Introducció

La pràctica habitual d'activitat física és un factor protector contra nombroses malalties cròniques. Nombrosos estudis mostren una relació entre activitat física regular i malaltia coronària i cerebrovascular, arteriosclerosi, alguns càncers, diabetis mellitus, salut òssia i depressió i ansietat.1-6 Malgrat que la clínica d'aquestes malalties no es manifesta fins a l'edat adulta, adoptar un estil de vida que faci minvar-ne els factors riscos s'hauria d'iniciar a la infantesa i adolescència.

La inactivitat física és evident en la majoria de països desenvolupats. Als Estats Units7 el 21% dels homes i el 27% de les dones adults es declaren inactius. A Espanya,8 el 36% de la població no practica exercici de manera habitual. En la població infantil i juvenil europea,9 l'hàbit de practicar exercici físic és baix i disminueix en augmentar l'edat, especialment entre les noies.10-11 A Espanya, menys del 30% dels nens practica exercici en el temps de lleure12 i només el 33% d'aquests segueix les recomanacions de fer 60 minuts d'activitat física almenys 5 dies per setmana.13

Dades recents14 en població infantil i juvenil espanyola mostren un augment alarmant de la prevalença d'obesitat i sobrepès. Com que el consum energètic no ha augmentat significativament els darrers anys,15 és molt probable que la disminució de la despesa energètica associada a l'exercici sigui responsable de l'augment de l'obesitat.

L'objectiu d'aquest estudi és mostrar els resultats de l'anàlisi de l'activitat física i el sedentarisme en el temps de lleure en la població espanyola de 2 a 24 anys segons diverses variables socioeconòmiques i geogràfiques.

Mètodes

L'estudi enKid és un estudi epidemiològic, observacional, de disseny transversal, dut a terme en una mostra de base poblacional, concebut per avaluar els hàbits alimentaris, l'estat nutricional i els hàbits de vida de la població infantil i juvenil espanyola. La metodologia de l'estudi enKid ja ha estat descrita prèviament.16

La població objecte d'estudi van ser tots els habitants residents a Espanya de 2 a 24 anys d'edat, i la població mostral tots els habitants residents i censats a Espanya (llevat de Ceuta i Melilla) de 2 a 24 anys d'edat. La dimensió de la mostra teòrica es va determinar en 5.500 individus, i es va valorar que una participació del 70% deixava una mostra de 3.850 individus.

Les zones geogràfiques definides van ser: Centre (Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura), Nord-est (Catalunya, Aragó, Blaears), Nord (Galícia, Astúries, País Basc, Navarra, La Rioja); Sud (Andalusia), Llevant (València, Múrcia) i Canàries (Comunitat Canària).

Qüestionaris

A tots els individus de la mostra, se'ls van administrar 2 qüestionaris dietètics i un qüestionari general sobre les característiques socioeconòmiques, demogràfiques i d'estils de vida. Les variables socioeconòmiques analitzades van incloure el nivell socioeconòmic (baix, mitjà, alt), el nivell d'estudis de la mare (baix, mitjà, alt) i la grandària de la població de residència (< 10.000, 10.000 a 50.000, 50.000 a 350.000, i > 350.000 habitants). Les preguntes sobre els hàbits de vida incloïen hores de son, pràctica habitual d'activitats extraescolars (esportives i no esportives) i hores dedicades a estudiar, jugar (jocs actius i d'ordinador o sedentaris), llegir, escolta música o fer esport. Les preguntes d'activitat física es van adaptar del qüestionari d'activitat física provinent del programa CINDI17 de l'Organització Mundial de la Salut i del qüestionari del grup MARATHON18 sobre l'activitat física en el temps de lleure. Inclouen la pràctica d'esports (tipus i freqüència) en l'horari extraescolar (mesos a l'any, dies per setmana o mes i hores al dia), hores de caminar al dia, pisos pujats al cap del dia i pràctica habitual d'esports de competició. Per a l'anàlisi de l'activitat física en el temps de lleure, es van analitzar les hores al dia mirant la televisió i jugant a l'ordinador, i les hores al dia de pràctica d'esport i els minuts de caminar en el temps de lleure. Es van classificar els individus en actius si feien esport en el temps de lleure més de 2 dies per setmana.

El treball de camp de l'estudi enKid es va iniciar el maig de 1998 i va acabar l'abril de l'any 2000.

Els qüestionaris els van administrar, al domicili de l'entrevistat, dietistes que havien estat formats prèviament. En el cas de les enquestes fetes a nens de 2 a 5 anys d'edat, la mare o responsable del nen responia les preguntes; els nens de 6 a 12 anys, eren ells mateixos qui les responien amb l'ajuda del responsable, i a partir dels 13 anys hi responien tot sols.

Anàlisi de les dades

Les dades es van analitzar per mitjà del paquet estadístic SPSS per a Windows versió 10.0.

Resultats

L'anàlisi de l'activitat física de l'estudi enKid va incloure una mostra de 3.185 individus (1.474 homes i 1.711 dones).

En les taules I, II i III es presenta un resum de la mitjana de temps dedicat a veure la televisió, a jocs d'ordinador o de consola, a practicar esport i a caminar, fora de l'horari escolar, segons diverses variables socioeconòmiques. Gairebé tots els grups d'edat estan més d'1 hora al dia mirant la televisió, i el nombre d'hores està en relació inversa amb el nivell socioeconòmic i el nivell d'estudis de la mare (p < 0,001). El nombre d'hores que es practica esport fora de l'escola augmenta fins al grup d'edat de 10 a 13 anys, i tot seguit minva, i no supera en cap cas l'hora diària d'exercici. El temps que es dedica a caminar supera els 30 minuts en tots els grups d'edat i segons les diverses variables socioeconòmiques. Com més baixos són el nivell socioeconòmic i el nivell d'estudis de la mare, més temps es camina (p < 0,001).

En la taula IV es mostra la distribució de la mostra en funció dels dies de pràctica d'activitat física extraescolar per sexes segons grups d'edat i les diverses variables socioeconòmiques. El 39% dels nois i el 21% de les noies practiquen activitat física 2 o més dies per setmana. El 47% de la mostra no practica exercici en el temps de lleure i el 23% el practica menys de 2 vegades per setmana. Si fem referència a les noies, aquests percentatges augmenten al 58% i al 22%, respectivament. La proporció de nens físicament actius es redueix a partir del grup d'edat de 10 a 13 anys (en aquest grup d'edat, més del 50% dels nois i el 29% de les noies practica exercici regularment; el percentatge minva fins al 42% i el 20% de nois i noies del grup d'edat de 18 a 24 anys) (p < 0,001).

Per regions geogràfiques, el Nord-est d'Espanya és la zona més activa (el 34% de la població practica exercici 2 vegades o més per setmana). Les regions del Sud-Canàries i Llevant són les més inactives: el 55% i el 51%, respectivament, de la població no practica cap mena d'activitat física.

Els habitants de ciutats petites i pobles practiquen menys exercici (el 50% no practica cap exercici) que els de les gran ciutats (39%).

El nivell socioeconòmic també té incidència en el comportament de la població respecte de l'exercici, especialment en les noies. El 40% i el 29% dels nois i de les noies de nivell socioeconòmic alt fan exercici més de 2 vegades per setmana, percentatge que es redueix al 37% dels nois i el 16% de les noies de nivell baix (p < 0,001). Com més nivell d'estudis de la mare, menys sedentarisme, especialment entre les noies (el 26% de les noies de mares de nivell d'estudis alt i el 17% de les noies de mares de nivell baix fan més de 2 dies d'exercici) (p < 0,05).

El futbol és l'esport més practicat entre els nois, amb un 36% de practicants, i és la natació entre les noies, amb l'11%.

Discussió

En aquest estudi es mostren dades sobre la pràctica d'activitat física en una mostra representativa de la població espanyola de 2 a 24 anys, per mitjà de qüestionaris d'activitat física que, llevat dels nens de poca edat, respon el mateix enquestat. Malgrat que els qüestionaris d'activitat física solen sobrevalorar l'exercici que es fa, quan es comparen amb altres mètodes de mesurament més objectius, com són els podòmetres, acceleròmetres, etc., resulten molt útils per avaluar àmplies mostres en estudis epidemiològics.19

Es copsa que els nens i adolescents espanyols passen més temps mirant la televisió que no pas fent esport, fet que ha de preocupar, atesa la relació entre aquest hàbit tan sedentari i el consum energètic.20 Atès que el nivell socioeconòmic i el nivell d'estudis de la mare sembla que influeixen en el nombre d'hores que es mira la televisió, les campanyes de promoció de l'exercici haurien d'actuar tenint en compte aquestes influències.

Tot i tenir en compte les recomanacions21 sobre l'activitat física en nens, en què s'aconsella almenys 1 hora d'activitat física moderada gairebé tots els dies de la setmana, en aquest estudi es va considerar que la població era activa quan practicava exercici en el temps de lleure més de 2 dies per setmana. Tot i això, els resultats mostren que un percentatge alt de la població (70%) és inactiu. Aquestes dades coincideixen amb estudis semblants dut a terme en població espanyola, però sorprenen en comparar-los amb altres que estudien la prevalença de l'exercici físic a Europa, perquè Espanya queda en els darrers llocs respecte d'altres països. Un estudi sobre la tendència dels hàbits de salut en joves europeus22 mostra que Espanya, malgrat haver millorat els darrers anys, presenta els pitjors valors quant a pràctica d'exercici físic, amb uns percentatges d'activitat (el 77% dels nois i el 53% de les noies espanyols de 17 a 30 anys són considerats actius) molt lluny dels països nòrdics (a Bèlgica el 87% i el 74% de nois i noies són actius) i similar a països de l'àrea mediterrània, com Grècia o Portugal. Un altre estudi europeu,9 en el qual es demanava a individus d'11 a 15 anys quants dies per setmana feien exercici vigorós, mostra que el 90% dels nois de 15 anys a Irlanda del Nord o el 69% dels nois de Dinamarca practiquen activitat física vigorosa 2 o més dies per setmana. En els resultats analitzats en aquest estudi, només el 52% dels nois espanyols de 14 a 17 anys feien exercici amb aquesta freqüència. Respecte de les noies la situació és semblant, en el grup d'edat de 13 anys: el 83% de les noies d'Irlanda del Nord, el 62% de les portugueses o el 41% de les lituanes feien exercici més de 2 dies per setmana, i a Espanya aquest percentatge és del 29%. Malgrat les diferències evidents, l'anàlisi d'aquestes pautes esportives ha d'anar acompanyada d'una avaluació de les diferències en l'horari escolar, accés a instal·lacions esportives, hàbits laborals dels pares i altres factors entre els diversos països d'Europa, les quals incideixen també en aquests resultats.

Estudis previs que s'han fet a Espanya coincideixen amb els resultats mostrats. Lasheras et al.12 observen que menys del 30% dels nens espanyols de 6 a 15 anys es poden considerar actius en el seu temps de lleure. D'una manera semblant, estudis que s'han fet en diverses comunitats espanyoles mostren dades semblants. A la Comunitat de Madrid,23 un estudi longitudinal sobre l'activitat física mostra que, malgrat haver millorat la situació els darrers anys, només el 44% dels nens i adolescents practiquen exercici físic. A l'Aragó,24 la població juvenil dedica més temps a veure la televisió que no a practicar exercici, i més del 70% de les noies i més del 50% dels nois no fan cap mena d'exercici físic. Un estudi en escolars de Còrdova25 mostra valors d'activitat física superiors als d'aquesta anàlisi, amb un 79% de la població que fa activitat física fora de l'escola diverses vegades o tots els dies de la setmana. Igualment, dades sobre la condició física en nens espanyols mostra que alguns aspectes d'aquesta, com la capacitat aeròbica o la força, són molt baixos en comparació amb la població europea.26

Probablement, les dades no serien tan alarmants si a més de l'exercici físic que es fa durat la setmana, no s'hi afegís el temps que es camina cada dia, perquè gairebé tota la mostra declara caminar més de 30 minuts al dia. Però el qüestionari emprat no especifica la velocitat de la marxa, i caminar es considera una activitat física moderada sempre que la intensitat de la marxa sigui superior a la de passejar.27 Potser en estudis posteriors fóra interessant valorar més específicament aquest paràmetre, atesa la seva importància, segons el que ha declarat una gran part de la població estudiada.

L'evolució de l'activitat física, amb l'edat mostra una progressió positiva fins al grup d'edat de 10 a 13 anys, i a partir d'aleshores es produeix un declivi clar en ambdós sexes, fet que ja s'ha posat en relleu en altres estudis a Espanya i internacionals.12,28-30

Com indiquen alguns estudis, la pràctica d'exercici físic d'una manera habitual durant la infància pot prevenir el sedentarisme a l'edat adulta;31 per això cal promoure uns hàbits d'activitat física ja a la infantesa que es mantinguin durant l'adolescència i l'edat adulta com a estratègia bàsica de promoció de la salut. Sembla més fàcil fer campanyes de manteniment i potenciació de l'activitat física en les edats en què se'n produeix l'abandonament, que no pas lluitar contra el sedentarisme una vegada ja és un fet a l'edat adulta.32

Altres variables demogràfiques analitzades també incideixen en els hàbits d'exercici físic dels nens espanyols. El nivell socioeconòmic dels nens, tal com s'ha demostrat anteriorment,11,12 influencia el nivell d'activitat física. En aquest estudi es mostra que els nens de famílies amb més recursos i les mares de les quals tenen més estudis també són els més actius. L'accés a instal·lacions esportives o la promoció de l'exercici han d'estar disponibles per a tots els estrats socials. La presència de parcs o zones de lleure als barris més deprimits ha d'ajudar a equilibrar aquesta tendència i evitar que el sedentarisme s'associï també amb l'estrat social.

Malgrat que en aquest estudi i en altres12 s'observa que en les poblacions més petites els nens practiquen menys exercici, això no ens ha de menar a conclusions errònies. Als pobles i municipis petits, els nens hi tenen més facilitats per practicar esports no organitzats i per jugar al carrer. Si s'observen els hàbits de vida dels nens segons la dimensió de la població, els qui viuen en poblacions més petites passen menys hores al dia en activitats sedentàries. Probablement, deuen dedicar més temps a córrer, jugar, anar amb bicicleta o a fer exercici no reglat sense la supervisió necessària dels pares o tutors.

Conclusions

Aquests resultats posen en relleu la magnitud del sedentarisme en la població infantil i juvenil espanyola i emfasitzen la necessitat de desplegar programes interdisciplinaris de promoció de l'activitat física.

Correspondència: Blanca Roman. Grup d'Investigació en Nutrició Comunitària. Parc Científic de Barcelona. Universitat de Barcelona. Baldiri i Reixac, 4-6.

08028 Barcelona. A/e: dietmed@pcb.ub.es