordem els meravellosos articles a la revista APUNTS. MEDICINA DE L'ESPORT, a la secció «Quan l’esport es fa art», i la col·laboració especial que va mantenir amb l’INEFC en la recerca bibliogràfica i el disseny de pàgines i pàgines en les quals molts artistes van plasmar idees i visions de l’esport, recollides amb avidesa, perseverança i il·lusió.
Em cal encara recordar la tercera passió del Dr. Balius: la família, a la qual va saber transmetre aquesta passió. Els seus fills, dedicats amb la mateixa il·lusió que el pare a la medicina i a les ciències de l’esport, són l’expressió més clara del seu esperit.
No hi ha millor forma de recordar el Dr. Balius que fer-ho des de les pàgines de la revista APUNTS, que va aconseguir que fos una realitat l’any 1964 i a la que, al llarg de la seva vida, va dedicar moltes hores amb afecte apassionat.
Se n’ha anat possiblement un dels darrers metges que vivia profundament l’amor a la família, a la ciència i a l’humanisme.
Correu electrònic:jagutierrez@gencat.cat
