Introducció i objectius: Les persones amb síndrome de Down (SD) mostren nivells inferiors de consum d’oxigen pic (VO2pic) que les persones sense SD. L’objectiu d’aquest estudi fou avaluar els efectes de l’entrenament aeròbic sobre la condició cardiorespiratòria d’adolescents amb SD.
Material i mètodes: Dinou adolescents amb SD (10 noies; 14 ± 5.9 anys) prengueren part a l’estudi. Mitjançant una prova d’esforç màxima, s’avaluà el temps d’exercici i el pendent assolit, i també els valors pic de consum d’oxigen (VO2pic), la freqüència cardíaca, el quocient respiratori i la ventilació, en començar l’estudi i a les 30 setmanes d’intervenció. L’entrenament es dugué a terme 2 cops per setmana, amb una hora de durada i a una intensitat entre el 60 i el 75% del VO2pic. Un dels 2 dies practicaven esports (atletisme, handbol, futbol, bàsquet o voleibol) i l’altre, natació. Es van utilitzar tests no paramètrics per avaluar les diferències entre els moments pre i postentrenament.
Resultats: Després de l’entrenament, els participants van incrementar significativament el VO2pic, la ventilació màxima i el pendent màxim (p ≤ 0,05).
Conclusions: Els adolescents amb SD són capaços de millorar la condició cardiorespiratòria amb l’entrenament aeròbic durant un període de sis mesos a intensitat moderada(mitjana).
Introduction and objectives: Individuals with Down’s syndrome (DS) show lower levels of peak oxygen consumption (VO2peak). The purpose of this study was to evaluate the effects that an aerobic training has on adolescents and young adults with Down’s syndrome.
Methodology: A total of 19 individuals (including 10 girls; mean age 14.0 ± 5.9 years) participated in a six-month exercise training study. They practised sport-games (athletics, handball, football, basketball or volleyball) and swimming twice a week for one hour and at an intensity of between 60-75% of peak oxygen consumption (VO2peak).
Results: Following training, our subjects significantly improved their VO2peak, ventilation and maximum slope (P ≤ .05).
Conclusions: Adolescents with DS are able to improve their cardiorespiratory fitness through aerobic training for a period of six months with average intensity.