Analitzar les diferències intrasubjecte entre una extremitat que va presentar signe de badall articular al turmell, fruit d'una lesió prèvia desquinç lateral, respecte d'una extremitat sense badall.
Material i mètodesVan prendre part en l'estudi 14 subjectes voluntaris (6 dones i 8 homes), esportistes, amb una mitjana d'edat de 19,9 ± 3,8 anys. Es va mesurar el rang de moviment del turmell duna manera estàtica i passiva, i el desplaçament del centre de pressions durant un test d'equilibri monopodal sobre una plataforma de forces (durada de 60 s), en tres condicions: sobre plataforma, sobre escuma i aplicant estimulació elèctrica neuromuscular al múscul tibial anterior.
ResultatsEl rang de desplaçament del centre de pressions en l'eix anteroposterior va ser més gran a l'extremitat amb badall en el test sobre escuma (badall = 60,9 ± 14,3 mm; sense badall = 51,8 ± 9,5 mm) (p<0,05). La posició mitjana del centre de pressions de l'extremitat amb badall es va situar significativament més medial en els 3 tests (p<0,05) i més posterior en el test amb escuma (p<0,01). En el test amb electroestimulació, el recorregut total (badall = 3.097,4 ± 889,3 mm; sense badall = 3.329,3 ± 996,6 mm) i la velocitat mitjana (badall = 51,6 ± 15,1 mm/s; sense badall = 55,1 ± 17,0 mm/s) van ser més grans a l'extremitat sense badall (p<0,05).
ConclusióEn augmentar la dificultat dels tests, van augmentar les diferències entre ambdues extremitats. L'extremitat amb badall va modificar la posició del centre de pressions, tot situant-se de forma més medial i posterior.
The purpose of this study was to analyse within subject differences in a number of static balance tests, performed during monopodal stance.
Material and methodsThe tests were carried out comparing the ankle with a previous lateral ligament injury (with permanent ligament loosening) and the one without ligament loosening. Fourteen volunteer subjects were recruited for the study (6 women and 8 men), all of them physically active, with a mean age of 19.9±3.8 years. The measurements included the ankle range of motion (static and passive), and the path of the centre of pressures during a monopodal balance test on a force platform (60s last), in three different conditions: on the platform, on a foam pad and during the application of electrical stimulation on the tibialis anterior muscle. All the measurements and tests were applied on both legs, injured and uninjured.
ResultsThe anterio-posterior path of the centre of pressures was greater in the previously injured limb in the test on the foam pad (injured=60.9±14.3mm; uninjured=51.8±9.5mm) (p <0 05 the mean position of centre pressures in injured limb was more medial during three tests p <0 05 and more posterior in the test on foam pad p <0 01 in the test with electrical stimulation total path of centre pressures injured="51.6±15.1mm/s;" uninjured and its average velocity were significantly greater limb p <0 050> 0> 0> 0>
ConclusionsWhen the tests became more challenging, the differences between injured and uninjured limbs were greater. The position of the injured extremity was more medial and posterior during the static tests.