Introducció

El basquetbol és un esport d'equip en què sovint hi ha contacte entre competidors i fins i tot entre companys del mateix equip. Per aquesta raó és un esport amb una gran varietat de lesions, tant agudes com per sobrecàrrega.

Els estudis epidemiològics més importants sobre les lesions en el bàsquet fan referència al nivell professional, concretament al bàsquet dels Estats Units, ja sigui professional (NBA)1,2 o de lligues universitàries3, i al bàsquet australià4. També es disposa d'estudis importants referents a les lesions en la Lliga ACB (lliga professional de bàsquet a l'Estat espanyol)5-10. Diversos autors han indicat que la majoria de les lesions s'esdevenen a l'extremitat inferior, essent l'esquinç de turmell la lesió més freqüent, amb prop del 30% de totes les lesions que es produeixen11,12.

En aquest estudi es planteja un protocol de recuperació funcional d'una lesió lligamentosa de turmell en un jugador professional de bàsquet. La lesió es va produir mitjançant un traumatisme per torsió durant un partit de caràcter amistós de bàsquet. Es tractava d'una trencament del fascicle peroneu astragalí anterior del lligament extern del turmell dret, diagnosticat mitjançant protocol ecogràfic utilitzant sondes d'alta freqüència, superiors a 5 MHz13-15.

Cas clínic

En l'estudi va prendre part un jugador professional de basquetbol de la Lliga ACB, de 25 anys d'edat, 94,23 kg de massa i 189 cm d'estatura, al qual li fou aplicat el protocol de recuperació funcional ideat.

Protocol de treball

En l'establiment d'aquest protocol16-24 de treball es van tenir en compte una sèrie de principis bàsics que inclouen els antecedents lesionals, el tipus de lesió, la gravetat, el mecanisme de producció, els mitjans de tractament i els objectius, d'acord amb el calendari de competició i la data prevista d'incorporació.

El programa de recuperació es divideix en 4 fases de 4 dies de durada cadascuna (excepte l'última). Les fases del protocol de recuperació (taula I) són les següents:

Fase 1. Rehabilitació (entrenament de regeneració): dies 0-3 (taula II)

En aquest període predomina el treball fisioterapèutic, basat en la descàrrega, la potenciació del tren inferior i el manteniment de la musculatura dels grups actius no afectats, i afegint-hi un lleu esforç aeròbic realitzat en màquina de descàrrega el·líptica. Aquest treball s'ha d'aplicar coordinadament amb el tractament mèdic previst.

Els exercicis que es duen a terme són:

­ Potenciació de turmell, propio-cepció25, descàrrega, drenatge i ultrasons.

­ Crioteràpia26 i higiene postural.

­ Enfortiment dels membres no afectats27,28.

­ Treball de cursa lleu en descàrrega (màquina el·líptica).

Fase 2. Reentrenament (condicionament físic): dies 4-7 (taula III)

L'entrenament realitzat en aquesta fase facilita la recuperació de les funcions perdudes, alhora que protegeix les estructures que han estat sotmeses a traumatisme. La feina del fisioterapeuta s'alterna amb l'augment del treball aeròbic en descàrrega, més un inici del treball anaeròbic també amb màquina el·líptica, a fi d'aconseguir una recuperació de la condició física, i afegint-hi accions tècniques complementàries.

Fase 3. Precompetitiva (condicionament específic): dies 8-11 (taula IV)

En aquest període de la recuperació funcional es fa una planificació de les càrregues per poder integrar el jugador progressivament en la dinàmica d'esforços i descansos de l'entrenament normalitzat. A més, es tracta d'aconseguir el nivell de condició física ajustat al rendiment previ a la lesió, tot assolint una capacitat d'execució tècnica comparable respecte de la seva situació anterior.

Fase 4. Competitiva: dies 12-13 (taula V)

En aquesta fase es fa l'adaptació fisiològica de l'articulació lesionada a la sistemàtica de l'entrenament, especialment en els exercicis més emprats en el desenvolupament de les qualitats específiques del jugador i el seu tipus de joc.

Finalment, en aquest període es persegueixen dos objectius. D'una banda, aconseguir un nivell de confiança suficient per poder efectuar l'entrenament i el joc a ritme de competició i, d'una altra, aconseguir la integració total en el grup d'entrenament.

­ Competició dia 13. En aquest primer partit després del tractament, el jugador va participar durant 16 minuts i 58 segons, va anotar 11 punts i el seu percentatge d'encert va ser del 50%.

Discussió

Aquest protocol s'utilitzarà de referència en el procés de recuperació d'altres lesions de turmell susceptibles de tractament. En la rehabilitació del jugador de bàsquet, s'obté un millor resultat per la situació física, una motivació més gran i més quantitat de temps de recuperació. Es considera la necessitat de fer un treball multidisciplinari29 basat en l'activitat coordinada del servei mèdic i del cos tècnic que permeti l'agilització de la recuperació en aquest tipus de lesions, per a la qual cosa cal que el preparador físic domini les tècniques de readaptació física davant d'aquest tipus de lesions30.

L'objectiu final d'aquest protocol de rehabilitació és obtenir el nivell desitjat de rendiment esportiu en un temps apropiat i aportant seguretat. No és qüestió d'accelerar la reintegració, sinó d'aconseguir que sigui la necessària per prevenir el desús i el descondicionament, per tal que l'esportista trobi en la seva seguretat la motivació necessària per reincorporar-se a l'activitat. S'ha d'evitar de totes totes una recaiguda posterior i per això, durant les primeres etapes de la reincorporació als entrenaments, el jugador que ha patit un esquinç s'ha d'exercitar amb la protecció d'un embenat funcional o una turmellera protectora3,30-32.

Igualment, es recomana fer un treball muscular coordinat de l'extremitat inferior amb la supervisió del preparador físic o del readaptador funcional27,28,30. Aquest treball ha de permetre recuperar la mobilitat, la sensibilitat i la força fins a aconseguir un nivell semblant al que es tenia abans de produir-se la lesió. Per a tot això el treball propioceptiu s'ha mostrat molt eficient25,33.

Es proposa ampliar l'aplicació d'aquest tipus de protocol a altres lesions esportives que afectin altres estructures articulars.

Correspondència: Fernando Jiménez Díaz. Facultad de Ciencias del Deporte. Universidad de Castilla-La Mancha. Campus Tecnológico. Avda. Carlos III, s/n. 45071 Toledo. Espanya.

Correu electrònico: josefernando.jimenez@uclm.es