array:20 [
  "pii" => "XX886658106894540"
  "issn" => "X8866581"
  "estado" => "S300"
  "fechaPublicacion" => "2006-01-01"
  "documento" => "article"
  "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
  "subdocumento" => "fla"
  "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2006;41:15-24"
  "abierto" => array:3 [
    "ES" => false
    "ES2" => false
    "LATM" => false
  ]
  "gratuito" => false
  "lecturas" => array:2 [
    "total" => 4354
    "formatos" => array:3 [
      "EPUB" => 208
      "HTML" => 3080
      "PDF" => 1066
    ]
  ]
  "Traduccion" => array:2 [
    "en" => array:16 [
      "pii" => "13088972"
      "issn" => "18866581"
      "estado" => "S300"
      "fechaPublicacion" => "2006-01-01"
      "documento" => "article"
      "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
      "subdocumento" => "fla"
      "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2006;41:15-24"
      "abierto" => array:3 [
        "ES" => false
        "ES2" => false
        "LATM" => false
      ]
      "gratuito" => false
      "lecturas" => array:2 [
        "total" => 1933
        "formatos" => array:3 [
          "EPUB" => 172
          "HTML" => 1642
          "PDF" => 119
        ]
      ]
      "en" => array:7 [
        "idiomaDefecto" => true
        "titulo" => "Study of muscular activity during relevéin first and sixth position"
        "tieneTextoCompleto" => 0
        "tieneResumen" => "en"
        "paginas" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "paginaInicial" => "15"
            "paginaFinal" => "24"
          ]
        ]
        "contieneResumen" => array:1 [
          "en" => true
        ]
        "autores" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "autoresLista" => "Núria Massó, Ana Germán, Ferran Rey, Lluís Costa, Daniel Romero, Silvia Guitart"
            "autores" => array:6 [
              0 => array:2 [
                "nombre" => "Núria"
                "apellidos" => "Massó"
              ]
              1 => array:2 [
                "nombre" => "Ana"
                "apellidos" => "Germán"
              ]
              2 => array:2 [
                "nombre" => "Ferran"
                "apellidos" => "Rey"
              ]
              3 => array:2 [
                "nombre" => "Lluís"
                "apellidos" => "Costa"
              ]
              4 => array:2 [
                "nombre" => "Daniel"
                "apellidos" => "Romero"
              ]
              5 => array:2 [
                "nombre" => "Silvia"
                "apellidos" => "Guitart"
              ]
            ]
          ]
        ]
      ]
      "idiomaDefecto" => "en"
      "Traduccion" => array:1 [
        "ct" => array:8 [
          "pii" => "XX886658106894540"
          "estado" => "S300"
          "subdocumento" => ""
          "abierto" => array:3 [
            "ES" => false
            "ES2" => false
            "LATM" => false
          ]
          "gratuito" => false
          "lecturas" => array:1 [
            "total" => 0
          ]
          "idiomaDefecto" => "ct"
          "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658106894540?idApp=UINPBA00004N"
        ]
      ]
      "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/13088972?idApp=UINPBA00004N"
      "url" => "/18866581/0000004100000149/v0_201801081334/13088972/v0_201801081334/en/main.assets"
    ]
    "es" => array:16 [
      "pii" => "X0213371706889724"
      "issn" => "02133717"
      "estado" => "S300"
      "fechaPublicacion" => "2006-01-01"
      "documento" => "article"
      "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
      "subdocumento" => "fla"
      "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2006;41:15-24"
      "abierto" => array:3 [
        "ES" => false
        "ES2" => false
        "LATM" => false
      ]
      "gratuito" => false
      "lecturas" => array:2 [
        "total" => 47941
        "formatos" => array:3 [
          "EPUB" => 218
          "HTML" => 45730
          "PDF" => 1993
        ]
      ]
      "es" => array:12 [
        "idiomaDefecto" => true
        "titulo" => "Estudio de la actividad muscular durante el relevé en primera y sexta posición"
        "tienePdf" => "es"
        "tieneTextoCompleto" => "es"
        "tieneResumen" => array:2 [
          0 => "es"
          1 => "en"
        ]
        "paginas" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "paginaInicial" => "15"
            "paginaFinal" => "24"
          ]
        ]
        "titulosAlternativos" => array:1 [
          "en" => array:1 [
            "titulo" => "Study of muscular activity during relevéin first and sixth position"
          ]
        ]
        "contieneResumen" => array:2 [
          "es" => true
          "en" => true
        ]
        "contieneTextoCompleto" => array:1 [
          "es" => true
        ]
        "contienePdf" => array:1 [
          "es" => true
        ]
        "resumenGrafico" => array:2 [
          "original" => 0
          "multimedia" => array:8 [
            "identificador" => "fig1"
            "etiqueta" => "Figura 1"
            "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
            "mostrarFloat" => true
            "mostrarDisplay" => false
            "copyright" => "Elsevier España"
            "figura" => array:1 [
              0 => array:4 [
                "imagen" => "277v41n149-13088972fig01.jpg"
                "Alto" => 414
                "Ancho" => 496
                "Tamanyo" => 53412
              ]
            ]
            "descripcion" => array:1 [
              "es" => "Demiplié en segunda posición, en el que se aprecia un efecto torsional en la rodilla y el pie por falta de rotación externa de la cadera."
            ]
          ]
        ]
        "autores" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "autoresLista" => "Núria Massó, Ana Germán, Ferran Rey, Lluís Costa, Daniel Romero, Silvia Guitart"
            "autores" => array:6 [
              0 => array:2 [
                "nombre" => "Núria"
                "apellidos" => "Massó"
              ]
              1 => array:2 [
                "nombre" => "Ana"
                "apellidos" => "Germán"
              ]
              2 => array:2 [
                "nombre" => "Ferran"
                "apellidos" => "Rey"
              ]
              3 => array:2 [
                "nombre" => "Lluís"
                "apellidos" => "Costa"
              ]
              4 => array:2 [
                "nombre" => "Daniel"
                "apellidos" => "Romero"
              ]
              5 => array:2 [
                "nombre" => "Silvia"
                "apellidos" => "Guitart"
              ]
            ]
          ]
        ]
      ]
      "idiomaDefecto" => "es"
      "Traduccion" => array:1 [
        "ct" => array:8 [
          "pii" => "XX886658106894540"
          "estado" => "S300"
          "subdocumento" => ""
          "abierto" => array:3 [
            "ES" => false
            "ES2" => false
            "LATM" => false
          ]
          "gratuito" => false
          "lecturas" => array:1 [
            "total" => 0
          ]
          "idiomaDefecto" => "ct"
          "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658106894540?idApp=UINPBA00004N"
        ]
      ]
      "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371706889724?idApp=UINPBA00004N"
      "url" => "/02133717/0000004100000149/v0_201801081439/X0213371706889724/v0_201801081439/es/main.assets"
    ]
  ]
  "itemSiguiente" => array:16 [
    "pii" => "XX886658106894559"
    "issn" => "X8866581"
    "estado" => "S300"
    "fechaPublicacion" => "2006-01-01"
    "documento" => "article"
    "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
    "subdocumento" => "fla"
    "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2006;41:25-30"
    "abierto" => array:3 [
      "ES" => false
      "ES2" => false
      "LATM" => false
    ]
    "gratuito" => false
    "lecturas" => array:2 [
      "total" => 4223
      "formatos" => array:3 [
        "EPUB" => 206
        "HTML" => 2888
        "PDF" => 1129
      ]
    ]
    "ct" => array:10 [
      "idiomaDefecto" => true
      "titulo" => "Data de naixement i èxit en el basquetbol professional"
      "tienePdf" => "ct"
      "tieneTextoCompleto" => "ct"
      "tieneResumen" => array:2 [
        0 => "es"
        1 => "en"
      ]
      "paginas" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "paginaInicial" => "25"
          "paginaFinal" => "30"
        ]
      ]
      "contieneResumen" => array:2 [
        "es" => true
        "en" => true
      ]
      "contieneTextoCompleto" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "contienePdf" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "autores" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "autoresLista" => "Santiago Esteva, Franchek Drobnic, Jordi Puigdellívol, Luis Serratosa, Manuel Chamorro"
          "autores" => array:5 [
            0 => array:2 [
              "nombre" => "Santiago"
              "apellidos" => "Esteva"
            ]
            1 => array:2 [
              "nombre" => "Franchek"
              "apellidos" => "Drobnic"
            ]
            2 => array:2 [
              "nombre" => "Jordi"
              "apellidos" => "Puigdellívol"
            ]
            3 => array:2 [
              "nombre" => "Luis"
              "apellidos" => "Serratosa"
            ]
            4 => array:2 [
              "nombre" => "Manuel"
              "apellidos" => "Chamorro"
            ]
          ]
        ]
      ]
    ]
    "idiomaDefecto" => "ct"
    "Traduccion" => array:2 [
      "en" => array:8 [
        "pii" => "13088973"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "en"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/13088973?idApp=UINPBA00004N"
      ]
      "es" => array:8 [
        "pii" => "X0213371706889732"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "es"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371706889732?idApp=UINPBA00004N"
      ]
    ]
    "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658106894559?idApp=UINPBA00004N"
    "url" => "/X8866581/0000004100000149/v0_201801081421/XX886658106894559/v0_201801081421/ct/main.assets"
  ]
  "itemAnterior" => array:16 [
    "pii" => "XX886658106894532"
    "issn" => "X8866581"
    "estado" => "S300"
    "fechaPublicacion" => "2006-01-01"
    "documento" => "article"
    "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
    "subdocumento" => "fla"
    "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2006;41:7-14"
    "abierto" => array:3 [
      "ES" => false
      "ES2" => false
      "LATM" => false
    ]
    "gratuito" => false
    "lecturas" => array:2 [
      "total" => 5002
      "formatos" => array:3 [
        "EPUB" => 192
        "HTML" => 3769
        "PDF" => 1041
      ]
    ]
    "ct" => array:10 [
      "idiomaDefecto" => true
      "titulo" => "Relació entre la condició física cardiovascular i la distribució de greix en nens i adolescents"
      "tienePdf" => "ct"
      "tieneTextoCompleto" => "ct"
      "tieneResumen" => "en"
      "paginas" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "paginaInicial" => "7"
          "paginaFinal" => "14"
        ]
      ]
      "contieneResumen" => array:1 [
        "en" => true
      ]
      "contieneTextoCompleto" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "contienePdf" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "autores" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "autoresLista" => "José Antonio Casajús, María Teresa Leiva, José Antonio Ferrando, Luis Moreno, María Teresa Aragonés, Ignacio Ara"
          "autores" => array:6 [
            0 => array:2 [
              "nombre" => "José Antonio"
              "apellidos" => "Casajús"
            ]
            1 => array:2 [
              "nombre" => "María Teresa"
              "apellidos" => "Leiva"
            ]
            2 => array:2 [
              "nombre" => "José Antonio"
              "apellidos" => "Ferrando"
            ]
            3 => array:2 [
              "nombre" => "Luis"
              "apellidos" => "Moreno"
            ]
            4 => array:2 [
              "nombre" => "María Teresa"
              "apellidos" => "Aragonés"
            ]
            5 => array:2 [
              "nombre" => "Ignacio"
              "apellidos" => "Ara"
            ]
          ]
        ]
      ]
    ]
    "idiomaDefecto" => "ct"
    "Traduccion" => array:2 [
      "en" => array:8 [
        "pii" => "13088971"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "en"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/13088971?idApp=UINPBA00004N"
      ]
      "es" => array:8 [
        "pii" => "X0213371706889716"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "es"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371706889716?idApp=UINPBA00004N"
      ]
    ]
    "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658106894532?idApp=UINPBA00004N"
    "url" => "/X8866581/0000004100000149/v0_201801081421/XX886658106894532/v0_201801081421/ct/main.assets"
  ]
  "ct" => array:14 [
    "idiomaDefecto" => true
    "titulo" => "Estudi de l'activitat muscular durant el relevé en primera i sisena posició"
    "tieneTextoCompleto" => true
    "paginas" => array:1 [
      0 => array:2 [
        "paginaInicial" => "15"
        "paginaFinal" => "24"
      ]
    ]
    "autores" => array:1 [
      0 => array:3 [
        "autoresLista" => "Nuria Massó, Ana Germán, Ferran Rey, Lluís Costa, Daniel Romero, Silvia Guitart"
        "autores" => array:6 [
          0 => array:3 [
            "nombre" => "Nuria"
            "apellidos" => "Massó"
            "referencia" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>"
                "identificador" => "affa"
              ]
            ]
          ]
          1 => array:3 [
            "nombre" => "Ana"
            "apellidos" => "Germ&#225;n"
            "referencia" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>"
                "identificador" => "affa"
              ]
            ]
          ]
          2 => array:3 [
            "nombre" => "Ferran"
            "apellidos" => "Rey"
            "referencia" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>"
                "identificador" => "affa"
              ]
            ]
          ]
          3 => array:3 [
            "nombre" => "Llu&#237;s"
            "apellidos" => "Costa"
            "referencia" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>"
                "identificador" => "affa"
              ]
            ]
          ]
          4 => array:3 [
            "nombre" => "Daniel"
            "apellidos" => "Romero"
            "referencia" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>"
                "identificador" => "affa"
              ]
            ]
          ]
          5 => array:3 [
            "nombre" => "Silvia"
            "apellidos" => "Guitart"
            "referencia" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>"
                "identificador" => "affa"
              ]
            ]
          ]
        ]
        "afiliaciones" => array:1 [
          0 => array:3 [
            "entidad" => "Biomechanics Laboratoy&#46; EUIF Blanquerna&#46; Ramon Llull University&#46; Barcelona"
            "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>"
            "identificador" => "affa"
          ]
        ]
      ]
    ]
    "resumenGrafico" => array:2 [
      "original" => 0
      "multimedia" => array:8 [
        "identificador" => "fig1"
        "etiqueta" => "Figura 1"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v41n149-13089454fig01.jpg"
            "Alto" => 377
            "Ancho" => 496
            "Tamanyo" => 46716
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Demipli&#233; en segona posici&#243;&#44; en qu&#232; es manifesta un efecte de torsi&#243; al genoll i el peu per manca de rotaci&#243; externa del maluc&#46;"
        ]
      ]
    ]
    "textoCompleto" => "<p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"> Introducci&#243;</span></p><p class="elsevierStylePara">La majoria de les lesions en el ballar&#237;&#47;ballarina v&#233;nen donades per sobrec&#224;rrega pel tipus de posici&#243; i&#47;o per gest repetitiu&#46;<span class="elsevierStyleSup">1-5</span> Principalment es localitzen al peu i al turmell&#44;<span class="elsevierStyleSup">6-9</span> i les m&#233;s freq&#252;ents s&#243;n&#58;<span class="elsevierStyleSup">3&#44;4&#44;7-10</span><span class="elsevierStyleItalic">hallux valgus&#44; hallux rigidus&#44;</span> sesamo&#239;ditis&#47;osteonecrosi&#44; metatars&#224;lgies i tendinopaties del flexor del dit gros i d&#39;Aquil&#183;les&#46;</p><p class="elsevierStylePara">La dansa presenta unes exig&#232;ncies t&#232;cniques clarament condicionants de la biomec&#224;nica del peu&#44; com s&#243;n el <span class="elsevierStyleItalic">turn out</span> &#40;o <span class="elsevierStyleItalic">en d&#233;hors</span>&#41; i la punta &#40;incloent-hi la posici&#243; de punta i la de mitja punta&#41;&#46; El manteniment d&#39;aquestes posicions implica un in-crement de l&#39;esfor&#231; muscular i de la c&#224;rrega articular<span class="elsevierStyleSup">11&#44;12</span> que pot derivar en lesi&#243; dels elements musculotendinosos implicats&#46;</p><p class="elsevierStylePara">D&#39;altra banda&#44; en els moviments de <span class="elsevierStyleItalic">pli&#233;</span> i <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span> s&#39;afavoreix el <span class="elsevierStyleItalic">valgus</span> i la torsi&#243; externa de l&#39;extremitat&#44; sobretot si no hi ha una rotaci&#243; externa correcta al maluc<span class="elsevierStyleSup">3&#44;5&#44;10&#44;13</span> &#40;fig&#46; 1&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig01.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 1</span><span class="elsevierStyleItalic"> Demipli&#233;</span> en segona posici&#243;&#44; en qu&#232; es manifesta un efecte de torsi&#243; al genoll i el peu per manca de rotaci&#243; externa del maluc&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En estudis anteriors s&#39;ha evidenciat el paper de la musculatura peroneal en el <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;&#44;</span><span class="elsevierStyleSup">14</span> i la relaci&#243; existent entre l&#39;<span class="elsevierStyleItalic">hallux valgus</span> i la p&#232;rdua parcial de funci&#243; del m&#250;scul abductor del dit gros&#46;<span class="elsevierStyleSup">15-18</span> L&#39;electromiografia de superf&#237;cie s&#39;ha aplicat a la dansa&#44; sobretot per analitzar la musculatura que actua al maluc i el genoll en el <span class="elsevierStyleItalic">d&#233;mi-pli&#233;&#44;</span> el <span class="elsevierStyleItalic"> grand-pli&#233;</span> i el <span class="elsevierStyleItalic"> d&#233;velopp&#233;e&#46;</span><span class="elsevierStyleSup">19-21</span> Altres sistemes d&#39;an&#224;lisi biomec&#224;nica&#44; com l&#39;an&#224;lisi computaritzada de l&#39;empremta plantar&#44; tamb&#233; s&#39;han aplicat a la dansa&#46;<span class="elsevierStyleSup">22</span></p><p class="elsevierStylePara">Cal esperar que el tipus i el grau d&#39;activitat muscular vari&#239;n no sols en funci&#243; del gest&#44; sin&#243; segons la posici&#243; articular adoptada &#40;pres&#232;ncia o no de <span class="elsevierStyleItalic">turn out</span> al maluc i pres&#232;ncia o no de pronaci&#243; del peu associada al <span class="elsevierStyleItalic">turn out</span>&#41;&#46; Per aix&#242;&#44; en el nostre estudi analitzem l&#39;execuci&#243; del <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span> en sisena i en primera posici&#243; &#40;amb pronaci&#243; del peu i sense&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Objectius</span></p><p class="elsevierStylePara">Els objectius d&#39;aquest estudi s&#243;n comparar cin&#232;ticament i cinem&#224;ticament la flexi&#243; plantar &#40;<span class="elsevierStyleItalic">midpoint</span> o <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span>&#41; en relaci&#243; amb la posici&#243; &#40;sisena posici&#243; o <span class="elsevierStyleItalic">parallel</span> respecte de la primera posici&#243;&#44; <span class="elsevierStyleItalic">en d&#233;hors</span> o <span class="elsevierStyleItalic">turn out</span>&#41; o en funci&#243; de l&#39;exist&#232;ncia de pronaci&#243; del peu &#40;primera posici&#243; correcta o amb pronaci&#243;&#41;&#44; com tamb&#233; estudiar el grau de contribuci&#243; i el patr&#243; d&#39;activaci&#243; dels m&#250;sculs analitzats durant la realitzaci&#243; del gest&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Participants i m&#233;tode</span></p><p class="elsevierStylePara">S&#39;han estudiat 18 ballarines de ballet cl&#224;ssic amb una mitjana d&#39;edat de 20 anys &#40;desviaci&#243; est&#224;ndard &#91;DE&#93; &#61; 5&#41;&#44; altura d&#39;1&#44;64 m &#40;DE &#61; 0&#44;02&#41; i pes de 55&#44;08 kg &#40;DE &#61; 4&#44;83&#41;&#44; en les quals es van descartar antecedents de malaltia musculoesquel&#232;tica d&#39;inter&#232;s mitjan&#231;ant l&#39;anamnesi i l&#39;exploraci&#243; f&#237;sica pr&#232;via&#46; Despr&#233;s de signar un consentiment informat&#44; els van ser col&#183;locats els sensors i se&#39;ls va demanar que fessin els gestos seg&#252;ents &#40;fig&#46; 2&#41;&#58;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig02.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 2</span> Posicions adoptades en les diverses fases del gest analitzat&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; <span class="elsevierStyleItalic"> Relev&#233; en parallel</span> &#40;sisena posici&#243;&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; <span class="elsevierStyleItalic"> Relev&#233; en d&#233;hors</span> o <span class="elsevierStyleItalic">turn out</span> &#40;en primera posici&#243;&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; <span class="elsevierStyleItalic"> Relev&#233; en d&#233;hors</span> o <span class="elsevierStyleItalic">turn out</span> en primera posici&#243; sense control actiu muscular de la pronaci&#243; del peu&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Es va dur a terme el registre cinem&#224;tic de les 3 proves mitjan&#231;ant l&#39;equip ELITE d&#39;an&#224;lisi biomec&#224;nica&#44; consistent en un analitzador del moviment ELITE Motion Analiser &#40;BTS&#58; Bioengineering Technology &#38; Systems&#44; Mil&#224;&#41;&#44; basat en 4 c&#224;meres CCD d&#39;infraroig&#44; tamb&#233; de BTS i marcadors d&#39;infraroig &#40;fig&#46; 3&#41;&#46; Per fer-ho&#44; es van utilitzar marcadors superficials col&#183;locats sobre l&#39;ap&#242;fisi espinosa de S1&#44; el mal&#183;l&#232;ol peroneal dret i el cap del V metatarsi&#224; dret &#40;fig&#46; 4&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig03.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 3</span> C&#224;mera CCD i marcadors d&#39;infraroig &#40;IR&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig04.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 4</span> Model biomec&#224;nic&#46; Col&#183;locaci&#243; de marques i el&#232;ctrodes&#58; a&#41; visi&#243; posterior&#59; b&#41; visi&#243; posterolateral&#44; i c&#41; visi&#243; posteromedial&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Es van utilitzar 4 c&#224;meres amb una freq&#252;&#232;ncia de mostratge de 100 Hz per a l&#39;an&#224;lisi tridimensional del moviment&#46; A partir de la posici&#243; de les marques registrades es va calcular l&#39;angle de flexi&#243; plantar&#58; rang de moviment de l&#39;angle format entre el segment mal&#183;l&#232;ol peroneal-cap del V metatarsi&#224; i un eix vertical&#46; Aix&#237; doncs&#44; els resultats no es basen en valors absoluts de flexi&#243; plantar&#44; sin&#243; en el recorregut articular&#46; L&#39;inici i el final de la variaci&#243; d&#39;aquest angle van permetre dividir cadascun dels gestos sol&#183;licitats en 3 fases &#40;fig&#46; 5&#41;&#58;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454tab05.gif"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 5</span> Posicions adoptades pel peu en les diverses fases del gest analitzat&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; Fase est&#224;tica inicial &#40;contacte de tot el peu amb el s&#242;l&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; Fase din&#224;mica &#40;moviment de flexi&#243; plantar per aconseguir la mitja punta&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; Fase est&#224;tica final &#40;mitja punta&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Per al registre cin&#232;tic es va utilitzar un electromi&#242;graf de superf&#237;cie telem&#232;tric de 8 canals de BTS model TELEMG &#40;fig&#46; 6&#41;&#46; Aix&#237;&#44; mitjan&#231;ant el&#232;ctrodes de superf&#237;cie &#40;Ag-ClAg&#41; es va registrar l&#39;activitat muscular a una freq&#252;&#232;ncia de 500 Hz&#46; Despr&#233;s de l&#39;apropiada fricci&#243; i neteja de la pell&#44; i seguint les instruccions de Cram i Kasman &#40;1998&#41;<span class="elsevierStyleSup">23</span> i Hermens <span class="elsevierStyleItalic">et al&#46;</span> &#40;1999&#41;&#44;<span class="elsevierStyleSup">24</span> es van col&#183;locar el&#232;ctrodes bipolars de superf&#237;cie&#44; paral&#183;lels a les fibres musculars i amb una separaci&#243; de 2 cm&#44; sobre els m&#250;sculs seg&#252;ents de l&#39;extremitat inferior dreta &#40;fig&#46; 4&#41;&#58;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig06.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 6</span>  Electromi&#242;graf del sistema ELITE&#44; amb el receptor telem&#232;tric en la part superior&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; Bess&#243; extern&#44; col&#183;locant els el&#232;ctrodes 2 cm lateralment a la l&#237;nia mitjana&#46; Per provar-ho&#44; es va demanar a la ballarina que es pos&#233;s de puntetes amb i sense flexi&#243; de genolls&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; Bess&#243; intern&#44; col&#183;locant els el&#232;ctrodes paral&#183;lels a les fibres musculars&#44; 2 cm medialment a la l&#237;nia mitjana&#46; Es va demanar a la ballarina que es pos&#233;s de puntetes&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; Soli&#44; col&#183;locant els el&#232;ctrodes en la l&#237;nia mitjana&#44; sota del ventre muscular del gastrocnemi&#46; Es va demanar a la ballarina que es pos&#233;s de puntetes i desplac&#233;s el seu pes anteriorment&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; Peroneal lateral&#44; col&#183;locant els el&#232;ctrodes en la uni&#243; del ter&#231; superior amb els dos ter&#231;os inferiors de la cama i sota el cap del peron&#233;&#46; Es va demanar a la ballarina de fer una flexi&#243; plantar i eversi&#243; del turmell&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; Abductor del dit gros&#44; col&#183;locant els el&#232;ctrodes en el punt mitj&#224; entre la protuber&#224;ncia navicular i la planta del peu&#46; Es va demanar a la ballarina que fes flexi&#243; i abducci&#243; de l&#39;<span class="elsevierStyleItalic">hallux&#46;</span></p><p class="elsevierStylePara">Despr&#233;s del filtrat pas alt &#40;10 Hz&#41; del senyal electromiogr&#224;fic&#44; es va calcular el Valor Quadr&#224;tic Mitj&#224; &#173;temps d&#39;integraci&#243;&#44; 100 ms&#173; amb la finalitat d&#39;obtenir un par&#224;metre al m&#233;s pr&#242;xim possible a l&#39;energia dissipada pel m&#250;scul &#40;fig&#46; 7&#41;&#46; Es va utilitzar una plataforma de programaci&#243; tipus VBA &#40;Visual Basic for Applications&#41; de Microsoft Excel&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig07.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 7</span> Efecte de l&#39;aplicaci&#243; del c&#224;lcul de la Root Mean Square &#40;RMS&#41; sobre els tra&#231;ats electromiogr&#224;fics obtinguts&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Per al tractament de les dades es va utilitzar el paquet estad&#237;stic SPSS 11&#46;0&#46; Es van calcular diversos par&#224;metres per a la descripci&#243; de la mostra &#40;mitjana i desviaci&#243; est&#224;ndard&#41;&#46; La comparaci&#243; de variables intrasubjecte es va fer amb el test de Wilcoxon&#44; at&#232;s que la grand&#224;ria mostral no permetia l&#39;&#250;s de proves param&#232;triques&#46; La comparaci&#243; de les corbes electromiogr&#224;fiques es va fer per observaci&#243;&#44; per la qual cosa en cap cas no s&#39;indica quina &#233;s la significaci&#243; de la difer&#232;ncia&#46; El nivell de significaci&#243; per a tot l&#39;estudi es va considerar 0&#44;05&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Resultats</span></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic">1&#46;</span> Comparaci&#243; del <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span> executat en sisena posici&#243; i en primera posici&#243;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; En l&#39;an&#224;lisi cinem&#224;tica&#44; l&#39;angle de flexi&#243; plantar va ser significativament m&#233;s gran en sisena posici&#243; que en primera&#46; L&#39;interval de confian&#231;a &#40;IC&#41; del 95&#37; per a la mitjana de les difer&#232;ncies de flexi&#243; plantar va ser d&#39;1&#44;29&#176; a 6&#44;43&#176; &#40;fig&#46; 8&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454tab08.gif"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 8</span> Exemple de l&#39;evoluci&#243; de l&#39;angle plantar &#40;FXPLN&#41; durant l&#39;execuci&#243; del gest analitzat i segons la posici&#243; adoptada&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; En l&#39;an&#224;lisi cin&#232;tica&#44; la mitjana de l&#39;RMS va mostrar difer&#232;ncies significatives per al soli en la fase est&#224;tica inicial&#44; i per al gastrocnemi medial i l&#39;abductor del dit gros en les fases posteriors &#40;fig&#46; 9&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454tab09.gif"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"> Figura 9</span>  Comparaci&#243; de la mitjana de RMS entre les posicions sisena i primera&#46; Valors de significan&#231;a bilateral asimpt&#242;tica obtinguts mitjan&#231;ant el test de Wilcoxon&#46; 6 &#62; 1&#58; mitjana de RMS significativament m&#233;s gran en sisena posici&#243;&#59; 1 &#62; 6&#58; mitjana de RMS significativament m&#233;s gran en primera posici&#243;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic">2&#46;</span> Comparaci&#243; del <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span> executat en primera posici&#243; i en primera posici&#243; pronada&#58;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; En l&#39;an&#224;lisi cinem&#224;tica&#44; l&#39;angle de flexi&#243; plantar va ser significativament m&#233;s gran en primera posici&#243; que primera pronada&#46; L&#39;IC del 95&#37; per a la mitjana de les difer&#232;ncies de flexi&#243; plantar va ser&#58; 6&#44;25&#176; a 15&#44;55&#176; &#40;fig&#46; 8&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; En l&#39;an&#224;lisi cin&#232;tica&#44; la mitjana de l&#39;RMS va mostrar difer&#232;ncies significatives &#40;fig&#46; 10&#41; per al gastrocnemi lateral i el peroneal llarg en l&#39;est&#224;tica inicial&#44; per al gastrocnemi medial i el peroneal llarg en la fase din&#224;mica&#44; i per al gastrocnemi lateral en l&#39;est&#224;tica final &#40;fig&#46; 11&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454tab10.gif"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"> Figura 10</span>  Comparaci&#243; de la mitjana de RMS entre primera posici&#243; i primera posici&#243; pronada&#46; Valors de significan&#231;a bilateral asimpt&#242;tica obtinguts mitjan&#231;ant el test de Wilcoxon&#46; 1 &#62; 1p&#58; mitjana de RMS significativament m&#233;s gran en primera posici&#243;&#59; 1p &#62; 1&#58; mitjana de RMS significativament m&#233;s gran en primera posici&#243; pronada&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454tab11.gif"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"> Figura 11</span>  Comparaci&#243; del Valor Quadr&#224;tic Mitj&#224; de l&#39;activitat muscular durant el gest analitzat en les seves diverses fases&#44; en un dels individus analitzats&#46; Es representen &#250;nicament alguns m&#250;sculs i les fases en qu&#232; s&#39;han trobat difer&#232;ncies estad&#237;sticament significatives&#46; Les l&#237;nies verticals marquen el canvi de fase per a cada m&#250;scul&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic">3&#46;</span> Comparaci&#243; per observaci&#243; de la forma de les corbes del senyal electromiogr&#224;fic&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Comparant la forma de la corba de RMS&#44; en cada subjecte i en cada posici&#243;&#44; es pot observar que durant el <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span> el gastrocnemi lateral s&#39;activa m&#233;s tard que el medial&#44; malgrat que presenta una fase d&#39;ascens m&#233;s r&#224;pida o pronunciada&#59; el gastrocnemi medial presenta valors de RMS m&#233;s alts que el gastrocnemi lateral&#59; finalment&#44; la corba del m&#250;scul peroneal &#233;s semblant a la del gastrocnemi lateral &#40;fig&#46; 12&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v41n149-13089454fig12.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 12</span>  Representaci&#243; gr&#224;fica de l&#39;evoluci&#243; de l&#39;activitat muscular &#40;RMS&#41; en relaci&#243; amb l&#39;angle de flexi&#243; plantar&#46; S&#39;hi observen els comportaments diferents de la corba&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Discusi&#243;</span></p><p class="elsevierStylePara">El menor grau de flexi&#243; plantar obtingut en primera posici&#243; respecte de la sisena&#44; dada que concorda amb estudis anteriors&#44;<span class="elsevierStyleSup">25</span> encaixa amb el canvi de posici&#243;&#44; de base de sustentaci&#243; i biomec&#224;nic que suposa l&#39;exist&#232;ncia d&#39;una rotaci&#243; externa del maluc&#46;</p><p class="elsevierStylePara">D&#39;altra banda&#44; quan la primera posici&#243; <span class="elsevierStyleItalic">&#40;en d&#233;hors&#41;</span> s&#39;acompanya de pronaci&#243; del peu&#44; s&#39;aconsegueix un menor grau de flexi&#243; plantar&#46; La pronaci&#243; apareix quan el peu fa rotaci&#243; al voltant del seu eix longitudinal&#46; Gr&#224;cies a la coordinaci&#243; d&#39;aquesta pronaci&#243; amb la rotaci&#243; de la t&#237;bia&#44; s&#39;aconsegueix de millorar l&#39;efic&#224;cia de la marxa i la locomoci&#243; en general&#46;<span class="elsevierStyleSup">26</span> En el cas de la dansa&#44; la locomoci&#243; &#233;s especial&#44; associada sovint a la rotaci&#243; externa del maluc&#46; Aquest aspecte condueix sovint a l&#39;aparici&#243; d&#39;una pronaci&#243; del peu que&#44; lluny d&#39;acomplir la funci&#243; esmentada&#44; apareix com a conseq&#252;&#232;ncia de la rotaci&#243; for&#231;ada de tota l&#39;extremitat&#46; La pronaci&#243; s&#39;associa amb un efecte de torsi&#243; sobre l&#39;estructura del peu&#44; al costat d&#39;un valg i rotaci&#243; externa del genoll&#46;<span class="elsevierStyleSup">2&#44;3&#44;10&#44;13</span> Es converteix&#44; doncs&#44; en un fenomen no fisiol&#242;gic que pot menar a sobrec&#224;rregues posturals i lesions musculoesquel&#232;tiques&#46; &#201;s per aix&#242; que des de l&#39;entrenament t&#232;cnic es pret&#233;n evitar la pronaci&#243;&#46; Segons els nostres resultats&#44; hi ha una altra ra&#243; per evitar-la&#44; que &#233;s el menor grau de flexi&#243; plantar obtingut en el <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span> acompanyat de pronaci&#243;&#44; la qual cosa afecta el nivell t&#232;cnic del ballar&#237;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">La bipedestaci&#243; exigeix que l&#39;arc del peu es mantingui estable gr&#224;cies a elements passius &#40;f&#224;scia&#44; lligaments&#41; i actius &#40;musculotendinosos&#41;&#46;<span class="elsevierStyleSup">27-29</span> La bipedestaci&#243; en mitja punta pot constituir una situaci&#243; desestabilitzadora de l&#39;arc si no s&#39;acompanya d&#39;una bona funci&#243; dels elements esmentats&#46;<span class="elsevierStyleSup">13&#44;30</span> En relaci&#243; amb aix&#242;&#44; tamb&#233; cal assenyalar l&#39;elevada prevalen&#231;a de patologia de l&#39;avantpeu existent en dansa&#44; relacionada molt sovint amb la sobrec&#224;rrega postural i el gest repetitiu&#46;<span class="elsevierStyleSup">3&#44;31&#44;32</span> Com a prevenci&#243;&#44; doncs&#44; es considera important preservar un bon to muscular i una acci&#243; efica&#231; de la musculatura intr&#237;nseca del peu encarregada de mantenir la cohesi&#243; de l&#39;avantpeu i evitar defectes en l&#39;est&#224;tica com s&#243;n el <span class="elsevierStyleItalic"> valgus</span> del primer dit o la laxitud de l&#39;avantpeu&#46;<span class="elsevierStyleSup">15&#44;18&#44;29&#44;33&#44;34</span></p><p class="elsevierStylePara">Segons el m&#250;scul estudiat &#233;s interessant comentar&#58;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic">1&#46;</span> M&#250;scul abductor del dit gros&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Els nostres resultats suggereixen que el <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span> realitzat en sisena posici&#243; &#233;s m&#233;s estable que el realitzat <span class="elsevierStyleItalic">en d&#233;hors</span> o en primera&#44; ja que es troba m&#233;s grau d&#39;activitat muscular en el primer cas&#44; sobretot durant les &#250;ltimes fases&#44; en el manteniment de la posici&#243;&#46; La causa d&#39;aix&#242; pot ser&#58;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; En primer lloc&#44; un major grau de flexi&#243; plantar trobat en sisena posici&#243;&#44; atenent a la funci&#243; com a flexor del m&#250;scul abductor del dit gros&#46;<span class="elsevierStyleSup">28&#44;35&#44;36</span> No obstant aix&#242;&#44; l&#39;increment d&#39;activitat es produeix no sols en la fase est&#224;tica final&#44; sin&#243; tamb&#233; durant la fase din&#224;mica del <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;&#46;</span> La difer&#232;ncia constatada en la fase din&#224;mica &#40;per unitat de temps&#41; no es pot justificar &#250;nicament per l&#39;increment del grau de flexi&#243; plantar&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En aquest punt cal considerar alguns aspectes t&#232;cnics&#44; concretament la possibilitat de trobar-nos davant d&#39;un fenomen de <span class="elsevierStyleItalic">cross talk&#44;</span> problema inherent als estudis mitjan&#231;ant electromiografia de superf&#237;cie&#46;<span class="elsevierStyleSup">37&#44;38</span> No es pot descartar la possibilitat que s&#39;estigui recollint activitat del m&#250;scul flexor curt del dit gros&#44; m&#250;scul molt actiu en l&#39;execuci&#243; del <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span> i pr&#242;xim a l&#39;abductor del dit gros&#44; tot i que aix&#242; &#233;s poc probable&#44; atesa la seva profunditat&#46;</p><p class="elsevierStylePara">&#173; En segon lloc&#44; desconeixem quina &#233;s la possible interrelaci&#243; neurofisiol&#242;gica entre un canvi de posici&#243; de l&#39;articulaci&#243; del maluc durant la bipedestaci&#243; i&#47;o la marxa&#44; i l&#39;esquema motor a zones m&#233;s distals &#40;genoll&#44; peu&#41;&#46; Aix&#242; pot suposar una nova l&#237;nia de recerca en qu&#232; s&#39;analitzin les variacions dels esquemes motors associats als canvis de posici&#243;&#44; en relaci&#243; amb els patrons ja establerts de normalitat&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Cal remarcar la no exist&#232;ncia de canvis en la funci&#243; del m&#250;scul abductor del dit gros en relaci&#243; amb la pres&#232;ncia de pronaci&#243; associada a la posici&#243; <span class="elsevierStyleItalic">en d&#233;hors&#46;</span> Cl&#224;ssicament&#44; en preparaci&#243; t&#232;cnica s&#39;insisteix molt a evitar l&#39;esmentada pronaci&#243;&#44; ja que contribueix&#44; entre altres aspectes&#44; a l&#39;exist&#232;ncia de problemes per sobrec&#224;rrega&#44; com per exemple tendinopaties dels m&#250;sculs retromal&#183;leolars interns &#40;tibial posterior i flexor propi del dit gros&#41;&#46; La pronaci&#243; del peu &#233;s un defecte t&#232;cnic com&#250; en dansa&#44; produ&#239;t sobretot per la dificultat d&#39;aconseguir la rotaci&#243; externa de maluc necess&#224;ria per a les posicions <span class="elsevierStyleItalic">en d&#233;hors&#44;</span> en qu&#232; es persegueix una posici&#243; en &#34;obertura&#34; del peu a 90&#176;&#46; En condicions fisiol&#242;giques ja es compta amb una posici&#243; en rotaci&#243; externa de t&#237;bia i turmell respecte de segments superiors&#44; que origina un compressi&#243; de l&#39;avantpeu d&#39;aproximadament 30&#176; en bipedestaci&#243; espont&#224;nia&#46; Els altres 60&#176; s&#39;han d&#39;aconseguir amb la rotaci&#243; externa de l&#39;articulaci&#243; del maluc&#46; Davant de la impossibilitat que sovint hi ha d&#39;aconseguir-ho&#44; s&#39;intenta for&#231;ar la rotaci&#243; en zones inferiors&#44; al genoll i el peu&#44; creant&#44; en aquest &#250;ltim&#44; un efecte de torsi&#243; amb pronaci&#243; de peu que inclou tamb&#233; el primer dit&#46; L&#39;abducci&#243; passiva del dit gros podria conduir a una elongaci&#243; excessiva del m&#250;scul i&#44; per tant&#44; influenciar l&#39;efic&#224;cia d&#39;aquest com a abductor&#46; De fet&#44; la prevalen&#231;a d&#39;<span class="elsevierStyleItalic">hallux valgus</span> &#233;s m&#233;s gran entre els ballarins de ballet cl&#224;ssic&#44; que treballen m&#233;s <span class="elsevierStyleItalic">en d&#233;hors&#46;</span><span class="elsevierStyleSup">25</span> No obstant aix&#242;&#44; en els nostres resultats no s&#39;observen difer&#232;ncies d&#39;activitat en relaci&#243; amb l&#39;exist&#232;ncia o no de pronaci&#243;&#46; La pres&#232;ncia de pronaci&#243;&#44; doncs&#44; podria facilitar l&#39;aparici&#243; de l&#39;<span class="elsevierStyleItalic">hallux valgus</span> no tant per mitj&#224; d&#39;un factor muscular&#44; sin&#243; m&#233;s aviat de factors posturals i articulars &#40;per exemple&#44; tracci&#243; capsular i pressi&#243; lateral&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">2&#46; M&#250;scul peroneal&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Les difer&#232;ncies trobades quant a RMS de la musculatura peroneal no depenen de la posici&#243; <span class="elsevierStyleItalic">en d&#233;hors&#44;</span> sin&#243; de l&#39;exist&#232;ncia o no de pronaci&#243; del peu&#44; i s&#39;hi troba m&#233;s activitat quan la primera posici&#243; s&#39;associa amb pronaci&#243; del peu&#46; Aix&#242; es manifesta &#250;nicament en les fases est&#224;tica inicial &#40;sense flexi&#243; plantar&#41; i din&#224;mica &#40;adquisici&#243; de la flexi&#243; plantar o <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;&#41;&#44;</span> no pas en la fase final&#46; Aix&#242; anterior concorda amb estudis cinem&#224;tics previs en els quals s&#39;observa que&#44; d&#39;una banda&#44; la fase ascendent o din&#224;mica s&#39;esdev&#233; amb clara pronaci&#243; i amb sobrec&#224;rrega sobre el primer radi i&#44; d&#39;altra banda&#44; en completar la flexi&#243; plantar s&#39;amplia la base de sustentaci&#243;&#44; passant d&#39;un recolzament sobre la primera articulaci&#243; metatarsofal&#224;ngica a un recolzament tamb&#233; sobre la segona i de vegades el tercer cap metatarsi&#224;&#44; per la qual cosa es perd el grau de pronaci&#243;&#46;<span class="elsevierStyleSup">25</span> Cal recordar que la funci&#243; flexora plantar&#44; alhora que evertora de la musculatura peroneal&#44; pot contribuir a la flexi&#243; plantar exigida en el <span class="elsevierStyleItalic"> relev&#233;&#46;</span></p><p class="elsevierStylePara">3&#46; M&#250;scul tr&#237;ceps sural</p><p class="elsevierStylePara">Es considera especialment interessant la difer&#232;ncia de comportament entre el bess&#243; intern i el bess&#243; extern&#44; en relaci&#243; amb el patr&#243; d&#39;activaci&#243; i el grau d&#39;activitat&#46; D&#39;una banda&#44; el m&#250;scul bess&#243; intern presenta una activaci&#243; m&#233;s preco&#231; en el temps i amb una corba inicial d&#39;ascens m&#233;s lent que el bess&#243; extern&#44; que s&#39;activa d&#39;una manera m&#233;s tardana per&#242; amb increment m&#233;s r&#224;pid&#46; D&#39;altra banda&#44; l&#39;&#224;rea sota la corba corresponent al m&#250;scul bess&#243; intern &#233;s m&#233;s gran&#44; la qual cosa significa que contribueix m&#233;s a l&#39;execuci&#243; del gest &#40;fig&#46; 12&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"> L&#39;activaci&#243; diferent dels bessons intern i extern pot tenir com a causa les difer&#232;ncies existents quant a composici&#243;&#44; tipus de fibra muscular i tipus d&#39;unitat motora&#44; com tamb&#233; el tipus de funci&#243; &#40;postural o din&#224;mica&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"> L&#39;activaci&#243; de la musculatura peroneal &#233;s molt semblant a la del bess&#243; extern&#44; la qual cosa obliga a considerar la possibilitat&#44; per b&#233; que poc probable&#44; d&#39;un fenomen de <span class="elsevierStyleItalic">cross talk&#46;</span></p><p class="elsevierStylePara">Crida l&#39;atenci&#243; el fet que el m&#250;scul soli treballi m&#233;s en primera posici&#243; que en sisena durant la fase est&#224;tica inicial&#46; At&#232;s el paper principalment postural d&#39;aquest m&#250;scul&#44; potser sigui m&#233;s exigit en una posici&#243; de per si m&#233;s inestable &#40;fig&#46; 11&#41;&#46; Els m&#250;sculs bessons presenten poca activitat durant aquesta fase est&#224;tica inicial&#44; dada que concorda amb les seves difer&#232;ncies funcionals respecte del soli &#40;els bessons tenen un paper m&#233;s important en din&#224;mica&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Conclusions</span></p><p class="elsevierStylePara">1&#46; El <span class="elsevierStyleItalic"> relev&#233;</span> executat en sisena posici&#243; permet un grau m&#233;s gran de flexi&#243; plantar que en primera posici&#243;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">2&#46; La pronaci&#243; del peu&#44; sovint associada a una mala t&#232;cnica en l&#39;execuci&#243; del <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;&#44;</span> permet un menor grau de flexi&#243; plantar durant aquest exercici&#46;</p><p class="elsevierStylePara">3&#46; El m&#250;scul abductor del dit gros presenta difer&#232;ncies quant a la seva contribuci&#243; al <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;&#46;</span> Aquestes difer&#232;ncies apareixen en la fase ascendent o de flexi&#243; plantar activa &#40;pujada al <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span>&#41; i tenen relaci&#243; amb la posici&#243;&#46; Treballa m&#233;s en la posici&#243; que no implica rotaci&#243; externa de maluc &#40;m&#233;s <span class="elsevierStyleItalic">en parallel</span> que <span class="elsevierStyleItalic">en d&#233;hors</span>&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">4&#46; El m&#250;scul peroneal lateral presenta difer&#232;ncies en la seva contribuci&#243; al <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;&#46;</span> Aquestes difer&#232;ncies apareixen en la posici&#243; est&#224;tica inicial i en la fase ascendent&#44; i es relacionen amb la pronaci&#243; del peu&#46; Treballa m&#233;s com m&#233;s pronaci&#243; existeix&#46;</p><p class="elsevierStylePara">5&#46; El bess&#243; intern presenta una activaci&#243; m&#233;s preco&#231; i d&#39;inici m&#233;s lent que el bess&#243; extern durant el moviment de flexi&#243; plantar implicat en el <span class="elsevierStyleItalic"> relev&#233;&#46;</span></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">L&#237;nies de futur</span></p><p class="elsevierStylePara">Basats en els resultats obtinguts i d&#39;acord amb el paper del m&#250;scul abductor del dit gros en el control de l&#39;arc intern del peu&#44; seria interessant de sistematitzar l&#39;observaci&#243; entre la pres&#232;ncia d&#39;errors t&#232;cnics com la hiperpronaci&#243; del peu i l&#39;aparici&#243; d&#39;<span class="elsevierStyleItalic">hallux valgus</span> en professionals de la dansa&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Agra&#239;ments</span></p><p class="elsevierStylePara">Agra&#239;m la seva col&#183;laboraci&#243; desinteressada a Cath&#233;rine Allard &#40;directora&#41; i als ballarins de la companyia IT Dansa Jove Companyia de l&#39;Institut del Teatre&#59; a Joan Carles Ib&#225;&#241;ez &#40;director&#41; i alumnes de la seva Escola de Dansa&#44; i a Carles Blanck i Tanya Yates pels seus comentaris i consells en la redacci&#243; de l&#39;estudi&#46;</p><hr></hr><p class="elsevierStylePara">Aquest treball va guanyar el premi a la millor comunicaci&#243; oral en el Tercer Congr&#233;s de la Societat Catalana de Medicina de l&#39;Esport &#40;Andorra&#44; octubre de 2004&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Correspond&#232;ncia&#58;<br></br> Nuria Mass&#243;&#46; Biomechanics Laboratory&#46;<br></br> EUIF Blanquerna&#46; Ramon Llull University&#46;<br></br> Padilla&#44; 326-332&#46; 08025 Barcelona&#46; Espanya&#46; <br></br> A&#47;e&#58; <a href="mailto&#58;nuriamo&#64;blanquerna&#46;url&#46;es" class="elsevierStyleCrossRefs"> nuriamo&#64;blanquerna&#46;url&#46;es</a></p>"
    "pdfFichero" => "278v41n149a13089454pdf001.pdf"
    "tienePdf" => true
    "PalabrasClave" => array:2 [
      "es" => array:1 [
        0 => array:4 [
          "clase" => "keyword"
          "titulo" => "Palabras clave"
          "identificador" => "xpalclavsec938138"
          "palabras" => array:4 [
            0 => "Electromiograf&#237;a"
            1 => "Activitat muscular"
            2 => "Ballet"
            3 => "Extremitat inferior"
          ]
        ]
      ]
      "en" => array:1 [
        0 => array:4 [
          "clase" => "keyword"
          "titulo" => "Keywords"
          "identificador" => "xpalclavsec938139"
          "palabras" => array:4 [
            0 => "Electromiography"
            1 => "Muscular activity"
            2 => "Ballet"
            3 => "Lower limb"
          ]
        ]
      ]
    ]
    "tieneResumen" => true
    "resumen" => array:2 [
      "es" => array:1 [
        "resumen" => "<span class="elsevierStyleBold">Fonaments&#58;</span> Con&#232;ixer les difer&#232;ncies existents en l&#39;activaci&#243; muscular durant el <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;&#46;</span> <span class="elsevierStyleBold">Participants i m&#232;tode&#58;</span> Divuit ballarines de ballet cl&#224;ssic &#40;14-32 anys&#41;&#46; Es practica an&#224;lisi cin&#232;tica i cinem&#224;tica&#46; S&#39;analitza el grau de flexi&#243; plantar aconseguit i la participaci&#243; de diversos m&#250;sculs&#46; Es comparen &#40;test de Wilcoxon&#41; els resultats obtinguts en executar el gest en sisena posici&#243; <span class="elsevierStyleItalic">&#40;en parallel&#41;</span> respecte de la primera <span class="elsevierStyleItalic">&#40;en d&#233;hors&#41;</span> i en primera posici&#243; correcta respecte de la primera posici&#243; amb pronaci&#243; del peu&#46; <span class="elsevierStyleBold">Resultats&#58;</span> El rang de flexi&#243; plantar aconseguit &#233;s millor en sisena posici&#243; que en primera&#44; i millor en primera correcta que en primera pronada&#46; El m&#250;scul bess&#243; intern &#40;BI&#41; presenta m&#233;s activitat en primera posici&#243;&#59; l&#39;abductor del dit gros &#40;ADG&#41;&#44; en paral&#183;lel o sisena posici&#243;&#44; i els peroneals i bess&#243; extern &#40;BE&#41;&#44; en pronaci&#243; del peu en primera posici&#243;&#46; El peroneal lateral &#40;PL&#41; presenta difer&#232;ncies durant el <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233; </span>&#40;en posici&#243; est&#224;tica inicial i en fase ascendent&#41; i l&#39;ADG durant la pujada al <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span>&#46; El BI presenta una activaci&#243; m&#233;s preco&#231; i d&#39;inici m&#233;s lent que el BE en la flexi&#243; plantar del <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;&#46;</span> <span class="elsevierStyleBold">Discussi&#243;&#58;</span> L&#39;activitat de l&#39;ADG en primera posici&#243; tradueix d&#232;ficit d&#39;estabilitat de l&#39;arc intern i del primer radi i&#44; per tant&#44; un major risc de lesi&#243;&#46; El <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233; </span>en sisena posici&#243; permet millor grau de flexi&#243; plantar que en primera&#46; La pronaci&#243; del peu &#173;secund&#224;ria en mala t&#232;cnica&#173; produeix menor flexi&#243; plantar&#46; L&#39;ADG treballa m&#233;s en <span class="elsevierStyleItalic">parallel</span> que en <span class="elsevierStyleItalic"> d&#233;hors&#44;</span> tot evitant la rotaci&#243; externa del maluc&#46; Les difer&#232;ncies del PL es relacionen amb la pres&#232;ncia de pronaci&#243; del peu&#58; treballa m&#233;s en pronaci&#243;&#46;"
      ]
      "en" => array:1 [
        "resumen" => "<span class="elsevierStyleBold">Background&#58; </span>To determine differences in muscular activation during <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;&#46;</span> <span class="elsevierStyleBold">Participants and method&#58; </span>Eighteen classical dancers &#40;aged 14-32 years&#41; participated in this study&#46; Kinetic and cinematic analysis was performed&#46; The degree of plantar flexion achieved and the involvement of distinct muscles were analyzed&#46; The results obtained were compared &#40;Wilcoxon&#39;s test&#41; on executing <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233; </span>in sixth position &#40; <span class="elsevierStyleItalic">en parallel</span>&#41; and in correct first position &#40; <span class="elsevierStyleItalic">en d&#233;hors</span>&#41; with respect to first position with foot pronation&#46; <span class="elsevierStyleBold">Results&#58; </span>A greater range of plantar flexion was achieved in sixth position than in first position&#44; and in correct first position than in pronated first position&#46; The internal gemellus muscle showed greater activity in first position&#59; the abductor muscle of big toe &#40;ABT&#41; <span class="elsevierStyleItalic">en parallel</span> or sixth position and the peroneal muscles and external gemellus muscle in pronated first position&#46; The lateral peroneal muscle showed differences during <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span> &#40;in static initial position and the rising phase&#41; and the ABT during the rise to <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span>&#46; The internal gemellus muscle showed earlier and slower activation than the external gemellus muscle in plantar flexion during <span class="elsevierStyleItalic">relev&#233;</span>&#46; <span class="elsevierStyleBold">Discussion&#58; </span>The ABT shows greater activity when the hips are <span class="elsevierStyleItalic">en parallel</span> than when they are turned out &#40; <span class="elsevierStyleItalic">en dehors</span>&#41;&#46;The lower activity of the ABT in first position &#40; <span class="elsevierStyleItalic">en dehors</span>&#41; may lead to a lack of stability in the longitudinal arch and first ray and consequently to a greater risk of injury&#46; Relev&#233; in sixth position allows greater plantar flexion than that in first position&#46; Pronation of the foot &#173; due to faulty technique &#173; allows less plantar flexion&#46; The differences found in muscular activity of the lateral peroneal muscle are related to the presence of foot pronation&#44; with pronation producing greater activity&#46;"
      ]
    ]
    "multimedia" => array:24 [
      0 => array:8 [
        "identificador" => "fig1"
        "etiqueta" => "Figura 1"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v41n149-13089454fig01.jpg"
            "Alto" => 377
            "Ancho" => 496
            "Tamanyo" => 46716
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Demipli&#233; en segona posici&#243;&#44; en qu&#232; es manifesta un efecte de torsi&#243; al genoll i el peu per manca de rotaci&#243; externa del maluc&#46;"
        ]
      ]
      1 => array:8 [
        "identificador" => "fig2"
        "etiqueta" => "Figura 2"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v41n149-13089454fig02.jpg"
            "Alto" => 444
            "Ancho" => 411
            "Tamanyo" => 52383
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Posicions adoptades en les diverses fases del gest analitzat&#46;"
        ]
      ]
      2 => array:8 [
        "identificador" => "fig3"
        "etiqueta" => "Figura 3"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v41n149-13089454fig03.jpg"
            "Alto" => 543
            "Ancho" => 432
            "Tamanyo" => 47794
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "C&#224;mera CCD i marcadors d&#39;infraroig &#40;IR&#41;&#46;"
        ]
      ]
      3 => array:8 [
        "identificador" => "fig4"
        "etiqueta" => "Figura 4"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v41n149-13089454fig04.jpg"
            "Alto" => 410
            "Ancho" => 418
            "Tamanyo" => 49425
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Model biomec&#224;nic&#46; Col&#183;locaci&#243; de marques i el&#232;ctrodes&#58; a&#41; visi&#243; posterior&#59; b&#41; visi&#243; posterolateral&#44; i c&#41; visi&#243; posteromedial&#46;"
        ]
      ]
      4 => array:8 [
        "identificador" => "tbl1"
        "etiqueta" => "Figura 5"
        "tipo" => "MULTIMEDIATABLA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "tabla" => array:1 [
          "tablatextoimagen" => array:1 [
            0 => array:1 [
              "tablaImagen" => array:1 [
                0 => array:4 [
                  "imagenFichero" => "278v41n149-13089454tab05.gif"
                  "imagenAlto" => 465
                  "imagenAncho" => 700
                  "imagenTamanyo" => 369881
                ]
              ]
            ]
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Posicions adoptades pel peu en les diverses fases del gest analitzat&#46;"
        ]
      ]
      5 => array:8 [
        "identificador" => "fig5"
        "etiqueta" => "Figura 6"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v41n149-13089454fig06.jpg"
            "Alto" => 455
            "Ancho" => 454
            "Tamanyo" => 77962
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Electromi&#242;graf del sistema ELITE&#44; amb el receptor telem&#232;tric en la part superior&#46;"
        ]
      ]
      6 => array:8 [
        "identificador" => "fig6"
        "etiqueta" => "Figura 7"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v41n149-13089454fig07.jpg"
            "Alto" => 766
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 65920
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Efecte de l&#39;aplicaci&#243; del c&#224;lcul de la Root Mean Square &#40;RMS&#41; sobre els tra&#231;ats electromiogr&#224;fics obtinguts&#46;"
        ]
      ]
      7 => array:8 [
        "identificador" => "tbl2"
        "etiqueta" => "Figura 8"
        "tipo" => "MULTIMEDIATABLA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "tabla" => array:1 [
          "tablatextoimagen" => array:1 [
            0 => array:1 [
              "tablaImagen" => array:1 [
                0 => array:4 [
                  "imagenFichero" => "278v41n149-13089454tab08.gif"
                  "imagenAlto" => 603
                  "imagenAncho" => 700
                  "imagenTamanyo" => 328547
                ]
              ]
            ]
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Exemple de l&#39;evoluci&#243; de l&#39;angle plantar &#40;FXPLN&#41; durant l&#39;execuci&#243; del gest analitzat i segons la posici&#243; adoptada&#46;"
        ]
      ]
      8 => array:8 [
        "identificador" => "tbl3"
        "etiqueta" => "Figura 9"
        "tipo" => "MULTIMEDIATABLA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "tabla" => array:1 [
          "tablatextoimagen" => array:1 [
            0 => array:1 [
              "tablaImagen" => array:1 [
                0 => array:4 [
                  "imagenFichero" => "278v41n149-13089454tab09.gif"
                  "imagenAlto" => 594
                  "imagenAncho" => 700
                  "imagenTamanyo" => 472270
                ]
              ]
            ]
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Comparaci&#243; de la mitjana de RMS entre les posicions sisena i primera&#46; Valors de significan&#231;a bilateral asimpt&#242;tica obtinguts mitjan&#231;ant el test de Wilcoxon&#46; 6 &#62; 1&#58; mitjana de RMS significativament m&#233;s gran en sisena posici&#243;&#59; 1 &#62; 6&#58; mitjana de RMS significativament m&#233;s gran en primera posici&#243;&#46;"
        ]
      ]
      9 => array:8 [
        "identificador" => "tbl4"
        "etiqueta" => "Figura 10"
        "tipo" => "MULTIMEDIATABLA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "tabla" => array:1 [
          "tablatextoimagen" => array:1 [
            0 => array:1 [
              "tablaImagen" => array:1 [
                0 => array:4 [
                  "imagenFichero" => "278v41n149-13089454tab10.gif"
                  "imagenAlto" => 567
                  "imagenAncho" => 700
                  "imagenTamanyo" => 450839
                ]
              ]
            ]
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Comparaci&#243; de la mitjana de RMS entre primera posici&#243; i primera posici&#243; pronada&#46; Valors de significan&#231;a bilateral asimpt&#242;tica obtinguts mitjan&#231;ant el test de Wilcoxon&#46; 1 &#62; 1p&#58; mitjana de RMS significativament m&#233;s gran en primera posici&#243;&#59; 1p &#62; 1&#58; mitjana de RMS significativament m&#233;s gran en primera posici&#243; pronada&#46;"
        ]
      ]
      10 => array:8 [
        "identificador" => "tbl5"
        "etiqueta" => "Figura 11"
        "tipo" => "MULTIMEDIATABLA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "tabla" => array:1 [
          "tablatextoimagen" => array:1 [
            0 => array:1 [
              "tablaImagen" => array:1 [
                0 => array:4 [
                  "imagenFichero" => "278v41n149-13089454tab11.gif"
                  "imagenAlto" => 1476
                  "imagenAncho" => 700
                  "imagenTamanyo" => 1172325
                ]
              ]
            ]
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Comparaci&#243; del Valor Quadr&#224;tic Mitj&#224; de l&#39;activitat muscular durant el gest analitzat en les seves diverses fases&#44; en un dels individus analitzats&#46; Es representen &#250;nicament alguns m&#250;sculs i les fases en qu&#232; s&#39;han trobat difer&#232;ncies estad&#237;sticament significatives&#46; Les l&#237;nies verticals marquen el canvi de fase per a cada m&#250;scul&#46;"
        ]
      ]
      11 => array:8 [
        "identificador" => "fig7"
        "etiqueta" => "Figura 12"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v41n149-13089454fig12.jpg"
            "Alto" => 1266
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 73399
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Representaci&#243; gr&#224;fica de l&#39;evoluci&#243; de l&#39;activitat muscular &#40;RMS&#41; en relaci&#243; amb l&#39;angle de flexi&#243; plantar&#46; S&#39;hi observen els comportaments diferents de la corba&#46;"
        ]
      ]
      12 => array:5 [
        "identificador" => "fig8"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      13 => array:5 [
        "identificador" => "fig9"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      14 => array:5 [
        "identificador" => "fig10"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      15 => array:5 [
        "identificador" => "fig11"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      16 => array:5 [
        "identificador" => "tbl6"
        "tipo" => "MULTIMEDIATABLA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      17 => array:5 [
        "identificador" => "fig12"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      18 => array:5 [
        "identificador" => "fig13"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      19 => array:5 [
        "identificador" => "tbl7"
        "tipo" => "MULTIMEDIATABLA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      20 => array:5 [
        "identificador" => "tbl8"
        "tipo" => "MULTIMEDIATABLA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      21 => array:5 [
        "identificador" => "tbl9"
        "tipo" => "MULTIMEDIATABLA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      22 => array:5 [
        "identificador" => "tbl10"
        "tipo" => "MULTIMEDIATABLA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      23 => array:5 [
        "identificador" => "fig14"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
    ]
    "bibliografia" => array:2 [
      "titulo" => "Bibliograf¿a"
      "seccion" => array:1 [
        0 => array:1 [
          "bibliografiaReferencia" => array:38 [
            0 => array:3 [
              "identificador" => "bib1"
              "etiqueta" => "1"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Overuse foot and ankle injuries in ballet. Clin Podiatr Med Surg. 1997;14:525-32."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Overuse foot and ankle injuries in ballet&#46;"
                      "idioma" => "af"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Denton J&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Clin Podiatr Med Surg"
                        "fecha" => "1997"
                        "volumen" => "14"
                        "paginaInicial" => "525"
                        "paginaFinal" => "32"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9257039"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            1 => array:3 [
              "identificador" => "bib2"
              "etiqueta" => "2"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Knee overuse injuries in dance. J Dance Med Sci. 2001;5:16-20."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Knee overuse injuries in dance&#46;"
                      "idioma" => "nl"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Jenkinson DM"
                            1 => "Bolin DJ&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "J Dance Med Sci"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "5"
                        "paginaInicial" => "16"
                        "paginaFinal" => "20"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            2 => array:3 [
              "identificador" => "bib3"
              "etiqueta" => "3"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Dance medicine. A comprehensive guide. Chicago: Pluribus Press; 1987."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Dance medicine&#46; A comprehensive guide&#46; Chicago&#58; Pluribus Press&#59; 1987&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Ryan AJ"
                            1 => "Stephens RE&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            3 => array:3 [
              "identificador" => "bib4"
              "etiqueta" => "4"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Hip problems in dancers. J Dance Med Sci. 2001;5:7-10."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Hip problems in dancers&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Stone D&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "J Dance Med Sci"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "5"
                        "paginaInicial" => "7"
                        "paginaFinal" => "10"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            4 => array:3 [
              "identificador" => "bib5"
              "etiqueta" => "5"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Hip and knee injuries in dancers. J Dance Med Sci. 2000;4:23-9."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Hip and knee injuries in dancers&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Teitz CC&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "J Dance Med Sci"
                        "fecha" => "2000"
                        "volumen" => "4"
                        "paginaInicial" => "23"
                        "paginaFinal" => "9"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            5 => array:3 [
              "identificador" => "bib6"
              "etiqueta" => "6"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Os trigonum impingement syndrome in dancers. J Dance Med Sci. 2000;4:99-102."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Os trigonum impingement syndrome in dancers&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Kadel N"
                            1 => "Micheli LJ"
                            2 => "Solomon R&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "J Dance Med Sci"
                        "fecha" => "2000"
                        "volumen" => "4"
                        "paginaInicial" => "99"
                        "paginaFinal" => "102"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            6 => array:3 [
              "identificador" => "bib7"
              "etiqueta" => "7"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Foot and ankle injuries in dance. Clin Sports Med. 2000;19:351-68."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Foot and ankle injuries in dance&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Macintyre J"
                            1 => "Joy E&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Clin Sports Med"
                        "fecha" => "2000"
                        "volumen" => "19"
                        "paginaInicial" => "351"
                        "paginaFinal" => "68"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10740764"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            7 => array:3 [
              "identificador" => "bib8"
              "etiqueta" => "8"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Pie en danza: enfermedades profesionales. El Peu. 2001;21:139-44."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Pie en danza&#58; enfermedades profesionales&#46;"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Mass&#243; N"
                            1 => "P&#233;rez E&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "El Peu"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "21"
                        "paginaInicial" => "139"
                        "paginaFinal" => "44"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            8 => array:3 [
              "identificador" => "bib9"
              "etiqueta" => "9"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Lower leg injuries in dance. J Dance Med Sci. 2001;5:21-6."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Lower leg injuries in dance&#46;"
                      "idioma" => "nl"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Somogyi DM&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "J Dance Med Sci"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "5"
                        "paginaInicial" => "21"
                        "paginaFinal" => "6"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            9 => array:3 [
              "identificador" => "bib10"
              "etiqueta" => "10"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Preventing dance injuries: An interdisciplinary perspective. Reston, VA: American Alliance for Health, Physical Education, Recreation and Dance; 1990."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Preventing dance injuries&#58; An interdisciplinary perspective&#46; Reston&#44; VA&#58; American Alliance for Health&#44; Physical Education&#44; Recreation and Dance&#59; 1990&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Solomon R"
                            1 => "Minton SC"
                            2 => "Solomon J&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            10 => array:3 [
              "identificador" => "bib11"
              "etiqueta" => "11"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Bone-on-bone forces at the ankle joint during a rapid dynamic movement. International series. En: Biomechanics. Illinois: Human Kinetics Publishers; 1985. IX-A,5-A:71-6."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Bone-on-bone forces at the ankle joint during a rapid dynamic movement&#46; International series&#46; En&#58; Biomechanics&#46; Illinois&#58; Human Kinetics Publishers&#59; 1985&#46; IX-A&#44;5-A&#58;71-6&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Galea V"
                            1 => "Norman RW&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            11 => array:3 [
              "identificador" => "bib12"
              "etiqueta" => "12"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Biomechanical analysis of maximal pedal stress during ballet stance. J Am Podiatr Med Assoc. 1987;77:484-9."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Biomechanical analysis of maximal pedal stress during ballet stance&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Kravitz SR"
                            1 => "Huber S"
                            2 => "Ruziskey JA"
                            3 => "Murgia CJ&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.7547/87507315-77-9-484"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "J Am Podiatr Med Assoc"
                        "fecha" => "1987"
                        "volumen" => "77"
                        "paginaInicial" => "484"
                        "paginaFinal" => "9"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3668824"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            12 => array:3 [
              "identificador" => "bib13"
              "etiqueta" => "13"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Dance technique and injury prevention. New York: Theatre Arts Books/Routledge; 1988."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Dance technique and injury prevention&#46; New York&#58; Theatre Arts Books&#47;Routledge&#59; 1988&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Howse J"
                            1 => "Hancock S&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            13 => array:3 [
              "identificador" => "bib14"
              "etiqueta" => "14"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Estudi electromiogràfic de l'extremitat inferior en un grup de ballarines. Apunts. 1993;30:7-21."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Estudi electromiogr&#224;fic de l&#39;extremitat inferior en un grup de ballarines&#46;"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Mass&#243; N&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "Apunts"
                        "fecha" => "1993"
                        "volumen" => "30"
                        "paginaInicial" => "7"
                        "paginaFinal" => "21"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            14 => array:3 [
              "identificador" => "bib15"
              "etiqueta" => "15"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Electromyography of hallux valgus. Clin Orthop. 1974;101:220-4."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Electromyography of hallux valgus&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Masaru L"
                            1 => "Basmajian JV&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "Clin Orthop"
                        "fecha" => "1974"
                        "volumen" => "101"
                        "paginaInicial" => "220"
                        "paginaFinal" => "4"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            15 => array:3 [
              "identificador" => "bib16"
              "etiqueta" => "16"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The biomechanics of hallux valgus in pronated feet. J Am Podiatry Assoc. 1974;64:193-201."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The biomechanics of hallux valgus in pronated feet&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Shaw AH&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.7547/87507315-64-4-193"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "J Am Podiatry Assoc"
                        "fecha" => "1974"
                        "volumen" => "64"
                        "paginaInicial" => "193"
                        "paginaFinal" => "201"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/4826078"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            16 => array:3 [
              "identificador" => "bib17"
              "etiqueta" => "17"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Biomechanics of hallux valgus and spread foot. Foot Ankle. 1986;7:26-39."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Biomechanics of hallux valgus and spread foot&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Snijders CJ"
                            1 => "Snijder JG"
                            2 => "Philippens MM&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1177/107110078600700106"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Foot Ankle"
                        "fecha" => "1986"
                        "volumen" => "7"
                        "paginaInicial" => "26"
                        "paginaFinal" => "39"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3744202"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            17 => array:3 [
              "identificador" => "bib18"
              "etiqueta" => "18"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Quince lecciones sobre patología del pie. Barcelona: Springer; 2000."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Quince lecciones sobre patolog&#237;a del pie&#46; Barcelona&#58; Springer&#59; 2000&#46;"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Viladot A&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            18 => array:3 [
              "identificador" => "bib19"
              "etiqueta" => "19"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Electromyographic analysis of standing posture and demi-plié in ballet and modern dancers. Med Sci Sports Exerc. 1994;26:771-82."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Electromyographic analysis of standing posture and demi-pli&#233; in ballet and modern dancers&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:6 [
                            0 => "Trepman E"
                            1 => "Gellman RE"
                            2 => "Solomon R"
                            3 => "Murthy KR"
                            4 => "Micheli LJ"
                            5 => "De Luca CJ&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc"
                        "fecha" => "1994"
                        "volumen" => "26"
                        "paginaInicial" => "771"
                        "paginaFinal" => "82"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8052117"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            19 => array:3 [
              "identificador" => "bib20"
              "etiqueta" => "20"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Electromyographic analysis of grand-plié in ballet and modern dancers. Med Sci Sports Exerc. 1998;32:1708-20."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Electromyographic analysis of grand-pli&#233; in ballet and modern dancers&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Trepman E"
                            1 => "Gellman RE"
                            2 => "Micheli LJ"
                            3 => "De Luca CJ&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc"
                        "fecha" => "1998"
                        "volumen" => "32"
                        "paginaInicial" => "1708"
                        "paginaFinal" => "20"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            20 => array:3 [
              "identificador" => "bib21"
              "etiqueta" => "21"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Electromyographic comparison of the développé devant at barre and centre. J Dance Med Sci. 2001;5:69-74."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Electromyographic comparison of the d&#233;velopp&#233; devant at barre and centre&#46;"
                      "idioma" => "fr"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Wilmerding MV"
                            1 => "Heyward VH"
                            2 => "King M"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "J Dance Med Sci"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "5"
                        "paginaInicial" => "69"
                        "paginaFinal" => "74"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            21 => array:3 [
              "identificador" => "bib22"
              "etiqueta" => "22"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Estudio en dinámica de la huella plantar de la bailarina. Nassarre XI. 1995;1-2:325-44."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Estudio en din&#225;mica de la huella plantar de la bailarina&#46;"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Mass&#243; N&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:4 [
                        "tituloSerie" => "Nassarre XI"
                        "fecha" => "1995"
                        "paginaInicial" => "1"
                        "paginaFinal" => "2"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            22 => array:3 [
              "identificador" => "bib23"
              "etiqueta" => "23"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Introduction to surface electromyography. Maryland: Aspen Publishers, Inc.; 1998."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Introduction to surface electromyography&#46; Maryland&#58; Aspen Publishers&#44; Inc&#46;&#59; 1998&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Cram JR"
                            1 => "Kasman GS&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            23 => array:3 [
              "identificador" => "bib24"
              "etiqueta" => "24"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "European Recommendations for Surface Electromyography. SENIAM Project. Roessingh Research and Development; 1999."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "European Recommendations for Surface Electromyography&#46; SENIAM Project&#46; Roessingh Research and Development&#59; 1999&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:7 [
                            0 => "Hermens HJ"
                            1 => "Freriks B"
                            2 => "Merletti R"
                            3 => "Stegeman D"
                            4 => "Blok J"
                            5 => "Rau G"
                            6 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            24 => array:3 [
              "identificador" => "bib25"
              "etiqueta" => "25"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Morfologia i biomecànica del peu en el ballet [tesis doctoral]. Barcelona: Universitat de Barcelona; 1991."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Morfologia i biomec&#224;nica del peu en el ballet &#91;tesis doctoral&#93;&#46; Barcelona&#58; Universitat de Barcelona&#59; 1991&#46;"
                      "idioma" => "it"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Mass&#243; N&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            25 => array:3 [
              "identificador" => "bib26"
              "etiqueta" => "26"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Human walking. Baltimore: Williams and Wilkins; 1994."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Human walking&#46; Baltimore&#58; Williams and Wilkins&#59; 1994&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Rose J"
                            1 => "Gamble G&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            26 => array:3 [
              "identificador" => "bib27"
              "etiqueta" => "27"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Anatomie appliquée a la danse. Paris: Amphora; 1984."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Anatomie appliqu&#233;e a la danse&#46; Paris&#58; Amphora&#59; 1984&#46;"
                      "idioma" => "fr"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Bordier G&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            27 => array:3 [
              "identificador" => "bib28"
              "etiqueta" => "28"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Fisiología articular. Tomo 2. Madrid: Panamericana; 1998."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Fisiolog&#237;a articular&#46; Tomo 2&#46; Madrid&#58; Panamericana&#59; 1998&#46;"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Kapandji I&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            28 => array:3 [
              "identificador" => "bib29"
              "etiqueta" => "29"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Lecciones básicas de biomecánica del aparato locomotor. Barcelona: Springer; 2000."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Lecciones b&#225;sicas de biomec&#225;nica del aparato locomotor&#46; Barcelona&#58; Springer&#59; 2000&#46;"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Viladot Voegeli A&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            29 => array:3 [
              "identificador" => "bib30"
              "etiqueta" => "30"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The role of the flexor hallucis longus and peroneus longus in the stabilizations of the ballet foot. J Dance Med Sci. 2000;4:86-9."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The role of the flexor hallucis longus and peroneus longus in the stabilizations of the ballet foot&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Femino JE"
                            1 => "Trepman E"
                            2 => "Chisholm K"
                            3 => "Razzano L&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "J Dance Med Sci"
                        "fecha" => "2000"
                        "volumen" => "4"
                        "paginaInicial" => "86"
                        "paginaFinal" => "9"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            30 => array:3 [
              "identificador" => "bib31"
              "etiqueta" => "31"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Degenerative changes in the first metatarso-phalangeal joint of ballet dancers. Acta Orthop Scand. 1978; 49:317-9."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Degenerative changes in the first metatarso-phalangeal joint of ballet dancers&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Ambre T"
                            1 => "Nilsson BE&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Acta Orthop Scand"
                        "fecha" => "1978"
                        "volumen" => "49"
                        "paginaInicial" => "317"
                        "paginaFinal" => "9"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/685679"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            31 => array:3 [
              "identificador" => "bib32"
              "etiqueta" => "32"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Lesions articulaires et musculaires chez les danseurs. Acta Orthop Belg. 1983;49:112-6."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Lesions articulaires et musculaires chez les danseurs&#46;"
                      "idioma" => "fr"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Baillon JM&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Acta Orthop Belg"
                        "fecha" => "1983"
                        "volumen" => "49"
                        "paginaInicial" => "112"
                        "paginaFinal" => "6"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6868974"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            32 => array:3 [
              "identificador" => "bib33"
              "etiqueta" => "33"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "The dancers's foot book. Pennington: Dance Horizons/Princeton Book Company; 1990."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The dancers&#39;s foot book&#46; Pennington&#58; Dance Horizons&#47;Princeton Book Company&#59; 1990&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Spilken TL&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            33 => array:3 [
              "identificador" => "bib34"
              "etiqueta" => "34"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Patología del antepié. 4.ª ed. Barcelona: Springer; 2001."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Patolog&#237;a del antepi&#233;&#46; 4&#46;&#170; ed&#46; Barcelona&#58; Springer&#59; 2001&#46;"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Viladot Peric&#233; A&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            34 => array:3 [
              "identificador" => "bib35"
              "etiqueta" => "35"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Anatomy of movement. Seattle: Eastland Press; 1993."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Anatomy of movement&#46; Seattle&#58; Eastland Press&#59; 1993&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Calais-Germain B&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            35 => array:3 [
              "identificador" => "bib36"
              "etiqueta" => "36"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Músculos: pruebas, funciones y dolor postural. Madrid: Marbán; 2000."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "M&#250;sculos&#58; pruebas&#44; funciones y dolor postural&#46; Madrid&#58; Marb&#225;n&#59; 2000&#46;"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Kendall FP"
                            1 => "McCreary EK"
                            2 => "Provance PG&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            36 => array:3 [
              "identificador" => "bib37"
              "etiqueta" => "37"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Altered reflex sensitivity after repeated and prolonged passive muscle stretching. J Appl Physiol. 1999;86:1283-91."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Altered reflex sensitivity after repeated and prolonged passive muscle stretching&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Avela J"
                            1 => "Kyr&#246;l&#228;inen H"
                            2 => "Komi PV&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1152/jappl.1999.86.4.1283"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "J Appl Physiol"
                        "fecha" => "1999"
                        "volumen" => "86"
                        "paginaInicial" => "1283"
                        "paginaFinal" => "91"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10194214"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            37 => array:3 [
              "identificador" => "bib38"
              "etiqueta" => "38"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:2 [
                  "referenciaCompleta" => "Crosstalk in surface electromyography: theoretical and practical estimates. J Electromyogr Kinesiol.1994;4:15-26."
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Crosstalk in surface electromyography&#58; theoretical and practical estimates&#46; J Electromyogr Kinesiol&#46;1994&#59;4&#58;15-26&#46;"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Winter DA"
                            1 => "Fuglevand AJ"
                            2 => "Archer SE&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
          ]
        ]
      ]
    ]
  ]
  "idiomaDefecto" => "ct"
  "url" => "/X8866581/0000004100000149/v0_201801081421/XX886658106894540/v0_201801081421/ct/main.assets"
  "Apartado" => array:4 [
    "identificador" => "71856"
    "tipo" => "SECCION"
    "es" => array:2 [
      "titulo" => "Treballs originals"
      "idiomaDefecto" => true
    ]
    "idiomaDefecto" => "es"
  ]
  "PDF" => "https://static.elsevier.es/multimedia/X8866581/0000004100000149/v0_201801081421/XX886658106894540/v0_201801081421/ct/278v41n149a13089454pdf001.pdf?idApp=UINPBA00004N&text.app=https://apunts.org/"
  "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658106894540?idApp=UINPBA00004N"
]
Share
Journal Information
Vol. 41. Issue 149.
Pages 15-24 (January 2006)
Full text access
Estudi de l'activitat muscular durant el relevé en primera i sisena posició
Visits
8155
Nuria Massóa, Ana Germána, Ferran Reya, Lluís Costaa, Daniel Romeroa, Silvia Guitarta
a Biomechanics Laboratoy. EUIF Blanquerna. Ramon Llull University. Barcelona
This item has received
Article information
Abstract
Full Text
Bibliography
Download PDF
Statistics
Figures (7)
Show moreShow less
Tables (5)
Figura 5. Posicions adoptades pel peu en les diverses fases del gest analitzat.
Figura 8. Exemple de l'evolució de l'angle plantar (FXPLN) durant l'execució del gest analitzat i segons la posició adoptada.
Figura 9. Comparació de la mitjana de RMS entre les posicions sisena i primera. Valors de significança bilateral asimptòtica obtinguts mitjançant el test de Wilcoxon. 6 > 1: mitjana de RMS significativament més gran en sisena posició; 1 > 6: mitjana de RMS significativament més gran en primera posició.
Figura 10. Comparació de la mitjana de RMS entre primera posició i primera posició pronada. Valors de significança bilateral asimptòtica obtinguts mitjançant el test de Wilcoxon. 1 > 1p: mitjana de RMS significativament més gran en primera posició; 1p > 1: mitjana de RMS significativament més gran en primera posició pronada.
Figura 11. Comparació del Valor Quadràtic Mitjà de l'activitat muscular durant el gest analitzat en les seves diverses fases, en un dels individus analitzats. Es representen únicament alguns músculs i les fases en què s'han trobat diferències estadísticament significatives. Les línies verticals marquen el canvi de fase per a cada múscul.
Show moreShow less
Fonaments: Conèixer les diferències existents en l'activació muscular durant el relevé. Participants i mètode: Divuit ballarines de ballet clàssic (14-32 anys). Es practica anàlisi cinètica i cinemàtica. S'analitza el grau de flexió plantar aconseguit i la participació de diversos músculs. Es comparen (test de Wilcoxon) els resultats obtinguts en executar el gest en sisena posició (en parallel) respecte de la primera (en déhors) i en primera posició correcta respecte de la primera posició amb pronació del peu. Resultats: El rang de flexió plantar aconseguit és millor en sisena posició que en primera, i millor en primera correcta que en primera pronada. El múscul bessó intern (BI) presenta més activitat en primera posició; l'abductor del dit gros (ADG), en paral·lel o sisena posició, i els peroneals i bessó extern (BE), en pronació del peu en primera posició. El peroneal lateral (PL) presenta diferències durant el relevé (en posició estàtica inicial i en fase ascendent) i l'ADG durant la pujada al relevé. El BI presenta una activació més precoç i d'inici més lent que el BE en la flexió plantar del relevé. Discussió: L'activitat de l'ADG en primera posició tradueix dèficit d'estabilitat de l'arc intern i del primer radi i, per tant, un major risc de lesió. El relevé en sisena posició permet millor grau de flexió plantar que en primera. La pronació del peu ­secundària en mala tècnica­ produeix menor flexió plantar. L'ADG treballa més en parallel que en déhors, tot evitant la rotació externa del maluc. Les diferències del PL es relacionen amb la presència de pronació del peu: treballa més en pronació.
Palabras clave:
Electromiografía
Activitat muscular
Ballet
Extremitat inferior
Background: To determine differences in muscular activation during relevé. Participants and method: Eighteen classical dancers (aged 14-32 years) participated in this study. Kinetic and cinematic analysis was performed. The degree of plantar flexion achieved and the involvement of distinct muscles were analyzed. The results obtained were compared (Wilcoxon's test) on executing relevé in sixth position ( en parallel) and in correct first position ( en déhors) with respect to first position with foot pronation. Results: A greater range of plantar flexion was achieved in sixth position than in first position, and in correct first position than in pronated first position. The internal gemellus muscle showed greater activity in first position; the abductor muscle of big toe (ABT) en parallel or sixth position and the peroneal muscles and external gemellus muscle in pronated first position. The lateral peroneal muscle showed differences during relevé (in static initial position and the rising phase) and the ABT during the rise to relevé. The internal gemellus muscle showed earlier and slower activation than the external gemellus muscle in plantar flexion during relevé. Discussion: The ABT shows greater activity when the hips are en parallel than when they are turned out ( en dehors).The lower activity of the ABT in first position ( en dehors) may lead to a lack of stability in the longitudinal arch and first ray and consequently to a greater risk of injury. Relevé in sixth position allows greater plantar flexion than that in first position. Pronation of the foot ­ due to faulty technique ­ allows less plantar flexion. The differences found in muscular activity of the lateral peroneal muscle are related to the presence of foot pronation, with pronation producing greater activity.
Keywords:
Electromiography
Muscular activity
Ballet
Lower limb
Full Text

Introducció

La majoria de les lesions en el ballarí/ballarina vénen donades per sobrecàrrega pel tipus de posició i/o per gest repetitiu.1-5 Principalment es localitzen al peu i al turmell,6-9 i les més freqüents són:3,4,7-10hallux valgus, hallux rigidus, sesamoïditis/osteonecrosi, metatarsàlgies i tendinopaties del flexor del dit gros i d'Aquil·les.

La dansa presenta unes exigències tècniques clarament condicionants de la biomecànica del peu, com són el turn out (o en déhors) i la punta (incloent-hi la posició de punta i la de mitja punta). El manteniment d'aquestes posicions implica un in-crement de l'esforç muscular i de la càrrega articular11,12 que pot derivar en lesió dels elements musculotendinosos implicats.

D'altra banda, en els moviments de plié i relevé s'afavoreix el valgus i la torsió externa de l'extremitat, sobretot si no hi ha una rotació externa correcta al maluc3,5,10,13 (fig. 1).

Figura 1 Demiplié en segona posició, en què es manifesta un efecte de torsió al genoll i el peu per manca de rotació externa del maluc.

En estudis anteriors s'ha evidenciat el paper de la musculatura peroneal en el relevé,14 i la relació existent entre l'hallux valgus i la pèrdua parcial de funció del múscul abductor del dit gros.15-18 L'electromiografia de superfície s'ha aplicat a la dansa, sobretot per analitzar la musculatura que actua al maluc i el genoll en el démi-plié, el grand-plié i el développée.19-21 Altres sistemes d'anàlisi biomecànica, com l'anàlisi computaritzada de l'empremta plantar, també s'han aplicat a la dansa.22

Cal esperar que el tipus i el grau d'activitat muscular variïn no sols en funció del gest, sinó segons la posició articular adoptada (presència o no de turn out al maluc i presència o no de pronació del peu associada al turn out). Per això, en el nostre estudi analitzem l'execució del relevé en sisena i en primera posició (amb pronació del peu i sense).

Objectius

Els objectius d'aquest estudi són comparar cinèticament i cinemàticament la flexió plantar (midpoint o relevé) en relació amb la posició (sisena posició o parallel respecte de la primera posició, en déhors o turn out) o en funció de l'existència de pronació del peu (primera posició correcta o amb pronació), com també estudiar el grau de contribució i el patró d'activació dels músculs analitzats durant la realització del gest.

Participants i métode

S'han estudiat 18 ballarines de ballet clàssic amb una mitjana d'edat de 20 anys (desviació estàndard [DE] = 5), altura d'1,64 m (DE = 0,02) i pes de 55,08 kg (DE = 4,83), en les quals es van descartar antecedents de malaltia musculoesquelètica d'interès mitjançant l'anamnesi i l'exploració física prèvia. Després de signar un consentiment informat, els van ser col·locats els sensors i se'ls va demanar que fessin els gestos següents (fig. 2):

Figura 2 Posicions adoptades en les diverses fases del gest analitzat.

­ Relevé en parallel (sisena posició).

­ Relevé en déhors o turn out (en primera posició).

­ Relevé en déhors o turn out en primera posició sense control actiu muscular de la pronació del peu.

Es va dur a terme el registre cinemàtic de les 3 proves mitjançant l'equip ELITE d'anàlisi biomecànica, consistent en un analitzador del moviment ELITE Motion Analiser (BTS: Bioengineering Technology & Systems, Milà), basat en 4 càmeres CCD d'infraroig, també de BTS i marcadors d'infraroig (fig. 3). Per fer-ho, es van utilitzar marcadors superficials col·locats sobre l'apòfisi espinosa de S1, el mal·lèol peroneal dret i el cap del V metatarsià dret (fig. 4).

Figura 3 Càmera CCD i marcadors d'infraroig (IR).

Figura 4 Model biomecànic. Col·locació de marques i elèctrodes: a) visió posterior; b) visió posterolateral, i c) visió posteromedial.

Es van utilitzar 4 càmeres amb una freqüència de mostratge de 100 Hz per a l'anàlisi tridimensional del moviment. A partir de la posició de les marques registrades es va calcular l'angle de flexió plantar: rang de moviment de l'angle format entre el segment mal·lèol peroneal-cap del V metatarsià i un eix vertical. Així doncs, els resultats no es basen en valors absoluts de flexió plantar, sinó en el recorregut articular. L'inici i el final de la variació d'aquest angle van permetre dividir cadascun dels gestos sol·licitats en 3 fases (fig. 5):

Figura 5 Posicions adoptades pel peu en les diverses fases del gest analitzat.

­ Fase estàtica inicial (contacte de tot el peu amb el sòl).

­ Fase dinàmica (moviment de flexió plantar per aconseguir la mitja punta).

­ Fase estàtica final (mitja punta).

Per al registre cinètic es va utilitzar un electromiògraf de superfície telemètric de 8 canals de BTS model TELEMG (fig. 6). Així, mitjançant elèctrodes de superfície (Ag-ClAg) es va registrar l'activitat muscular a una freqüència de 500 Hz. Després de l'apropiada fricció i neteja de la pell, i seguint les instruccions de Cram i Kasman (1998)23 i Hermens et al. (1999),24 es van col·locar elèctrodes bipolars de superfície, paral·lels a les fibres musculars i amb una separació de 2 cm, sobre els músculs següents de l'extremitat inferior dreta (fig. 4):

Figura 6 Electromiògraf del sistema ELITE, amb el receptor telemètric en la part superior.

­ Bessó extern, col·locant els elèctrodes 2 cm lateralment a la línia mitjana. Per provar-ho, es va demanar a la ballarina que es posés de puntetes amb i sense flexió de genolls.

­ Bessó intern, col·locant els elèctrodes paral·lels a les fibres musculars, 2 cm medialment a la línia mitjana. Es va demanar a la ballarina que es posés de puntetes.

­ Soli, col·locant els elèctrodes en la línia mitjana, sota del ventre muscular del gastrocnemi. Es va demanar a la ballarina que es posés de puntetes i desplacés el seu pes anteriorment.

­ Peroneal lateral, col·locant els elèctrodes en la unió del terç superior amb els dos terços inferiors de la cama i sota el cap del peroné. Es va demanar a la ballarina de fer una flexió plantar i eversió del turmell.

­ Abductor del dit gros, col·locant els elèctrodes en el punt mitjà entre la protuberància navicular i la planta del peu. Es va demanar a la ballarina que fes flexió i abducció de l'hallux.

Després del filtrat pas alt (10 Hz) del senyal electromiogràfic, es va calcular el Valor Quadràtic Mitjà ­temps d'integració, 100 ms­ amb la finalitat d'obtenir un paràmetre al més pròxim possible a l'energia dissipada pel múscul (fig. 7). Es va utilitzar una plataforma de programació tipus VBA (Visual Basic for Applications) de Microsoft Excel.

Figura 7 Efecte de l'aplicació del càlcul de la Root Mean Square (RMS) sobre els traçats electromiogràfics obtinguts.

Per al tractament de les dades es va utilitzar el paquet estadístic SPSS 11.0. Es van calcular diversos paràmetres per a la descripció de la mostra (mitjana i desviació estàndard). La comparació de variables intrasubjecte es va fer amb el test de Wilcoxon, atès que la grandària mostral no permetia l'ús de proves paramètriques. La comparació de les corbes electromiogràfiques es va fer per observació, per la qual cosa en cap cas no s'indica quina és la significació de la diferència. El nivell de significació per a tot l'estudi es va considerar 0,05.

Resultats

1. Comparació del relevé executat en sisena posició i en primera posició.

­ En l'anàlisi cinemàtica, l'angle de flexió plantar va ser significativament més gran en sisena posició que en primera. L'interval de confiança (IC) del 95% per a la mitjana de les diferències de flexió plantar va ser d'1,29° a 6,43° (fig. 8).

Figura 8 Exemple de l'evolució de l'angle plantar (FXPLN) durant l'execució del gest analitzat i segons la posició adoptada.

­ En l'anàlisi cinètica, la mitjana de l'RMS va mostrar diferències significatives per al soli en la fase estàtica inicial, i per al gastrocnemi medial i l'abductor del dit gros en les fases posteriors (fig. 9).

Figura 9 Comparació de la mitjana de RMS entre les posicions sisena i primera. Valors de significança bilateral asimptòtica obtinguts mitjançant el test de Wilcoxon. 6 > 1: mitjana de RMS significativament més gran en sisena posició; 1 > 6: mitjana de RMS significativament més gran en primera posició.

2. Comparació del relevé executat en primera posició i en primera posició pronada:

­ En l'anàlisi cinemàtica, l'angle de flexió plantar va ser significativament més gran en primera posició que primera pronada. L'IC del 95% per a la mitjana de les diferències de flexió plantar va ser: 6,25° a 15,55° (fig. 8).

­ En l'anàlisi cinètica, la mitjana de l'RMS va mostrar diferències significatives (fig. 10) per al gastrocnemi lateral i el peroneal llarg en l'estàtica inicial, per al gastrocnemi medial i el peroneal llarg en la fase dinàmica, i per al gastrocnemi lateral en l'estàtica final (fig. 11).

Figura 10 Comparació de la mitjana de RMS entre primera posició i primera posició pronada. Valors de significança bilateral asimptòtica obtinguts mitjançant el test de Wilcoxon. 1 > 1p: mitjana de RMS significativament més gran en primera posició; 1p > 1: mitjana de RMS significativament més gran en primera posició pronada.

Figura 11 Comparació del Valor Quadràtic Mitjà de l'activitat muscular durant el gest analitzat en les seves diverses fases, en un dels individus analitzats. Es representen únicament alguns músculs i les fases en què s'han trobat diferències estadísticament significatives. Les línies verticals marquen el canvi de fase per a cada múscul.

3. Comparació per observació de la forma de les corbes del senyal electromiogràfic.

Comparant la forma de la corba de RMS, en cada subjecte i en cada posició, es pot observar que durant el relevé el gastrocnemi lateral s'activa més tard que el medial, malgrat que presenta una fase d'ascens més ràpida o pronunciada; el gastrocnemi medial presenta valors de RMS més alts que el gastrocnemi lateral; finalment, la corba del múscul peroneal és semblant a la del gastrocnemi lateral (fig. 12).

Figura 12 Representació gràfica de l'evolució de l'activitat muscular (RMS) en relació amb l'angle de flexió plantar. S'hi observen els comportaments diferents de la corba.

Discusió

El menor grau de flexió plantar obtingut en primera posició respecte de la sisena, dada que concorda amb estudis anteriors,25 encaixa amb el canvi de posició, de base de sustentació i biomecànic que suposa l'existència d'una rotació externa del maluc.

D'altra banda, quan la primera posició (en déhors) s'acompanya de pronació del peu, s'aconsegueix un menor grau de flexió plantar. La pronació apareix quan el peu fa rotació al voltant del seu eix longitudinal. Gràcies a la coordinació d'aquesta pronació amb la rotació de la tíbia, s'aconsegueix de millorar l'eficàcia de la marxa i la locomoció en general.26 En el cas de la dansa, la locomoció és especial, associada sovint a la rotació externa del maluc. Aquest aspecte condueix sovint a l'aparició d'una pronació del peu que, lluny d'acomplir la funció esmentada, apareix com a conseqüència de la rotació forçada de tota l'extremitat. La pronació s'associa amb un efecte de torsió sobre l'estructura del peu, al costat d'un valg i rotació externa del genoll.2,3,10,13 Es converteix, doncs, en un fenomen no fisiològic que pot menar a sobrecàrregues posturals i lesions musculoesquelètiques. És per això que des de l'entrenament tècnic es pretén evitar la pronació. Segons els nostres resultats, hi ha una altra raó per evitar-la, que és el menor grau de flexió plantar obtingut en el relevé acompanyat de pronació, la qual cosa afecta el nivell tècnic del ballarí.

La bipedestació exigeix que l'arc del peu es mantingui estable gràcies a elements passius (fàscia, lligaments) i actius (musculotendinosos).27-29 La bipedestació en mitja punta pot constituir una situació desestabilitzadora de l'arc si no s'acompanya d'una bona funció dels elements esmentats.13,30 En relació amb això, també cal assenyalar l'elevada prevalença de patologia de l'avantpeu existent en dansa, relacionada molt sovint amb la sobrecàrrega postural i el gest repetitiu.3,31,32 Com a prevenció, doncs, es considera important preservar un bon to muscular i una acció eficaç de la musculatura intrínseca del peu encarregada de mantenir la cohesió de l'avantpeu i evitar defectes en l'estàtica com són el valgus del primer dit o la laxitud de l'avantpeu.15,18,29,33,34

Segons el múscul estudiat és interessant comentar:

1. Múscul abductor del dit gros.

Els nostres resultats suggereixen que el relevé realitzat en sisena posició és més estable que el realitzat en déhors o en primera, ja que es troba més grau d'activitat muscular en el primer cas, sobretot durant les últimes fases, en el manteniment de la posició. La causa d'això pot ser:

­ En primer lloc, un major grau de flexió plantar trobat en sisena posició, atenent a la funció com a flexor del múscul abductor del dit gros.28,35,36 No obstant això, l'increment d'activitat es produeix no sols en la fase estàtica final, sinó també durant la fase dinàmica del relevé. La diferència constatada en la fase dinàmica (per unitat de temps) no es pot justificar únicament per l'increment del grau de flexió plantar.

En aquest punt cal considerar alguns aspectes tècnics, concretament la possibilitat de trobar-nos davant d'un fenomen de cross talk, problema inherent als estudis mitjançant electromiografia de superfície.37,38 No es pot descartar la possibilitat que s'estigui recollint activitat del múscul flexor curt del dit gros, múscul molt actiu en l'execució del relevé i pròxim a l'abductor del dit gros, tot i que això és poc probable, atesa la seva profunditat.

­ En segon lloc, desconeixem quina és la possible interrelació neurofisiològica entre un canvi de posició de l'articulació del maluc durant la bipedestació i/o la marxa, i l'esquema motor a zones més distals (genoll, peu). Això pot suposar una nova línia de recerca en què s'analitzin les variacions dels esquemes motors associats als canvis de posició, en relació amb els patrons ja establerts de normalitat.

Cal remarcar la no existència de canvis en la funció del múscul abductor del dit gros en relació amb la presència de pronació associada a la posició en déhors. Clàssicament, en preparació tècnica s'insisteix molt a evitar l'esmentada pronació, ja que contribueix, entre altres aspectes, a l'existència de problemes per sobrecàrrega, com per exemple tendinopaties dels músculs retromal·leolars interns (tibial posterior i flexor propi del dit gros). La pronació del peu és un defecte tècnic comú en dansa, produït sobretot per la dificultat d'aconseguir la rotació externa de maluc necessària per a les posicions en déhors, en què es persegueix una posició en "obertura" del peu a 90°. En condicions fisiològiques ja es compta amb una posició en rotació externa de tíbia i turmell respecte de segments superiors, que origina un compressió de l'avantpeu d'aproximadament 30° en bipedestació espontània. Els altres 60° s'han d'aconseguir amb la rotació externa de l'articulació del maluc. Davant de la impossibilitat que sovint hi ha d'aconseguir-ho, s'intenta forçar la rotació en zones inferiors, al genoll i el peu, creant, en aquest últim, un efecte de torsió amb pronació de peu que inclou també el primer dit. L'abducció passiva del dit gros podria conduir a una elongació excessiva del múscul i, per tant, influenciar l'eficàcia d'aquest com a abductor. De fet, la prevalença d'hallux valgus és més gran entre els ballarins de ballet clàssic, que treballen més en déhors.25 No obstant això, en els nostres resultats no s'observen diferències d'activitat en relació amb l'existència o no de pronació. La presència de pronació, doncs, podria facilitar l'aparició de l'hallux valgus no tant per mitjà d'un factor muscular, sinó més aviat de factors posturals i articulars (per exemple, tracció capsular i pressió lateral).

2. Múscul peroneal.

Les diferències trobades quant a RMS de la musculatura peroneal no depenen de la posició en déhors, sinó de l'existència o no de pronació del peu, i s'hi troba més activitat quan la primera posició s'associa amb pronació del peu. Això es manifesta únicament en les fases estàtica inicial (sense flexió plantar) i dinàmica (adquisició de la flexió plantar o relevé), no pas en la fase final. Això anterior concorda amb estudis cinemàtics previs en els quals s'observa que, d'una banda, la fase ascendent o dinàmica s'esdevé amb clara pronació i amb sobrecàrrega sobre el primer radi i, d'altra banda, en completar la flexió plantar s'amplia la base de sustentació, passant d'un recolzament sobre la primera articulació metatarsofalàngica a un recolzament també sobre la segona i de vegades el tercer cap metatarsià, per la qual cosa es perd el grau de pronació.25 Cal recordar que la funció flexora plantar, alhora que evertora de la musculatura peroneal, pot contribuir a la flexió plantar exigida en el relevé.

3. Múscul tríceps sural

Es considera especialment interessant la diferència de comportament entre el bessó intern i el bessó extern, en relació amb el patró d'activació i el grau d'activitat. D'una banda, el múscul bessó intern presenta una activació més precoç en el temps i amb una corba inicial d'ascens més lent que el bessó extern, que s'activa d'una manera més tardana però amb increment més ràpid. D'altra banda, l'àrea sota la corba corresponent al múscul bessó intern és més gran, la qual cosa significa que contribueix més a l'execució del gest (fig. 12).

L'activació diferent dels bessons intern i extern pot tenir com a causa les diferències existents quant a composició, tipus de fibra muscular i tipus d'unitat motora, com també el tipus de funció (postural o dinàmica).

L'activació de la musculatura peroneal és molt semblant a la del bessó extern, la qual cosa obliga a considerar la possibilitat, per bé que poc probable, d'un fenomen de cross talk.

Crida l'atenció el fet que el múscul soli treballi més en primera posició que en sisena durant la fase estàtica inicial. Atès el paper principalment postural d'aquest múscul, potser sigui més exigit en una posició de per si més inestable (fig. 11). Els músculs bessons presenten poca activitat durant aquesta fase estàtica inicial, dada que concorda amb les seves diferències funcionals respecte del soli (els bessons tenen un paper més important en dinàmica).

Conclusions

1. El relevé executat en sisena posició permet un grau més gran de flexió plantar que en primera posició.

2. La pronació del peu, sovint associada a una mala tècnica en l'execució del relevé, permet un menor grau de flexió plantar durant aquest exercici.

3. El múscul abductor del dit gros presenta diferències quant a la seva contribució al relevé. Aquestes diferències apareixen en la fase ascendent o de flexió plantar activa (pujada al relevé) i tenen relació amb la posició. Treballa més en la posició que no implica rotació externa de maluc (més en parallel que en déhors).

4. El múscul peroneal lateral presenta diferències en la seva contribució al relevé. Aquestes diferències apareixen en la posició estàtica inicial i en la fase ascendent, i es relacionen amb la pronació del peu. Treballa més com més pronació existeix.

5. El bessó intern presenta una activació més precoç i d'inici més lent que el bessó extern durant el moviment de flexió plantar implicat en el relevé.

Línies de futur

Basats en els resultats obtinguts i d'acord amb el paper del múscul abductor del dit gros en el control de l'arc intern del peu, seria interessant de sistematitzar l'observació entre la presència d'errors tècnics com la hiperpronació del peu i l'aparició d'hallux valgus en professionals de la dansa.

Agraïments

Agraïm la seva col·laboració desinteressada a Cathérine Allard (directora) i als ballarins de la companyia IT Dansa Jove Companyia de l'Institut del Teatre; a Joan Carles Ibáñez (director) i alumnes de la seva Escola de Dansa, i a Carles Blanck i Tanya Yates pels seus comentaris i consells en la redacció de l'estudi.


Aquest treball va guanyar el premi a la millor comunicació oral en el Tercer Congrés de la Societat Catalana de Medicina de l'Esport (Andorra, octubre de 2004).

Correspondència:

Nuria Massó. Biomechanics Laboratory.

EUIF Blanquerna. Ramon Llull University.

Padilla, 326-332. 08025 Barcelona. Espanya.

A/e: nuriamo@blanquerna.url.es

Bibliograf¿a
[1]
Overuse foot and ankle injuries in ballet. Clin Podiatr Med Surg. 1997;14:525-32.
[2]
Knee overuse injuries in dance. J Dance Med Sci. 2001;5:16-20.
[3]
Dance medicine. A comprehensive guide. Chicago: Pluribus Press; 1987.
[4]
Hip problems in dancers. J Dance Med Sci. 2001;5:7-10.
[5]
Hip and knee injuries in dancers. J Dance Med Sci. 2000;4:23-9.
[6]
Os trigonum impingement syndrome in dancers. J Dance Med Sci. 2000;4:99-102.
[7]
Foot and ankle injuries in dance. Clin Sports Med. 2000;19:351-68.
[8]
Pie en danza: enfermedades profesionales. El Peu. 2001;21:139-44.
[9]
Lower leg injuries in dance. J Dance Med Sci. 2001;5:21-6.
[10]
Preventing dance injuries: An interdisciplinary perspective. Reston, VA: American Alliance for Health, Physical Education, Recreation and Dance; 1990.
[11]
Bone-on-bone forces at the ankle joint during a rapid dynamic movement. International series. En: Biomechanics. Illinois: Human Kinetics Publishers; 1985. IX-A,5-A:71-6.
[12]
Biomechanical analysis of maximal pedal stress during ballet stance. J Am Podiatr Med Assoc. 1987;77:484-9.
[13]
Dance technique and injury prevention. New York: Theatre Arts Books/Routledge; 1988.
[14]
Estudi electromiogràfic de l'extremitat inferior en un grup de ballarines. Apunts. 1993;30:7-21.
[15]
Electromyography of hallux valgus. Clin Orthop. 1974;101:220-4.
[16]
The biomechanics of hallux valgus in pronated feet. J Am Podiatry Assoc. 1974;64:193-201.
[17]
Biomechanics of hallux valgus and spread foot. Foot Ankle. 1986;7:26-39.
[18]
Quince lecciones sobre patología del pie. Barcelona: Springer; 2000.
[19]
Electromyographic analysis of standing posture and demi-plié in ballet and modern dancers. Med Sci Sports Exerc. 1994;26:771-82.
[20]
Electromyographic analysis of grand-plié in ballet and modern dancers. Med Sci Sports Exerc. 1998;32:1708-20.
[21]
Electromyographic comparison of the développé devant at barre and centre. J Dance Med Sci. 2001;5:69-74.
[22]
Estudio en dinámica de la huella plantar de la bailarina. Nassarre XI. 1995;1-2:325-44.
[23]
Introduction to surface electromyography. Maryland: Aspen Publishers, Inc.; 1998.
[24]
European Recommendations for Surface Electromyography. SENIAM Project. Roessingh Research and Development; 1999.
[25]
Morfologia i biomecànica del peu en el ballet [tesis doctoral]. Barcelona: Universitat de Barcelona; 1991.
[26]
Human walking. Baltimore: Williams and Wilkins; 1994.
[27]
Anatomie appliquée a la danse. Paris: Amphora; 1984.
[28]
Fisiología articular. Tomo 2. Madrid: Panamericana; 1998.
[29]
Lecciones básicas de biomecánica del aparato locomotor. Barcelona: Springer; 2000.
[30]
The role of the flexor hallucis longus and peroneus longus in the stabilizations of the ballet foot. J Dance Med Sci. 2000;4:86-9.
[31]
Degenerative changes in the first metatarso-phalangeal joint of ballet dancers. Acta Orthop Scand. 1978; 49:317-9.
[32]
Lesions articulaires et musculaires chez les danseurs. Acta Orthop Belg. 1983;49:112-6.
[33]
The dancers's foot book. Pennington: Dance Horizons/Princeton Book Company; 1990.
[34]
Patología del antepié. 4.ª ed. Barcelona: Springer; 2001.
[35]
Anatomy of movement. Seattle: Eastland Press; 1993.
[36]
Músculos: pruebas, funciones y dolor postural. Madrid: Marbán; 2000.
[37]
Altered reflex sensitivity after repeated and prolonged passive muscle stretching. J Appl Physiol. 1999;86:1283-91.
[38]
Crosstalk in surface electromyography: theoretical and practical estimates. J Electromyogr Kinesiol.1994;4:15-26.
Download PDF
Apunts Sports Medicine
Article options
Tools

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?