La preactivació neuromuscular durant la maniobra evasiva de salt lateral no s’associa a alteracions posturals en esportistes d’ultimate: un estudi transversal
Download PDF
1 / 9 Pages
Apunts Med Esport. 2015;
50(186)
:47-55
1886-6581/$ - see front matter © 2014 Consell Català
de l’Esport. Generalitat de Catalunya. Publicat per
Elsevier España, S.L.U. Tots els drets reservats.
www.apunts.org
TREBALL ORIGINAL
La preactivació neuromuscular durant la maniobra ev
asiva
de salt lateral no s’associa a alteracions postural
s en esportistes
d’
ultimate
: un estudi transversal
José David García
a,b
, José Ricardo Duque
c
, Jaime Alberto Gallo
a,d,e
*
a
Medicina Aplicada a la Actividad Física y al Deporte, F
acultad de Medicina, Universidad de Antioquia,
Medellín, Colòmbia
b
IPS Colombia Saludable, Colòmbia
c
Universidad CES, Medellín, Colòmbia
d
Grupo de Investigación en Medicina Aplicada a la Activid
ad Física y al Deporte (GRINMADE),
Facultad de Medicina, Universidad de Antioquia, Medel
lín, Colòmbia
e
Centro Clínico y de Investigación SICOR, Soluciones Integra
les en Riesgo Cardiovascular, Medellín, Colòmbia
Rebut el 14 de febrer de 2014; acceptat el 29 de ju
liol de 2014
PARAULES CLAU
Lligament encreuat
anterior;
Factors de risc;
Electromiograia
de superfície;
Postura;
Esportistes
Resum
Introducció:
Un patró de preactivació neuromuscular anormal dur
ant la maniobra evasi
-
va de salt lateral (MESL) ha estat relacionat amb la
lesió del lligament encreuat anterior.
Tanmateix, es desconeix si aquest patró neuromuscular
està associat a alteracions pos
-
turals i anatòmiques.
Objectiu:
Descriure la freqüència del patró neuromuscular an
ormal durant l’MESL i
explorar-ne l’associació amb característiques postu
rals i anatòmiques en esportistes
d’
ultimate
.
Materials i mètodes:
Es féu un estudi transversal, que incloïa esportis
tes d’
ultimate
als
quals es realitzà una avaluació de les característi
ques posturals, anatòmiques i l’activitat
neuromuscular de la cuixa durant l’MESL amb electromi
ografia de superfície.
Resultats:
La freqüència del patró neuromuscular anormal dura
nt l’MESL fou del 22,6%.
Es trobaren diferències entre els que tenien i els
que no tenien un patró neuromuscular
anormal en el quocient entre la preactivació del mú
scul vast lateral (VL) i el múscul
semitendinós (ST) (0,46; IC 95%: 0,36 a 0,56; p < 0,
001) i la diferència entre la preacti
-
vació del múscul VL i el múscul ST (30,39%; IC 95%:
20,85 a 39,92; p < 0,001). No es
trobà associació de les característiques posturals
i anatòmiques amb el patró neuromus
-
cular anormal, després d’haver ajustat per edat, se
xe, percentatge de greix i índex de
massa corporal (p > 0,05).
*
Autor per a correspondència
Correu electrònic:
jagallo2000@yahoo.com (J.A. Gallo)
48
J.D. García et al
Conclusions:
Es trobà una freqüència de preactivació neuromuscu
lar anormal del 22,6%,
que fou major en els homes que en les dones. La pre
activació neuromuscular anormal
durant l’MESL és independent de les característiques
posturals estàtiques i anatòmiques
dels membres inferiors de l’esportista d’
ultimate
.
© 2014 Consell Català de l’Esport. Generalitat de C
atalunya. Publicat per Elsevier Espa
-
ña, S.L.U. Tots els drets reservats.
Neuromuscular pre-activation during side-cutting mane
uver is not associated with
postural changes in ultimate athletes: A cross-secti
onal study
Abstract
Introduction:
An abnormal pattern of neuromuscular pre-activatio
n during side-cutting
maneuvers has been associated with anterior cruciat
e ligament injuries. However, it is
not known if this neuromuscular pattern is associat
ed with postural and anatomical
alterations.
Objective:
To describe the frequency of abnormal neuromuscula
r patterns during side-
cutting maneuvers and explore its association with po
stural and anatomical characteristics
in ultimate sportsmen.
Materials and methods:
A cross-sectional study was carried out on ultimat
e athletes who
underwent a postural and anatomic assessment and ne
uromuscular activity by surface
electromyography of the thigh during the side-cutting m
aneuvers.
Results:
The frequency of abnormal neuromuscular pattern du
ring side-cutting maneuver
was 22.6%. Differences were found between those wit
h and without abnormal
neuromuscular pattern in the ratio of pre-activatio
n of the vastus lateralis (VL) muscle
and semitendinosus (ST) muscle (0.46; 95% CI: 0.36 t
o 0.56;
P
< .001) and the difference
between pre-activation of the VL muscle and ST muscl
e (30.39%; 95% CI: 20.85 to 39.92;
P
< .001). There was no association between postural
and anatomical characteristics and
abnormal neuromuscular pattern after adjusting for a
ge, sex, body fat percentage and
body mass index (
P
> .05).
Conclusions:
A frequency of 22.6% abnormal neuromuscular pre-ac
tivation was found,
which was higher in men than women. Abnormal neuromu
scular pre-activation during
side-cutting maneuver is independent of postural and
anatomical characteristics of
lower limb in ultimate athletes.
© 2014 Consell Català de l’Esport. Generalitat de C
atalunya. Published by Elsevier
España, S.L.U. All rights reserved.
KEYWORDS
Anterior cruciate
ligament;
Risk factors;
Surface
electromyography;
Posture;
Athletes
Introducció
La ruptura del lligament encreuat anterior (LEA) és
una
lesió osteomuscular freqüent; comunament es present
a
sense contacte amb un adversari i representa el 50%
de
totes les lesions lligamentoses del genoll
1
. La lesió de l’LEA
és més prevalent en les esportistes dones (4 a 8 ve
gades en
relació als homes) i en individus que participen en
esports
que involucren salts, canvis de direcció sobtats, a
ccelera
-
ció i desacceleració com l’
ultimate
2
. Aquests moviments
impliquen tensió sobre l’LEA, degut a què els múscul
s
extensors del genoll generen més força de tipus excèntr
ic
3
,
la qual cosa genera la translació de la tíbia sobre
el fèmur
4-5
.
La tensió no sols és contrarestada per l’LEA, sinó
també per
la coactivació dels músculs flexors del genoll com el
semi
-
tendinós i el semimembranós
6
.
Les conseqüències de la ruptura de l’LEA són greus:
a) allunyen l’esportista de l’activitat esportiva p
er un
període de 6 a 9 mesos; b) generen riscos potencials
d’infecció després de la reconstrucció quirúrgica, i
c) poden
trobar-se canvis artròsics entre el 50 i el 90% del
s pacients
després de 7 anys de la lesió
7-9
. Per aquest motiu, la inves
-
tigació recent s’ha centrat en la prevenció mitjança
nt pro
-
grames de condició física, entrenament neuromuscular
i de
la propiocepció, que han demostrat que són efectius
10-13
.
L’etiologia de la lesió de l’LEA sense contacte és d
esco
-
neguda, però s’han identificat múltiples factors de
risc que
han estat classificats en extrínsecs i intrínsecs
14-16
. Entre els
factors extrínsecs destaquen les condicions mediambi
en -
tals, els implements esportius i les situacions esp
ecífiques
de joc
14-16
, i entre els intrínsecs hi ha l’edat, el sexe
17-18
, la
composició corporal, els anatòmics i la preactivaci
ó neuro
-
muscular
13,19-20
, que forma part del sistema sensoriomotor
21
,
que és un element essencial en el manteniment de
l’homeòstasi articular durant l’estabilitat funcion
al de
l’articulació.
L’electromiografia de superfície (EMGS) permet fer un
a
avaluació dinàmica del control neuromuscular, un in
dicador
important de l’estabilitat articular, durant les ta
sques fun
-
cionals
21-22
. L’any 2009 fou descrit un patró neuromuscular
amb EMGS, durant un gest comú d’alguns esports d’equip
,
com el futbol, l’handbol i l’
ultimate
, que involucra un can
-
La preactivació neuromuscular durant la maniobra ev
asiva de salt lateral
49
vi sobtat de direcció lateral, denominat maniobra e
vasiva
de salt lateral (MESL). Durant aquesta maniobra una
preac
-
tivació major del múscul vast lateral i una preacti
vació
menor del semitendinós s’associaren a una ruptura d
e l’LEA
en esportistes dones
23
. L’EMGS com a tècnica objectiva pel
cribratge del mesurament de l’activitat neuromuscula
r
representa un avenç rellevant en la prevenció de le
s
lesions, perquè permet detectar esportistes en risc
de rup
-
tura de l’LEA.
Les característiques anatòmiques específiques relac
iona
-
des amb la ruptura de l’LEA, principalment en les d
ones,
com ara el
genu valgum
, la torsió tibial externa, el
genu
recurvatum
i un desenvolupament muscular menor de la
cuixa
13,20
estan associats a canvis dels vectors de força del
s
músculs del voltant de les articulacions. Es descon
eix si
aquestes alteracions anatòmiques són factors de ris
c inde
-
pendents de la ruptura de l’LEA o estan relacionade
s amb
una preactivació neuromuscular anormal que pot ser
ava
-
luada durant l’MESL.
L’
ultimate
és un esport en auge, amb un increment
important del nombre de participants els darrers an
ys a tot
el món. És un joc entre 2 equips de 7 jugadors cadas
cun,
que utilitza un
frisbee
o disc volador, en un camp rectan
-
gular, d’unes dimensions aproximades a la meitat de
l’amplada d’un camp de futbol i amb una zona de gol
a
cada extrem. L’objectiu de cada equip és anotar gol a
mb
un dels jugadors atrapant una passada dins la zona q
ue
s’ataca. Un llançador no pot córrer amb el disc, pe
rò pot
llançar-lo en qualsevol direcció i a qualsevol dels
seus com
-
panys d’equip. Cada vegada que una passada no s’ha c
om
-
pletat, té lloc un canvi de possessió i l’altre equ
ip pot aga
-
far el disc per anotar a la zona de gol oposada. Gen
eralment
els partits es juguen a 17 gols i duren al voltant de
100 min.
L’
ultimate
és un esport autoarbitrat i de no contacte. Les
maniobres que es practiquen durant el joc, com els
canvis
sobtats de direcció lateral, acceleració, desaccele
ració i
salts, són considerades factors de risc de la lesió
de l’LEA i
el converteixen en un model ideal per estudiar conju
nta
-
ment els factors de risc anatòmics i neuromusculars
dels
participants
1
.
L’objectiu d’aquest estudi fou descriure la proporc
d’esportistes d’
ultimate
que presenten un patró neuromus
-
cular anormal de la cuixa durant l’MESL i explorar la
seva
relació amb les característiques posturals i anatòm
iques.
Materials i mètodes
Es realitzà un estudi transversal, que incloïa atle
tes
d’
ultimate
de 3 clubs de la ciutat de Medellín, Colòmbia,
el gener de 2012, que estaven a l’etapa de preparaci
ó de
la temporada.
Els criteris d’inclusió foren ser major d’edat i ha
ver
entrenat de forma continua durant els últims 6 meso
s.
S’exclogueren esportistes amb antecedents de ruptura d
e
l’LEA o que presentaven en el moment de l’avaluació
algu
-
na lesió osteomuscular. Es féu una història clínica
i un exa
-
men físic complet a cada esportista, una valoració
antro
-
pomètrica que inclogué plecs cutanis i circumferènci
es
segons les normes internacionals proposades per la I
SAK
24
.
S’avaluà la preactivació dels músculs de la cuixa dur
ant
l’MESL amb EMGS i les característiques posturals està
tiques
i anatòmiques dels membres inferiors mitjançant el
progra
-
mari Kinovea 0.8.15.
L’estudi fou aprovat pel comitè de bioètica de l’
Instituto
de Investigaciones
de la Facultat de Medicina de la Univer
-
sitat d’Antioquia; tots els participants firmaren e
l consen
-
timent informat.
Avaluació neuromuscular amb electromiograia
de superfície durant la maniobra evasiva de salt
lateral
Inicialment s’estandarditzà l’MESL, a una distància
fixa de
2 m del punt de recolzament; a més, es donaren als
parti
-
cipants les instruccions pertinents per realitzar l
a maniobra
tan ràpida i contundent com fos possible, per tal d
e simular
una situació de joc en què el moviment és realitzat
quan el
temps en la presa de decisions sobre la correcció d
e la
postura és molt limitat. El propòsit de la maniobra
és eva
-
siu, en què l’esportista s’inclina cap a una direcc
ió i des
-
prés es mou en la direcció oposada (fig. 1). Un estu
di
demostrà alta reproductibilitat test-retest de la m
agnitud i
el moment de l’activitat electromiogràfica durant aq
uesta
maniobra
25
. S’observà que és executada per un programa
motor constant, altament consistent i que roman sen
se
canvis durant una temporada regular amb els entrenam
ents
i els partits
25
.
Després d’estandarditzar l’MESL i verificar l’aprene
ntatge
per part de l’esportista, es col·locaren els elèctr
odes de
superfície per realitzar l’EMGS (Biometrics Ltda. SX2
30) a
una distància fixa entre ells de 20 mm a la zona med
ial del
vast lateral (VL), el vast medial (VM), el recte fe
moral
(RF), la porció llarga del bíceps femoral (BFcl) i el
semi
-
tendinós (ST). Posteriorment els senyals van ser tra
nspor
-
tats a través de cables recoberts, fets a mida, cap
als ins
-
truments de preamplificació, amb un ample de banda
de
10 a 1.000 Hz. Els angles del maluc i el genoll foren
mesu
-
rats amb electrogoniòmetres flexibles (Biometrics Ltd
a.
SG150) posicionats lateralment a les articulacions d
el
maluc i del genoll
26
.
El calibratge del senyal dels goniòmetres fou realitz
at en
els angles anatòmics del genoll i el maluc de 0 i 90
°
, res
-
pectivament, amb una guia geomètrica. S’ha determinat
que els angles del genoll i el maluc, les forces de r
eacció a
terra i l’EMGS durant l'MESL són confiables i reprodu
ïbles
25
.
El senyal de posició del goniòmetre i de l’electromi
ografia
foren presos de manera sincronitzada a 1.000 Hz amb
un
convertidor analògic/digital (DataLOG MWX8, Biometrics
Ltd.) i emmagatzemats en un ordinador personal per s
er
analitzats posteriorment. S’utilitzà una freqüència
de mos
-
treig de 100 Hz degut a què la major part dels senyal
s de
l’EMGS estan concentrats entre 20 i 200 Hz i només u
n con
-
tingut menyspreable és superior als 500 Hz
27-28
.
Posteriorment tots els senyals de l’EMGS foren filtr
ats a
una alta freqüència, amb un punt de 5 Hz. La mitjan
a
quadràtica (RMS, de l’anglès
root mean square
) de
l’amplitud en l’EMGS fou obtinguda instantàniament 10
ms
abans que els peus entressin en contacte amb el ter
ra,
cosa que es detectà amb sensors de pressió localitz
ats a
la planta del peu; posteriorment el senyal fou norm
alitzat
tenint en compte el punt més alt de l’RMS, de l’ampli
tud
50
J.D. García et al
de l’EMGS, registrada durant l’MESL
25
(fig. 2). Per a
l’anàlisi es tingué en compte la mitjana de 5 intent
s de
cada esportista. Es definí una preactivació anormal
durant
l’MESL quan es trobà un quocient de preactivació ent
re el
VL i l’ST major que 1.
Avaluació postural estàtica de membres inferiors
Per a l’avaluació postural estàtica dels membres in
feriors
s’utilitzà una taula de postura com a guia dels dife
rents
eixos del cos. Addicionalment, una línia de plomada
s’utilitzà com a guia per establir les possibles alt
eracions
posturals estàtiques. A la vista lateral, sobre el
pla sagital
del costat dret i esquerre, la línia de la plomada
utilitzà
com a punts de referència el meat auditiu extern,
l’articulació de l’espatlla i lleugerament per davan
t del
mal·lèol extern. En posició d’esquena, pla coronal,
vista
posterior, la línia de la plomada passà per les apò
fisis
espinoses dels cossos vertebrals, el plec intergluti
i entre
els genolls i els talons. La posició erecta permeté
referir
el conjunt de l’alineament corporal de l’individu o
bservat
des de 4 posicions: de cara, d’esquena, costat dret
i cos
-
tat esquerre
29
. El test de la línia de plomada s’utilitzà per
determinar si els punts de referència del subjecte
estaven
alineats igual que els punts corresponents al del mo
del
postural
29
. Les desviacions dels diferents punts de referèn
-
cia revelaren el grau d’incorrecció de l’alineament
del
subjecte.
Addicionalment, es prengueren imatges dels plans coro
-
nal i sagital de la postura de cada atleta. S’utilitz
à el pro
-
gramari d’anàlisi d’imatges Kinovea 0.8.15 per mesura
r
l’angle que va des de la cresta ilíaca anterosuperio
r, pas
-
sant per la ròtula fins al turmell. Si l’angle era me
nor de
170
°
es qualificava com a
genu valgum
, i si era major de
177
°
, es qualificava de
genu varum
. En el pla sagital es
mesurà l’angle del genoll format per 2 línies que une
ixen el
trocànter major del fèmur, el còndil lateral del gen
oll i el
mal·lèol lateral; quan l’angle era major de 10
°
es considerà
genu recurvatum
. Les ròtules es classificaren com a diver
-
gents, convergents o neutres, després de traçar una l
ínia
per l’eix diafisiari femorotibial.
Figura 1
Seqüència de passos que cal fer en la maniobra evas
iva de salt lateral. A) Impuls per canviar la direc
ció d’es-
querra a dreta. B) Moment de recolzament del peu dr
et en què es presenta la màxima tensió del lligament
encreuat
anterior. C) Canvi de direcció de dreta a esquerra.
D) Retorn a la posició basal.
Figura 2
Presa del senyal electromiogràfic durant la fase
de registre. Durant la maniobra evasiva de salt late
ral es
monitoritza la preactivació neuromuscular dels grups
mus
-
culars vast lateral, vast medial, semitendinós, por
ció llarga
del bíceps femoral i recte femoral. El senyal de l’
electro-
miografia de superfície és amplificat i transferit a
l’ordina-
dor en milivolts (mV).
Maniobra
evasiva de salt
lateral
Senyal en
mV
Elèctrodes de
superfície
La preactivació neuromuscular durant la maniobra ev
asiva de salt lateral
51
na de participació a l’esport de forma competitiva
fou de
46 mesos, i les característiques anatòmiques i post
urals
més freqüents foren les ròtules divergents i els peu
s prons,
amb el 46,7 i el 22,2%, respectivament.
Quan es féu la comparació entre els individus amb i
sen
-
se el patró neuromuscular anormal durant l’MESL, sego
ns
les característiques demogràfiques, antropomètrique
s i
neuromusculars, es trobaren diferències en el perce
ntatge
de greix corporal (−4,13%; IC 95%: −8,04 a −0,23; p =
0,03),
la preactivació dels músculs ST (−29,34%; IC 95%: −3
4,23 a
−24,46; p < 0,001), RF (−9,0%; IC 95%: −16,50 a −1,5
0;
p = 0,02), la diferència entre la preactivació del
múscul VL
i el múscul ST (30,39%; IC 95%: 20,85 a 39,92; p < 0
,001) i
el quocient entre la preactivació del múscul VL i e
l múscul
ST (0,46; IC 95%: 0,36 a 0,56; p < 0,001) (taula 1).
A l’anàlisi
bivariada el sexe i l’alineació frontal de les ròtul
es
s’associaren amb el patró neuromuscular anormal dur
ant
l’MESL, p = 0,02 i p = 0,01, respectivament (taula 2
). No es
trobà associació de les característiques posturals
i altera
-
cions anatòmiques amb el patró neuromuscular anorma
l
després d’ajustar per edat, sexe, el percentatge del
greix
corporal i l’IMC (taula 3).
Discussió
Els factors de risc anatòmics i neuromusculars han
estat
avaluats en diferents estudis de forma independent,
per tal
d’establir la seva relació amb el trencament de l’L
EA
13,30
. El
component neuromuscular és determinant en accions d
inà
-
miques com l’MESL, i influeix directament sobre las f
orces
de tensió i de contraregulació exercides a l’articula
ció
13
. Al
nostre estudi, que explorà l’associació entre el com
ponent
neuromuscular i les característiques posturals i an
atòmi
-
ques considerades de risc en la fractura de l’LEA,
no hi vam
trobar relació.
L’estudi de la preactivació neuromuscular durant el
moviment s’efectuà amb EMGS, que captura un registre
de
l’activitat elèctrica muscular i, per tant, constit
ueix una
extensió de l’exploració física i una prova d’integrit
at del
sistema motor
31
. La preactivació neuromuscular anormal
durant l’MESL promou major extensió i un valg dinàmic
del
genoll, cosa que incrementa la probabilitat de fract
ura de
l’LEA
32
, i ofereix un mesurament més objectiu del risc
32-34
.
Actualment l’EMGS és una eina útil per valorar l’act
ivitat
Anàlisi estadística
S’estimà una grandària de mostra de 45 esportistes te
nint
en compte que les alteracions posturals serien el 8
0% dels
que tenien el patró neuromuscular anormal durant l’
MESL o
el 20% dels que no tenien patró; a més, es consider
à una
relació de 3:1, una confiança del 95% i una precisi
ó relativa
del 75%. S’utilitzà el programari Epidat versió 3.1 d
e
l’
Organización Panamericana de la Salud
.
La descripció de les variables nominals es realitzà
mit
-
jançant freqüències i proporcions. S’utilitzaren les
proves
de Kolmogorov-Smirnov i Shapiro-Wilk per avaluar si l
a dis
-
tribució de les variables quantitatives, a tota la
mostra i en
diferents subgrups, provenia d’una població amb dist
ribu
-
ció normal. Es realitzà la descripció de les variab
les demo
-
gràfiques, clíniques, de l’entrenament, antropomètri
ques,
de l’alineació postural i neuromusculars en tota la
mostra.
En les variables quantitatives amb una distribució
normal
s’utilitzà la mitjana i la desviació estàndard. En
les varia
-
bles quantitatives amb una distribució diferent a l
a normal
s’utilitzà la mediana. En les variables nominals s’
estimà la
proporció d’individus amb o sense la característica
avalua
-
da. Es calculà la proporció d’individus amb el patr
ó neuro
-
muscular anormal durant l’MESL
.
Es realitzà la descripció de les variables demogràfi
ques,
clíniques, de l’entrenament, antropomètriques, de l
’alinea-
ció postural d’acord amb la presència del patró neu
romus
-
cular anormal durant l’MESL. Per determinar si hi ha
via
di ferències entre els esportistes amb el patró neu
romuscu
-
lar anormal i els que no el tenien, a les variables
quantita
-
tives s’utilitzà la prova t d’Student o la U de Mann
Whitney,
depenent del tipus de distribució de les variables
esmenta
-
des. Es realitzà la prova
c
2
d’independència per establir si
hi havia relació entre les característiques d’aline
ació pos
-
tural estàtica de membres inferiors i el patró neur
omuscu
-
lar anormal.
Es realitzà una anàlisi de regressió logística binomi
al per
ajustar la relació entre les característiques d’ali
neació pos
-
tural estàtica de membres inferiors i el patró neur
omuscu
-
lar anormal per edat, sexe, índex de massa corporal (
IMC)
i adipositat. Per obtenir els OR ajustats s’incloguer
en en els
diferents models les variables d’importància segons
la lite
-
ratura científica i les variables que en l’anàlisi
bivariada
s’observà un valor de p < 0,25. Es calculà l’OR i el
s seus
respectius intervals de confiança al 95%. Les anàli
sis foren
realitzades amb el programari SPSS, versió 20.0, i s’ut
ilitzà
un nivell de significació estadística del 5%.
Resultats
Inicialment foren invitats a participar 52 esportis
tes, dels
quals un no acceptà, 3 tenien criteris d’exclusió i
durant la
recollida de dades de l’EMGS es perdé el senyal de 3
indi
-
vidus; finalment el grup d’anàlisi estigué format per
45
esportistes (23 dones i 22 homes) (fig. 3). Entre el
s partici
-
pants, es trobà a 10 esportistes el patró neuromusc
ular
anormal durant l’MESL, que correspon al 22,6% (38,1%
dels
homes i 8,3% de les dones)
.
Els esportistes inclosos tenien una
mitjana d’edat de 22,5 ± 5 anys, un IMC de 21,8 ± 2
,4 kg/m
2
i un percentatge de greix corporal d’11,4 ± 5,6. La mi
tja-
Figura 3
Diagrama de flux que mostra la inclusió dels es-
portistes de l’estudi.
Esportistes invitats
n = 52
No acceptaren
n = 1
Acceptaren
n = 51
Exclosos
n = 3
Pèrdua de la
informació
n = 3
Grup d’anàlisi
n = 45
52
J.D. García et al
neuromuscular, i podria tenir implicacions en la pr
evenció
de lesions articulars
23,32-34
.
La preactivació neuromuscular anormal va ser descri
ta
inicialment en jugadores d’handbol i futbol femení e
l
2009
23
. El nostre treball és el primer en descriure la fr
e-
qüència de la preactivació neuromuscular anormal en
esportistes d’
ultimate
d’ambdós sexes. Vam trobar una
proporció d’esportistes amb una preactivació anorma
l del
22,2%, dels quals el 80% eren homes, freqüència dif
erent a
la descrita en altres estudis, en què la preactivac
ió anormal
fou major en les dones respecte als homes
22
. Entre les pos
-
sibles explicacions d’aquestes troballes hi ha les d
iferèn
-
cies en les metodologies de l’entrenament utilitzade
s o en
l’estabilitat postural dinàmica entre ambdós sexes
13,35
.
No hi ha evidència definitiva que els factors anatò
mics
estiguin relacionats directament amb un major risc d
e tren
-
cament de l’LEA, després d’ajustar per potencials v
ariables
de confusió com l’edat i el sexe
36
; a més, el potencial pre
-
ventiu d’aquestes característiques és relativament
petit,
donat que l’anatomia és difícil de modificar; tanma
teix, cal
tenir en compte l’anatomia i la postura, per tal d’
avançar
en la comprensió de la biomecànica i la fisiopatolo
gia de la
lesió de l’LEA.
Entre les característiques anatòmiques, els genolls
en
genu valgum
i
genu varum
poden augmentar l’estrès estàtic
del genoll
37
, cosa que podria incrementar la tensió sobre
l’LEA en les accions dinàmiques; tanmateix, s’ha rep
ortat
que no són predictius de l’angle dinàmic dels genolls
ni de
patrons neuromusculars associats al risc de lesió d
e l’LEA
durant el moviment
35,38
, troballes que corroboren els nos
-
tres resultats. El valg estàtic no està relacionat a
mb el valg
dinàmic del genoll i no hi ha evidència suficient de
la seva
associació amb les lesions de l’LEA
38
.
La pronació dels peus també és una característica a
natò
-
mica important que ha estat descrita com a factor d
e risc
de la ruptura de l’LEA en alguns treballs
39-40
però en altres
no
41
. En el nostre estudi, la pronació dels peus es tro
bà en
el 22% dels esportistes, això no obstant, no fou ass
ociada a
la preactivació anormal, cosa que recolza la teoria
que sos
-
té que les característiques anatòmiques són indepen
dents
del tipus d’activació neuromuscular.
Els esportistes amb un patró de preactivació neurom
us -
cular normal (67,8%) mostraren major preactivació e
n els
músculs flexors del genoll, principalment en el múscu
l
semitendinós, i menor preactivació en els músculs e
xten
-
sors, cosa que podria limitar el valg dinàmic excessi
u i la
rotació externa del genoll, reduint l’estrès sobre l’
LEA i
oferint major estabilitat al genoll
4,34
.
Un IMC alt també ha estat relacionat amb un risc de
lesió
de l’LEA major especialment en esportistes adolesce
nts
dones
42
. Alguns estudis han descrit que un increment de
l’IMC predisposa a una major extensió de l’extremitat
infe
-
rior i a una disminució de la flexió del genoll duran
t
l’aterratge
43
; tanmateix, altres autors no han reportat rela
-
ció entre l’IMC i lesions de l’LEA en esportistes d
ones
44-45
.
Malgrat que en el nostre treball no vam trobar difer
ències
en l’IMC entre els individus amb o sense preactivac
ió neu
-
romuscular anormal, degut a la controvèrsia actual s
obre el
tema, incloem en les anàlisis multivariades l’IMC c
om un
potencial variable de confusió. És possible que l’I
MC no
Taula 1
Característiques demogràiques, antropomètriques i n
euromusculars dels 45 esportistes d’
ultimate
inclosos a l’estudi
segons la presència del patró neuromuscular anormal
durant la maniobra evasiva de salt lateral
Variables
Patró neuromuscular
Diferència
IC 95% de la diferèn
cia
p
anormal
de mitjanes
de mitjanes
Sí (n = 10)
No (n = 35)
Mitjana DE Mitjana DE
Inferior Superior
Edat (anys)
23,1
5,6 22,4
5,0
0,70 −3,01
4,41
0,87
*
Entrenament (mesos)
49,0 26,7 49,1
29,7
−0,09 −21,1
0
20,93
0,62 *
Índex de massa corporal (kg/m
2
)
21,9
3,3 21,8
2,3
0,18 −1,64
2,00
0,84
Greix corporal (%)
8,3
4,3 12,4
5,7
−4,13 −8,04
−0,2
3
0,03 *
Massa lliure de greix (kg)
56,0
9,5 52,9
8,9
3,13 −3,3
9
9,65
0,40 *
Circumferència cuixa medial (cm)
48,1 14,6 53,0
4,2
−4,94
2,75 −10,48
0,32 *
Circumferència cuixa distal (cm)
36,6
2,4 38,0
3,3
1,39
1,14
–3,68
0,24 *
Preactivació del bíceps femoral (%)
77,7 13,2 80,9
11,2
−3,21 −11,60
5,17
0,44
Preactivació del semitendinós (%)
61,8 10,9 91,1
5,
1 −29,34 −34,23 −24,46 < 0,001 *
Preactivació recte femoral (%)
72,8 12,9 81,8
9,6
9,00 −16,50
−1,50
0,02
Preactivació vast lateral (%)
80,5
9,8 79,5
8,3
1,0
4 −5,21
7,30
0,74
Preactivació vast medial (%)
72,0
9,2 69,0
15,0
3,0
3 −4,90
10,96
0,44
Angle del maluc (graus)
51,8
3,7 52,8
7,2
−0,97 −5,78
3,84
0,35 *
Angle del genoll (graus)
31,3
2,9 30,1
5,8
1,21 −2,64
5,07
0,15 *
Diferència vast lateral i semitendinós
18,7 13,1 –1
1,7
7,6
30,39 20,85
39,92 < 0,001
Quocient vast lateral i semitendinós
1,3
0,3
0,9
0,
1
0,46
0,36
0,56
< 0,001
* Test U de Mann-Witney.
La preactivació neuromuscular durant la maniobra ev
asiva de salt lateral
53
d’LEA, independentment de les característiques anat
òmi
-
ques i posturals que tinguin.
Limitacions
El nostre estudi es classifica de tipus transversal
, la qual
cosa no permet establir una associació causal entre
les
variables i el desenllaç. A més, la freqüència d’al
teracions
posturals trobada fou menor que la calculada; per a
questa
raó, la potència de l’estudi podria ser menor a l’e
stimada i
augmentar la probabilitat d’un error de tipus
ii
.
Conclusió
Es trobà una freqüència de preactivació neuromuscul
ar
anormal del 22,6%, que fou major en homes que en do
nes.
La preactivació neuromuscular anormal durant l’MESL
és
independent de les característiques posturals estàt
iques i
anatòmiques dels membres inferiors dels esportistes
d’
ultimate.
Finançament
Aquesta recerca fou realitzada amb recursos de la U
niver
-
sidad CES, Medellín, Colòmbia.
Conlicte d’interessos
Els autors declaren que no tenen cap conflicte d’in
teressos.
estigui relacionat amb l’activació neuromuscular ni
sigui un
factor de risc important en la ruptura de l’LEA.
Quan es dissenyen plans d’entrenament neuromuscular
òptims, en els diferents àmbits de l’esport, especi
alment en
la prevenció i la readaptació després de les lesion
s esporti
-
ves, és vital analitzar els factors de risc relacio
nats amb el
sistema sensoriomotor i el funcionament correcte de
l control
neuromuscular
13,21
. Actualment hi ha investigacions que han
demostrat que l’entrenament neuromuscular millora l
es
capacitats relacionades amb aquest sistema, com la
sensació
de posició i moviment articular, els patrons d’acti
vació mus
-
cular i qualitats físiques com la força i l’equilib
ri
13,46
. A més,
a la darrera dècada s’han desenvolupat treballs que
han
aconseguit reduir el nombre de lesions esportives de
sprés
d’un entrenament del control neuromuscular
47
.
Tenint en compte el potencial preventiu, les trobal
les
del nostre estudi suggereixen la recerca d’alteracions
de
l’activació neuromuscular de tots els esportistes q
ue prac
-
tiquen esports que involucren maniobres d’alt risc
de lesió
Taula 2
Característiques de l’alineació postural i ana
-
tòmiques dels membres inferiors dels 45 esportistes
d’
ultimate
inclosos a l’estudi segons la presència del patró
neuromuscular anormal durant la maniobra evasiva de
salt
lateral
Variables
Patró neuromuscular anormal
p
Sí (n = 10)
No (n = 35)
%
%
Sexe
Masculí
80
37
0,02
Femení
20
63
Lateralitat
Dreta
90
80
0,47
Esquerra
10
20
Alineació frontal dels genolls
Var
20
17
0,74
Valg
20
12
Normal
60
71
Alineació frontal de les ròtules
Convergents
0
20
0,01
Divergents
90
35
Centrades
10
45
Alineació lateral dels genolls
Recurvatum
0
3
0,59
Normal
100
97
Alineació dels peus
Pron
20
23
0,92
Supí
20
15
Pla
10
5
Neutre
50
57
Fèmur en rotació interna
10
0
0,06
No
90
100
Tíbia en rotació externa
20
6
0,16
No
80
94
Taula 3
Model de regressió logística per ajustar l’asso-
ciació entre l’alineació postural estàtica, les car
acterís
-
tiques anatòmiques dels membres inferiors i el patr
ó neu
-
romuscular anormal durant la maniobra evasiva de sa
lt
lateral per edat, sexe, percentatge de greix corporal i
índex de massa corporal.
Variables
OR
IC 95% OR
p
Inferior Superior
Alineació frontal dels genolls
Var
1,33
0,17
10,34
0,78
Valg
0,43
0,04
4,06
0,46
Alineació frontal de les ròtules
Convergents
Divergents
0,1
0,01
1,06
0,05
Alineació lateral dels genolls
Recurvatum
Alineació dels peus
Pron
0,54
0,06
4,95
0,59
Supí
0,69
0,08
5,90
0,73
Pla
0,33
0,01
8,47
0,50
Rotació interna del fèmur
Rotació externa de la tíbia
0,19
0,02
2,26
0,19
54
J.D. García et al
Agraïments
El nostre sincer agraïment al Bioenginyer Jorge Mario
Vélez,
de la IPS Arthros, Medellín, Colòmbia, per la seva v
aluosa
aportació; a la Universidad CES; al Posgrado de Medic
ina
Aplicada a la Actividad Física y al Deporte de la U
niversidad
de Antioquia; a tots els esportistes que accediren
a ser ava
-
luats i van fer possibles aquestes troballes.
Bibliograia
1. Boden BP, Dean GS, Feagin Jr JA, Garrett Jr WE. Mec
hanisms of
anterior cruciate ligament injury. Orthopedics. 2000
;23:573-8.
2. Shimokochi Y, Shultz SJ. Mechanisms of noncontact a
nterior
cruciate ligament injury. J Athl Train. 2008;43:396-
408.
3. Simonsen EB, Magnusson SP, Bencke J, Naesborg H, Hav
krog M,
Ebstrup JF, et al. Can the hamstring muscles protect
the ante
-
rior cruciate ligament during a side-cutting maneuver?
Scand J
Med Sci Sports. 2000;10:78-84.
4. Beynnon B, Howe JG, Pope MH, Johnson RJ, Fleming B
C. The
measurement of anterior cruciate ligament strain in
vivo. Int
Orthop. 1992;16:1-12.
5. More RC, Karras BT, Neiman R, Fritschy D, Woo SL, D
aniel DM.
Hamstrings—an anterior cruciate ligament protagonist.
An in
vitro study. Am J Sports Med. 1993;21:231-7.
6. Draganich LF, Vahey JW. An in vitro study of ante
rior cruciate
ligament strain induced by quadriceps and hamstrings
forces. J
Orthop Res. 1990;8:57-63.
7. Lohmander LS, Ostenberg A, Englund M, Roos H. High p
revalen
-
ce of knee osteoarthritis, pain, and functional lim
itations in
female soccer players twelve years after anterior c
ruciate liga
-
ment injury. Arthritis Rheum. 2004;50:3145-52.
8. Myklebust G, Holm I, Maehlum S, Engebretsen L, Bah
r R. Clini
-
cal, functional, and radiologic outcome in team hand
ball pla
-
yers 6 to 11 years after anterior cruciate ligament
injury: A
follow-up study. Am J Sports Med. 2003;31:981-9.
9. Noyes FR, Mooar PA, Matthews DS, Butler DL. The sy
mptomatic
anterior cruciate-deicient knee. Part I: The long-te
rm functio
-
nal disability in athletically active individuals.
J Bone Joint
Surg Am. 1983;65:154-62.
10. Alentorn-Geli E, Myer GD, Silvers HJ, Samitier G,
Romero D,
Lazaro-Haro C, et al. Prevention of non-contact ant
erior cru
-
ciate ligament injuries in soccer players. Part 2: A
review of
prevention programs aimed to modify risk factors and
to redu
-
ce injury rates. Knee Surg Sports Traumatol Arthrosc.
2009;
17:859-79.
11. Silvers HJ, Mandelbaum BR. Prevention of anterior
cruciate li
-
gament injury in the female athlete. Br J Sports Med.
2007;
41Suppl 1:i52-9.
12. Fort A, Costa L, de Antolín P, Massó N. Efectos
de un entrena
-
miento propioceptivo sobre la extremidad inferior en
jóvenes
deportistas jugadores de voleibol. Apunts Med Esport
. 2008;
157:5-13.
13. Fort A, Romero D. Análisis de los factores de r
iesgo neuromus
-
culares de las lesiones deportivas. Apunts Med Espo
rt. 2013;
48:109-20.
14. Bahr R, Holme I. Risk factors for sports injuries
—a methodolo
-
gical approach. Br J Sports Med. 2003;37:384-92.
15. Orchard JW, Powell JW. Risk of knee and ankle sp
rains under
various weather conditions in American football. Me
d Sci Sports
Exerc. 2003;35:1118-23.
16. Heidt RS Jr, Dormer SG, Cawley PW, Scranton PE Jr,
Losse G,
Howard M. Differences in friction and torsional res
istance in
athletic shoe-turf surface interfaces. Am J Sports M
ed. 1996;
24:834-42.
17. Yu WD, Liu SH, Hatch JD, Panossian V, Finerman GA
. Effect of
estrogen on cellular metabolism of the human anterio
r crucia
-
te ligament. Clin Orthop Relat Res. 1999;366:229-38.
18. McLean SG, Fellin RE, Suedekum N, Calabrese G, Pas
serallo A,
Joy S. Impact of fatigue on gender-based high-risk land
ing stra
-
tegies. Med Sci Sports Exerc. 2007;39:502-14.
19. Ferrer-Roca V, Balius X, Domínguez-Castrillo O,
Linde FJ, Tur
-
mo-Garuz A. Evaluación de factores de riesgo de lesi
ón del li
-
gamento cruzado anterior en jugadores de fútbol de al
to nivel.
Apunts Med Esport. 2014;49:5-10.
20. Wilk KE, Arrigo C, Andrews JR, Clancy WG. Rehabili
tation after
anterior cruciate ligament reconstruction in the fem
ale athle
-
te. J Athl Train. 1999;34:177-93.
21. Fort A, Romero D. Rol del sistema sensoriomotor
en la estabili
-
dad articular durante las actividades deportivas. A
punts Med
Esport. 2013;48:69-76.
22. Bencke J, Zebis MK. The inluence of gender on ne
uromuscular
pre-activity during side-cutting. J Electromyogr Kine
siol. 2011;
21:371-5.
23. Zebis MK, Andersen LL, Bencke J, Kjaer M, Aagaar
d P. Identii
-
cation of athletes at future risk of anterior cruci
ate ligament
ruptures by neuromuscular screening. Am J Sports Med.
2009;
37:1967-73.
24. International Society for the Advancement of Kin
anthropome
-
try (ISAK). International Standards for Anthropometri
c Assess-
ment. Australia: Underdale, SA; 2001.
25. Zebis MK, Bencke J, Andersen LL, Dossing S, Alkja
er T, Magnus
-
son SP, et al. The effects of neuromuscular training
on knee
joint motor control during sidecutting in female elit
e soccer
and handball players. Clin J Sport Med. 2008;18:329-
37.
26. Andersen LL, Magnusson SP, Nielsen M, Haleem J, P
oulsen K,
Aagaard P. Neuromuscular activation in conventional
therapeu
-
tic exercises and heavy resistance exercises: implica
tions for
rehabilitation. Phys Ther. 2006;86:683-97.
27. Aagaard P, Simonsen EB, Andersen JL, Magnusson SP,
Halkjaer-
Kristensen J, Dyhre-Poulsen P. Neural inhibition du
ring maxi
-
mal eccentric and concentric quadriceps contraction
: Effects
of resistance training. J Appl Physiol (1985). 2000;
89:2249-57.
28. Andersen LL, Andersen JL, Magnusson SP, Aagaard P.
Neuromus
-
cular adaptations to detraining following resistance
training in
previously untrained subjects. Eur J Appl Physiol.
2005;93:511-8.
29. Woodhull AM, Maltrud K, Mello BL. Alignment of t
he human body
in standing. Eur J Appl Physiol Occup Physiol. 1985;
54:109-15.
30. Alentorn-Geli E, Myer GD, Silvers HJ, Samitier G,
Romero D,
Lazaro-Haro C, et al. Prevention of non-contact ant
erior cru
-
ciate ligament injuries in soccer players. Part 1: M
echanisms of
injury and underlying risk factors. Knee Surg Sports Tr
aumatol
Arthrosc. 2009;17:705-29.
31. Kimura J. Electrodiagnosis in Diseases of Nerve
and Muscle.
Philadelphia: Davis Company; 2001.
32. Kelly AK. Anterior cruciate ligament injury prev
ention. Curr
Sports Med Rep. 2008;7:255-62.
33. Markolf KL, Burchield DM, Shapiro MM, Shepard MF,
Finerman
GA, Slauterbeck JL. Combined knee loading states that
genera
-
te high anterior cruciate ligament forces. J Orthop R
es. 1995;
13:930-5.
34. Chappell JD, Creighton RA, Giuliani C, Yu B, Garr
ett WE. Kine
-
matics and electromyography of landing preparation in
vertical
stop-jump: Risks for noncontact anterior cruciate li
gament in
-
jury. Am J Sports Med. 2007;35:235-41.
35. Fort A, Romero D, Costa L, Bagur C, Lloret M, Mo
ntañola A. Dife
-
rencias en la estabilidad postural estática y dinám
ica según sexo
y pierna dominante. Apunts Med Esport. 2009;162:74-
81.
36. Grifin LY, Albohm MJ, Arendt EA, Bahr R, Beynnon
BD, Demaio
M, et al. Understanding and preventing noncontact ant
erior
cruciate ligament injuries: A review of the Hunt Val
ley II mee
-
ting. January 2005. Am J Sports Med. 2006;34:1512-32.
La preactivació neuromuscular durant la maniobra ev
asiva de salt lateral
55
37. Mizuno Y, Kumagai M, Mattessich SM, Elias JJ, Ramr
attan N,
Cosgarea AJ, et al. Q-angle inluences tibiofemoral an
d pate
-
llofemoral kinematics. J Orthop Res. 2001;19:834-40
.
38. Myer GD, Ford KR, Hewett TE. The effects of gende
r on quadri
-
ceps muscle activation strategies during a maneuver t
hat mi
-
mics a high ACL injury risk position. J Electromyogr
Kinesiol.
2005;15:181-9.
39. Allen MK, Glasoe WM. Metrecom measurement of nav
icular
drop in subjects with anterior cruciate ligament inj
ury. J Athl
Train. 2000;35:403-6.
40. Woodford-Rogers B, Cyphert L, Denegar CR. Risk fact
ors for
anterior cruciate ligament injury in high school and
college
athletes. J Athl Train. 1994;29:343-6.
41. Jenkins WL, Killian CB, Williams DS 3rd, Loudon
J, Raedeke
SG. Anterior cruciate ligament injury in female and m
ale athle
-
tes: The relationship between foot structure and in
jury. J Am
Podiatr Med Assoc. 2007;97:371-6.
42. Hewett TE, Myer GD, Ford KR. Anterior cruciate l
igament inju
-
ries in female athletes: Part 1. Mechanisms and ris
k factors.
Am J Sports Med. 2006;34:299-311.
43. Brown CN, Yu B, Kirkendall DT, Garrett WE. Effec
ts of increased
body mass index on lower extremity motion patterns in
a stop-
jump task. J Athl Train. 2005;40:32.
44. Fuller CW, Dick RW, Corlette J, Schmalz R. Compar
ison of the
incidence, nature and cause of injuries sustained o
n grass and
new generation artiicial turf by male and female foo
tball pla
-
yers. Part 2. Training injuries. Br J Sports Med. 200
7;41 Suppl1:
i27-32.
45. Knapik JJ, Sharp MA, Canham-Chervak M, Hauret K,
Patton JF,
Jones BH. Risk factors for training-related injuries
among men
and women in basic combat training. Med Sci Sports Exer
c.
2001;33:946-54.
46. Eils E, Rosenbaum D. A multi-station propriocep
tive exercise
program in patients with ankle instability. Med Sci Sp
orts
Exerc. 2001;33:1991-8.
47. Herman K, Barton C, Malliaras P, Morrissey D. T
he effective
-
ness of neuromuscular warm-up strategies, that requi
re no
additional equipment, for preventing lower limb inju
ries du
-
ring sports participation: A systematic review. BMC
Med.
2012;10:75.