array:19 [
  "pii" => "XX886658108251896"
  "issn" => "X8866581"
  "estado" => "S300"
  "fechaPublicacion" => "2008-04-01"
  "documento" => "article"
  "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
  "subdocumento" => "fla"
  "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2008;43:101-7"
  "abierto" => array:3 [
    "ES" => false
    "ES2" => false
    "LATM" => false
  ]
  "gratuito" => false
  "lecturas" => array:2 [
    "total" => 4924
    "formatos" => array:3 [
      "EPUB" => 266
      "HTML" => 3526
      "PDF" => 1132
    ]
  ]
  "Traduccion" => array:2 [
    "en" => array:16 [
      "pii" => "13125212"
      "issn" => "18866581"
      "estado" => "S300"
      "fechaPublicacion" => "2008-04-01"
      "documento" => "article"
      "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
      "subdocumento" => "fla"
      "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2008;43:101-7"
      "abierto" => array:3 [
        "ES" => false
        "ES2" => false
        "LATM" => false
      ]
      "gratuito" => false
      "lecturas" => array:2 [
        "total" => 1634
        "formatos" => array:3 [
          "EPUB" => 165
          "HTML" => 1400
          "PDF" => 69
        ]
      ]
      "en" => array:6 [
        "idiomaDefecto" => true
        "titulo" => "The billboards of La Volta"
        "tieneTextoCompleto" => 0
        "paginas" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "paginaInicial" => "101"
            "paginaFinal" => "107"
          ]
        ]
        "titulosAlternativos" => array:1 [
          "es" => array:1 [
            "titulo" => "Los carteles de la "La Volta""
          ]
        ]
        "autores" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "autoresLista" => "Ramón Balius i Juli"
            "autores" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "nombre" => "Ramón"
                "apellidos" => "Balius i Juli"
              ]
            ]
          ]
        ]
      ]
      "idiomaDefecto" => "en"
      "Traduccion" => array:1 [
        "ct" => array:8 [
          "pii" => "XX886658108251896"
          "estado" => "S300"
          "subdocumento" => ""
          "abierto" => array:3 [
            "ES" => false
            "ES2" => false
            "LATM" => false
          ]
          "gratuito" => false
          "lecturas" => array:1 [
            "total" => 0
          ]
          "idiomaDefecto" => "ct"
          "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658108251896?idApp=UINPBA00004N"
        ]
      ]
      "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/13125212?idApp=UINPBA00004N"
      "url" => "/18866581/0000004300000158/v0_201801081333/13125212/v0_201801081333/en/main.assets"
    ]
    "es" => array:16 [
      "pii" => "X0213371708252120"
      "issn" => "02133717"
      "estado" => "S300"
      "fechaPublicacion" => "2008-04-01"
      "documento" => "article"
      "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
      "subdocumento" => "fla"
      "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2008;43:101-7"
      "abierto" => array:3 [
        "ES" => false
        "ES2" => false
        "LATM" => false
      ]
      "gratuito" => false
      "lecturas" => array:2 [
        "total" => 6072
        "formatos" => array:3 [
          "EPUB" => 135
          "HTML" => 4928
          "PDF" => 1009
        ]
      ]
      "es" => array:10 [
        "idiomaDefecto" => true
        "titulo" => "Los carteles de la ''La Volta''"
        "tienePdf" => "es"
        "tieneTextoCompleto" => "es"
        "paginas" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "paginaInicial" => "101"
            "paginaFinal" => "107"
          ]
        ]
        "titulosAlternativos" => array:1 [
          "en" => array:1 [
            "titulo" => "The billboards of La Volta"
          ]
        ]
        "contieneTextoCompleto" => array:1 [
          "es" => true
        ]
        "contienePdf" => array:1 [
          "es" => true
        ]
        "resumenGrafico" => array:2 [
          "original" => 0
          "multimedia" => array:8 [
            "identificador" => "fig1"
            "etiqueta" => "Figura 1"
            "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
            "mostrarFloat" => true
            "mostrarDisplay" => false
            "copyright" => "Elsevier España"
            "figura" => array:1 [
              0 => array:4 [
                "imagen" => "277v43n158-13125212fig01.jpg"
                "Alto" => 442
                "Ancho" => 700
                "Tamanyo" => 66761
              ]
            ]
            "descripcion" => array:1 [
              "es" => "Cartel de la primera Volta, 1911."
            ]
          ]
        ]
        "autores" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "autoresLista" => "Ramón Balius i Juli"
            "autores" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "nombre" => "Ramón"
                "apellidos" => "Balius i Juli"
              ]
            ]
          ]
        ]
      ]
      "idiomaDefecto" => "es"
      "Traduccion" => array:1 [
        "ct" => array:8 [
          "pii" => "XX886658108251896"
          "estado" => "S300"
          "subdocumento" => ""
          "abierto" => array:3 [
            "ES" => false
            "ES2" => false
            "LATM" => false
          ]
          "gratuito" => false
          "lecturas" => array:1 [
            "total" => 0
          ]
          "idiomaDefecto" => "ct"
          "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658108251896?idApp=UINPBA00004N"
        ]
      ]
      "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371708252120?idApp=UINPBA00004N"
      "url" => "/02133717/0000004300000158/v0_201801081431/X0213371708252120/v0_201801081431/es/main.assets"
    ]
  ]
  "itemAnterior" => array:16 [
    "pii" => "XX886658108251888"
    "issn" => "X8866581"
    "estado" => "S300"
    "fechaPublicacion" => "2008-04-01"
    "documento" => "article"
    "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
    "subdocumento" => "fla"
    "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2008;43:99-100"
    "abierto" => array:3 [
      "ES" => false
      "ES2" => false
      "LATM" => false
    ]
    "gratuito" => false
    "lecturas" => array:2 [
      "total" => 2805
      "formatos" => array:3 [
        "EPUB" => 156
        "HTML" => 1729
        "PDF" => 920
      ]
    ]
    "ct" => array:9 [
      "idiomaDefecto" => true
      "titulo" => "Risc cardiovascular: la realitat"
      "tienePdf" => "ct"
      "tieneTextoCompleto" => "ct"
      "paginas" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "paginaInicial" => "99"
          "paginaFinal" => "100"
        ]
      ]
      "titulosAlternativos" => array:1 [
        "es" => array:1 [
          "titulo" => "Cardiovascular risk: the reality"
        ]
      ]
      "contieneTextoCompleto" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "contienePdf" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "autores" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "autoresLista" => "Ricard Serra Grima"
          "autores" => array:1 [
            0 => array:2 [
              "nombre" => "Ricard"
              "apellidos" => "Serra Grima"
            ]
          ]
        ]
      ]
    ]
    "idiomaDefecto" => "ct"
    "Traduccion" => array:2 [
      "en" => array:8 [
        "pii" => "13125211"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "en"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/13125211?idApp=UINPBA00004N"
      ]
      "es" => array:8 [
        "pii" => "X0213371708252112"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "es"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371708252112?idApp=UINPBA00004N"
      ]
    ]
    "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658108251888?idApp=UINPBA00004N"
    "url" => "/X8866581/0000004300000158/v0_201801081413/XX886658108251888/v0_201801081413/ct/main.assets"
  ]
  "ct" => array:11 [
    "idiomaDefecto" => true
    "titulo" => "Els cartells de la Volta"
    "tieneTextoCompleto" => true
    "paginas" => array:1 [
      0 => array:2 [
        "paginaInicial" => "101"
        "paginaFinal" => "107"
      ]
    ]
    "autores" => array:1 [
      0 => array:2 [
        "autoresLista" => "Ramon Balius i Juli"
        "autores" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "nombre" => "Ramon"
            "apellidos" => "Balius i Juli"
          ]
        ]
      ]
    ]
    "titulosAlternativos" => array:1 [
      "es" => array:1 [
        "titulo" => "The billboards of La Volta"
      ]
    ]
    "resumenGrafico" => array:2 [
      "original" => 0
      "multimedia" => array:8 [
        "identificador" => "fig1"
        "etiqueta" => "Figura 1"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier España"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig01.jpg"
            "Alto" => 442
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 66761
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la primera Volta, 1911"
        ]
      ]
    ]
    "textoCompleto" => "<p class="elsevierStylePara">El ciclisme &#233;s un dels esports que agafa for&#231;a a Europa durant la segona meitat del segle XIX&#46; Durant aquests anys els aven&#231;os t&#232;cnics que es produeixen sobre la &#34;m&#224;quina&#34; fan arribar des del veloc&#237;pede de gran roda davantera amb pedals a la veritable bicicleta amb pneum&#224;tics&#46; Al principi dels anys noranta s&#243;n famoses i populars les tres primeres curses per etapes &#34;inventades&#34;&#58; Le Tour de France&#44; fundat el 1903&#59; Il Giro d&#39;Italia fundat el 1909&#44; i La Volta a Catalunya&#44; fundada el 1911&#46; &#201;s tanta la popularitat de les 3 competicions -actualment encara actives- que els seus noms s&#39;han abreujat i avui es parla del Tour&#44; del Giro i de la Volta&#44; encara que aquesta &#250;ltima en algunes temporades&#44; per motius que comentarem&#44; s&#39;anomen&#224; la &#34;Vuelta&#34;&#46; Encara que sens dubte les 3 &#34;voltes&#34; van tenir i tenen els seus cartells anunciadors&#44; aqu&#237; ens referirem &#250;nicament als de la nostra Volta&#46;</p><p class="elsevierStylePara">A Fran&#231;a tot just el veloc&#237;pede comen&#231;&#224; a rodar&#44; van organitzar-se curses de pista i poc despr&#233;s curses interciutats&#46; La primera d&#39;aquestes va ser la Par&#237;s-Rouen&#44; celebrada el 31 de maig de 1868&#46; Va guanyar-la l&#39;angl&#232;s James Moore&#44; el qual des d&#39;aleshores ha estat considerat el primer gran campi&#243; de la hist&#242;ria velocip&#232;dica&#46; Aquells anys van n&#233;ixer les cl&#224;ssiques Bordeus-Par&#237;s &#40;1891&#41;&#44; la Lieja-Bastogne-Lieja &#40;1892&#41; i la Par&#237;s-Roubaix &#40;1896&#41;&#44; auspiciada en aquest cas pel diari <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic"> Paris-V&#233;lo&#46;</span></span> Un personatge important era Henri Desgrange &#40;1865-1940&#41;&#44; ciclista i cap de publicitat de Cl&#233;ment&#44; el m&#233;s gran fabricant de bicicletes de l&#39;&#232;poca&#46; El 1900 es va fundar el diari esportiu <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">L&#39;Auto-V&#233;lo&#44;</span></span> el qual&#44; despr&#233;s de perdre un judici per plagi interposat pel <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic"> Paris-V&#233;lo&#44;</span></span> s&#39;anomen&#224; simplement <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">L&#39;Auto</span></span> i des de 1945 <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic"> L&#39;Equipe&#46;</span></span> El director de <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">L&#39;Auto</span></span> fou Henri Desgrange gr&#224;cies a les gestions de Clement i&#44; segons el que s&#39;explica&#44; va ser el seu col&#183;laborador&#44; el periodista Le&#243; Lef&#232;vre&#44; que el 1902&#44; sense gaire convicci&#243;&#44; va proposar la possibilitat de fer un &#34;Tour de France&#34;&#46; El 19 de gener de 1903&#44; <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">L&#39;Auto</span></span> va anunciar la creaci&#243; d&#39;aquesta cursa i l&#39;1 de juliol de 1903 va comen&#231;ar el primer Tour dirigit per Lef&#232;vre&#46; S&#39;hi van c&#243;rrer 6 etapes&#44; amb sortida i arribada a Par&#237;s&#46; Els participants van ser 60&#44; dels quals acabaren la prova 21&#44; i en result&#224; guanyador el franc&#232;s Maurice Garin&#46; Sembla que es van denunciar diversos tipus de trampes i paranys &#40;c&#243;rrer abrigant-se darrere d&#39;autom&#242;bils&#44; sembrar centenars de claus a la carretera&#44; fer el trajecte dins d&#39;un auto i fins i tot amb tren&#41;&#46; La continu&#239;tat de la cursa amb el temps va estar en perill&#44; per&#242; la voluntat de Desgrange va aconseguir salvar-la&#46; El 2007 s&#39;ha arribat a la 95a edici&#243; del Tour&#46;</p><p class="elsevierStylePara">A It&#224;lia&#44; l&#39;afecci&#243; ciclista estava molt arrelada a la darreria del segle XIX&#46; A Mil&#224; es publicaven 2 peri&#242;dics dedicats al ciclisme&#58; <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Il Ciclista</span></span> i <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">La Tripletta&#46;</span></span> L&#39;any 1896 es van unir els esmentats peri&#242;dics&#44; i de la fusi&#243; va sorgir <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">La Gazetta dello Sport&#44;</span></span> que tenia com a finalitat organitzar proves ciclistes&#46; <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">La Gazetta</span></span> competia editorialment amb <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Il Corriere della Sera&#44;</span></span> i aquest&#44; despr&#233;s de participar activament en una volta automobil&#237;stica a It&#224;lia&#44; tenia el prop&#242;sit de fer una volta ciclista similar&#46; <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">La Gazetta</span></span> va avan&#231;arse i el seu redactor en cap de ciclisme&#44; Armant Cougnet&#44; va planificar la futura volta&#46; El dia 7 d&#39;agost de 1908 el diari&#44; a la primera plana&#44; va anunciar l&#39;organitzaci&#243; per al 1909 de la primera volta ciclista a It&#224;lia&#46; <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Il Corriere della Sera</span></span> va oferir un premi de 3&#46;000 lires al vencedor&#44; fet elogiable que parlava favorablement de la bona voluntat dels 2 peri&#242;dics&#46; La cursa es va desenvolupar en 8 etapes i va iniciar-se el 13 de maig de 1909&#44; amb sortida i arribada a Mil&#224;&#46; El guanyador fou Luigi Ganna i el premi obtingut va ser de 5&#46;325 lires&#44; mentre que el director del Giro&#44; Armant Cougnet&#44; va rebre &#250;nicament 150 lires&#44; import de la meitat del guany de l&#39;&#250;ltim classificat&#46; La darrera edici&#243; del Giro ha estat la 90a&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Igual que a Fran&#231;a i a It&#224;lia&#44; el ciclisme s&#39;est&#233;n a Catalunya durant els anys vuitanta del segle XIX&#46; El 1884 es va crear el Club Velocip&#232;dic de Barcelona i poc despr&#233;s l&#39;Sport Ciclista Catal&#224;&#44; primera entitat ciclista important d&#39;Espanya&#46; El 1897 es va fundar tamb&#233; a Barcelona el Veloz Club i entre 1888 i 1891 van apar&#232;ixer clubs ciclistes a Tarragona&#44; Valls&#44; Matar&#243;&#44; Terrassa&#44; Sabadell&#44; Girona&#44; Olot i Figueres&#59; en aquesta ciutat l&#39;Sport Figuerenc va construir el primer vel&#242;drom de Catalunya&#46; La febre dels vel&#242;droms va cr&#233;ixer com mai i n&#39;existien pistes a Reus&#44; Lleida i diverses a Barcelona&#58; al carrer de Muntaner&#44; al carrer d&#39;Arag&#243; i a la Bonanova&#46; Aquest estava considerat&#44; l&#39;any 1893&#44; el millor d&#39;Europa&#46; Dos personatges notables&#44; Claudi Rialp i Josep Elias i Juncosa&#44; fundaren el 1895 la Uni&#243;n Velocip&#233;dica Espa&#241;ola&#46; Dos anys despr&#233;s naixia la Uni&#243; Velocip&#232;dica Catalana&#46; La popularitat del ciclisme pot valorar-se en alguns fets anecd&#242;tics&#46; Aix&#237; el 1889 <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">La Vanguardia</span></span> publica un article de Santiago Rusi&#241;ol amb dibuixos de Ramon Casas&#44; dedicat a una accidentada aventura ciclista viscuda per tots dos&#44; anant de Vic a Barcelona&#46; El 1898 la revista quinzenal <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">Los Deportes</span></span> ofereix una cr&#242;nica sobre una gran festa de Carnaval Ciclista i un any despr&#233;s expliquen les circumst&#224;ncies d&#39;una manifestaci&#243; d&#39;uns 500 ciclistes que a Barcelona protestaven pel mal estat de les carreteres de la rodalia i pel crescut import anyal -25 pessetes- que havien d&#39;abonar els ciclistes a l&#39;Ajuntament&#44; que aleshores presidia el Dr&#46; Robert&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En tots aquests anys la competici&#243; ciclista es desenvolupava als vel&#242;droms&#44; i a les carreteres &#250;nicament com a element de turisme i excursionisme&#46; El 1908 es va disputar amb gran &#232;xit una Volta a Tarragona i cap al 1910 Narc&#237;s Masferrer&#44; director d&#39;<span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">El Mundo Deportivo</span></span> i president la Uni&#243;n Velocip&#233;dica Espa&#241;ola&#44; i Miquel Arteman&#44; redactor de ciclisme del mateix diari&#44; van decidir crear un projecte de Volta Ciclista a Catalunya i realitzar-lo el 1911&#46; En realitat&#44; les 3 primeres voltes&#44; segons el que consta en els cartells respectius&#44; foren &#34;Vueltas&#34; &#40;recordem que <span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleItalic">El Mundo Deportivo</span></span> es publica encara en espanyol&#41;&#46; En la primera es van c&#243;rrer 3 etapes &#40;Barcelona-Tarragona&#44; Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona&#41;&#44; amb un total de 363 quil&#242;metres&#44; i en result&#224; vencedor Sebasti&#224; Masdeu&#46; Els esmentats cartells eren monocrom&#224;tics&#44; de dibuix molt senzill i d&#39;autors an&#242;nims&#46; La cursa va aturar-se entre 1914 i 1919 arran de la Primera Guerra Mundial&#46; Torn&#224; altra vegada l&#39;any 1920&#44; gr&#224;cies especialment a Santiago Jaumandreu&#44; amb participaci&#243; de corredors estrangers&#59; en result&#224; guanyador el franc&#232;s Joseph Pelletier &#40;figs&#46; 1 a 3&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig01.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 1</span></span> Cartell de la primera Volta&#44; 1911</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig02.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 2</span></span> Sortida de la primera Volta&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig03.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 3</span></span> Sebasti&#224; Masdeu&#46; Guanyador de la primera Volta&#46;</p><p class="elsevierStylePara">El 1922 es va produir un fet fonamental per al futur de la Volta&#58; la constituci&#243; de la Uni&#243; Esportiva de Sants&#46; Era el resultat de la fusi&#243; de 4 entitats&#58; l&#39;Internacional F&#46;C&#46;&#44; el Centre d&#39;Esports de Sants&#44; el Velo Club de Sants i el Club Ciclista Nou Vel&#242;drom&#46; Dins la Uni&#243; va formar-se una secci&#243; de ciclisme&#44; la qual&#44; presidida el 1923 per Raimon Torres&#44; va organitzar la cinquena edici&#243; de la Volta&#46; Aquest padrinatge havia d&#39;esdevenir definitiu per a la sort futura de la Volta&#44; fins l&#39;actualitat&#46; La Dictadura del General Primo de Rivera no va plantejar problemes ling&#252;&#237;stics durant els anys 1923&#44; 24 i 25 &#40;Voltes 5a a 7a&#41;&#44; per&#242; el 1926 va tornar la &#34;Vuelta&#34; &#40;voltes 8a a 12a&#41; fins al 1931&#46; Aquest any es va produir la proclamaci&#243; de la Rep&#250;blica espanyola&#44; el frac&#224;s de la Rep&#250;blica federal catalana i la reinstauraci&#243; de la Generalitat de Catalunya&#44; i la Volta va tornar a ser Volta &#40;voltes 13a a 18a&#41; fins al 1936&#46; Durant aquests anys la gran figura va ser el navarr&#232;s Mariano Ca&#241;ardo &#40;1906-1987&#41;&#44; que va guanyar la prova sis vegades &#40;voltes 10a&#44; 11a&#44; 12a&#44; 14a&#44; 17a i 18a&#41; en 10 anys&#46; Els cartells&#44; tots multicolors&#44; s&#243;n de diversos autors&#58; Segrelles &#40;7a edici&#243;&#41;&#44; Pasarell &#40;8a&#41;&#44; Granell &#40;13a&#41;&#44; Herreros &#40;14a&#41;&#44; Mart&#237; Bas &#40;17a&#41; i Doll &#40;18a&#41;&#44; excepte els anys 1928 a 1930 -els 3 obra de Giner- i els dels anys 1933 i 1934&#44; ambd&#243;s obra de Bargall&#243;&#46; Creiem que cal destacar 3 cartells d&#39;aquest per&#237;ode&#44; el de la 8a &#34;Vuelta&#34; -de caire humor&#237;stic-&#44; original de Passarell&#59; el de la 14a Volta&#44; del qual era autor Herreros&#44; que a m&#233;s adjuntava el Primer Premi de la Generalitat&#44; i el de 18a Volta&#44; obra de Doll&#44; correguda pel juny de 1936&#44; pocs dies abans que esclat&#233;s la Guerra Civil &#40;figs&#46; 4 a 6&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig04.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 4</span></span> Cartell de la 7a Volta&#44; 1925&#46; Autor&#58; J&#46; Segrelles&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig05.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 5</span></span> Cartell de la 10a Volta&#44; 1928&#46; Autor&#58; Giner&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig06.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 6</span></span> Cartell de la 14a Volta&#44; 1932&#46; Autor&#58; Herreros&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Durant la contesa -anys 1937 i 1938-&#44; l&#242;gicament no va haver-hi Volta&#44; per&#242; el 1939 la Uni&#243;n Deportiva de Sants&#44; sense perdre el temps&#44; va restablir&#44; el setembre&#44; la 19a &#34;Vuelta&#34;&#44; la qual va proporcionar a Ca&#241;ardo la seva setena vict&#242;ria &#40;fig&#46; 7&#41;&#46; El cartell&#44; d&#39;autor an&#242;nim&#44; &#233;s un compendi dels esl&#242;gans pol&#237;tics del moment &#40;figs&#46; 8 i 9&#41;&#46; El 1940 la &#34;Vuelta&#34; torna a ser internacional&#44; per b&#233; que de l&#39;any 1941 al 1945 la Segona Guerra Mundial va ocasionar que la participaci&#243; fos &#250;nicament espanyola&#46; El 1945 es commemoren les anomenades &#34;bodas de plata&#34; per haver arribat a la 25a &#34;Vuelta&#34;&#44; tal com anunci&#224; un cartell d&#39;autor an&#242;nim&#46; Entre 1945 i 1970&#44; la participaci&#243; va ser notable en corredors estrangers&#44; amb guanyadors com Jacques Anquetil &#40;47a edici&#243;&#41;&#44; Eddy Merckx &#40;48a&#41;&#44; Emile Rol &#40;49a&#41;&#44; Felice Gimondi &#40;52a&#41;&#44; Franco Bitossi &#40;50a&#41;&#44; i estatals com Bernardo Ruiz &#40;25a&#41;&#44; Juli&#225;n Berrendero &#40;23a i 26a&#41;&#44; Emilio Rodr&#237;guez &#40;27a i 28a&#41;&#44; Antoni Gelabert &#40;30a&#41;&#44; Salvador Botella &#40;33a i 39a&#41;&#44; Jes&#250;s Loro&#241;o &#40;37a&#41;&#44; Luis Oca&#241;a &#40;51a&#41; i&#44; molt especialment&#44; el catal&#224; Miquel Poblet &#40;32a i 40a&#41; &#40;fig&#46; 10&#41;&#46; El 1961&#44; en un cartell an&#242;nim&#44; s&#39;anuncia el cinquantenari de la competici&#243; &#40;1911-1961&#41;&#44; i en un cartell de Mauri de 1970 es commemora la Volta 50a i les &#34;bodas de oro&#34; de la &#34;Vuelta&#34;&#46; Entre els autors dels cartells hem de destacar Josep Segrelles &#40;Voltes 28a&#44; 38a&#41;&#44; Pallar&#233;s &#40;24a&#44; 29a&#41;&#44; Romanos &#40;51a i 52a&#41; i Lorca &#40;42a&#44; 43a&#41;&#46; Amb aquest &#250;ltim cartell de Lorca de 1963 retorna la denominaci&#243; Volta i mostra la traducci&#243; al franc&#232;s&#58; Tour&#59; a l&#39;itali&#224;&#58; Giro&#44; i a l&#39;alemany&#58; Rund &#40;fig&#46; 11&#41;&#46; Aquest fet es va produir gr&#224;cies al subterfugi realitzat per Josep Maria Sent&#237;s&#44; que va registrar legalment el nom catal&#224; de la Volta&#46; &#201;s per aix&#242; que a partir de l&#39;esmentat cartell poliglot no es perdr&#224; m&#233;s la nominaci&#243; Volta&#44; encara que continuaran les altres llegendes escrites en espanyol &#40;fig&#46; 12&#41;&#46; Haurem d&#39;esperar fins que el cartell de la volta 57a&#44; original de Bruno&#44; es presenti totalment escrit en catal&#224;&#46; Recordem que ja &#233;rem l&#39;any 1977&#44; en plena transici&#243; democr&#224;tica&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig07.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 7</span></span> Mariano Ca&#241;ardo&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig08.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 8</span></span> Cartell de la 18a Volta&#44; 1936&#46; Autor&#58; Doll&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig09.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 9</span></span> Cartell de la 19a Volta&#44; 1939&#46; Autor an&#242;nim&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig10.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 10</span></span> Miquel Poblet&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig11.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 11</span></span> Cartell de la 43a Volta&#44; 1963&#46; Autor&#58; Lorca&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig12.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 12</span></span> Cartell de la 50a Volta&#44; 1970&#46; Autor&#58; Mauri&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En el per&#237;ode entre 1973 i 1986 van veure el triomf diversos corredors espanyols&#44; com Domingo Perurena &#40;Volta 53a&#41;&#44; Mart&#237;nez Heredia &#40;56a&#41;&#44; Vicente Belda &#40;59a&#41;&#44; Marino Lejarreta &#40;60a&#41;&#44; Faustino Rup&#232;rez &#40;61a&#41; i Alberto Fern&#225;ndez &#40;62a&#41;&#44; com tamb&#233; els ciclistes estrangers Bernard Th&#233;venet &#40;54a&#41;&#44; Fausto Bertoglio &#40;55a&#41;&#44; Freddy Maertens &#40;57a&#41;&#44; Francesco Moser &#40;58a&#41;&#44; Sean Kelly &#40;64a i 66a&#41; i Robert Millar &#40;65a&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En la llista d&#39;autors hem d&#39;esmentar els artistes seg&#252;ents&#58; Tharrats &#40;Volta 53a&#41;&#44; Genovart &#40;54a&#41;&#44; Clap&#233;s &#40;55a&#41;&#44; Bruno &#40;56a i 57a&#41;&#44; Cesc &#40;58a&#41;&#44; Espriu &#40;59a&#41;&#44; Mir&#243; &#40;60a&#41;&#44; Cuixart &#40;61a&#41;&#44; Xavier Cugat &#40;62a&#41;&#44; Hern&#225;ndez Pijoan &#40;63a&#41;&#44; Santamaria &#40;64a&#41;&#44; Petit &#40;65a&#41; i T&#224;pies &#40;66a&#41; &#40;figs&#46; 13 a 17&#41;&#46; La Volta el 1977 va traslladar-se a Menorca per c&#243;rrer-hi una etapa i el 1986&#44; amb motiu del 75&#232; aniversari &#40;1911-1986&#41;&#44; es va organitzar una contrarellotge individual a l&#39;Alguer&#46; El 1985 la Generalitat de Catalunya va atorgar a la Volta la Creu de Sant Jordi i l&#39;Ajuntament de Barcelona va dedicar-li un monument&#44; &#34;El Ciclista&#34;&#44; obra de Jorge Jos&#233; Castillo&#44; que va situar-se a la Pla&#231;a de Sants &#40;fig&#46; 18&#41;&#46; El cartell corresponent a la Volta 66a &#40;1986&#41; &#233;s d&#39;Antoni T&#224;pies i hi figura solament el n&#250;mero 75 de l&#39;aniversari&#44; juntament amb diferents cercles irregulars i entortolligats que recorden bicicletes&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig13.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 13</span></span> Cartell de la 58a Volta&#44;&#160; 1978&#46; Autor&#58; Cesc&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig14.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 14</span></span> Cartell de la 60a Volta&#44; 1980&#46; Autor&#58; J&#46; Mir&#243;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig15.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 15</span></span> Cartell de la 61a Volta&#44; 1981&#46; Autor&#58; M&#46; Cuixart&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig16.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 16</span></span> Cartell de la 62a Volta&#44; 1982&#46; Autor&#58; X&#46; Cugat&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig17.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 17</span></span> Cartell de la 66a Volta&#44; 1986&#46; Autor&#58; A&#46; T&#224;pies&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig18.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 18</span></span> Monument a la Volta&#46; Autor&#58; J&#46;J&#46; Castillo &#40;1985&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">El 1987 comen&#231;a una &#232;poca que ve marcada pels &#232;xits d&#39;un altre navarr&#232;s&#44; en Miguel Indurain&#44; que va guanyar 3 vegades la Volta&#58; el 1988 &#40;Volta 68a&#41;&#44; el 1991 &#40;71a&#41; simult&#224;niament amb la seva primera vict&#242;ria al Tour&#44; i el 1992 &#40;72a&#41;&#44; any en qu&#232; al triomf en la prova catalana afeg&#237; el seu segon Tour i el seu primer Giro &#40;fig&#46; 19&#41;&#46; Hi veurem destacar &#193;lvaro Pino &#40;guanyador de la Volta 67a&#41;&#44; Landelino Cubino &#40;70a&#41;&#44; Fernando Escart&#237;n &#40;77a&#41;&#44; Manuel Beltran &#40;79a&#41;&#44; Jos&#233; Maria Jim&#233;nez &#40;80a&#41;&#44; Joseba Beloki &#40;81a&#41;&#44; Roberto Heras &#40;82a&#41;&#44; Jos&#233; Antonio Pecharrom&#225;n &#40;83a&#41;&#44; Miguel &#193;ngel Mart&#237;n Perdiguero &#40;84a&#41; i David Ca&#241;ada &#40;86a&#41;&#46; Van participar en la Volta reconeguts ciclistes estrangers&#44; com Rominguer&#44; Bugno&#44; Bruynel&#44; Alvaro Mej&#237;a &#40;guanyador de la Volta 73a&#41;&#44; Claudio Ciapucci &#40;74a&#41;&#44; Laurent Jalabert &#40;75a&#41;&#44; Alex Zulle &#40;76a&#41;&#44; Hern&#225;n Buenahora &#40;78a&#41;&#44; Yaroslav Popovych &#40;85a&#41; i Vladimir Karpets &#40;87a&#41;&#46; El 2005 la Volta adquireix la categoria de figurar en la Uci Pro Tour &#40;competici&#243; impulsada per la Uni&#243; Ciclista Internacional&#44; en la qual participen els millors equips ciclistes del m&#243;n que corren totes i cada una de les 27 proves de m&#233;s prestigi&#41;&#46; A Espanya &#250;nicament la Vuelta Ciclista a Espa&#241;a&#44; que va crear-se el 1935&#44; figura en l&#39;esmentada Uci Pro Tour al costat de la Volta&#46; Els cartells han seguit proporcionant la qualitat art&#237;stica de tots els anteriors&#44; especialment en els noms dels autors&#46; S&#243;n aquests&#58; Alum&#224; &#40;Volta 67a&#41;&#44; Montserrat Gudiol &#40;68a&#41;&#44; Barcel&#243; &#40;69a&#41;&#44; Mariscal &#40;70a&#41;&#44; Giralt Miracle &#40;71a&#41;&#44; Bramona-Trias &#40;72a&#41;&#44; Montserrat Lahoz &#40;73a&#41;&#44; R&#224;fols-Casamada &#40;74a&#41;&#44; Viladecans &#40;75a&#41;&#44; Llim&#243;s &#40;76a&#41;&#44; Baqu&#233;s &#40;77a&#41;&#44; Peret &#40;78a&#41;&#44; Dom&#232;nech &#40;79a&#41;&#44; Fontser&#233; &#40;80a&#41;&#44; Bartrol&#237; &#40;81a&#41;&#44; Fern&#225;ndez &#40;82a&#41;&#44; Camarasa &#40;83a&#41;&#44; Gener&#243; &#40;84a&#41;&#44; Am&#233;rica S&#225;nchez &#40;85a&#41;&#44; Barnils &#40;86a&#41; i Perico Pastor &#40;87a&#41; &#40;figs&#46; 20 a 25&#41;&#46; En l&#39;article hem presentat diversos cartells&#44; moltes vegades per motius anecd&#242;tics i d&#39;altres per la reconeguda personalitat art&#237;stica dels autors&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig19.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 19</span></span> Miguel Indurain&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig20.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 20</span></span> Cartell de la 67a Volta&#44; 1987&#46; Autor&#58; J&#46; Alum&#224;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig21.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 21</span></span> Cartell de la 68a Volta&#44; 1988&#46; Autora&#58; M&#46; Gudiol&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig22.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 22</span></span> Cartell de la 74a Volta&#44; 1994&#46; Autor&#58; R&#224;fols-Casamada</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig23.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 23</span></span> Cartell de la 75a Volta&#44; 1995&#46; Autor&#58; J&#46;P&#46; Viladecans&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig24.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 24</span></span> Cartell de la 85a Volta&#44; 2005&#46; Autora&#58; Am&#233;rica S&#225;nchez&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v43n158-13125189fig25.jpg"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold"><span class="elsevierStyleBold">Figura 25</span></span> Cartell de la 87a Volta&#44; 2007&#46; Autor&#58; Perico Pastor&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Com a cloenda&#44; proporcionarem unes dades estad&#237;stiques que creiem que s&#243;n interessants a l&#39;hora de valorar la Volta&#46; Un total de 53 van ser veritables Voltes i 34 foren &#34;Vueltas&#34;&#46; Mariano Ca&#241;ardo n&#39;ha estat el vencedor en 7 ocasions&#44; seguit a dist&#224;ncia per Miguel Indurain&#44; amb 3&#46; Els guanyadors de m&#233;s etapes han estat Miquel Poblet amb 33&#44; Mariano Ca&#241;ardo amb 22 i Domingo Perurena amb 14&#46; Han triomfat a la Volta 10 francesos&#44; 8 italians&#44; 3 belgues&#44; 2 colombians&#44; un irland&#232;s dues vegades&#44; un escoc&#232;s&#44; un su&#237;s&#44; un ucra&#239;n&#232;s i un rus&#46; Segrelles i Giner&#44; amb 3 cartells&#44; s&#243;n els artistes que n&#39;han realitzat m&#233;s&#44; seguits per Bargall&#243;&#44; Pallar&#233;s&#44; Romanos&#44; Bruno i Lorca&#44; amb 2 cadascun&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En aquest article&#44; excepte l&#39;an&#232;cdota tramposa esmentada del Tour&#44; nom&#233;s hem comentat aspectes amables del ciclisme&#44; especialment aquells que el relacionen amb l&#39;art&#46; Dissortadament&#44; s&#243;n moltes les acusacions que actualment es fan a aquest esport hist&#242;ric&#44; moltes corroborades pels mateixos protagonistes i per la just&#237;cia&#46; Cal actuar sobre all&#242; i aquells que les motiven&#44; entre els quals es troben metges -afortunadament ben pocs&#44; encara que algun t&#233; el cinisme humor&#237;stic i de mal gust d&#39;esperar que algun dia li atorguin el premi Nobel-&#46; Estem segurs que els organitzadors de la Volta procuraran sempre que&#44; l&#8217;esfor&#231; que es demana als esportistes es dugui a terme sense l&#8217;&#250;s d&#8217;artificis prohibits i nocius&#46;</p>"
    "pdfFichero" => "278v43n158a13125189pdf001.pdf"
    "tienePdf" => true
    "multimedia" => array:50 [
      0 => array:8 [
        "identificador" => "fig1"
        "etiqueta" => "Figura 1"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig01.jpg"
            "Alto" => 442
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 66761
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la primera Volta&#44; 1911"
        ]
      ]
      1 => array:8 [
        "identificador" => "fig2"
        "etiqueta" => "Figura 2"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig02.jpg"
            "Alto" => 448
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 58552
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Sortida de la primera Volta&#46;"
        ]
      ]
      2 => array:8 [
        "identificador" => "fig3"
        "etiqueta" => "Figura 3"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig03.jpg"
            "Alto" => 966
            "Ancho" => 658
            "Tamanyo" => 125225
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Sebasti&#224; Masdeu&#46; Guanyador de la primera Volta&#46;"
        ]
      ]
      3 => array:8 [
        "identificador" => "fig4"
        "etiqueta" => "Figura 4"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig04.jpg"
            "Alto" => 962
            "Ancho" => 675
            "Tamanyo" => 161944
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 7a Volta&#44; 1925&#46; Autor&#58; J&#46; Segrelles&#46;"
        ]
      ]
      4 => array:8 [
        "identificador" => "fig5"
        "etiqueta" => "Figura 5"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig05.jpg"
            "Alto" => 925
            "Ancho" => 658
            "Tamanyo" => 166099
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 10a Volta&#44; 1928&#46; Autor&#58; Giner&#46;"
        ]
      ]
      5 => array:8 [
        "identificador" => "fig6"
        "etiqueta" => "Figura 6"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig06.jpg"
            "Alto" => 908
            "Ancho" => 650
            "Tamanyo" => 137599
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 14a Volta&#44; 1932&#46; Autor&#58; Herreros&#46;"
        ]
      ]
      6 => array:8 [
        "identificador" => "fig7"
        "etiqueta" => "Figura 7"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig07.jpg"
            "Alto" => 733
            "Ancho" => 658
            "Tamanyo" => 99850
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Mariano Ca&#241;ardo&#46;"
        ]
      ]
      7 => array:8 [
        "identificador" => "fig8"
        "etiqueta" => "Figura 8"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig08.jpg"
            "Alto" => 895
            "Ancho" => 650
            "Tamanyo" => 154540
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 18a Volta&#44; 1936&#46; Autor&#58; Doll&#46;"
        ]
      ]
      8 => array:8 [
        "identificador" => "fig9"
        "etiqueta" => "Figura 9"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig09.jpg"
            "Alto" => 908
            "Ancho" => 662
            "Tamanyo" => 142306
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 19a Volta&#44; 1939&#46; Autor an&#242;nim&#46;"
        ]
      ]
      9 => array:8 [
        "identificador" => "fig10"
        "etiqueta" => "Figura 10"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig10.jpg"
            "Alto" => 912
            "Ancho" => 662
            "Tamanyo" => 95128
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Miquel Poblet&#46;"
        ]
      ]
      10 => array:8 [
        "identificador" => "fig11"
        "etiqueta" => "Figura 11"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig11.jpg"
            "Alto" => 900
            "Ancho" => 658
            "Tamanyo" => 124707
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 43a Volta&#44; 1963&#46; Autor&#58; Lorca&#46;"
        ]
      ]
      11 => array:8 [
        "identificador" => "fig12"
        "etiqueta" => "Figura 12"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig12.jpg"
            "Alto" => 870
            "Ancho" => 666
            "Tamanyo" => 126379
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 50a Volta&#44; 1970&#46; Autor&#58; Mauri&#46;"
        ]
      ]
      12 => array:8 [
        "identificador" => "fig13"
        "etiqueta" => "Figura 13"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig13.jpg"
            "Alto" => 958
            "Ancho" => 658
            "Tamanyo" => 154089
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 58a Volta&#44; 1978&#46; Autor&#58; Cesc&#46;"
        ]
      ]
      13 => array:8 [
        "identificador" => "fig14"
        "etiqueta" => "Figura 14"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig14.jpg"
            "Alto" => 1129
            "Ancho" => 658
            "Tamanyo" => 186268
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 60a Volta&#44; 1980&#46; Autor&#58; J&#46; Mir&#243;&#46;"
        ]
      ]
      14 => array:8 [
        "identificador" => "fig15"
        "etiqueta" => "Figura 15"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig15.jpg"
            "Alto" => 966
            "Ancho" => 683
            "Tamanyo" => 139287
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 61a Volta&#44; 1981&#46; Autor&#58; M&#46; Cuixart&#46;"
        ]
      ]
      15 => array:8 [
        "identificador" => "fig16"
        "etiqueta" => "Figura 16"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig16.jpg"
            "Alto" => 868
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 125200
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 62a Volta&#44; 1982&#46; Autor&#58; X&#46; Cugat&#46;"
        ]
      ]
      16 => array:8 [
        "identificador" => "fig17"
        "etiqueta" => "Figura 17"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig17.jpg"
            "Alto" => 1066
            "Ancho" => 662
            "Tamanyo" => 175177
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 66a Volta&#44; 1986&#46; Autor&#58; A&#46; T&#224;pies&#46;"
        ]
      ]
      17 => array:8 [
        "identificador" => "fig18"
        "etiqueta" => "Figura 18"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig18.jpg"
            "Alto" => 837
            "Ancho" => 679
            "Tamanyo" => 87020
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Monument a la Volta&#46; Autor&#58; J&#46;J&#46; Castillo &#40;1985&#41;&#46;"
        ]
      ]
      18 => array:8 [
        "identificador" => "fig19"
        "etiqueta" => "Figura 19"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig19.jpg"
            "Alto" => 895
            "Ancho" => 675
            "Tamanyo" => 90237
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Miguel Indurain&#46;"
        ]
      ]
      19 => array:8 [
        "identificador" => "fig20"
        "etiqueta" => "Figura 20"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig20.jpg"
            "Alto" => 900
            "Ancho" => 666
            "Tamanyo" => 130243
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 67a Volta&#44; 1987&#46; Autor&#58; J&#46; Alum&#224;&#46;"
        ]
      ]
      20 => array:8 [
        "identificador" => "fig21"
        "etiqueta" => "Figura 21"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig21.jpg"
            "Alto" => 1029
            "Ancho" => 675
            "Tamanyo" => 130746
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 68a Volta&#44; 1988&#46; Autora&#58; M&#46; Gudiol&#46;"
        ]
      ]
      21 => array:8 [
        "identificador" => "fig22"
        "etiqueta" => "Figura 22"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig22.jpg"
            "Alto" => 937
            "Ancho" => 683
            "Tamanyo" => 131621
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 74a Volta&#44; 1994&#46; Autor&#58; R&#224;fols-Casamada"
        ]
      ]
      22 => array:8 [
        "identificador" => "fig23"
        "etiqueta" => "Figura 23"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig23.jpg"
            "Alto" => 995
            "Ancho" => 670
            "Tamanyo" => 136405
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 75a Volta&#44; 1995&#46; Autor&#58; J&#46;P&#46; Viladecans&#46;"
        ]
      ]
      23 => array:8 [
        "identificador" => "fig24"
        "etiqueta" => "Figura 24"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig24.jpg"
            "Alto" => 954
            "Ancho" => 645
            "Tamanyo" => 135942
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 85a Volta&#44; 2005&#46; Autora&#58; Am&#233;rica S&#225;nchez&#46;"
        ]
      ]
      24 => array:8 [
        "identificador" => "fig25"
        "etiqueta" => "Figura 25"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v43n158-13125189fig25.jpg"
            "Alto" => 983
            "Ancho" => 675
            "Tamanyo" => 154919
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Cartell de la 87a Volta&#44; 2007&#46; Autor&#58; Perico Pastor&#46;"
        ]
      ]
      25 => array:5 [
        "identificador" => "fig26"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      26 => array:5 [
        "identificador" => "fig27"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      27 => array:5 [
        "identificador" => "fig28"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      28 => array:5 [
        "identificador" => "fig29"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      29 => array:5 [
        "identificador" => "fig30"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      30 => array:5 [
        "identificador" => "fig31"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      31 => array:5 [
        "identificador" => "fig32"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      32 => array:5 [
        "identificador" => "fig33"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      33 => array:5 [
        "identificador" => "fig34"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      34 => array:5 [
        "identificador" => "fig35"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      35 => array:5 [
        "identificador" => "fig36"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      36 => array:5 [
        "identificador" => "fig37"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      37 => array:5 [
        "identificador" => "fig38"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      38 => array:5 [
        "identificador" => "fig39"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      39 => array:5 [
        "identificador" => "fig40"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      40 => array:5 [
        "identificador" => "fig41"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      41 => array:5 [
        "identificador" => "fig42"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      42 => array:5 [
        "identificador" => "fig43"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      43 => array:5 [
        "identificador" => "fig44"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      44 => array:5 [
        "identificador" => "fig45"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      45 => array:5 [
        "identificador" => "fig46"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      46 => array:5 [
        "identificador" => "fig47"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      47 => array:5 [
        "identificador" => "fig48"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      48 => array:5 [
        "identificador" => "fig49"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
      49 => array:5 [
        "identificador" => "fig50"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
      ]
    ]
  ]
  "idiomaDefecto" => "ct"
  "url" => "/X8866581/0000004300000158/v0_201801081413/XX886658108251896/v0_201801081413/ct/main.assets"
  "Apartado" => array:4 [
    "identificador" => "71877"
    "tipo" => "SECCION"
    "es" => array:2 [
      "titulo" => "Quan l&#39;Esport es fa Art"
      "idiomaDefecto" => true
    ]
    "idiomaDefecto" => "es"
  ]
  "PDF" => "https://static.elsevier.es/multimedia/X8866581/0000004300000158/v0_201801081413/XX886658108251896/v0_201801081413/ct/278v43n158a13125189pdf001.pdf?idApp=UINPBA00004N&text.app=https://apunts.org/"
  "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658108251896?idApp=UINPBA00004N"
]
Share
Journal Information
Vol. 43. Issue 158.
Pages 101-107 (April 2008)
Full text access
Els cartells de la Volta
The billboards of La Volta
Visits
9691
Ramon Balius i Juli
This item has received
Article information
Full Text
Download PDF
Statistics
Figures (25)
Show moreShow less
Full Text

El ciclisme és un dels esports que agafa força a Europa durant la segona meitat del segle XIX. Durant aquests anys els avenços tècnics que es produeixen sobre la "màquina" fan arribar des del velocípede de gran roda davantera amb pedals a la veritable bicicleta amb pneumàtics. Al principi dels anys noranta són famoses i populars les tres primeres curses per etapes "inventades": Le Tour de France, fundat el 1903; Il Giro d'Italia fundat el 1909, i La Volta a Catalunya, fundada el 1911. És tanta la popularitat de les 3 competicions -actualment encara actives- que els seus noms s'han abreujat i avui es parla del Tour, del Giro i de la Volta, encara que aquesta última en algunes temporades, per motius que comentarem, s'anomenà la "Vuelta". Encara que sens dubte les 3 "voltes" van tenir i tenen els seus cartells anunciadors, aquí ens referirem únicament als de la nostra Volta.

A França tot just el velocípede començà a rodar, van organitzar-se curses de pista i poc després curses interciutats. La primera d'aquestes va ser la París-Rouen, celebrada el 31 de maig de 1868. Va guanyar-la l'anglès James Moore, el qual des d'aleshores ha estat considerat el primer gran campió de la història velocipèdica. Aquells anys van néixer les clàssiques Bordeus-París (1891), la Lieja-Bastogne-Lieja (1892) i la París-Roubaix (1896), auspiciada en aquest cas pel diari Paris-Vélo. Un personatge important era Henri Desgrange (1865-1940), ciclista i cap de publicitat de Clément, el més gran fabricant de bicicletes de l'època. El 1900 es va fundar el diari esportiu L'Auto-Vélo, el qual, després de perdre un judici per plagi interposat pel Paris-Vélo, s'anomenà simplement L'Auto i des de 1945 L'Equipe. El director de L'Auto fou Henri Desgrange gràcies a les gestions de Clement i, segons el que s'explica, va ser el seu col·laborador, el periodista Leó Lefèvre, que el 1902, sense gaire convicció, va proposar la possibilitat de fer un "Tour de France". El 19 de gener de 1903, L'Auto va anunciar la creació d'aquesta cursa i l'1 de juliol de 1903 va començar el primer Tour dirigit per Lefèvre. S'hi van córrer 6 etapes, amb sortida i arribada a París. Els participants van ser 60, dels quals acabaren la prova 21, i en resultà guanyador el francès Maurice Garin. Sembla que es van denunciar diversos tipus de trampes i paranys (córrer abrigant-se darrere d'automòbils, sembrar centenars de claus a la carretera, fer el trajecte dins d'un auto i fins i tot amb tren). La continuïtat de la cursa amb el temps va estar en perill, però la voluntat de Desgrange va aconseguir salvar-la. El 2007 s'ha arribat a la 95a edició del Tour.

A Itàlia, l'afecció ciclista estava molt arrelada a la darreria del segle XIX. A Milà es publicaven 2 periòdics dedicats al ciclisme: Il Ciclista i La Tripletta. L'any 1896 es van unir els esmentats periòdics, i de la fusió va sorgir La Gazetta dello Sport, que tenia com a finalitat organitzar proves ciclistes. La Gazetta competia editorialment amb Il Corriere della Sera, i aquest, després de participar activament en una volta automobilística a Itàlia, tenia el propòsit de fer una volta ciclista similar. La Gazetta va avançarse i el seu redactor en cap de ciclisme, Armant Cougnet, va planificar la futura volta. El dia 7 d'agost de 1908 el diari, a la primera plana, va anunciar l'organització per al 1909 de la primera volta ciclista a Itàlia. Il Corriere della Sera va oferir un premi de 3.000 lires al vencedor, fet elogiable que parlava favorablement de la bona voluntat dels 2 periòdics. La cursa es va desenvolupar en 8 etapes i va iniciar-se el 13 de maig de 1909, amb sortida i arribada a Milà. El guanyador fou Luigi Ganna i el premi obtingut va ser de 5.325 lires, mentre que el director del Giro, Armant Cougnet, va rebre únicament 150 lires, import de la meitat del guany de l'últim classificat. La darrera edició del Giro ha estat la 90a.

Igual que a França i a Itàlia, el ciclisme s'estén a Catalunya durant els anys vuitanta del segle XIX. El 1884 es va crear el Club Velocipèdic de Barcelona i poc després l'Sport Ciclista Català, primera entitat ciclista important d'Espanya. El 1897 es va fundar també a Barcelona el Veloz Club i entre 1888 i 1891 van aparèixer clubs ciclistes a Tarragona, Valls, Mataró, Terrassa, Sabadell, Girona, Olot i Figueres; en aquesta ciutat l'Sport Figuerenc va construir el primer velòdrom de Catalunya. La febre dels velòdroms va créixer com mai i n'existien pistes a Reus, Lleida i diverses a Barcelona: al carrer de Muntaner, al carrer d'Aragó i a la Bonanova. Aquest estava considerat, l'any 1893, el millor d'Europa. Dos personatges notables, Claudi Rialp i Josep Elias i Juncosa, fundaren el 1895 la Unión Velocipédica Española. Dos anys després naixia la Unió Velocipèdica Catalana. La popularitat del ciclisme pot valorar-se en alguns fets anecdòtics. Així el 1889 La Vanguardia publica un article de Santiago Rusiñol amb dibuixos de Ramon Casas, dedicat a una accidentada aventura ciclista viscuda per tots dos, anant de Vic a Barcelona. El 1898 la revista quinzenal Los Deportes ofereix una crònica sobre una gran festa de Carnaval Ciclista i un any després expliquen les circumstàncies d'una manifestació d'uns 500 ciclistes que a Barcelona protestaven pel mal estat de les carreteres de la rodalia i pel crescut import anyal -25 pessetes- que havien d'abonar els ciclistes a l'Ajuntament, que aleshores presidia el Dr. Robert.

En tots aquests anys la competició ciclista es desenvolupava als velòdroms, i a les carreteres únicament com a element de turisme i excursionisme. El 1908 es va disputar amb gran èxit una Volta a Tarragona i cap al 1910 Narcís Masferrer, director d'El Mundo Deportivo i president la Unión Velocipédica Española, i Miquel Arteman, redactor de ciclisme del mateix diari, van decidir crear un projecte de Volta Ciclista a Catalunya i realitzar-lo el 1911. En realitat, les 3 primeres voltes, segons el que consta en els cartells respectius, foren "Vueltas" (recordem que El Mundo Deportivo es publica encara en espanyol). En la primera es van córrer 3 etapes (Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona), amb un total de 363 quilòmetres, i en resultà vencedor Sebastià Masdeu. Els esmentats cartells eren monocromàtics, de dibuix molt senzill i d'autors anònims. La cursa va aturar-se entre 1914 i 1919 arran de la Primera Guerra Mundial. Tornà altra vegada l'any 1920, gràcies especialment a Santiago Jaumandreu, amb participació de corredors estrangers; en resultà guanyador el francès Joseph Pelletier (figs. 1 a 3).

Figura 1 Cartell de la primera Volta, 1911

Figura 2 Sortida de la primera Volta.

Figura 3 Sebastià Masdeu. Guanyador de la primera Volta.

El 1922 es va produir un fet fonamental per al futur de la Volta: la constitució de la Unió Esportiva de Sants. Era el resultat de la fusió de 4 entitats: l'Internacional F.C., el Centre d'Esports de Sants, el Velo Club de Sants i el Club Ciclista Nou Velòdrom. Dins la Unió va formar-se una secció de ciclisme, la qual, presidida el 1923 per Raimon Torres, va organitzar la cinquena edició de la Volta. Aquest padrinatge havia d'esdevenir definitiu per a la sort futura de la Volta, fins l'actualitat. La Dictadura del General Primo de Rivera no va plantejar problemes lingüístics durant els anys 1923, 24 i 25 (Voltes 5a a 7a), però el 1926 va tornar la "Vuelta" (voltes 8a a 12a) fins al 1931. Aquest any es va produir la proclamació de la República espanyola, el fracàs de la República federal catalana i la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, i la Volta va tornar a ser Volta (voltes 13a a 18a) fins al 1936. Durant aquests anys la gran figura va ser el navarrès Mariano Cañardo (1906-1987), que va guanyar la prova sis vegades (voltes 10a, 11a, 12a, 14a, 17a i 18a) en 10 anys. Els cartells, tots multicolors, són de diversos autors: Segrelles (7a edició), Pasarell (8a), Granell (13a), Herreros (14a), Martí Bas (17a) i Doll (18a), excepte els anys 1928 a 1930 -els 3 obra de Giner- i els dels anys 1933 i 1934, ambdós obra de Bargalló. Creiem que cal destacar 3 cartells d'aquest període, el de la 8a "Vuelta" -de caire humorístic-, original de Passarell; el de la 14a Volta, del qual era autor Herreros, que a més adjuntava el Primer Premi de la Generalitat, i el de 18a Volta, obra de Doll, correguda pel juny de 1936, pocs dies abans que esclatés la Guerra Civil (figs. 4 a 6).

Figura 4 Cartell de la 7a Volta, 1925. Autor: J. Segrelles.

Figura 5 Cartell de la 10a Volta, 1928. Autor: Giner.

Figura 6 Cartell de la 14a Volta, 1932. Autor: Herreros.

Durant la contesa -anys 1937 i 1938-, lògicament no va haver-hi Volta, però el 1939 la Unión Deportiva de Sants, sense perdre el temps, va restablir, el setembre, la 19a "Vuelta", la qual va proporcionar a Cañardo la seva setena victòria (fig. 7). El cartell, d'autor anònim, és un compendi dels eslògans polítics del moment (figs. 8 i 9). El 1940 la "Vuelta" torna a ser internacional, per bé que de l'any 1941 al 1945 la Segona Guerra Mundial va ocasionar que la participació fos únicament espanyola. El 1945 es commemoren les anomenades "bodas de plata" per haver arribat a la 25a "Vuelta", tal com anuncià un cartell d'autor anònim. Entre 1945 i 1970, la participació va ser notable en corredors estrangers, amb guanyadors com Jacques Anquetil (47a edició), Eddy Merckx (48a), Emile Rol (49a), Felice Gimondi (52a), Franco Bitossi (50a), i estatals com Bernardo Ruiz (25a), Julián Berrendero (23a i 26a), Emilio Rodríguez (27a i 28a), Antoni Gelabert (30a), Salvador Botella (33a i 39a), Jesús Loroño (37a), Luis Ocaña (51a) i, molt especialment, el català Miquel Poblet (32a i 40a) (fig. 10). El 1961, en un cartell anònim, s'anuncia el cinquantenari de la competició (1911-1961), i en un cartell de Mauri de 1970 es commemora la Volta 50a i les "bodas de oro" de la "Vuelta". Entre els autors dels cartells hem de destacar Josep Segrelles (Voltes 28a, 38a), Pallarés (24a, 29a), Romanos (51a i 52a) i Lorca (42a, 43a). Amb aquest últim cartell de Lorca de 1963 retorna la denominació Volta i mostra la traducció al francès: Tour; a l'italià: Giro, i a l'alemany: Rund (fig. 11). Aquest fet es va produir gràcies al subterfugi realitzat per Josep Maria Sentís, que va registrar legalment el nom català de la Volta. És per això que a partir de l'esmentat cartell poliglot no es perdrà més la nominació Volta, encara que continuaran les altres llegendes escrites en espanyol (fig. 12). Haurem d'esperar fins que el cartell de la volta 57a, original de Bruno, es presenti totalment escrit en català. Recordem que ja érem l'any 1977, en plena transició democràtica.

Figura 7 Mariano Cañardo.

Figura 8 Cartell de la 18a Volta, 1936. Autor: Doll.

Figura 9 Cartell de la 19a Volta, 1939. Autor anònim.

Figura 10 Miquel Poblet.

Figura 11 Cartell de la 43a Volta, 1963. Autor: Lorca.

Figura 12 Cartell de la 50a Volta, 1970. Autor: Mauri.

En el període entre 1973 i 1986 van veure el triomf diversos corredors espanyols, com Domingo Perurena (Volta 53a), Martínez Heredia (56a), Vicente Belda (59a), Marino Lejarreta (60a), Faustino Rupèrez (61a) i Alberto Fernández (62a), com també els ciclistes estrangers Bernard Thévenet (54a), Fausto Bertoglio (55a), Freddy Maertens (57a), Francesco Moser (58a), Sean Kelly (64a i 66a) i Robert Millar (65a).

En la llista d'autors hem d'esmentar els artistes següents: Tharrats (Volta 53a), Genovart (54a), Clapés (55a), Bruno (56a i 57a), Cesc (58a), Espriu (59a), Miró (60a), Cuixart (61a), Xavier Cugat (62a), Hernández Pijoan (63a), Santamaria (64a), Petit (65a) i Tàpies (66a) (figs. 13 a 17). La Volta el 1977 va traslladar-se a Menorca per córrer-hi una etapa i el 1986, amb motiu del 75è aniversari (1911-1986), es va organitzar una contrarellotge individual a l'Alguer. El 1985 la Generalitat de Catalunya va atorgar a la Volta la Creu de Sant Jordi i l'Ajuntament de Barcelona va dedicar-li un monument, "El Ciclista", obra de Jorge José Castillo, que va situar-se a la Plaça de Sants (fig. 18). El cartell corresponent a la Volta 66a (1986) és d'Antoni Tàpies i hi figura solament el número 75 de l'aniversari, juntament amb diferents cercles irregulars i entortolligats que recorden bicicletes.

Figura 13 Cartell de la 58a Volta,  1978. Autor: Cesc.

Figura 14 Cartell de la 60a Volta, 1980. Autor: J. Miró.

Figura 15 Cartell de la 61a Volta, 1981. Autor: M. Cuixart.

Figura 16 Cartell de la 62a Volta, 1982. Autor: X. Cugat.

Figura 17 Cartell de la 66a Volta, 1986. Autor: A. Tàpies.

Figura 18 Monument a la Volta. Autor: J.J. Castillo (1985).

El 1987 comença una època que ve marcada pels èxits d'un altre navarrès, en Miguel Indurain, que va guanyar 3 vegades la Volta: el 1988 (Volta 68a), el 1991 (71a) simultàniament amb la seva primera victòria al Tour, i el 1992 (72a), any en què al triomf en la prova catalana afegí el seu segon Tour i el seu primer Giro (fig. 19). Hi veurem destacar Álvaro Pino (guanyador de la Volta 67a), Landelino Cubino (70a), Fernando Escartín (77a), Manuel Beltran (79a), José Maria Jiménez (80a), Joseba Beloki (81a), Roberto Heras (82a), José Antonio Pecharromán (83a), Miguel Ángel Martín Perdiguero (84a) i David Cañada (86a). Van participar en la Volta reconeguts ciclistes estrangers, com Rominguer, Bugno, Bruynel, Alvaro Mejía (guanyador de la Volta 73a), Claudio Ciapucci (74a), Laurent Jalabert (75a), Alex Zulle (76a), Hernán Buenahora (78a), Yaroslav Popovych (85a) i Vladimir Karpets (87a). El 2005 la Volta adquireix la categoria de figurar en la Uci Pro Tour (competició impulsada per la Unió Ciclista Internacional, en la qual participen els millors equips ciclistes del món que corren totes i cada una de les 27 proves de més prestigi). A Espanya únicament la Vuelta Ciclista a España, que va crear-se el 1935, figura en l'esmentada Uci Pro Tour al costat de la Volta. Els cartells han seguit proporcionant la qualitat artística de tots els anteriors, especialment en els noms dels autors. Són aquests: Alumà (Volta 67a), Montserrat Gudiol (68a), Barceló (69a), Mariscal (70a), Giralt Miracle (71a), Bramona-Trias (72a), Montserrat Lahoz (73a), Ràfols-Casamada (74a), Viladecans (75a), Llimós (76a), Baqués (77a), Peret (78a), Domènech (79a), Fontseré (80a), Bartrolí (81a), Fernández (82a), Camarasa (83a), Generó (84a), América Sánchez (85a), Barnils (86a) i Perico Pastor (87a) (figs. 20 a 25). En l'article hem presentat diversos cartells, moltes vegades per motius anecdòtics i d'altres per la reconeguda personalitat artística dels autors.

Figura 19 Miguel Indurain.

Figura 20 Cartell de la 67a Volta, 1987. Autor: J. Alumà.

Figura 21 Cartell de la 68a Volta, 1988. Autora: M. Gudiol.

Figura 22 Cartell de la 74a Volta, 1994. Autor: Ràfols-Casamada

Figura 23 Cartell de la 75a Volta, 1995. Autor: J.P. Viladecans.

Figura 24 Cartell de la 85a Volta, 2005. Autora: América Sánchez.

Figura 25 Cartell de la 87a Volta, 2007. Autor: Perico Pastor.

Com a cloenda, proporcionarem unes dades estadístiques que creiem que són interessants a l'hora de valorar la Volta. Un total de 53 van ser veritables Voltes i 34 foren "Vueltas". Mariano Cañardo n'ha estat el vencedor en 7 ocasions, seguit a distància per Miguel Indurain, amb 3. Els guanyadors de més etapes han estat Miquel Poblet amb 33, Mariano Cañardo amb 22 i Domingo Perurena amb 14. Han triomfat a la Volta 10 francesos, 8 italians, 3 belgues, 2 colombians, un irlandès dues vegades, un escocès, un suís, un ucraïnès i un rus. Segrelles i Giner, amb 3 cartells, són els artistes que n'han realitzat més, seguits per Bargalló, Pallarés, Romanos, Bruno i Lorca, amb 2 cadascun.

En aquest article, excepte l'anècdota tramposa esmentada del Tour, només hem comentat aspectes amables del ciclisme, especialment aquells que el relacionen amb l'art. Dissortadament, són moltes les acusacions que actualment es fan a aquest esport històric, moltes corroborades pels mateixos protagonistes i per la justícia. Cal actuar sobre allò i aquells que les motiven, entre els quals es troben metges -afortunadament ben pocs, encara que algun té el cinisme humorístic i de mal gust d'esperar que algun dia li atorguin el premi Nobel-. Estem segurs que els organitzadors de la Volta procuraran sempre que, l’esforç que es demana als esportistes es dugui a terme sense l’ús d’artificis prohibits i nocius.

Download PDF
Apunts Sports Medicine
Article options
Tools

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?