Introducció: Les proves de valoració de la força isocinètica probablement són les eines d’estimació de la funció muscular més utilitzades en l’àmbit fisicoesportiu. Tanmateix, hi ha una evidència científica limitada que en justifica l’ús com a eines de precisió. Per això, l’objectiu principal d’aquest estudi fou examinar la fiabilitat absoluta dels índexs de força convencional i funcional, així com dels pics o moments de força màxims (PFM), concèntrics i excèntrics, de la flexió i extensió del genoll en adults joves físicament actius.

Material i mètodes: Cinquanta-dos participants completaren 3 sessions d’avaluació dels índexs de força convencional i funcional i PFM concèntrics i excèntrics de la flexió i extensió del genoll, amb un interval de 72-96 h entre sessions consecutives. La fiabilitat absoluta intersessió fou examinada mitjançant el càlcul dels estadístics, canvi en la mitjana entre sessions de valoració expressat en termes percentuals (CM), percentatge de l’error típic (expressat com a coeficient de variació [CVET] i índex de correlació intraclasse (ICC).

Resultat: Es van trobar valors pobres de fiabilitat absoluta en els índexs convencionals (CM = 0,2-0,4%; CVTE = 16-18%; ICC = 0,6-0,7) i funcional (CM = −2,1-0,2%; CVTE = 18-20%; ICC = 0,3-0,7) del genoll. Igualment, valors moderats de fiabilitat absoluta (CM = −3,0- 1,5%;CVTE = 9-16; ICC = 0,7-0,9) foren observats en la variable PFM independentment del moviment articular del genoll (flexió i extensió), tipus d’activació muscular (concèntrica i excèntrica) i velocitat angular (60o/s i 180o/s) emprada.

Conclusions: Una modificació major de ≈12 i ≈17% en els valors inicials de la variable PFM (independentment del tipus de contracció i moviment articular) i índexs isocinètics (convencional i funcional), respectivament, podrien ser considerats com a reals i no simplement deguts a l’error de la mesura. Aquests valors de fiabilitat absoluta podrien ser el suficientment sensibles com per detectar canvis de gran magnitud, com els succeïts després d’aplicar programes de rehabilitació a persones lesionades.

Introduction: Isokinetic strength tests are probably the most common measurement tools for estimating muscle function in sport setting. However, there is little scientific evidence justifying their use as accurate tools. For that reason, the main purpose of this study was to examine the absolute reliability of isokinetic functional and conventional strength ratios as well as concentric and eccentric isokinetic knee flexion and extension peak torque (PT) of the knee in recreational active young adults.

Material and methods: Fifty two participants performed 3 measurement sessions to record the functional and conventional strength ratios and concentric and eccentric knee flexion and extension PTs with a 72-96 hours rest interval between consecutive sessions. The inter-session absolute reliability was measured through change in the mean between measures (expressed as percentage value [CM]), typical percentage error (% within-subjects variation [CVTE]), and intraclass correlations (ICC).

Results: Poor absolute reliability scores were found for conventional (CM = 0.2%-0.4%; CVTE = 16%-18%; ICC = 0.6-0.7) and functional (CM = −2.1%-0.2%; CVTE = 18%-20%; ICC = 0.3-0.7) knee strength ratios. Likewise, moderate absolute reliability scores were observed for PT values independently of the knee movement (flexion and extension), type of muscle contraction (concentric and eccentric) and angular velocity (60¿/s and 180¿/s).

Conclusions: An observed change greater than ≈ 12% and ≈ 17% for PT scores (independently of knee movement and muscle contraction) and isokinetic ratios (conventional and functional), respectively, from baseline scores would suggest that a real change in strength balance was likely and not because a measurement error. These absolute reliability scores could be sensitive enough to detect large changes, as showed after completing rehabilitation programs for subjects injured.