Les proves de valoració sit and reach són probablement les eines d’avaluació de la flexibilitat isquiosural més utilitzades en l’àmbit fisicoesportiu. Això no obstant, existeix una evidència científica limitada que en justifiqui l’ús com a eina de precisió. Per això, l’objectiu d’aquest estudi fou determinar la fiabilitat absoluta de las proves sit and reach modificat (MSR) i back saber sit and reach (BSSR) per estimar la flexibilitat isquiosural de jugadors de futbol sala.

Un total de 30 subjectes van participar en 4 sessions d’avaluació de la flexibilitat isquiosural emprant les proves MSR i BSSR, amb un interval de temps de 2 setmanes entre sessions consecutives. La fiabilitat absoluta intersessió fou examinada a través de l’error típic de la mesura (ET), el coeficient de variació (CV) i l’índex de correlació intraclasse (ICC). També, en cadascuna de les proves de valoració examinades es van establir els intervals de referència del 68 i del 95% associats, amb la qual cosa es podria considerar un canvi real en la flexibilitat isquiosural.

Es van trobar valors alts de fiabilitat absoluta en la prova BSSR (ET = 1,50 cm; CV = 3,47%; ICC = 0,97) en contraposició als valors observats en la prova MSR (ET = 3,54 cm; CV = 10,25%; ICC = 0,84).

La prova de valoració BSSR presenta una fiabilitat absoluta acceptable (CV < 10%). Es qüestiona la fiabilitat absoluta de la prova MSR. Un canvi observat major del 6,94% en els valors inicials de flexibilitat isquiosural, després d’aplicar un tractament, podria indicar que el canvi esmentat és real, més enllà de l’error típic de la mesura, si s’utilitza el BSSR com a prova de valoració.

The sit and reach tests are probably the most common measurement tools for estimating hamstring flexibility in the sport setting. However, there is little scientific evidence on whether sit and reach tests are accurate tools. The purpose of this study was to determine the absolute reliability of the modified sit and reach (MSR) and back-saver sit and reach test (BSSR) for estimating hamstring flexibility in futsal (5-a-side indoor football) players.

A total of 30 participants completed 4 hamstring flexibility measurement sessions using MSR and BSSR with a two-week interval between consecutive sessions. Absolute reliability was examined using typical measurement error (TE), coefficient of variation (CV) and intraclass correlation coefficient (ICC). In addition, the 68% and 95% reference intervals associated with what might be considered a real change in hamstring flexibility were established for each measurement test.

High reliability measures were found for BSSR (TE = 1.50 cm; CV = 3.47%; ICC = 0.97) in contrast with the values observed for MSR (TE = 3.54 cm; CV = 10.25%; ICC = 0.84).

BSSR reported acceptable absolute reliability measures. Absolute reliability of MSR is still questionable. An observed change greater than 6.94% of baseline hamstring flexibility scores after performing a treatment would indicate that a real improvement on hamstring flexibility was likely if BSSR were performed.