Introducció
La Copa d'Europa d'Atletisme cal atribuir-la a Bruno Zauli. La primera vegada que va tenir caràcter oficial va ser a París, el maig de 1964. En les 2 primeres dècades s'hi disputaven rondes preliminars. El 1983 es va decidir canviar-ho a fi que tots els països poguessin competir en un mateix cap de setmana; la final va passar a dir-se "superlliga", en què competien els 8 millors equips femenins i masculins.1
Aquest any s'ha realitzat a Màlaga, a l'Estadi d'Atletisme Ciutat de Màlaga els dies 28 i 29 de juny de 2006. Els dies previs, els entrenaments es van fer al Poliesportiu de Carranque i a l'Estadi mateix (només en el cas de les proves de disc, pes i martell) en jornades de matí i tarda, i només al matí els dies de la competició. L'horari d'entrenament durant els 2 primers dies va ser d'11 a 13 h i de 17 a 20 h, i els altres de 10 a 12 h. La competició es va dur a terme de 18 a 22 h.
Les proves d'atletisme van ser: llançament de martell, pes, disc i perxa; salts d'altura i longitud; triple salt; 400 m tanques; curses de 100, 400, 800, 1.500, 3.000 i 5.000 m; 3.000 m obstacles; 4 × 100; 4 × 400, totes en les modalitat d'homes i dones; 110 m tanques només per a homes i 100 m tanques per a dones.2
Un dels grans problemes a què s'enfronten els organitzadors és calcular la previsió de demanda mèdica assistencial derivada de grans esdeveniments esportius i socials amb gran poder de convocatòria,3-10 ja que les necessitats en aquest aspecte varien i són relativament impredictibles.11 Això, juntament amb l'escassa bibliografia sobre el tema, ens va dur a plantejar l'estudi sobre les lesions ateses en la Copa d'Europa d'Atletisme 2006. L'objectiu de l'estudi va ser conèixer el nombre de patologies que es produeixen durant aquest tipus d'esdeveniments i quines són les que es presenten amb més freqüència.
Mètodes
La Copa d'Europa d'Atletisme ha estat organitzada per l'Ajuntament de Màlaga, sobretot pel seu metge d'esport, la Reial Federació Espanyola d'Atletisme i la Junta d'Andalusia.
Una clínica mèdica a l'estadi i al poliesportiu es va fer càrrec de totes les patologies sorgides durant els entrenaments i la competició. L'assistència sanitària es va dur a terme, fonamentalment, per personal sanitari de l'Ajuntament de Màlaga i del Centre Andalús de Medicina de l'Esport de la mateixa ciutat, els quals van atendre les lesions esdevingudes durant l'esdeveniment. Es va contractar un servei d'ambulància i UCI mòbil a la Clínica El Rincón, amb el seu personal.
I es va fer un estudi estadístic, descriptiu i prospectiu de les lesions produïdes en la Copa d'Europa d'Atletisme. Així, es va utilitzar una història clínica amb les dades següents: data, nom, edat, sexe, nacionalitat, funció dins el campionat (atleta, jutge, personal de l'organització, personal de premsa, espectador), quan es va tractar (competició o entrenament), on (Poliesportiu de Carranque o Estadi d'Atletisme), motiu de consulta, zona de la lesió, diagnòstic, tractament, realització de trasllat, mitjà de trasllat i lloc on es va traslladar. Els països participants van ser, per als homes: Alemanya, Itàlia, Polònia, Espanya, Rússia, França, Regne Unit i Irlanda del Nord, Finlàndia i Ucraïna. En el cas de les dones: Polònia, Suècia, Alemanya, Espanya, Romania, França, Ucraïna, Regne Unit, Irlanda del Nord i Rússia.
Per a l'estudi estadístic es van utilitzar els programes Excel i Word. A més a més de fer una cerca bibliogràfica en Pubmed i llibres de text.
Resultats
Durant els 4 dies del Campionat van tenir lloc 23 intervencions, de les quals 10 van ser d'atletes i 13 de no esportistes. Totes es van produir a l'Estadi d'Atletisme. Tres actuacions van ser durant els entrenaments (1 el dia 27, i 2 el dia 29). Les intervencions durant la competició van ser 20 (14 el primer dia i 6 el segon). Només va haver-hi 2 trasllats: el dia 27 d'una lesió traumatològica al peu i el dia 29 un atleta amb lesió a la columna vertebral. Ambdues es van derivar a la Clínica El Ángel, i el trasllat es va fer amb la UCI mòbil per practicar proves complementàries. També es va fer una ecografia per una possible ruptura muscular a una atleta, prova que va tenir lloc a la consulta instal·lada al mateix estadi.
Vam dividir les intervencions segons la funció en el campionat: 18,59% a jutges, 24,79% a personal de l'organització, 8,68% a personal de premsa, i 47,94% a atletes (fig. 1).
Figura 1. Distribució segons rol.
Si la descripció es fa per sexes, els resultats són: 56,52% homes (el 18,59% jutges, el 21,94% atletes, el 7,41% organització i el 8,68% premsa) i 43,48% dones (el 17,38% organització i el 26,08% atletes) (fig. 2).
Figura 2. Distribució segons sexe.
Per països: 43,38% espanyols (el 18,59% jutges i el 24,79% organització), 18,90% italians (el 10,22% atletes i el 8,68% personal de premsa), 9,68% britànics (tots atletes), 9,68% russos (tots atletes), 9,68% romanesos (tots atletes), 4,34% ucraïnesos (que era un atleta) i 4,34% finlandesos (també atleta) (fig. 3).
Figura 3. Distribució segons país.
Els motius de consulta van ser: 48,68% per dolor, 4% per picadures d'insectes, 38,32% per ferides, i 9% per lipotímies (fig. 4).
Figura 4. Motius de consulta.
Es presenta una distribució dels judicis clínics segons el caràcter d'esportista i no esportista del pacient, la qual cosa ens permet conèixer les patologies més freqüents en un o un altre col·lectiu (taula I).
Els tractaments que es van donar van ser: crioteràpia en el 26,08% dels casos; fisioteràpia en el 4,34%; embenat compressiu en el 4,34%; farmacoteràpia en el 34,78%; cures en el 47,82%, i hidratació més crioteràpia en el 8,69% (fig. 5). Les zones de les lesions van ser: espatlla en el 4,34%; mà en el 13,04%; cuixa en el 13,04%; genoll en el 8,69%; turmells en el 8,69%, i cara en el 4,34%.
Figura 5. Tractament.
Discussió
En revisar la literatura mèdica, es posa de manifest l'escassa informació que hi ha sobre l'assistència mèdica en grans esdeveniments esportius.
El nostre treball mostra la demanda assistencial de la Copa d'Europa d'Atletisme, que ha estat baixa i de poca gravetat. L'atenció mèdica va ser més freqüent en homes, malgrat que les esportistes femenines es van lesionar més que els atletes masculins. Vam assistir menys atletes que personal no esportista, igual que en l'Olimpíada de Barcelona, els Jocs Olímpics d'Hivern de 200212 i els Jocs Paralímpics d'hivern de 2002,13 i a diferència dels Jocs del Mediterrani.14
Les lesions traumàtiques que sobrevenen en la pràctica esportiva són de producció instantània i d'una certa gravetat.2 Poden incidir sobre l'os o sobre qualsevol dels teixits blans. Així, en l'os es poden trobar fractures i/o luxacions; mentre que en el teixit bla poden produir-se les lesions següents: contusions, erosions, contractures, elongacions, distensions, esquinçaments, tendinitis i ruptures. En analitzar els nostres resultats, el més freqüent van ser les patologies relacionades amb l'aparell locomotor, igual que en els altres estudis.12-14 De les quals, les més freqüents van ser patologies del teixit bla. També els 2 trasllats hospitalaris van derivar d'aquestes, la qual cosa està en concordança amb la resta d'estudis.3,4,11-14
Les ferides van ser la segona patologia més diagnosticada. Val la pena destacar que les van produir 2 orígens totalment distints, en funció dels afectats. Així, va haver-hi ferides per cremades arran de les caigudes dels esportistes a la pista i les sorgides per fregades del calçat a causa de la calor dels no esportistes.
El cop de calor es manifesta per una producció excessiva de calor endògena. Sol afectar joves no entrenats o poc aclimatats, com a conseqüència de la realització d'un exercici intens. Perquè aparegui calen: temperatures ambientals elevades, humitat elevada i/o escassa velocitat del vent.15 En el nostre cas va ser la tercera patologia més freqüent, i va tenir com a causa la manca d'aclimatació de l'esportista (es va produir en els que venien de l'Est d'Europa, poc habituats a altes temperatures), a l'excessiva humitat i a les altes temperatures per a ells.
Correspondència: María del Carmen Martín Fernández. Centro Andaluz Medicina del Deporte (CAMD). Avda. Santa Rosa de Lima, 7. 29007 Málaga. Correu electrònic: menmarfe@hotmail.com