Analitzar les diferències intrasubjecte entre una extremitat que va presentar signe de badall articular al turmell, fruit d'una lesió prèvia d’esquinç lateral, respecte d'una extremitat sense badall.

Van prendre part en l'estudi 14 subjectes voluntaris (6 dones i 8 homes), esportistes, amb una mitjana d'edat de 19,9 ± 3,8 anys. Es va mesurar el rang de moviment del turmell d’una manera estàtica i passiva, i el desplaçament del centre de pressions durant un test d'equilibri monopodal sobre una plataforma de forces (durada de 60 s), en tres condicions: sobre plataforma, sobre escuma i aplicant estimulació elèctrica neuromuscular al múscul tibial anterior.

El rang de desplaçament del centre de pressions en l'eix anteroposterior va ser més gran a l'extremitat amb badall en el test sobre escuma (badall = 60,9 ± 14,3 mm; sense badall = 51,8 ± 9,5 mm) (p<0,05). La posició mitjana del centre de pressions de l'extremitat amb badall es va situar significativament més medial en els 3 tests (p<0,05) i més posterior en el test amb escuma (p<0,01). En el test amb electroestimulació, el recorregut total (badall = 3.097,4 ± 889,3 mm; sense badall = 3.329,3 ± 996,6 mm) i la velocitat mitjana (badall = 51,6 ± 15,1 mm/s; sense badall = 55,1 ± 17,0 mm/s) van ser més grans a l'extremitat sense badall (p<0,05).

En augmentar la dificultat dels tests, van augmentar les diferències entre ambdues extremitats. L'extremitat amb badall va modificar la posició del centre de pressions, tot situant-se de forma més medial i posterior.

The purpose of this study was to analyse within subject differences in a number of static balance tests, performed during monopodal stance.

The tests were carried out comparing the ankle with a previous lateral ligament injury (with permanent ligament loosening) and the one without ligament loosening. Fourteen volunteer subjects were recruited for the study (6 women and 8 men), all of them physically active, with a mean age of 19.9±3.8 years. The measurements included the ankle range of motion (static and passive), and the path of the centre of pressures during a monopodal balance test on a force platform (60s last), in three different conditions: on the platform, on a foam pad and during the application of electrical stimulation on the tibialis anterior muscle. All the measurements and tests were applied on both legs, injured and uninjured.

The anterio-posterior path of the centre of pressures was greater in the previously injured limb in the test on the foam pad (injured=60.9±14.3mm; uninjured=51.8±9.5mm) (p <0 05 the mean position of centre pressures in injured limb was more medial during three tests p <0 05 and more posterior in the test on foam pad p <0 01 in the test with electrical stimulation total path of centre pressures injured="51.6±15.1mm/s;" uninjured and its average velocity were significantly greater limb p <0 05

When the tests became more challenging, the differences between injured and uninjured limbs were greater. The position of the injured extremity was more medial and posterior during the static tests.