L’àmbit de la cardiologia dedicada a la detecció de malalties cardíaques en subjectes esportistes i a l’estudi de l’adaptació del cor a la pràctica esportiva és el que coneixem com a Cardiologia de l’Esport. Tenint en compte l’elevada prevalença a la nostra societat de malalties cardíaques greus, com la cardiopatia isquèmica, l’atenció al cor del subjecte esportista, paradigma de salut, ha estat clàssicament poca. És a dir, els cardiòlegs s’han dedicat poc a la Cardiologia de l’Esport perquè afortunadament la majoria d’esportistes són gent sana, i si alguna cosa ha demostrat l’esport i l’exercici físic, en termes generals, no és altra que és una gran eina de prevenció de la malaltia cardiovascular.
En les darreres dècades però, i coincidint amb la gran explosió de l’esport popular i la adopció indiscriminada de pràctiques físiques intensives i, en ocasions, inadequadament preparades, han sorgit dues clares demandes assistencials. D’una banda, la necessitat de mesures preventives pel terrible esdeveniment de la mort sobtada en un esportista; tot i que és un fenomen conegut des de l’època de l’antiga Grècia, la popularització de l’esport i la disponibilitat dels mitjans de comunicació ha incrementat la consciència social del problema. Per tant, hi ha interès i necessitat creixent d’establir programes que minimitzin la incidència d’aquests esdeveniments fatals. D’altra banda, aquestes pràctiques han ocasionat cada cop més evidència d’una adaptació cardíaca «diferencial» en alguns subjectes que inclús podria assemblar-se a fases incipients d’algunes malalties cardíaques. El seu diagnòstic diferencial i el tractament i la prevenció específica suposen actualment un repte per a la cardiologia, en un escenari on la «malaltia» certament va al davant del coneixement clínic. Per tant, una segona necessitat és aprofundir el coneixement de com s’adapta al cor a l’exercici i a l’entrenament, com distingir la variabilitat individual i la normalitat de la patologia i com avaluar l’impacte de l’activitat física sobre aquestes troballes preclíniques. Tot un repte al davant d’aquesta àrea d’interès cardiològic, que en els últims 15 anys ha quintuplicat la producció científica en base al nombre d’articles publicats anualment (Font: Web of Knowledge).
Catalunya sempre ha estat un país pioner, i també ho han estat els nostres cardiòlegs. Així, tot i que la tradició cardiològica ha posat globalment poca atenció en aquest camp, ja fa molts anys que la cardiologia catalana té professionals experts i focalitzats en la Cardiologia de l’Esport, com el Dr. Santiago Tintoré o el Dr. J. Ricard Serra-Grima, experts reconeguts internacionalment per la contribució en aquest camp. Per tant, no es d’estranyar que la tradició s’hagi perpetuat i seguim tenint una contínua producció científica en aquest camp, com ho demostra l’edició actual de la revistaApunts. MedicinAdel’esport, on es tracten diversos temes cardiològics en esportistes.
Sens dubte, aquesta història fructífera no hagués estat possible sense la implicació i l’estreta col·laboració, alhora que l’impuls, de la Medicina de l’Esport a Catalunya. La gran xarxa assistencial, i la docent i de recerca de Medicina de l’Esport, han comportat el desenvolupament de la Cardiologia de l’Esport i ho han fet d’una forma col·laborativa, amb una primera línia d’assistència mèdica a l’esportista per part de la primera i una segona línia de consultoria pels de la segona. Un model que ha permès arribar a molts esportistes i que, com tot model d’equip multidisciplinari, ha fet créixer el millor de cada un. Els metges de l’esport han incorporat el coneixement cardiològic especialitzat i els cardiòlegs han entès que l’esportista és un pacient amb unes necessitats i peculiaritats diferents que les que habitualment es veuen en un hospital o consulta cardiològica, i que per tant necessita una atenció específica. Desitgem que aquesta col·laboració tan necessària per cobrir les creixents necessitats assistencials dels esportistes creixi i prosperi per molts anys més.
Correu electrònic: msitges@clinic.cat
