array:20 [
  "pii" => "XX886658109398688"
  "issn" => "X8866581"
  "estado" => "S300"
  "fechaPublicacion" => "2009-04-01"
  "documento" => "article"
  "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
  "subdocumento" => "fla"
  "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2009;44:86-97"
  "abierto" => array:3 [
    "ES" => false
    "ES2" => false
    "LATM" => false
  ]
  "gratuito" => false
  "lecturas" => array:2 [
    "total" => 12932
    "formatos" => array:3 [
      "EPUB" => 333
      "HTML" => 10183
      "PDF" => 2416
    ]
  ]
  "Traduccion" => array:2 [
    "en" => array:16 [
      "pii" => "13139841"
      "issn" => "18866581"
      "estado" => "S300"
      "fechaPublicacion" => "2009-04-01"
      "documento" => "article"
      "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
      "subdocumento" => "fla"
      "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2009;44:86-97"
      "abierto" => array:3 [
        "ES" => false
        "ES2" => false
        "LATM" => false
      ]
      "gratuito" => false
      "lecturas" => array:2 [
        "total" => 3407
        "formatos" => array:3 [
          "EPUB" => 234
          "HTML" => 2311
          "PDF" => 862
        ]
      ]
      "en" => array:9 [
        "idiomaDefecto" => true
        "titulo" => "Genetics and sports"
        "tienePdf" => "en"
        "tieneTextoCompleto" => 0
        "tieneResumen" => "en"
        "paginas" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "paginaInicial" => "86"
            "paginaFinal" => "97"
          ]
        ]
        "contieneResumen" => array:1 [
          "en" => true
        ]
        "contienePdf" => array:1 [
          "en" => true
        ]
        "autores" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "autoresLista" => "Josep Sànchez, Óscar Campuzano, Anna Iglesias, Ramon Brugada"
            "autores" => array:4 [
              0 => array:2 [
                "nombre" => "Josep"
                "apellidos" => "Sànchez"
              ]
              1 => array:2 [
                "nombre" => "Óscar"
                "apellidos" => "Campuzano"
              ]
              2 => array:2 [
                "nombre" => "Anna"
                "apellidos" => "Iglesias"
              ]
              3 => array:2 [
                "nombre" => "Ramon"
                "apellidos" => "Brugada"
              ]
            ]
          ]
        ]
      ]
      "idiomaDefecto" => "en"
      "Traduccion" => array:1 [
        "ct" => array:8 [
          "pii" => "XX886658109398688"
          "estado" => "S300"
          "subdocumento" => ""
          "abierto" => array:3 [
            "ES" => false
            "ES2" => false
            "LATM" => false
          ]
          "gratuito" => false
          "lecturas" => array:1 [
            "total" => 0
          ]
          "idiomaDefecto" => "ct"
          "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658109398688?idApp=UINPBA00004N"
        ]
      ]
      "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/13139841?idApp=UINPBA00004N"
      "url" => "/18866581/0000004400000162/v0_201801081333/13139841/v0_201801081333/en/main.assets"
    ]
    "es" => array:16 [
      "pii" => "X0213371709398415"
      "issn" => "02133717"
      "estado" => "S300"
      "fechaPublicacion" => "2009-04-01"
      "documento" => "article"
      "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
      "subdocumento" => "fla"
      "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2009;44:86-97"
      "abierto" => array:3 [
        "ES" => false
        "ES2" => false
        "LATM" => false
      ]
      "gratuito" => false
      "lecturas" => array:2 [
        "total" => 40538
        "formatos" => array:3 [
          "EPUB" => 195
          "HTML" => 36602
          "PDF" => 3741
        ]
      ]
      "es" => array:12 [
        "idiomaDefecto" => true
        "titulo" => "Genética y deporte"
        "tienePdf" => "es"
        "tieneTextoCompleto" => "es"
        "tieneResumen" => array:2 [
          0 => "es"
          1 => "en"
        ]
        "paginas" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "paginaInicial" => "86"
            "paginaFinal" => "97"
          ]
        ]
        "titulosAlternativos" => array:1 [
          "en" => array:1 [
            "titulo" => "Genetics and sports"
          ]
        ]
        "contieneResumen" => array:2 [
          "es" => true
          "en" => true
        ]
        "contieneTextoCompleto" => array:1 [
          "es" => true
        ]
        "contienePdf" => array:1 [
          "es" => true
        ]
        "resumenGrafico" => array:2 [
          "original" => 0
          "multimedia" => array:7 [
            "identificador" => "fig1"
            "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
            "mostrarFloat" => true
            "mostrarDisplay" => false
            "copyright" => "Elsevier España"
            "figura" => array:1 [
              0 => array:4 [
                "imagen" => "277v44n162-13139841fig1.jpg"
                "Alto" => 638
                "Ancho" => 700
                "Tamanyo" => 37952
              ]
            ]
            "descripcion" => array:1 [
              "es" => ""#0038f0" FACE="Gill Sans Std-Bold,G"
            ]
          ]
        ]
        "autores" => array:1 [
          0 => array:2 [
            "autoresLista" => "Josep Sànchez, Óscar Campuzano, Anna Iglesias, Ramon Brugada"
            "autores" => array:4 [
              0 => array:2 [
                "nombre" => "Josep"
                "apellidos" => "Sànchez"
              ]
              1 => array:2 [
                "nombre" => "Óscar"
                "apellidos" => "Campuzano"
              ]
              2 => array:2 [
                "nombre" => "Anna"
                "apellidos" => "Iglesias"
              ]
              3 => array:2 [
                "nombre" => "Ramon"
                "apellidos" => "Brugada"
              ]
            ]
          ]
        ]
      ]
      "idiomaDefecto" => "es"
      "Traduccion" => array:1 [
        "ct" => array:8 [
          "pii" => "XX886658109398688"
          "estado" => "S300"
          "subdocumento" => ""
          "abierto" => array:3 [
            "ES" => false
            "ES2" => false
            "LATM" => false
          ]
          "gratuito" => false
          "lecturas" => array:1 [
            "total" => 0
          ]
          "idiomaDefecto" => "ct"
          "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658109398688?idApp=UINPBA00004N"
        ]
      ]
      "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371709398415?idApp=UINPBA00004N"
      "url" => "/02133717/0000004400000162/v0_201801081424/X0213371709398415/v0_201801081424/es/main.assets"
    ]
  ]
  "itemSiguiente" => array:16 [
    "pii" => "XX886658109398727"
    "issn" => "X8866581"
    "estado" => "S300"
    "fechaPublicacion" => "2009-04-01"
    "documento" => "article"
    "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
    "subdocumento" => "fla"
    "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2009;44:98-103"
    "abierto" => array:3 [
      "ES" => false
      "ES2" => false
      "LATM" => false
    ]
    "gratuito" => false
    "lecturas" => array:2 [
      "total" => 9172
      "formatos" => array:3 [
        "EPUB" => 282
        "HTML" => 6668
        "PDF" => 2222
      ]
    ]
    "ct" => array:12 [
      "idiomaDefecto" => true
      "titulo" => "Involució de la condició física per l'envelliment"
      "tienePdf" => "ct"
      "tieneTextoCompleto" => "ct"
      "tieneResumen" => array:2 [
        0 => "es"
        1 => "en"
      ]
      "paginas" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "paginaInicial" => "98"
          "paginaFinal" => "103"
        ]
      ]
      "titulosAlternativos" => array:1 [
        "es" => array:1 [
          "titulo" => "Decreasing physical fitness due to age"
        ]
      ]
      "contieneResumen" => array:2 [
        "es" => true
        "en" => true
      ]
      "contieneTextoCompleto" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "contienePdf" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "resumenGrafico" => array:2 [
        "original" => 0
        "multimedia" => array:7 [
          "identificador" => "fig1"
          "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
          "mostrarFloat" => true
          "mostrarDisplay" => false
          "copyright" => "Elsevier España"
          "figura" => array:1 [
            0 => array:4 [
              "imagen" => "278v44n162-13139872fig1.jpg"
              "Alto" => 575
              "Ancho" => 700
              "Tamanyo" => 26237
            ]
          ]
          "descripcion" => array:1 [
            "ct" => "estudi de Núñez et al10.">  "
          ]
        ]
      ]
      "autores" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "autoresLista" => "Ana Carbonell Baeza, Virginia Aparicio García-Molina, Manuel Delgado Fernández"
          "autores" => array:3 [
            0 => array:2 [
              "nombre" => "Ana"
              "apellidos" => "Carbonell Baeza"
            ]
            1 => array:2 [
              "nombre" => "Virginia Aparicio"
              "apellidos" => "García-Molina"
            ]
            2 => array:2 [
              "nombre" => "Manuel"
              "apellidos" => "Delgado Fernández"
            ]
          ]
        ]
      ]
    ]
    "idiomaDefecto" => "ct"
    "Traduccion" => array:2 [
      "en" => array:8 [
        "pii" => "13139844"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "en"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/13139844?idApp=UINPBA00004N"
      ]
      "es" => array:8 [
        "pii" => "X021337170939844X"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "es"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X021337170939844X?idApp=UINPBA00004N"
      ]
    ]
    "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658109398727?idApp=UINPBA00004N"
    "url" => "/X8866581/0000004400000162/v0_201801081407/XX886658109398727/v0_201801081408/ct/main.assets"
  ]
  "itemAnterior" => array:16 [
    "pii" => "XX886658109398653"
    "issn" => "X8866581"
    "estado" => "S300"
    "fechaPublicacion" => "2009-04-01"
    "documento" => "article"
    "licencia" => "http://www.elsevier.com/open-access/userlicense/1.0/"
    "subdocumento" => "fla"
    "cita" => "Apunts. Medicina de l'Esport. 2009;44:82-5"
    "abierto" => array:3 [
      "ES" => false
      "ES2" => false
      "LATM" => false
    ]
    "gratuito" => false
    "lecturas" => array:2 [
      "total" => 3872
      "formatos" => array:3 [
        "EPUB" => 222
        "HTML" => 2377
        "PDF" => 1273
      ]
    ]
    "ct" => array:11 [
      "idiomaDefecto" => true
      "titulo" => "Piomiositis no traumàtica recurrent en un jugador de futbol professional"
      "tienePdf" => "ct"
      "tieneTextoCompleto" => "ct"
      "tieneResumen" => array:2 [
        0 => "es"
        1 => "en"
      ]
      "paginas" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "paginaInicial" => "82"
          "paginaFinal" => "85"
        ]
      ]
      "contieneResumen" => array:2 [
        "es" => true
        "en" => true
      ]
      "contieneTextoCompleto" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "contienePdf" => array:1 [
        "ct" => true
      ]
      "resumenGrafico" => array:2 [
        "original" => 0
        "multimedia" => array:7 [
          "identificador" => "fig1"
          "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
          "mostrarFloat" => true
          "mostrarDisplay" => false
          "copyright" => "Elsevier España"
          "figura" => array:1 [
            0 => array:4 [
              "imagen" => "278v44n162-13139865fig1.jpg"
              "Alto" => 340
              "Ancho" => 700
              "Tamanyo" => 59839
            ]
          ]
          "descripcion" => array:1 [
            "ct" => "cular en deltoides.">  "
          ]
        ]
      ]
      "autores" => array:1 [
        0 => array:2 [
          "autoresLista" => "Gil Rodas, Carles Pedret, Ricard Pruna, Lluis Til, Javier Garau, Jorge Salmeron"
          "autores" => array:6 [
            0 => array:2 [
              "nombre" => "Gil"
              "apellidos" => "Rodas"
            ]
            1 => array:2 [
              "nombre" => "Carles"
              "apellidos" => "Pedret"
            ]
            2 => array:2 [
              "nombre" => "Ricard"
              "apellidos" => "Pruna"
            ]
            3 => array:2 [
              "nombre" => "Lluis"
              "apellidos" => "Til"
            ]
            4 => array:2 [
              "nombre" => "Javier"
              "apellidos" => "Garau"
            ]
            5 => array:2 [
              "nombre" => "Jorge"
              "apellidos" => "Salmeron"
            ]
          ]
        ]
      ]
    ]
    "idiomaDefecto" => "ct"
    "Traduccion" => array:2 [
      "en" => array:8 [
        "pii" => "13139837"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "en"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/13139837?idApp=UINPBA00004N"
      ]
      "es" => array:8 [
        "pii" => "X0213371709398376"
        "estado" => "S300"
        "subdocumento" => ""
        "abierto" => array:3 [
          "ES" => false
          "ES2" => false
          "LATM" => false
        ]
        "gratuito" => false
        "lecturas" => array:1 [
          "total" => 0
        ]
        "idiomaDefecto" => "es"
        "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/X0213371709398376?idApp=UINPBA00004N"
      ]
    ]
    "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658109398653?idApp=UINPBA00004N"
    "url" => "/X8866581/0000004400000162/v0_201801081407/XX886658109398653/v0_201801081407/ct/main.assets"
  ]
  "ct" => array:15 [
    "idiomaDefecto" => true
    "titulo" => "Genètica i esport"
    "tieneTextoCompleto" => true
    "paginas" => array:1 [
      0 => array:2 [
        "paginaInicial" => "86"
        "paginaFinal" => "97"
      ]
    ]
    "autores" => array:1 [
      0 => array:3 [
        "autoresLista" => "Josep Sànchez, Óscar Campuzano, Anna Iglesias, Ramon Brugada"
        "autores" => array:4 [
          0 => array:3 [
            "nombre" => "Josep"
            "apellidos" => "Sànchez"
            "referencia" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>"
                "identificador" => "affa"
              ]
            ]
          ]
          1 => array:3 [
            "nombre" => "&#211;scar"
            "apellidos" => "Campuzano"
            "referencia" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">b</span>"
                "identificador" => "affb"
              ]
            ]
          ]
          2 => array:3 [
            "nombre" => "Anna"
            "apellidos" => "Iglesias"
            "referencia" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">b</span>"
                "identificador" => "affb"
              ]
            ]
          ]
          3 => array:3 [
            "nombre" => "Ramon"
            "apellidos" => "Brugada"
            "referencia" => array:1 [
              0 => array:2 [
                "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">b</span>"
                "identificador" => "affb"
              ]
            ]
          ]
        ]
        "afiliaciones" => array:2 [
          0 => array:3 [
            "entidad" => "Facultat de Psicologia&#44; Ci&#232;ncies de l&#39;Educaci&#243; i l&#39;Esport Blanquerna&#46; Universitat Ramon Llull&#46; Barcelona&#46; Espa&#241;a&#46; "
            "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">a</span>"
            "identificador" => "affa"
          ]
          1 => array:3 [
            "entidad" => "Centre de Gen&#232;tica Cardiovascular&#46; Facultat de Medicina&#46; Universitat de Girona&#46; Girona&#46; Espa&#241;a&#46;"
            "etiqueta" => "<span class="elsevierStyleSup">b</span>"
            "identificador" => "affb"
          ]
        ]
      ]
    ]
    "titulosAlternativos" => array:1 [
      "es" => array:1 [
        "titulo" => "Genetics and sports"
      ]
    ]
    "resumenGrafico" => array:2 [
      "original" => 0
      "multimedia" => array:7 [
        "identificador" => "fig1"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n162-13139868fig1.jpg"
            "Alto" => 637
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 37367
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "0038f0&#34; FACE&#61;&#34;Gill Sans Std-Bold&#44;"
        ]
      ]
    ]
    "textoCompleto" => "<p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">INTRODUCCI&#211;</span></p><p class="elsevierStylePara">La import&#224;ncia d&#39;adherir-se a un estil de vida actiu i saludable est&#224; ben documentada&#46; En els adults&#44; la recerca ha demostrat la import&#224;ncia de l&#39;activitat f&#237;sica en la prevenci&#243; de malalties cardiovasculars&#44; la s&#237;ndrome metab&#242;lica&#44; la diabetis tipus 2 i l&#39;obesitat juntament amb la promoci&#243; de la longevitat<span class="elsevierStyleSup">1-4</span>&#46; En els nens i adolescents&#44; una revisi&#243; recent tamb&#233; indica que la pr&#224;ctica d&#39;alguna activitat f&#237;sica est&#224; associada amb una s&#232;rie d&#39;efectes positius en la salut<span class="elsevierStyleSup">5</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">A mesura que s&#39;han anat oficialitzant les activitats esportives&#44; ja sigui amb la participaci&#243; en activitats reglamentades o amb m&#233;s competicions&#44; un grup m&#233;s gran d&#39;esportistes han fet el salt cap a una m&#233;s gran dedicaci&#243; a la competici&#243; amateur&#44; en la qual els mateixos esportistes busquen la millora constant en la seva capacitat de fer esport&#46; No &#233;s estrany doncs entreveure que els esportistes busquen millorar el seu rendiment mitjan&#231;ant l&#39;entrenament m&#233;s rigor&#243;s i una nutrici&#243; m&#233;s adequada&#46; A mesura que s&#39;avan&#231;a en els coneixements moleculars de la capacitat f&#237;sica&#44; incloent els factors gen&#232;tics&#44; hi ha un inter&#232;s m&#233;s gran en aquesta tecnologia&#44; per a predir des del tipus d&#39;exercici m&#233;s convenient fins al risc de patir una lesi&#243; muscular&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Dins aquest context d&#39;aven&#231;os gen&#232;tics en l&#39;esport&#44; sobresurt per&#242; la informaci&#243; referent a la mort sobtada en els esportistes&#44; causada per malalties gen&#232;tiques heredit&#224;ries&#46; Malgrat que s&#243;n poc freq&#252;ents&#44; la mort sobtada de l&#39;atleta t&#233; un impacte medi&#224;tic instantani que crea una alarma social important&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Les ci&#232;ncies de l&#39;activitat f&#237;sica i de l&#39;esport s&#243;n un &#224;mbit de recerca que tampoc pot escapar dels canvis que est&#224; experimentant la biologia molecular i en concret el camp de la gen&#242;mica i la gen&#232;tica humana&#46; En aquest sentit&#44; sigui amb l&#39;objectiu d&#39;estudiar l&#39;impacte d&#39;un programa d&#39;entrenament adre&#231;at al rendiment&#44; analitzar els efectes de l&#39;activitat f&#237;sica o avaluar el risc de patir una malaltia heredit&#224;ria associada a mort sobtada en els esportistes&#44; la informaci&#243; del genoma hum&#224; passa a ser un element important en les diferents investigacions&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">GEN&#200;TICA</span></p><p class="elsevierStylePara">S&#243;n molts els esdeveniments hist&#242;rics rellevants que s&#39;han succe&#239;t per arribar a confeccionar el mapa gen&#232;tic hum&#224;&#46; Des de la publicaci&#243; de l&#39;<span class="elsevierStyleItalic">Origen de les esp&#232;cies</span> &#40;1859&#41; de Charles Darwin&#44; passant pels experiments amb p&#232;sols &#40;1865&#41; de Gregor Mendel fins al llan&#231;ament del Projecte Genoma Hum&#224; &#40;1990&#41;&#44; l&#39;elaboraci&#243; detallada del mapa gen&#232;tic hum&#224; &#40;1995&#41; i la finalitzaci&#243; de la seq&#252;&#232;ncia del genoma hum&#224; &#40;2003&#41;&#44; els estudis de biologia molecular han viscut els &#250;ltims 25 anys una important revoluci&#243; i en l&#39;actualitat la seva influ&#232;ncia &#233;s molt rellevant en el camp de les ci&#232;ncies<span class="elsevierStyleSup">6</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Tot organisme viu t&#233; la seva pr&#242;pia informaci&#243; gen&#232;tica continguda en la mol&#232;cula d&#39;ADN &#40;&#224;cid desoxiribonucleic&#41;&#46; En ella es troben les unitats d&#39;her&#232;ncia&#44; els gens&#46; Els humans tenim 30&#46;000 gens distribu&#239;ts en 23 parells de cromosomes localitzats en el nucli de les c&#232;l&#183;lules &#40;22 autos&#242;mics i 1 parell sexual&#41; i un &#250;nic cromosoma mitocondrial&#46; Cada parell de cromosomes &#40;hom&#242;leg&#41; t&#233; els mateixos gens -dels que tenim dues c&#242;pies&#44; anomenades al&#183;lels-&#46; Cada gen cont&#233; la informaci&#243; necess&#224;ria per la s&#237;ntesi d&#39;una prote&#239;na&#44; la unitat funcional de l&#39;organisme&#44; ja que el bon funcionament d&#39;aquest est&#224; basat en la s&#237;ntesi perfecta de totes les prote&#239;nes necess&#224;ries&#46;</p><p class="elsevierStylePara">La mol&#232;cula d&#39;ADN est&#224; formada per 4 tipus diferents de nucle&#242;tids&#44; repetits milions de vegades&#46; La majoria de l&#39;ADN no codifica per prote&#239;nes&#44; i els fragments que ho fan s&#243;n els anomenats gens&#46; En la porci&#243; codificadora del gen cada grup de tres nucle&#242;tids codifica per un determinat amino&#224;cid&#46; Aquest &#233;s un proc&#233;s en cadena&#59; els primers tres nucle&#242;tids codifiquen el primer amino&#224;cid i els tres seg&#252;ents el segon&#44; i aix&#237; successivament&#46; Aquesta s&#237;ntesi ve determinada per l&#39;ordre que segueix la seq&#252;&#232;ncia de nucle&#242;tids en l&#39;ADN&#46; L&#39;acumulaci&#243; progressiva de tots els amino&#224;cids del gen d&#243;na lloc a la creaci&#243; de la prote&#239;na&#46; En el genoma hum&#224; s&#39;ha descrit que menys de l&#39;1&#44;5&#37; d&#39;aquest cont&#233; seq&#252;&#232;ncies que codifiquen per prote&#239;nes<span class="elsevierStyleSup">7</span>&#46; La resta &#233;s material que pot ajudar al funcionament correcte&#44; per&#242; la seva funci&#243; no est&#224; clarament establerta encara&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En ocasions es pot produir la inserci&#243;&#44; la deleci&#243; o el canvi en l&#39;ordre dels nucle&#242;tids&#46; S&#243;n defectes gen&#232;tics&#44; anomenats mutacions&#44; que poden produir la s&#237;ntesi d&#39;una prote&#239;na diferent o defectuosa i ocasionar una malaltia&#46; Que l&#39;individu desenvolupi o no una malaltia a causa de la mutaci&#243; dependr&#224; de la import&#224;ncia de la prote&#239;na en la funci&#243; global del cos hum&#224;&#46; Si la mutaci&#243; afecta l&#39;ADN d&#39;una c&#232;l&#183;lula germinal o reproductiva es transmetr&#224; a les seg&#252;ents generacions causant una malaltia heredit&#224;ria&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Les malalties heredit&#224;ries es classifiquen en&#58; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic">1&#46;</span> Alteracions cromos&#242;miques&#44; amb la deleci&#243; o addici&#243; d&#39;una part o un cromosoma sencer&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic">2&#46;</span> Malalties polig&#232;niques &#40;les m&#233;s freq&#252;ents&#41;&#44; en qu&#232; la malaltia es deu a la interacci&#243; de diferents gens&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic">3&#46;</span> Malalties monog&#232;niques&#46; Nom&#233;s un gen &#233;s principalment responsable d&#39;aquesta malaltia&#44; i el seu patr&#243; d&#39;her&#232;ncia segueix les lleis de Mendel&#44; que s&#243;n&#58; </p><p class="elsevierStylePara">- Malalties autos&#242;miques dominants&#46; Un dels al&#183;lels heretats &#233;s defectu&#243;s i l&#39;altre &#233;s normal&#46; El car&#224;cter dominant de la malaltia significa que amb un sol al&#183;lel afectat per una mutaci&#243; ja es pot provocar la malaltia&#46; La descend&#232;ncia t&#233; un 50&#37; de possibilitats de ser portadora d&#39;aquesta malaltia si un dels pares est&#224; afectat&#46; Cada generaci&#243; t&#233; afectats&#44; i tant els homes com les dones poden heretar i transmetre la malaltia&#46;</p><p class="elsevierStylePara">- Malaltia autos&#242;mica recessiva&#46; Per patir la malaltia cal que els dos al&#183;lels siguin defectuosos&#46; &#201;s una forma&#44; per tant&#44; menys comuna que l&#39;autos&#242;mica dominant&#46; Si ambd&#243;s pares s&#243;n portadors&#44; la descend&#232;ncia t&#233; un 25&#37; de possibilitats de patir la malaltia i un 50&#37; de possibilitats de ser portadora&#46;</p><p class="elsevierStylePara">- Malalties lligades al sexe&#46; Les dones s&#243;n les portadores en un dels cromosomes X&#46; Els homes&#44; al tenir un sol cromosoma X&#44; pateixen la malaltia si hereten el cromosoma mutat&#46;</p><p class="elsevierStylePara">- Malalties mitocondrials&#46; Estan sempre transmeses per la dona perqu&#232; el cromosoma mitocondrial prov&#233; sempre de la mare&#46; Per tant&#44; no es produeix transmissi&#243; d&#39;home a home&#46; </p><p class="elsevierStylePara">En general&#44; tots els &#233;ssers humans presenten petites variacions en un lloc determinat de l&#39;ADN&#44; anomenades polimorfismes&#46; A difer&#232;ncia de les mutacions&#44; els polimorfismes en general no produeixen malalties per&#242; poden alterar la resposta de l&#39;individu a elles produint variacions en la predisposici&#243;&#44; l&#39;evoluci&#243; i la resposta al tractament<span class="elsevierStyleSup">8&#44;9</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">CONCEPTES B&#192;SICS&#58; GEN&#200;TICA&#44; GEN&#210;MICA&#44; GENOTIP I FENOTIP</span></p><p class="elsevierStylePara">L&#39;evoluci&#243; que ha experimentat la biologia molecular ens ha aportat&#44; entre d&#39;altres aspectes&#44; l&#39;&#250;s m&#233;s quotidi&#224; i a vegades indiscriminat d&#39;un vocabulari espec&#237;fic&#46; &#201;s per aix&#242; que hem considerat convenient conceptualitzar alguns d&#39;aquests termes per a poder emmarcar la tem&#224;tica que tractem en aquest article&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En primer lloc&#44; caldria diferenciar gen&#232;tica de gen&#242;mica&#46; S&#39;ent&#233;n la <span class="elsevierStyleItalic">gen&#232;tica</span> com el camp de les ci&#232;ncies biol&#242;giques que intenta comprendre com l&#39;her&#232;ncia biol&#242;gica es transmet d&#39;una generaci&#243; a la seg&#252;ent i com es desenvolupen aquests processos&#46; Aix&#237; doncs&#44; un dels objectius de la gen&#232;tica &#233;s l&#39;estudi dels patrons d&#39;her&#232;ncia i de com aquests es transmeten de pares a fills&#46; D&#39;altra banda&#44; la <span class="elsevierStyleItalic">gen&#242;mica</span> inclou un conjunt de ci&#232;ncies i t&#232;cniques dedicades a l&#39;estudi integral del funcionament&#44; l&#39;evoluci&#243; i l&#39;origen dels genomes<span class="elsevierStyleSup">6&#44;10</span>&#46; Tot i entendre que gen&#232;tica i gen&#242;mica s&#243;n conceptualment diferents&#44; tant la gen&#232;tica com la gen&#242;mica comparteixen unitats b&#224;siques d&#39;estudi&#44; com s&#243;n els gens i l&#39;ADN&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic">Genotip</span> i <span class="elsevierStyleItalic">fenotip</span> s&#243;n altres dos conceptes b&#224;sics que cal tenir present per entendre algunes q&#252;estions que se&#39;n deriven de la recerca en aquest &#224;mbit&#46; El genotip fa refer&#232;ncia a tot el material gen&#232;tic de l&#39;individu&#46; El tret observable d&#39;un individu s&#39;anomena fenotip<span class="elsevierStyleSup">6&#44;10</span>&#46; Per exemple&#44; al parlar de malalties&#44; si un individu pot tenir una predisposici&#243; gen&#232;tica a patir una malaltia cardiovascular&#44; com per exemple la s&#237;ndrome de Brugada&#44; estar&#237;em referint-nos al genotip&#46; Si aquesta malaltia es manifesta i es desenvolupa&#44; estem parlant del fenotip&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">UNA Q&#220;ESTI&#211; DE DISSENY</span></p><p class="elsevierStylePara">Charles Darwin&#44; en la seva teoria de l&#39;origen de les esp&#232;cies&#44; posa de manifest que tot organisme s&#39;ha d&#39;esfor&#231;ar per a sobreviure&#44; i que nom&#233;s el vigor&#243;s&#44; sa i feli&#231; &#233;s capa&#231; de multiplicarse&#46; De fet&#44; podem dir que l&#39;activitat f&#237;sica est&#224; programada en els nostres genomes des de l&#39;era paleol&#237;tica&#46; Els factors ambientals amb els que es van haver d&#39;enfrontar els nostres avantpassats&#44; on la condici&#243; f&#237;sica era un factor molt important per a la superviv&#232;ncia&#44;<span class="elsevierStyleSup"> </span>han fet que els nostres gens hagin evolucionat en relaci&#243; a l&#39;ambient en que van viure els nostres ancestres<span class="elsevierStyleSup">11&#44;12</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Els factors ambientals de les societats del benestar s&#243;n molt diferents als de l&#39;era del Paleol&#237;tic&#44; la qual cosa fa que ens trobem amb un disseny evolutiu del nostre organisme incompatible amb les condicions mediambientals actuals&#46; Aquest fet provoca moltes de les malalties que pateix la nostra societat avui en dia<span class="elsevierStyleSup">11</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Entre el genotip i el fenotip&#44; els factors ambientals &#40;alimentaci&#243;&#44; activitat f&#237;sica&#44; h&#224;bits higi&#232;nics&#44; etc&#46;&#41; juguen un paper molt important&#46; Sigui de forma individual o col&#183;lectiva&#44; aquests factors poden interaccionar amb el genotip i ser precursors de la manifestaci&#243; de fenotips &#40;fig&#46; 1&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n162-13139868fig1.jpg" alt="Figura 1 Relaci&#243; genotip-fenotip&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 1 </span> Relaci&#243; genotip-fenotip&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">GENOTIPS I FENOTIPS DE LA CONDICI&#211; F&#205;SICA</span></p><p class="elsevierStylePara">Parlar de condici&#243; f&#237;sica i gen&#232;tica ens porta en primer lloc a determinar qu&#232; entenem per condici&#243; f&#237;sica i quins s&#243;n els seus elements&#46; El concepte de condici&#243; f&#237;sica pot tenir interpretacions diferents en funci&#243; de l&#39;&#224;mbit en que ens trobem&#46; En relaci&#243; a la tem&#224;tica d&#39;aquest article&#44; voldr&#237;em distingir el que &#233;s la condici&#243; f&#237;sica saludable i la condici&#243; f&#237;sica relacionada amb el rendiment esportiu&#46;</p><p class="elsevierStylePara">En l&#39;&#224;mbit de la salut&#44; la condici&#243; f&#237;sica es pot entendre com el grau d&#39;energia i de vitalitat que assoleix una persona per a poder desenvolupar les tasques di&#224;ries i habituals&#58; gaudir activament del temps de lleure&#44; afrontar les emerg&#232;ncies imprevistes sense fatiga excessiva&#44; evitar algunes malalties derivades del sedentarisme i ajudar a desenvolupar al m&#224;xim la seva capacitat intel&#183;lectual tot gaudint plenament de la vida&#46; Des del punt de vista de l&#39;esport&#44; la condici&#243; f&#237;sica passa a ser un element de rendiment i es planteja com a objectiu la m&#224;xima optimitzaci&#243; dels components de la condici&#243; f&#237;sica<span class="elsevierStyleSup">13-16</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Amb la finalitat d&#39;establir un criteri que ens ajudi a entendre alguns aspectes d&#39;aquest article i sense voler entrar en debats conceptuals o de matisos&#44; considerem que la condici&#243; f&#237;sica est&#224; formada per les capacitats f&#237;siques&#46; Podem classificar aquestes capacitats f&#237;siques en capacitats motores o b&#224;siques &#40;for&#231;a&#44; resist&#232;ncia-aer&#242;bica&#47;anaer&#242;bica i velocitat&#41;&#44; les capacitats coordinatives o perceptivomotores &#40;coordinaci&#243; general&#47;espec&#237;fica i equilibri&#41;&#44; les capacitats resultants &#40;agilitat&#41; i les capacitats facilitadores &#40;flexibilitat-elasticitat muscular&#47;mobilitat articular&#41;<span class="elsevierStyleSup">14</span>&#46; M&#233;s enll&#224; d&#39;aquesta classificaci&#243;&#44; estar&#237;em d&#39;acord que les capacitats condicionals es basen principalment en processos energ&#232;tics i les coordinatives preferentment en la regulaci&#243; i la conducci&#243; del sistema nervi&#243;s central<span class="elsevierStyleSup">15</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Sigui des de l&#39;&#242;ptica esportiva o de l&#39;exercici f&#237;sic&#44; tots aquests elements de la condici&#243; f&#237;sica poden ser mesurats d&#39;una forma o altra&#44; des del VO<span class="elsevierStyleInf">2m&#224;x</span> &#40;ml&#183;kg<span class="elsevierStyleSup">-1</span>&#183;min<span class="elsevierStyleSup">-1</span> o l&#47;min&#41;&#44; el temps &#40;s&#41;&#44; la velocitat &#40;m&#47;s&#41; o la for&#231;a &#40;kg&#41;&#44; etc&#46; Aix&#237; doncs&#44; i a tall d&#39;exemple&#44; una persona pot tenir un substrat gen&#232;tic &#40;genotip&#41; en relaci&#243; a la resist&#232;ncia cardiovascular que es pot manifestar en forma d&#39;uns valors de VO<span class="elsevierStyleInf">2m&#224;x</span> &#40;fenotip&#41; que &#233;s mesurable &#40;ml&#183;kg-1&#183;min<span class="elsevierStyleSup">-1</span> o l&#47;min&#41; i modificable per les diferents condicions ambientals&#44; com poden ser les c&#224;rregues d&#39;entrenament&#44; l&#39;alimentaci&#243;&#44; etc&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Cal dir&#44; per&#242;&#44; que no hem de tenir una visi&#243; mendeliana de l&#39;individu pel que fa als fenotips de la condici&#243; f&#237;sica&#44; ja que s&#243;n molts els factors que interaccionen&#58; aspectes socials&#44; fisiol&#242;gics&#44; metab&#242;lics&#44; cel&#183;lulars i moleculars&#46; A m&#233;s a m&#233;s&#44; els efectes del material gen&#232;tic sobre els fenotips de la condici&#243; f&#237;sica tamb&#233; venen determinats pels gens susceptibles que poden predisposar a un fenotip&#44; i per les interaccions entre diferents gens&#44; q&#252;estions que avui en dia encara s&#39;estan estudiant&#46; &#201;s per aix&#242; que els fenotips de la condici&#243; f&#237;sica s&#243;n fenotips anomenats complexos&#44; com passa amb els fenotips de les malalties complexes &#40;fig&#46; 2&#41;&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n162-13139868fig2.jpg" alt="Figura 2 Interacci&#243; dels diferents elements en la condici&#243; f&#237;sica&#46;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Figura 2 </span> Interacci&#243; dels diferents elements en la condici&#243; f&#237;sica&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">El mapa gen&#232;tic hum&#224; de la condici&#243; f&#237;sica </span></p><p class="elsevierStylePara">A partir de la finalitzaci&#243; de la seq&#252;&#232;ncia del genoma hum&#224; s&#39;han portat i es porten a terme recerques per poder determinar gens implicats en els diferents fenotips de la condici&#243; f&#237;sica&#46; Per elaborar aquest mapa gen&#232;tic es conta amb les aportacions de les diferents investigacions que any rere any es desenvolupen&#46; Hem de dir&#44; per&#242;&#44; que la interpretaci&#243; dels resultats d&#39;aquests estudis cal entendre-la en relaci&#243; a l&#39;estrat&#232;gia utilitzada en la recerca&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleItalic"><span class="elsevierStyleBold">Estrat&#232;gies de recerca </span></span></p><p class="elsevierStylePara">En estudis<span class="elsevierStyleItalic"> </span> humans els m&#232;todes de recerca es basen en l&#39;epidemiologia gen&#232;tica i m&#233;s recentment en els estudis moleculars&#46; A grans trets podem dir que els estudis gen&#232;tics es poden classificar en dos grans grups&#58; <span class="elsevierStyleItalic">a&#41;</span> els basats en l&#39;epidemiologia gen&#232;tica&#44; centrats en fenotips d&#39;individus i fam&#237;lies&#44; i <span class="elsevierStyleItalic">b&#41;</span> els m&#233;s relacionats amb la biologia molecular&#44; que intenten mesurar les variacions del ADN en base a marcadors de gens candidats&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Per analitzar la base gen&#232;tica de fenotips complexes&#44; com poden ser els de la capacitat f&#237;sica&#44; trobarem tres grans m&#232;todes<span class="elsevierStyleSup">17-20</span>&#46; En primer lloc&#44; els estudis d&#39;<span class="elsevierStyleItalic">heretabilitat&#44;</span> que intenten avaluar la contribuci&#243; gen&#232;tica i ambiental sobre els fenotips de membres d&#39;una mateixa fam&#237;lia&#44; bessons o individus adoptats acollits en fam&#237;lies&#46; Per exemple&#44; en alguns estudis realitzats s&#39;estima que el grau d&#39;heretabilitat del VO<span class="elsevierStyleInf">2m&#224;x</span> &#233;s aproximadament del 50&#37;&#59; pel que fa al tipus de fibra muscular&#44; d&#39;entre el 40 i el 50&#37;&#44; i la pot&#232;ncia muscular&#44; al voltant del 70&#37;&#46; </p><p class="elsevierStylePara">Com a segon gran m&#232;tode trobem el <span class="elsevierStyleItalic">Genome-wide linkage scans&#44;</span> que consisteix en l&#39;examen gen&#232;tic de marcadors que es troben per tot el genoma hum&#224; en un grup molt gran d&#39;individus per a posteriorment poder realitzar associacions entre cada marcador i els fenotips espec&#237;fics&#46; S&#39;intenta localitzar regions del genoma hum&#224; que tinguin una alta probabilitat d&#39;estar relacionades amb el consum d&#39;oxigen&#44; el percentatge de greix corporal o la regulaci&#243; de la freq&#252;&#232;ncia card&#237;aca&#46;</p><p class="elsevierStylePara">La tercera gran estrat&#232;gia i una de les m&#233;s utilitzades s&#243;n els estudis d&#39;<span class="elsevierStyleItalic">associaci&#243; amb gen candidat&#46;</span> Es tracta de buscar un gen candidat que es creu que t&#233; una influ&#232;ncia en la regulaci&#243; d&#39;algun dels fenotips de la condici&#243; f&#237;sica&#46; A partir d&#39;aqu&#237; s&#39;intenta estudiar les variacions m&#233;s comunes d&#39;aquest gen &#40;al&#183;lel&#41; en un gran nombre de subjectes&#46; En aquest bloc es poden trobar dues menes de recerques&#46; Una primera que estudia una &#250;nica variaci&#243; del gen &#40;al&#183;lel&#41; d&#39;uns subjectes en concret&#44; i l&#39;altra els de casos-control on s&#39;intenta veure si un gen o una variaci&#243; d&#39;aquest gen &#233;s m&#233;s comuna en atletes d&#39;elit que en la poblaci&#243; normal&#46; Aquestes dues opcions de recerca s&#243;n les que s&#39;han utilitzat per identificar un n&#250;mero de gens associats a la condici&#243; f&#237;sica&#44; sigui en la poblaci&#243; en general o en atletes d&#39;elit&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Gens i condici&#243; f&#237;sica </span></p><p class="elsevierStylePara">Anualment els gens que es van afegint al genoma de la condici&#243; f&#237;sica apareixen publicats en <span class="elsevierStyleItalic">The Human Gene Map for Performance and Health-Related Fitness Phenotypes</span>&#46; Tot i que els estudis relacionats amb els fenotips de la condici&#243; f&#237;sica s&#243;n molt variats&#44; posarem alguns exemples&#46; En estudis de cas-control relacionats amb modalitats esportives de resist&#232;ncia trobem gens com <span class="elsevierStyleItalic">AMPD1&#44; PPARGC1A</span> o <span class="elsevierStyleItalic">ACE&#44;</span> i amb proves de velocitat tenim l&#39;<span class="elsevierStyleItalic">ACTN3&#46;</span> Pel que fa a estudis d&#39;<span class="elsevierStyleItalic">associaci&#243;</span> amb gens candidats trobem fenotips estudiats com el VO<span class="elsevierStyleInf">2m&#224;x</span> associat a gens com <span class="elsevierStyleItalic">ADRB2&#44; HLAA&#44; CFTR</span> o <span class="elsevierStyleItalic">HIF1A&#44;</span> el lactat post-exercici associat a gens com <span class="elsevierStyleItalic">ACE&#44;</span> o la for&#231;a associada a <span class="elsevierStyleItalic">DI01</span> o <span class="elsevierStyleItalic">IGF2</span><span class="elsevierStyleSup">20</span> &#40;taula I&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n162-13139868fig3.jpg" alt="Taula I Principals gens associats amb l&#39;esport"></img></p><p class="elsevierStylePara">Possiblement les variants gen&#232;tiques tenen una incid&#232;ncia tant en el rendiment esportiu com en les persones que practiquen exercici f&#237;sic amb l&#39;objectiu de millorar la salut&#46; En general&#44; aquestes variants estudiades en esportistes d&#39;elit s&#243;n molt comunes en la poblaci&#243;&#46; Els gens relacionats amb el metabolisme energ&#232;tic&#44; la resposta cardiorespirat&#242;ria a l&#39;exercici m&#224;xim&#44; etc&#46;&#44; s&#243;n aspectes importants tant per la poblaci&#243; en general com per als esportistes&#46; Si b&#233; l&#39;estudi de les caracter&#237;stiques gen&#232;tiques d&#39;atletes d&#39;alt nivell aporten una informaci&#243; molt valuosa sobre els beneficis de l&#39;exercici f&#237;sic en la poblaci&#243; general&#44; tamb&#233; hem de dir que no totes les variants que podem trobar en esportistes de primera l&#237;nea poden ser un referent de salut en el m&#243;n del <span class="elsevierStyleItalic">fitness&#46;</span> Aquest seria el cas de les variants gen&#232;tiques que pot tenir un corredor de llarga dist&#224;ncia que li permeten conservar energia durant llargs per&#237;odes de temps d&#39;intensa activitat f&#237;sica&#44; ja que aix&#242; no podria ser benefici&#243;s en individus poc actius o sedentaris&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">GEN&#200;TICA I MORT SOBTADA EN L&#39;ATLETA</span></p><p class="elsevierStylePara">La mort sobtada card&#237;aca &#40;MSC&#41; &#233;s definida com la mort de causa card&#237;aca que esdev&#233; en la primera hora despr&#233;s dels primers s&#237;mptomes&#46; La mort sobtada t&#233; una prevalen&#231;a de 1&#47;1&#46;000 en la poblaci&#243; general&#44; per&#242; augmenta significativament a mesura que hi ha una patologia card&#237;aca m&#233;s greu&#46; La mort sobtada en els atletes sembla ser poc freq&#252;ent<span class="elsevierStyleSup">21&#44;22</span>&#44; tot i que la veritable incid&#232;ncia pot ser m&#233;s gran del que es pensa degut a que certes condicions -com ara les canalopaties i&#242;niques&#44; les quals predisposen a les ar&#237;tmies mortals- no estan associades amb malalties estructurals del cor i aix&#242; suposa que la causa de la mort segueix sense estar clara&#46; Aproximadament el 80&#37; de les morts sobtades no traum&#224;tiques en atletes joves s&#243;n causades per anomalies cardiovasculars heretades&#44; que per tant tenen una repercussi&#243; en les fam&#237;lies<span class="elsevierStyleSup">23-25</span>&#46; La majoria &#40;&#62;80&#37;&#41; de </p><p class="elsevierStylePara"> les MSC en els joves atletes es produeixen durant o immediatament despr&#233;s d&#39;activitat f&#237;sica<span class="elsevierStyleSup">26</span>&#46; Aix&#242; suggereix que l&#39;exercici pot ser un desencadenant de les ar&#237;tmies card&#237;aques en els individus amb certs trastorns card&#237;acs&#46;</p><p class="elsevierStylePara">La majoria de les MSC dels atletes es donen en homes joves &#40;12-40 anys&#41;&#46; Sovint la MSC &#233;s el primer s&#237;mptoma de la malaltia&#46; La MSC sol estar directament relacionada amb la pr&#224;ctica d&#39;un exercici&#44; i al realitzar l&#39;aut&#242;psia aquesta pot ser completament normal &#40;sospitosa de malaltia ar&#237;tmog&#232;nica&#41; o detectar-se alteracions estructurals card&#237;aques<span class="elsevierStyleSup">24&#44;26-28</span>&#46; Entre les malalties estructurals hi ha descrites sobretot la cardiomiopatia hipertr&#242;fica &#40;CMH&#41;&#44; que causa del 40 al 50&#37; dels casos&#44; i la displ&#224;sia aritmog&#232;nica del ventricle dret &#40;DAVD&#41;&#44; la causa m&#233;s freq&#252;ent de MSC en atletes a certes zones d&#39;It&#224;lia&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Hi ha&#44; doncs&#44; m&#250;ltiples patologies card&#237;aques gen&#232;ticament determinades&#44; amb o sense cardiopatia estructural acompanyant&#44; que poden predisposar a l&#39;aparici&#243; d&#39;ar&#237;tmies i de mort sobtada<span class="elsevierStyleSup">29-31</span>&#46; Aquestes malalties s&#243;n producte de l&#39;alteraci&#243; en la codificaci&#243; gen&#232;tica de quatre grans fam&#237;lies de prote&#239;nes&#58; </p><p class="elsevierStylePara">• Prote&#239;nes sarcom&#232;riques&#44; que s&#39;encarreguen de generar la for&#231;a en el mi&#242;cit card&#237;ac i seran responsables de la miocardiopatia hipertr&#242;fica<span class="elsevierStyleSup">32</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Prote&#239;nes del citoesquelet&#44; encarregades de la transmissi&#243; d&#39;aquesta for&#231;a a les c&#232;l&#183;lules adjacents i causants de la miocardiopatia dilatada<span class="elsevierStyleSup">33</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Prote&#239;nes que codifiquen per als canals i&#242;nics&#44; encarregades de mantenir el balan&#231; i&#242;nic intra i extracel&#183;lular&#44; i responsables de les ar&#237;tmies familiars<span class="elsevierStyleSup">34</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">• Prote&#239;nes dels desmosomes&#44; que permeten el manteniment de l&#39;estructura i la comunicaci&#243; intercel&#183;lular&#46; </p><p class="elsevierStylePara">Existeix per&#242; un solapament important entre les malalties i els gens<span class="elsevierStyleSup">35</span>&#46; Per exemple&#44; la troponina T pot causar tant miocardiopatia dilatada com miocardiopatia hipertr&#242;fica<span class="elsevierStyleSup">36&#44;37</span>&#44; i el canal de sodi SCN5A &#233;s un dels gens responsables de la s&#237;ndrome de Brugada &#40;SB&#41;&#44; de la s&#237;ndrome de QT llarg tipus 3 &#40;SQTL3&#41; i tamb&#233; d&#39;alteracions familiars de la conducci&#243;<span class="elsevierStyleSup">38&#44;39</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">MALALTIES</span></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">S&#237;ndrome de brugada </span></p><p class="elsevierStylePara">La SBr t&#233; una elevaci&#243; caracter&#237;stica del segment ST que &#233;s f&#224;cilment identificable en el &#34;patr&#243; cl&#224;ssic&#34; dels casos&#46; Malauradament s&#243;n comuns en la poblaci&#243; general els canvis no espec&#237;fics del segment ST o canvis incomplets de bloqueig de branca dreta&#46; Davant la sospita de la malaltia&#44; en aquests casos menys cl&#224;ssics s&#39;aconsella la prova de l&#39;ajmalina&#44; un bloquejant de sodi que en administraci&#243; intravenosa pot fer evident el patr&#243; electrocardiogr&#224;fic diagn&#242;stic&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Es pensa que el mecanisme fisiopatol&#242;gic responsable de l&#39;elevaci&#243; del ST i de la susceptibilitat d&#39;ar&#237;tmies ventriculars &#233;s el desequilibri entre entrades i sortides de corrents i&#242;niques durant la fase 0 i 1 del potencial d&#39;acci&#243;&#46; Fins ara&#44; nom&#233;s dos gens s&#39;han relacionat amb la malaltia &#40;<span class="elsevierStyleItalic">SCN5A&#44;</span> codificaci&#243; dels canals de sodi&#44; i <span class="elsevierStyleItalic">GPD1L&#44;</span> el glicerol-3-fosfat deshidrogenasa-1&#41;&#46; Curiosament no hi ha informaci&#243; respecte la mort sobtada en atletes causada per SBr&#44; per&#242; darrerament la pr&#224;ctica cl&#237;nica aconsella que el afectats per la malaltia no facin esport degut a l&#39;augment de la temperatura corporal&#44; una decisi&#243; si m&#233;s no controvertida &#40;taula II&#41;&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n162-13139868fig4.jpg" alt="Taula II Malalties i&#242;niques d&#39;origen gen&#232;tic"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Taquicardia ventricular polim&#242;rfica catecolamin&#232;rgica </span></p><p class="elsevierStylePara">La taquicardia ventricular polim&#242;rfica catecolamin&#232;rgica &#40;TVPC&#41; &#233;s una malaltia familiar que causa MSC indu&#239;da per l&#39;exercici i&#47;o l&#39;estr&#232;s&#46; La TVPC &#233;s un trastorn del calci intracard&#237;ac agreujat per l&#39;estimulaci&#243; simp&#224;tica&#46; Mutacions en el receptor de rianodina &#40;Ryr2&#41;&#44; calsiquestrina-2 &#40;CASQ2&#41; i ankirina-2 &#40;ANK2&#41; produeixen una sobrec&#224;rrega de calci que s&#39;ha relacionat amb la malaltia &#40;taula II&#41;&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n162-13139868fig5.jpg" alt="Taula III Gens implicats en la displ&#224;sia aritmog&#232;nica del ventricle dret &#40;DAVD&#41;"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">S&#237;ndrome del Qt llarg </span></p><p class="elsevierStylePara">La s&#237;ndrome del QT llarg &#40;SQTL&#41; es caracteritza per la prolongaci&#243; de l&#39;interval QT en l&#39;ECG de rep&#242;s &#40;&#62; 470 ms per l&#39;home i &#62; 480 ms per a les dones com a diagn&#242;stic&#44; i de 440-470 ms com a l&#237;mit&#41;&#46; La s&#237;ndrome va ser inicialment relacionada amb la p&#232;rdua de funci&#243; en els canals de potassi i el guany de la funci&#243; en el canal de sodi&#46; En tots els casos&#44; la conseq&#252;&#232;ncia &#233;s un potencial d&#39;acci&#243; prolongat que facilita despolaritzacions&#44; un substrat d&#39;ar&#237;tmies ventriculars &#40;taula II&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Cl&#237;nicament&#44; fins al 30&#37; dels casos de SQTL tenen un interval QT en el l&#237;mit de la normalitat que requereix altres estudis &#40;fenot&#237;pics&#44; gen&#232;tics o ambd&#243;s&#41; per arribar a un diagn&#242;stic&#46; Donada la varietat de mecanismes que condueixin a la SQTL&#44; la identificaci&#243; de les mutacions causals &#233;s crucial per orientar la ter&#224;pia&#46; No obstant aix&#242;&#44; les an&#224;lisis gen&#232;tiques s&#243;n negatives en un ter&#231; dels pacients&#44; la qual cosa posa l&#39;accent en la necessitat de millorar la detecci&#243; fenot&#237;pica&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">S&#237;ndrome del Qt curt </span></p><p class="elsevierStylePara">La s&#237;ndrome del QT curt &#40;SQTC&#41; es caracteritza per la pres&#232;ncia d&#39;escur&#231;ament del QT en l&#39;ECG &#40;QT &#60;340 ms &#233;s sospit&#243;s i &#60;320 &#233;s clarament diagn&#242;stic&#41; i cl&#237;nicament per la pres&#232;ncia d&#39;episodis de s&#237;ncope&#44; fibril&#183;laci&#243; auricular parox&#237;stica i&#47;o ar&#237;tmies letals&#46; Tot i que s&#39;han publicat alguns casos de fam&#237;lies afectades&#44; es disposa de poca informaci&#243; sobre la malaltia&#46; La SQTC s&#39;ha relacionat amb mutacions en els gens que codifiquen canals de potassi&#46; Tres gens han estat identificats fins ara&#44; fet que demostra que la malaltia &#233;s gen&#232;ticament heterog&#232;nia&#46; Malgrat que els estudis cl&#237;nics i fisiopatol&#242;gics han suggerit la quinidina com un tractament adequat per STQC-1&#44; l&#39;alta incid&#232;ncia de MSC justifica la implantaci&#243; de desfibrillador en la majoria dels casos &#40;taula II&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Displ&#224;sia aritmog&#232;nica de ventricle dret </span></p><p class="elsevierStylePara">La DAVD &#233;s una malaltia familiar<span class="elsevierStyleSup">40</span> del m&#250;scul card&#237;ac que provoca canvis estructurals &#40;distr&#242;fia progressiva del ventricle dret&#44; amb una substituci&#243; del miocardi per teixit fibro-adip&#242;s&#41;&#44; i cl&#237;nicament es caracteritza per ar&#237;tmies del ventricle dret&#44; amb risc d&#39;aturada card&#237;aca<span class="elsevierStyleSup">41&#44;42</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Tot i que en els &#250;ltims 25 anys s&#39;ha descrit la malaltia<span class="elsevierStyleSup">43</span>&#44; certes formes de ARVC no s&#243;n f&#224;cils de diagnosticar&#46; El diagn&#242;stic preco&#231; de la malaltia &#233;s dif&#237;cil degut a que no hi ha un patr&#243; clar d&#39;afectaci&#243; dels teixits&#46; La resson&#224;ncia magn&#232;tica &#233;s una eina molt &#250;til en el diagn&#242;stic&#44; per&#242; la interpretaci&#243; &#233;s dif&#237;cil en alguns casos&#46; A m&#233;s&#44; en alguns pacients la primera manifestaci&#243; son les ar&#237;tmies ventriculars malignes&#46; Les proves gen&#232;tiques ajuden en la diagnosi cl&#237;nica&#44; at&#232;s que ja es pot diagnosticar la malaltia en prop del 60&#37; dels casos gr&#224;cies als estudis gen&#232;tics&#44; encaminats a l&#39;an&#224;lisi de mutacions en prote&#239;nes del desmosoma &#40;taula III&#41;&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Cardiomiopatia hipertr&#242;fica </span></p><p class="elsevierStylePara">La CMH &#233;s una malaltia del miocardi caracteritzada per una hipertr&#242;fia asim&#232;trica del ventricle esquerre&#44; amb troballes de desestructuraci&#243; dels mi&#242;cits i fibrosi<span class="elsevierStyleSup">44&#44;45</span>&#46; &#201;s l&#39;alteraci&#243; gen&#232;tica cardiovascular m&#233;s freq&#252;ent&#44; amb una prevalen&#231;a d&#39;1&#47;500 en la poblaci&#243; general&#44; i afecta sobretot els joves<span class="elsevierStyleSup">46-48</span>&#46; Les manifestacions cl&#237;niques apareixen per disfunci&#243; diast&#242;lica inicialment i sist&#242;lica en els estats m&#233;s evolucionats&#44; pel que el pacient pot estar asimptom&#224;tic o presentar-se en forma d&#39;insufici&#232;ncia card&#237;aca o mort sobtada&#46; La mortalitat &#233;s major en els pacients joves &#40;sovint atletes&#41; que en els adults&#44; i la primera manifestaci&#243; de la malaltia pot ser precisament la mort sobtada&#46; La malaltia es considera familiar en un 90&#37; dels casos&#44; generalment amb un patr&#243; d&#39;her&#232;ncia autos&#242;mica dominant&#44; a excepci&#243; dels casos amb mutacions en l&#39;ADN mitocondrial &#40;ADNmt&#41;&#44; que s&#243;n heretades per via materna&#46; S&#39;han identificat m&#233;s de 400 mutacions<span class="elsevierStyleSup">49-50</span> &#40;taula IV&#41;&#46; </p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n162-13139868fig6.jpg" alt="Taula IV Gens implicats en la cardiomiopatia hipertr&#242;fica"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Cardiomiopatia dilatada </span></p><p class="elsevierStylePara">La cardiomiopatia dilatada &#40;CMD&#41; es caracteritza per una dilataci&#243; ventricular que altera la funci&#243; sist&#242;lica&#44; principalment en el ventricle esquerre&#46; Els pacients presenten signes d&#39;insufici&#232;ncia card&#237;aca&#44; palpitacions o mort sobtada&#46; La prevalen&#231;a &#233;s d&#39;1&#47;2&#46;500 persones&#46; S&#243;n m&#250;ltiples els factors que poden desencadenar una CMD&#44; per la qual cosa &#233;s una entitat altament heterog&#232;nia&#46; Malgrat aix&#242;&#44; els estudis sistem&#224;tics dels familiars de pacients amb CMD indiquen que almenys el 35&#37; dels casos s&#243;n hereditaris<span class="elsevierStyleSup">51</span>&#46; Les ar&#237;tmies que presenten els pacients amb CMD familiar solen ser les mateixes que en les formes adquirides amb defectes en la conducci&#243; auriculoventricular i intraventricular&#44; ar&#237;tmies ventriculars i fibril&#183;laci&#243; auricular&#46; Aquests pacients normalment desenvolupen un deteriorament progressiu de la funci&#243; ventricular i moren a causa d&#39;insufici&#232;ncia card&#237;aca o ar&#237;tmies&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Al 1994 es va trobar el primer <span class="elsevierStyleItalic">locus</span> de CMD amb bloqueig auriculoventricular en el cromosoma 1<span class="elsevierStyleSup">52</span>&#46; L&#39;escenari d&#39;aquesta malaltia &#233;s extremadament complex&#44; per la qual cosa la utilitat cl&#237;nica de l&#39;an&#224;lisi gen&#232;tic &#233;s limitada&#46; S&#39;han identificat m&#233;s de 20 mutacions en gens que codifiquen per prote&#239;nes del citoesquelet&#44; del nucli cel&#183;lular i del sarc&#242;mer&#46; Les mutacions m&#233;s importants &#40;30&#37;&#41; s&#243;n les trobades en el gen lamina A&#47;C <span class="elsevierStyleItalic">&#40;LMNA&#41;</span><span class="elsevierStyleSup">53</span>&#44; que codifica una prote&#239;na que s&#39;expressa en gaireb&#233; tots els tipus cel&#183;lulars i la funci&#243; de la qual &#233;s contribuir amb la integritat del nucli proporcionant suport mec&#224;nic<span class="elsevierStyleSup">54</span>&#46; Altres gens&#44; com <span class="elsevierStyleItalic">MYH7</span> i <span class="elsevierStyleItalic">TNNT2&#44;</span> identificats pr&#232;viament com causants de CMH&#44; tamb&#233; poden causar CMD&#46; Fins i tot en una fam&#237;lia amb CMD es va identificar mutaci&#243; en <span class="elsevierStyleItalic">SCN5A&#44;</span> un gen que es creia &#250;nicament causant de malaltia el&#232;ctrica<span class="elsevierStyleSup">55</span> &#40;taula V&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n162-13139868fig7.jpg" alt="Taula V Gens implicats en la cardiomiopatia dilatada"></img></p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">RECOMANACIONS ESPORTIVES EN LES MALALTIES GEN&#200;TIQUES</span></p><p class="elsevierStylePara">Al 1994 es va organitzar la 26a Confer&#232;ncia Bethesda &#40;taula VI&#41; per a formular les directrius de la participaci&#243; en esports competitius d&#39;atletes amb alguna alteraci&#243; cardiovascular identificada<span class="elsevierStyleSup">56</span>&#46; Experts en medicina cardiovascular i cardiologia de l&#39;esport van redactar recomanacions per mitj&#224; d&#39;un consens&#44; proporcionant la base per a l&#39;assessorament m&#232;dic als pacients&#46; Les directrius depenen de la naturalesa i de la gravetat de les anomalies cardiovasculars i de la classificaci&#243; de l&#39;esport en q&#252;esti&#243;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><img src="278v44n162-13139868fig8.jpg" alt="Taula VI Difer&#232;ncies entre 26&#46;&#170; Bethesda y ESC"></img></p><p class="elsevierStylePara">Gaireb&#233; en una altra tercera part de les MSC l&#39;aut&#242;psia no revela cap anomalia estructural o morfol&#242;gica&#46; S&#39;admet que en aquests casos l&#39;origen de la mort podria ser purament el&#232;ctric&#44; i en el cas de malaltia familiar&#44; una canalopatia&#46; Entitats conegudes&#44; com la taquic&#224;rdia ventricular polim&#242;rfica&#44; la fibril&#183;laci&#243; ventricular idiop&#224;tica&#44; el SQTL&#44; el SQTC i la SBs&#44; s&#243;n entitats englobades sota aquest ep&#237;graf de canalopaties&#46;</p><p class="elsevierStylePara">La mort sobtada d&#39;un jove atleta t&#233; habitualment una repercussi&#243; medi&#224;tica important&#46; Degut al sobreesfor&#231; que han de desenvolupar&#44; hi ha criteris clars sobre la seva participaci&#243; en esports competitius<span class="elsevierStyleSup">56-60</span>&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Atletes amb un diagn&#242;stic clar de MCH&#44; de DAVD i de MCD no han de participar en la majoria dels esports competitius&#44; amb la possible excepci&#243; dels esports amb el menor grau d&#39;intensitat &#40;p&#46; ex&#46;&#44; les bitlles&#44; el golf o el c&#250;rling&#41;&#46; Aix&#242; &#233;s independent de la pres&#232;ncia de s&#237;mptomes i de la magnitud de la hipertr&#242;fia ventricular esquerra del ventricle esquerre o l&#39;obstrucci&#243; del tracte de sortida en el cas de la MCH&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Es recomana no practicar esport competitiu en les malalties gen&#232;tiques aritmog&#232;niques&#44; sobretot per les implicacions que l&#39;estat adren&#232;rgic pot tenir en el desencadenament d&#39;ar&#237;tmies&#46; La recomanaci&#243; en la SBr &#233;s menys clara&#44; per&#242; degut a l&#39;associaci&#243; de la malaltia amb la febre&#44; s&#39;ha considerat necessari tamb&#233; desaconsellar la pr&#224;ctica de l&#39;esport per l&#39;augment de temperatura corporal que aix&#242; comporta&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">AVALUACI&#211; DELS ATLETES AMB TRETS CARACTER&#205;STICS DE POSSIBLE MALALTIA CARD&#205;ACA</span></p><p class="elsevierStylePara">L&#39;avaluaci&#243; cardiovascular en l&#39;atleta jove s&#39;ha dirigit a identificar les condicions que poden dur a l&#39;atleta al risc de mort sobtada&#46; Idealment&#44; tots els atletes haurien de ser avaluats per diagnosticar possibles alteracions cardiovasculars abans de qualsevol participaci&#243; atl&#232;tica&#46; Com a m&#237;nim per&#242; la gent que practica esport regularment hauria de disposar d&#39;una valoraci&#243; cl&#237;nica b&#224;sica &#40;examen f&#237;sic i hist&#242;ria cl&#237;nica&#41; i d&#39;un electrocardiograma en rep&#242;s&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Despr&#233;s de les exploracions cl&#237;niques b&#224;siques en els atletes &#233;s important donar prioritat amb estudis m&#233;s aprofundits als atletes que presenten el major risc de tenir anomalies card&#237;aques heredit&#224;ries&#46; Aquests s&#243;n&#44; &#233;s clar&#44; els atletes simptom&#224;tics i els que tenen hist&#242;ria familiar de malaltia familiar associada a la mort sobtada&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Entre els estudis que s&#39;han de realitzar es pot ja actualment considerar l&#39;estudi gen&#232;tic&#44; que &#233;s efectiu en els casos de malaltia heredit&#224;ria coneguda&#44; per&#242; ho &#233;s poc si la causa de la mort sobtada o dels s&#237;mptomes no es encara coneguda&#46; En aquest darrer cas&#44; la quantitat de gens que s&#39;ha d&#39;analitzar &#233;s tan gran que no &#233;s assumible econ&#242;micament&#46; En els propers mesos&#44; per&#242;&#44; fins i tot aquests casos podran ser analitzats r&#224;pidament&#44; gr&#224;cies al desenvolupament tecnol&#242;gic de xips de diagn&#242;stic de malalties ar&#237;tmiques&#46; Aquest xip permetr&#224; realitzar l&#39;an&#224;lisi de m&#233;s de 20 gens en un marge redu&#239;t de temps&#44; millorant el servei i&#44; sobretot&#44; el cost&#46;</p><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">CONCLUSIONS</span></p><p class="elsevierStylePara">Al llarg de la hist&#242;ria&#44; la societat ha fet un lloc especial pels pocs que s&#243;n m&#233;s r&#224;pids&#44; m&#233;s forts i f&#237;sicament m&#233;s ben dotats&#46; En l&#39;actualitat comencen a haver-hi estudis prou consistents que indiquen que els gens poden jugar un paper important en la condici&#243; f&#237;sica dels esportistes d&#39;elit&#44; tot i que encara &#233;s d&#39;hora per a determinar si un &#250;nic gen o grup de gens pot determinar el potencial esportiu d&#39;un subjecte&#46; La gen&#232;tica pot per&#242; determinar tamb&#233; el risc de mort sobtada en l&#39;atleta&#46; Quan es produeix una MSC en un esportista&#44; &#233;s una not&#237;cia tr&#224;gica i amb molt impacte social&#46;</p><p class="elsevierStylePara">Aix&#237; doncs&#44; &#233;s evident que en les properes d&#232;cades s&#39;obre un camp de recerca en el que haurem d&#39;incorporar-nos&#44; i adaptarnos a tecnologies de la gen&#242;mica i la bioinform&#224;tica amb l&#39;objectiu de con&#232;ixer la influ&#232;ncia de la gen&#232;tica en la condici&#243; f&#237;sica dels individus i en el seu risc de malalties&#46;</p><hr></hr><p class="elsevierStylePara"><span class="elsevierStyleBold">Correspond&#232;ncia&#58;</span> Ramon Brugada &#40;<a href="mailto&#58;ramon&#64;brugada&#46;org" class="elsevierStyleCrossRefs">ramon&#64;brugada&#46;org</a>&#41;&#46;</p><p class="elsevierStylePara"> Rebut el 8 de maig de 2009 &#47; Acceptat el 13 de maig de 2009&#46; </p>"
    "pdfFichero" => "278v44n162a13139868pdf001.pdf"
    "tienePdf" => true
    "PalabrasClave" => array:2 [
      "en" => array:1 [
        0 => array:4 [
          "clase" => "keyword"
          "titulo" => "Keywords"
          "identificador" => "xpalclavsec937742"
          "palabras" => array:5 [
            0 => "Genetics"
            1 => "Sport"
            2 => "Physical condition"
            3 => "Sudden death"
            4 => "Arrhythmic syndromes"
          ]
        ]
      ]
      "es" => array:1 [
        0 => array:4 [
          "clase" => "keyword"
          "titulo" => "Palabras clave"
          "identificador" => "xpalclavsec937741"
          "palabras" => array:5 [
            0 => "Gen&#232;tica"
            1 => "Esport"
            2 => "Condici&#243; f&#237;sica"
            3 => "Mort sobtada"
            4 => "S&#237;ndromes ar&#237;tmiques"
          ]
        ]
      ]
    ]
    "tieneResumen" => true
    "resumen" => array:2 [
      "en" => array:1 [
        "resumen" => "There have been great scientific and technical advances in biomedicine in the last few years&#44; particularly after the description of the human genome&#46; These improvements have gradually been applied in diverse fields that have gone beyond the study of the disease to enter the study of health&#46; The latter includes research in the field of physical and sports activity&#46; Genetics therefore provides the scientific knowledge that helps us to optimise the performance of high level sportsmen&#47;women&#44; to reap the benefits of carrying out physical exercise and&#47;or to perform a safe sports practice by evaluating the risk of a hereditary disease associated to sudden death in sportsmen&#47;women&#46;"
      ]
      "es" => array:1 [
        "resumen" => "La biomedicina ha experimentat grans aven&#231;os cient&#237;fics i t&#232;cnics en els darrers anys&#44; especialment despr&#233;s de la descripci&#243; del genoma hum&#224;&#46; Aquestes millores s’han aplicat gradualment a diversos &#224;mbits&#44; que han sobrepassat l’estudi de la patologia per fins i tot endinsar-se en l’estudi de la salut&#46; Entre aquesta darrera s’inclouen investigacions en el camp de l’activitat f&#237;sica i l’esport&#46; La gen&#232;tica&#44; doncs&#44; ens aporta uns coneixements cient&#237;fics que poden ajudar-nos a optimitzar el rendiment d’un esportista d’alt nivell&#44; rendibilitzar els efectes de la pr&#224;ctica de l’exercici f&#237;sic i&#47;o portar a terme una pr&#224;ctica esportiva segura&#44; tot avaluant el risc d’una malaltia heredit&#224;ria associada a la mort sobtada en esportistes&#46;"
      ]
    ]
    "multimedia" => array:16 [
      0 => array:7 [
        "identificador" => "fig1"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n162-13139868fig1.jpg"
            "Alto" => 637
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 37367
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "0038f0&#34; FACE&#61;&#34;Gill Sans Std-Bold&#44;"
        ]
      ]
      1 => array:7 [
        "identificador" => "fig2"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n162-13139868fig2.jpg"
            "Alto" => 717
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 37561
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "p align&#61;&#34;center&#34;&#62; "
        ]
      ]
      2 => array:7 [
        "identificador" => "fig3"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n162-13139868fig3.jpg"
            "Alto" => 1202
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 116743
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "amond Pro-Regular&#44;AGaramond&#44;serif&#34; SIZE&#61;&#34;2&#34;&#62;Po"
        ]
      ]
      3 => array:7 [
        "identificador" => "fig4"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n162-13139868fig4.jpg"
            "Alto" => 747
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 129165
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "ans Std-Bold&#44;Gill&#44;sans-serif&#34; SIZE&#61;&#34;2&#34;&#62; <span class="elsevierStyleBold">Ta</span>"
        ]
      ]
      4 => array:7 [
        "identificador" => "fig5"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n162-13139868fig5.jpg"
            "Alto" => 801
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 100561
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "AVD&#41;&#34;&#62; <span class="elsevierStyleBold">S&#237;</span>"
        ]
      ]
      5 => array:7 [
        "identificador" => "fig6"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n162-13139868fig6.jpg"
            "Alto" => 786
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 70787
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "FACE&#61;&#34;Gill Sans Std-Bold&#44;Gill&#44;sans-serif&#34; SIZE&#61;&#34;2&#34;&#62; <span class="elsevierStyleBold">Ca</span>"
        ]
      ]
      6 => array:7 [
        "identificador" => "fig7"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n162-13139868fig7.jpg"
            "Alto" => 850
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 89550
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "ace&#61;&#34;Gill Sans Std-Bold&#44;Gill&#44;sans-serif&#34; size&#61;&#34;2&#34;&#62;RE"
        ]
      ]
      7 => array:7 [
        "identificador" => "fig8"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "figura" => array:1 [
          0 => array:4 [
            "imagen" => "278v44n162-13139868fig8.jpg"
            "Alto" => 291
            "Ancho" => 700
            "Tamanyo" => 52096
          ]
        ]
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "amond Pro-Regular&#44;AGaramond&#44;serif&#34; SIZE&#61;&#34;2&#34;&#62;Ga"
        ]
      ]
      8 => array:7 [
        "identificador" => "fig9"
        "etiqueta" => "Figura 1"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Relaci&#243; genotip-fenotip&#46;"
        ]
      ]
      9 => array:7 [
        "identificador" => "fig10"
        "etiqueta" => "Figura 2"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Interacci&#243; dels diferents elements en la condici&#243; f&#237;sica&#46;"
        ]
      ]
      10 => array:6 [
        "identificador" => "fig11"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula I Principals gens associats amb l&#39;esport"
        ]
      ]
      11 => array:6 [
        "identificador" => "fig12"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula II Malalties i&#242;niques d&#39;origen gen&#232;tic"
        ]
      ]
      12 => array:6 [
        "identificador" => "fig13"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula III Gens implicats en la displ&#224;sia aritmog&#232;nica del ventricle dret &#40;DAVD&#41;"
        ]
      ]
      13 => array:6 [
        "identificador" => "fig14"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula IV Gens implicats en la cardiomiopatia hipertr&#242;fica"
        ]
      ]
      14 => array:6 [
        "identificador" => "fig15"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula V Gens implicats en la cardiomiopatia dilatada"
        ]
      ]
      15 => array:6 [
        "identificador" => "fig16"
        "tipo" => "MULTIMEDIAFIGURA"
        "mostrarFloat" => true
        "mostrarDisplay" => false
        "copyright" => "Elsevier Espa&#241;a"
        "descripcion" => array:1 [
          "ct" => "Taula VI Difer&#232;ncies entre 26&#46;&#170; Bethesda y ESC"
        ]
      ]
    ]
    "bibliografia" => array:2 [
      "titulo" => "Bibliograf¿a"
      "seccion" => array:1 [
        0 => array:1 [
          "bibliografiaReferencia" => array:60 [
            0 => array:3 [
              "identificador" => "bib1"
              "etiqueta" => "1"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Exercise in the treatment of lipid disorders. Cardiol Clin. 2001;19:471-88"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Exercise in the treatment of lipid disorders"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Durstine JL"
                            1 => "Thompson PD&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Cardiol Clin"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "19"
                        "paginaInicial" => "471"
                        "paginaFinal" => "88"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11570118"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            1 => array:3 [
              "identificador" => "bib2"
              "etiqueta" => "2"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Exercise characteristics and the blood pressure response to dynamic physical training. Med Sci Sports Exerc. 2001;33 Suppl 6:S484-92; discussion S493-84"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Exercise characteristics and the blood pressure response to dynamic physical training"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Fagard RH&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "33 Suppl 6"
                        "paginaInicial" => "S484"
                        "paginaFinal" => "92"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            2 => array:3 [
              "identificador" => "bib3"
              "etiqueta" => "3"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Physical activity and cardiovascular disease: evidence for a dose response. Med Sci Sports Exerc. 2001;33 Suppl 6:S472-83; discussion S493-474"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Physical activity and cardiovascular disease&#58; evidence for a dose response"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Kohl HW"
                            1 => "3rd&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "33 Suppl 6"
                        "paginaInicial" => "S472"
                        "paginaFinal" => "83"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            3 => array:3 [
              "identificador" => "bib4"
              "etiqueta" => "4"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Behavioural determinants of obesity. Best Pract Res Clin Endocrinol Metab. 2005;19: 343-58"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Behavioural determinants of obesity"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Rennie KL"
                            1 => "Johnson L"
                            2 => "Jebb SA&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1016/j.beem.2005.04.003"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Best Pract Res Clin Endocrinol Metab"
                        "fecha" => "2005"
                        "volumen" => "19"
                        "paginaInicial" => "343"
                        "paginaFinal" => "58"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16150379"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            4 => array:3 [
              "identificador" => "bib5"
              "etiqueta" => "5"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Evidence based physical activity for school-age youth. J Pediatr. 2005;146:732-7"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Evidence based physical activity for school-age youth"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Strong WB"
                            1 => "Malina RM"
                            2 => "Blimkie CJ"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1016/j.jpeds.2005.01.055"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "J Pediatr"
                        "fecha" => "2005"
                        "volumen" => "146"
                        "paginaInicial" => "732"
                        "paginaFinal" => "7"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15973308"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            5 => array:3 [
              "identificador" => "bib6"
              "etiqueta" => "6"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Genética. Texto y atlas. Madrid: Panamericana; 2005"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Gen&#233;tica"
                      "idioma" => "fr"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Passarge E&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:4 [
                        "tituloSerie" => "Texto y atlas"
                        "fecha" => "Madrid"
                        "volumen" => "Panamericana"
                        "paginaInicial" => "2005"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            6 => array:3 [
              "identificador" => "bib7"
              "etiqueta" => "7"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Identification and analysis of functional elements in 1% of the human genome by the ENCODE pilot project. Nature. 2007;447:799-816"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Identification and analysis of functional elements in 1&#37; of the human genome by the ENCODE pilot project"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Birney E"
                            1 => "Stamatoyannopoulos JA"
                            2 => "Dutta A"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1038/nature05874"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Nature"
                        "fecha" => "2007"
                        "volumen" => "447"
                        "paginaInicial" => "799"
                        "paginaFinal" => "816"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17571346"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            7 => array:3 [
              "identificador" => "bib8"
              "etiqueta" => "8"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Bases genéticas de las arritmias. Rev Esp Cardiol. 1998;51:274-85"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Bases gen&#233;ticas de las arritmias"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Brugada R&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Rev Esp Cardiol"
                        "fecha" => "1998"
                        "volumen" => "51"
                        "paginaInicial" => "274"
                        "paginaFinal" => "85"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9608799"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            8 => array:3 [
              "identificador" => "bib9"
              "etiqueta" => "9"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The molecular genetics of arrhythmias and sudden death. Clin Cardiol. 1998;21:553-60"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The molecular genetics of arrhythmias and sudden death"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Brugada R"
                            1 => "Roberts R&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Clin Cardiol"
                        "fecha" => "1998"
                        "volumen" => "21"
                        "paginaInicial" => "553"
                        "paginaFinal" => "60"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9702381"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            9 => array:3 [
              "identificador" => "bib10"
              "etiqueta" => "10"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Genética humana. Conceptos, mecanismos y aplicaciones de la genética en el campo de la biomedicina. Madrid: Pearson Educación; 2007"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Gen&#233;tica humana"
                      "idioma" => "pt"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Novo FJ&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:4 [
                        "tituloSerie" => "Conceptos, mecanismos y aplicaciones de la genética en el campo de la biomedicina"
                        "fecha" => "Madrid"
                        "volumen" => "Pearson Educación"
                        "paginaInicial" => "2007"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            10 => array:3 [
              "identificador" => "bib11"
              "etiqueta" => "11"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "El mono obeso. Madrid: Crítica; 2004"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "El mono obeso"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Campillo JE&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "fecha" => "Madrid"
                        "volumen" => "Crítica"
                        "paginaInicial" => "2004"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            11 => array:3 [
              "identificador" => "bib12"
              "etiqueta" => "12"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Waging war on physical inactivity: using modern molecular ammunition against an ancient enemy. J Appl Physiol. 2002;93:3-30"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Waging war on physical inactivity&#58; using modern molecular ammunition against an ancient enemy"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Booth F"
                            1 => "Chakravarthy M"
                            2 => "Gordon S"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1152/japplphysiol.00073.2002"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "J Appl Physiol"
                        "fecha" => "2002"
                        "volumen" => "93"
                        "paginaInicial" => "3"
                        "paginaFinal" => "30"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12070181"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            12 => array:3 [
              "identificador" => "bib13"
              "etiqueta" => "13"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Exercici i Salut. Barcelona: Pòrtic; 1997"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Exercici i Salut"
                      "idioma" => "ro"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Rodr&#237;guez F"
                            1 => "Sancha de Prada JA"
                            2 => "Valls C&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "fecha" => "Barcelona"
                        "volumen" => "Pòrtic"
                        "paginaInicial" => "1997"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            13 => array:3 [
              "identificador" => "bib14"
              "etiqueta" => "14"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Guia de Prescripció de l''Exercici Físic per a la Salut. Barcelona: Direcció General de Salut Pública i Secretaria General de l''Esport; 2007"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Guia de Prescripci&#243; de l&#39;&#39;Exercici F&#237;sic per a la Salut"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Generalitat de Catalunya&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => null
                  ]
                ]
              ]
            ]
            14 => array:3 [
              "identificador" => "bib15"
              "etiqueta" => "15"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Entrenamiento total. Barcelona: Paidotribo; 2005"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Entrenamiento total"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Weineck J&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "fecha" => "Barcelona"
                        "volumen" => "Paidotribo"
                        "paginaInicial" => "2005"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            15 => array:3 [
              "identificador" => "bib16"
              "etiqueta" => "16"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Maryland: Lippincott Williams & Wilkins; 2006"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Maryland"
                      "idioma" => "tr"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "American College of Sports Medicine ACSM&#39;&#39;s Guidelines for exercise testing and prescription&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:2 [
                        "volumen" => "Lippincott Williams & Wilkins"
                        "paginaInicial" => "2006"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            16 => array:3 [
              "identificador" => "bib17"
              "etiqueta" => "17"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Genetics of fitness and physical performance. Champaing: Human Kinetics; 1997"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Genetics of fitness and physical performance"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Bouchard C"
                            1 => "Malina R"
                            2 => "P&#233;russe L&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:3 [
                        "fecha" => "Champaing"
                        "volumen" => "Human Kinetics"
                        "paginaInicial" => "1997"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            17 => array:3 [
              "identificador" => "bib18"
              "etiqueta" => "18"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Understanding the roles to genome and envirome: methods in genetic epidemiology. Br J Psychiatry. 2001;178 Suppl 40:12-7"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Understanding the roles to genome and envirome&#58; methods in genetic epidemiology"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Neiderhiser J&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "Br J Psychiatry"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "178 Suppl 40"
                        "paginaInicial" => "12"
                        "paginaFinal" => "7"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            18 => array:3 [
              "identificador" => "bib19"
              "etiqueta" => "19"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "La epidemiología genética: disciplina científica en expansión. Rev Panam Salud Publica. 1998;3:26-34"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "La epidemiolog&#237;a gen&#233;tica&#58; disciplina cient&#237;fica en expansi&#243;n"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Wyszynski D&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Rev Panam Salud Publica"
                        "fecha" => "1998"
                        "volumen" => "3"
                        "paginaInicial" => "26"
                        "paginaFinal" => "34"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9503960"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            19 => array:3 [
              "identificador" => "bib20"
              "etiqueta" => "20"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The human gene map for performance and healt-related fitness phenotypes: The 2006-2007 Update. Med Sci Sports Exerc. 2009;41:34-72"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The human gene map for performance and healt-related fitness phenotypes&#58; The 2006-2007 Update"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Bray M"
                            1 => "Hagberg J"
                            2 => "P&#233;russe L"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "Med Sci Sports Exerc"
                        "fecha" => "2009"
                        "volumen" => "41"
                        "paginaInicial" => "34"
                        "paginaFinal" => "72"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            20 => array:3 [
              "identificador" => "bib21"
              "etiqueta" => "21"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Genetics and sports. Br Med Bull. 2009"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Genetics and sports"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Lippi G"
                            1 => "Longo UG"
                            2 => "Maffulli N&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:2 [
                        "tituloSerie" => "Br Med Bull"
                        "fecha" => "2009"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            21 => array:3 [
              "identificador" => "bib22"
              "etiqueta" => "22"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Sudden death and the competitive athlete: perspectives on preparticipation screening studies. J Am Coll Cardiol. 1986;7:220-30"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Sudden death and the competitive athlete&#58; perspectives on preparticipation screening studies"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Epstein SE"
                            1 => "Maron BJ&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "J Am Coll Cardiol"
                        "fecha" => "1986"
                        "volumen" => "7"
                        "paginaInicial" => "220"
                        "paginaFinal" => "30"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3079780"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            22 => array:3 [
              "identificador" => "bib23"
              "etiqueta" => "23"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Causes of sudden death in competitive athletes. J Am Coll Cardiol. 1986;7:204-14"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Causes of sudden death in competitive athletes"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Maron BJ"
                            1 => "Epstein SE"
                            2 => "Roberts WC&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "J Am Coll Cardiol"
                        "fecha" => "1986"
                        "volumen" => "7"
                        "paginaInicial" => "204"
                        "paginaFinal" => "14"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3510233"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            23 => array:3 [
              "identificador" => "bib24"
              "etiqueta" => "24"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Sudden death in young competitive athletes: clinicopathologic correlations in 22 cases. Am J Med. 1990;89:588-96"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Sudden death in young competitive athletes&#58; clinicopathologic correlations in 22 cases"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Corrado D"
                            1 => "Thiene G"
                            2 => "Nava A"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Am J Med"
                        "fecha" => "1990"
                        "volumen" => "89"
                        "paginaInicial" => "588"
                        "paginaFinal" => "96"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2239978"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            24 => array:3 [
              "identificador" => "bib25"
              "etiqueta" => "25"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Sudden death and sport. Lancet. 1975;7901:263-6"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Sudden death and sport"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Opie LH&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "Lancet"
                        "fecha" => "1975"
                        "volumen" => "7901"
                        "paginaInicial" => "263"
                        "paginaFinal" => "6"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            25 => array:3 [
              "identificador" => "bib26"
              "etiqueta" => "26"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Sudden death in young competitive athletes. Clinical, demographic, and pathological profiles. JAMA. 1996;276:199-204"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Sudden death in young competitive athletes&#46; Clinical&#44; demographic&#44; and pathological profiles"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Maron BJ"
                            1 => "Shirani J"
                            2 => "Poliac LC"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "JAMA"
                        "fecha" => "1996"
                        "volumen" => "276"
                        "paginaInicial" => "199"
                        "paginaFinal" => "204"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8667563"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            26 => array:3 [
              "identificador" => "bib27"
              "etiqueta" => "27"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Sudden death in young athletes. Arch Pathol Lab Med. 1982;106:168-70"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Sudden death in young athletes"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Tsung SH"
                            1 => "Huang TY"
                            2 => "Chang HH&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Arch Pathol Lab Med"
                        "fecha" => "1982"
                        "volumen" => "106"
                        "paginaInicial" => "168"
                        "paginaFinal" => "70"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6461311"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            27 => array:3 [
              "identificador" => "bib28"
              "etiqueta" => "28"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Sudden cardiac death in young athletes. A review. Am J Dis Child. 1991;145:177-83"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Sudden cardiac death in young athletes&#46; A review"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "McCaffrey FM"
                            1 => "Braden DS"
                            2 => "Strong WB&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Am J Dis Child"
                        "fecha" => "1991"
                        "volumen" => "145"
                        "paginaInicial" => "177"
                        "paginaFinal" => "83"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1994683"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            28 => array:3 [
              "identificador" => "bib29"
              "etiqueta" => "29"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Genética y arritmias. Rev Esp Cardiol. 2002;55:432-7"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Gen&#233;tica y arritmias"
                      "idioma" => "es"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Brugada R"
                            1 => "Brugada J"
                            2 => "Brugada P&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Rev Esp Cardiol"
                        "fecha" => "2002"
                        "volumen" => "55"
                        "paginaInicial" => "432"
                        "paginaFinal" => "7"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11975907"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            29 => array:3 [
              "identificador" => "bib30"
              "etiqueta" => "30"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Electrical heart disease: Genetic and molecular basis of cardiac arrhythmias in normal structural hearts. Can J Cardiol. 2007;23 Suppl A:16A-22A"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Electrical heart disease&#58; Genetic and molecular basis of cardiac arrhythmias in normal structural hearts"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Farwell D"
                            1 => "Gollob MH&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Can J Cardiol"
                        "fecha" => "2007"
                        "volumen" => "23 Suppl A"
                        "paginaInicial" => "16A"
                        "paginaFinal" => "22A"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17668083"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            30 => array:3 [
              "identificador" => "bib31"
              "etiqueta" => "31"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Risk stratification for sudden death in heart failure. Minerva Cardioangiol. 2007;55:379-84"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Risk stratification for sudden death in heart failure"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Farwell D"
                            1 => "Gollob MH&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Minerva Cardioangiol"
                        "fecha" => "2007"
                        "volumen" => "55"
                        "paginaInicial" => "379"
                        "paginaFinal" => "84"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17534256"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            31 => array:3 [
              "identificador" => "bib32"
              "etiqueta" => "32"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Molecular genetics of hypertrophic cardiomyopathy. Annu Rev Med. 1995;46:213-22"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Molecular genetics of hypertrophic cardiomyopathy"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Marian AJ"
                            1 => "Roberts R&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1146/annurev.med.46.1.213"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Annu Rev Med"
                        "fecha" => "1995"
                        "volumen" => "46"
                        "paginaInicial" => "213"
                        "paginaFinal" => "22"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7598458"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            32 => array:3 [
              "identificador" => "bib33"
              "etiqueta" => "33"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Actin mutations in dilated cardiomyopathy, a heritable form of heart failure. Science. 1998;280(5364):750-2"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Actin mutations in dilated cardiomyopathy&#44; a heritable form of heart failure"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Olson TM"
                            1 => "Michels VV"
                            2 => "Thibodeau SN"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Science"
                        "fecha" => "1998"
                        "volumen" => "280"
                        "paginaInicial" => "750"
                        "paginaFinal" => "2"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9563954"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            33 => array:3 [
              "identificador" => "bib34"
              "etiqueta" => "34"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The cardiac ion channels: relevance to management of arrhythmias. Annu Rev Med. 1996;47: 135-48"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The cardiac ion channels&#58; relevance to management of arrhythmias"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Roden DM"
                            1 => "George AL Jr&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1146/annurev.med.47.1.135"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Annu Rev Med"
                        "fecha" => "1996"
                        "volumen" => "47"
                        "paginaInicial" => "135"
                        "paginaFinal" => "48"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8712768"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            34 => array:3 [
              "identificador" => "bib35"
              "etiqueta" => "35"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Genetic testing in cardiac disease: from bench to bedside. Nat Clin Pract Cardiovasc Med. 2006;3:462-3"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Genetic testing in cardiac disease&#58; from bench to bedside"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Cirino AL"
                            1 => "Ho CY&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1038/ncpcardio0654"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Nat Clin Pract Cardiovasc Med"
                        "fecha" => "2006"
                        "volumen" => "3"
                        "paginaInicial" => "462"
                        "paginaFinal" => "3"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16932758"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            35 => array:3 [
              "identificador" => "bib36"
              "etiqueta" => "36"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Novel cardiac troponin T mutation as a cause of familial dilated cardiomyopathy. Circulation. 2001;104:2188-93"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Novel cardiac troponin T mutation as a cause of familial dilated cardiomyopathy"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Li D"
                            1 => "Czernuszewicz GZ"
                            2 => "Gonzalez O"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Circulation"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "104"
                        "paginaInicial" => "2188"
                        "paginaFinal" => "93"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11684629"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            36 => array:3 [
              "identificador" => "bib37"
              "etiqueta" => "37"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Localization of regions of troponin I important in deactivation of cardiac myofilaments by acidic pH. J Mol Cell Cardiol. 2001;33:1309-20"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Localization of regions of troponin I important in deactivation of cardiac myofilaments by acidic pH"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Li G"
                            1 => "Martin AF"
                            2 => "Solaro JR&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1006/jmcc.2000.1392"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "J Mol Cell Cardiol"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "33"
                        "paginaInicial" => "1309"
                        "paginaFinal" => "20"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11437537"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            37 => array:3 [
              "identificador" => "bib38"
              "etiqueta" => "38"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Brugada syndrome: why are there multiple answers to a simple question? Circulation. 2001;104:3017-9"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Brugada syndrome&#58; why are there multiple answers to a simple question&#63; Circulation"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Brugada R"
                            1 => "Roberts R&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:4 [
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "104"
                        "paginaInicial" => "3017"
                        "paginaFinal" => "9"
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            38 => array:3 [
              "identificador" => "bib39"
              "etiqueta" => "39"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Risk of competitive sport in young athletes with heart disease. Heart. 2003;89:710-4"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Risk of competitive sport in young athletes with heart disease"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Firoozi S"
                            1 => "Sharma S"
                            2 => "McKenna WJ&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Heart"
                        "fecha" => "2003"
                        "volumen" => "89"
                        "paginaInicial" => "710"
                        "paginaFinal" => "4"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12807837"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            39 => array:3 [
              "identificador" => "bib40"
              "etiqueta" => "40"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Familial occurrence of right ventricular dysplasia: a study involving nine families. J Am Coll Cardiol. 1988;12:1222-8"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Familial occurrence of right ventricular dysplasia&#58; a study involving nine families"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Nava A"
                            1 => "Thiene G"
                            2 => "Canciani B"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "J Am Coll Cardiol"
                        "fecha" => "1988"
                        "volumen" => "12"
                        "paginaInicial" => "1222"
                        "paginaFinal" => "8"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3170963"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            40 => array:3 [
              "identificador" => "bib41"
              "etiqueta" => "41"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Arrhythmogenic right ventricular cardiomyopathy/dysplasia. Orphanet J Rare Dis. 2007;2:45"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Arrhythmogenic right ventricular cardiomyopathy&#47;dysplasia"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Thiene G"
                            1 => "Corrado D"
                            2 => "Basso C&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1186/1750-1172-2-45"
                      "Revista" => array:5 [
                        "tituloSerie" => "Orphanet J Rare Dis"
                        "fecha" => "2007"
                        "volumen" => "2"
                        "paginaInicial" => "45"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18001465"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            41 => array:3 [
              "identificador" => "bib42"
              "etiqueta" => "42"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Right ventricular cardiomyopathy and sudden death in young people. N Engl J Med. 1988;318:129-33"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Right ventricular cardiomyopathy and sudden death in young people"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Thiene G"
                            1 => "Nava A"
                            2 => "Corrado D"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1056/NEJM198801213180301"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "N Engl J Med"
                        "fecha" => "1988"
                        "volumen" => "318"
                        "paginaInicial" => "129"
                        "paginaFinal" => "33"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3336399"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            42 => array:3 [
              "identificador" => "bib43"
              "etiqueta" => "43"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Right ventricular dysplasia: a report of 24 adult cases. Circulation. 1982;65:384-98"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Right ventricular dysplasia&#58; a report of 24 adult cases"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Marcus FI"
                            1 => "Fontaine GH"
                            2 => "Guiraudon G"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Circulation"
                        "fecha" => "1982"
                        "volumen" => "65"
                        "paginaInicial" => "384"
                        "paginaFinal" => "98"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7053899"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            43 => array:3 [
              "identificador" => "bib44"
              "etiqueta" => "44"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Hypertrophic cardiomyopathy: a systematic review. JAMA. 2002;287:1308-20"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Hypertrophic cardiomyopathy&#58; a systematic review"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Maron BJ&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "JAMA"
                        "fecha" => "2002"
                        "volumen" => "287"
                        "paginaInicial" => "1308"
                        "paginaFinal" => "20"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11886323"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            44 => array:3 [
              "identificador" => "bib45"
              "etiqueta" => "45"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The pathology of hypertrophic cardiomyopathy. Histopathology. 2004;44:412-27"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The pathology of hypertrophic cardiomyopathy"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Hughes SE&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1111/j.1365-2559.2004.01835.x"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Histopathology"
                        "fecha" => "2004"
                        "volumen" => "44"
                        "paginaInicial" => "412"
                        "paginaFinal" => "27"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15139989"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            45 => array:3 [
              "identificador" => "bib46"
              "etiqueta" => "46"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Hypertrophic cardiomyopathy: distribution of disease genes, spectrum of mutations, and implications for a molecular diagnosis strategy. Circulation. 2003;107:2227-32"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Hypertrophic cardiomyopathy&#58; distribution of disease genes&#44; spectrum of mutations&#44; and implications for a molecular diagnosis strategy"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Richard P"
                            1 => "Charron P"
                            2 => "Carrier L"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1161/01.CIR.0000066323.15244.54"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Circulation"
                        "fecha" => "2003"
                        "volumen" => "107"
                        "paginaInicial" => "2227"
                        "paginaFinal" => "32"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12707239"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            46 => array:3 [
              "identificador" => "bib47"
              "etiqueta" => "47"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Prevalence and spectrum of thin filament mutations in an outpatient referral population with hypertrophic cardiomyopathy. Circulation. 2003; 108:445-51"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Prevalence and spectrum of thin filament mutations in an outpatient referral population with hypertrophic cardiomyopathy"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Van Driest SL"
                            1 => "Ellsworth EG"
                            2 => "Ommen SR"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1161/01.CIR.0000080896.52003.DF"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Circulation"
                        "fecha" => "2003"
                        "volumen" => "108"
                        "paginaInicial" => "445"
                        "paginaFinal" => "51"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12860912"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            47 => array:3 [
              "identificador" => "bib48"
              "etiqueta" => "48"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Asymmetrical hypertrophy of the heart in young adults. Br Heart J. 1958;20:1-8"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Asymmetrical hypertrophy of the heart in young adults"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Teare D&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Br Heart J"
                        "fecha" => "1958"
                        "volumen" => "20"
                        "paginaInicial" => "1"
                        "paginaFinal" => "8"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/13499764"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            48 => array:3 [
              "identificador" => "bib49"
              "etiqueta" => "49"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Genetic basis of hypertrophic cardiomyopathy: from bench to the clinics. J Cardiovasc Electrophysiol. 2008;19:104-10"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Genetic basis of hypertrophic cardiomyopathy&#58; from bench to the clinics"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Alcalai R"
                            1 => "Seidman JG"
                            2 => "Seidman CE&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1111/j.1540-8167.2007.00965.x"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "J Cardiovasc Electrophysiol"
                        "fecha" => "2008"
                        "volumen" => "19"
                        "paginaInicial" => "104"
                        "paginaFinal" => "10"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17916152"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            49 => array:3 [
              "identificador" => "bib50"
              "etiqueta" => "50"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The genetic basis for cardiomyopathy: from mutation identification to mechanistic paradigms. Cell. 2001;104:557-67"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The genetic basis for cardiomyopathy&#58; from mutation identification to mechanistic paradigms"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Seidman JG"
                            1 => "Seidman C&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Cell"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "104"
                        "paginaInicial" => "557"
                        "paginaFinal" => "67"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11239412"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            50 => array:3 [
              "identificador" => "bib51"
              "etiqueta" => "51"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The failing heart. Nature. 2002; 415(6868):227-33"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The failing heart"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Towbin JA"
                            1 => "Bowles NE&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1038/415227a"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Nature"
                        "fecha" => "2002"
                        "volumen" => "415"
                        "paginaInicial" => "227"
                        "paginaFinal" => "33"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11805847"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            51 => array:3 [
              "identificador" => "bib52"
              "etiqueta" => "52"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "A gene defect that causes conduction system disease and dilated cardiomyopathy maps to chromosome 1p1-1q1. Nat Genet. 1994;7:546-51"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "A gene defect that causes conduction system disease and dilated cardiomyopathy maps to chromosome 1p1-1q1"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Kass S"
                            1 => "MacRae C"
                            2 => "Graber HL"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1038/ng0894-546"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Nat Genet"
                        "fecha" => "1994"
                        "volumen" => "7"
                        "paginaInicial" => "546"
                        "paginaFinal" => "51"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7951328"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            52 => array:3 [
              "identificador" => "bib53"
              "etiqueta" => "53"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Current perspective new insights into the molecular basis of familial dilated cardiomyopathy. Ital Heart J. 2001;2:280-6"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Current perspective new insights into the molecular basis of familial dilated cardiomyopathy"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Sinagra G"
                            1 => "Di Lenarda A"
                            2 => "Brodsky GL"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Ital Heart J"
                        "fecha" => "2001"
                        "volumen" => "2"
                        "paginaInicial" => "280"
                        "paginaFinal" => "6"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11374497"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            53 => array:3 [
              "identificador" => "bib54"
              "etiqueta" => "54"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Clinical and genetic issues in familial dilated cardiomyopathy. J Am Coll Cardiol. 2005;45:969-81"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Clinical and genetic issues in familial dilated cardiomyopathy"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:2 [
                            0 => "Burkett EL"
                            1 => "Hershberger RE&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1016/j.jacc.2004.11.066"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "J Am Coll Cardiol"
                        "fecha" => "2005"
                        "volumen" => "45"
                        "paginaInicial" => "969"
                        "paginaFinal" => "81"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15808750"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            54 => array:3 [
              "identificador" => "bib55"
              "etiqueta" => "55"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "SCN5A mutation associated with dilated cardiomyopathy, conduction disorder, and arrhythmia. Circulation. 2004;110:2163-7"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "SCN5A mutation associated with dilated cardiomyopathy&#44; conduction disorder&#44; and arrhythmia"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "McNair WP"
                            1 => "Ku L"
                            2 => "Taylor MR"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1161/01.CIR.0000144458.58660.BB"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Circulation"
                        "fecha" => "2004"
                        "volumen" => "110"
                        "paginaInicial" => "2163"
                        "paginaFinal" => "7"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15466643"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            55 => array:3 [
              "identificador" => "bib56"
              "etiqueta" => "56"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "26th Bethesda conference: recommendations for determining eligibility for competition in athletes with cardiovascular abnormalities. Task Force 3: hyper-trophic cardiomyopathy, myocarditis and other myopericardial diseases and mitral valve prolapse. J Am Coll Cardiol. 1994; 24:880-885"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "26th Bethesda conference&#58; recommendations for determining eligibility for competition in athletes with cardiovascular abnormalities&#46; Task Force 3&#58; hyper-trophic cardiomyopathy&#44; myocarditis and other myopericardial diseases and mitral valve prolapse"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Maron BJ"
                            1 => "Isner JM"
                            2 => "McKenna WJ&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "J Am Coll Cardiol"
                        "fecha" => "1994"
                        "volumen" => "24"
                        "paginaInicial" => "880"
                        "paginaFinal" => "885"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7930220"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            56 => array:3 [
              "identificador" => "bib57"
              "etiqueta" => "57"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Noninvasive assessment of seasonal variations in cardiac structure and function in cyclists. Circulation. 1983;67:896-901"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Noninvasive assessment of seasonal variations in cardiac structure and function in cyclists"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Fagard R"
                            1 => "Aubert A"
                            2 => "Lysens R"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Circulation"
                        "fecha" => "1983"
                        "volumen" => "67"
                        "paginaInicial" => "896"
                        "paginaFinal" => "901"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/6825246"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            57 => array:3 [
              "identificador" => "bib58"
              "etiqueta" => "58"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "The athletic heart syndrome. N Engl J Med. 1985;313:24-32"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "The athletic heart syndrome"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:3 [
                            0 => "Huston TP"
                            1 => "Puffer JC"
                            2 => "Rodney WM&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:2 [
                      "doi" => "10.1056/NEJM198507043130106"
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "N Engl J Med"
                        "fecha" => "1985"
                        "volumen" => "313"
                        "paginaInicial" => "24"
                        "paginaFinal" => "32"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/3158817"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            58 => array:3 [
              "identificador" => "bib59"
              "etiqueta" => "59"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Structural features of the athlete heart as defined by echocardiography. J Am Coll Cardiol. 1986;7:190-203"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Structural features of the athlete heart as defined by echocardiography"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:1 [
                            0 => "Maron BJ&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "J Am Coll Cardiol"
                        "fecha" => "1986"
                        "volumen" => "7"
                        "paginaInicial" => "190"
                        "paginaFinal" => "203"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2934463"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
            59 => array:3 [
              "identificador" => "bib60"
              "etiqueta" => "60"
              "referencia" => array:1 [
                0 => array:3 [
                  "referenciaCompleta" => "Morphology of the "athlete''s heart" assessed by echocardiography in 947 elite athletes representing 27 sports. Am J Cardiol. 1994;74:802-6"
                  "contribucion" => array:1 [
                    0 => array:3 [
                      "titulo" => "Morphology of the &#34;athlete&#39;&#39;s heart&#34; assessed by echocardiography in 947 elite athletes representing 27 sports"
                      "idioma" => "en"
                      "autores" => array:1 [
                        0 => array:2 [
                          "etal" => false
                          "autores" => array:4 [
                            0 => "Spirito P"
                            1 => "Pelliccia A"
                            2 => "Proschan MA"
                            3 => "et al&#46;"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                  "host" => array:1 [
                    0 => array:1 [
                      "Revista" => array:6 [
                        "tituloSerie" => "Am J Cardiol"
                        "fecha" => "1994"
                        "volumen" => "74"
                        "paginaInicial" => "802"
                        "paginaFinal" => "6"
                        "link" => array:1 [
                          0 => array:2 [
                            "url" => "https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7942554"
                            "web" => "Medline"
                          ]
                        ]
                      ]
                    ]
                  ]
                ]
              ]
            ]
          ]
        ]
      ]
    ]
  ]
  "idiomaDefecto" => "ct"
  "url" => "/X8866581/0000004400000162/v0_201801081407/XX886658109398688/v0_201801081407/ct/main.assets"
  "Apartado" => array:4 [
    "identificador" => "71858"
    "tipo" => "SECCION"
    "es" => array:2 [
      "titulo" => "Revisi&#243;"
      "idiomaDefecto" => true
    ]
    "idiomaDefecto" => "es"
  ]
  "PDF" => "https://static.elsevier.es/multimedia/X8866581/0000004400000162/v0_201801081407/XX886658109398688/v0_201801081407/ct/278v44n162a13139868pdf001.pdf?idApp=UINPBA00004N&text.app=https://apunts.org/"
  "EPUB" => "https://multimedia.elsevier.es/PublicationsMultimediaV1/item/epub/XX886658109398688?idApp=UINPBA00004N"
]
Share
Journal Information
Vol. 44. Issue 162.
Pages 86-97 (April - June 2009)
Full text access
Genètica i esport
Genetics and sports
Visits
19513
Josep Sàncheza, Óscar Campuzanob, Anna Iglesiasb, Ramon Brugadab
a Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull. Barcelona. España.
b Centre de Genètica Cardiovascular. Facultat de Medicina. Universitat de Girona. Girona. España.
This item has received
Article information
Abstract
Full Text
Bibliography
Download PDF
Statistics
Figures (8)
Show moreShow less
There have been great scientific and technical advances in biomedicine in the last few years, particularly after the description of the human genome. These improvements have gradually been applied in diverse fields that have gone beyond the study of the disease to enter the study of health. The latter includes research in the field of physical and sports activity. Genetics therefore provides the scientific knowledge that helps us to optimise the performance of high level sportsmen/women, to reap the benefits of carrying out physical exercise and/or to perform a safe sports practice by evaluating the risk of a hereditary disease associated to sudden death in sportsmen/women.
Keywords:
Genetics
Sport
Physical condition
Sudden death
Arrhythmic syndromes
La biomedicina ha experimentat grans avenços científics i tècnics en els darrers anys, especialment després de la descripció del genoma humà. Aquestes millores s’han aplicat gradualment a diversos àmbits, que han sobrepassat l’estudi de la patologia per fins i tot endinsar-se en l’estudi de la salut. Entre aquesta darrera s’inclouen investigacions en el camp de l’activitat física i l’esport. La genètica, doncs, ens aporta uns coneixements científics que poden ajudar-nos a optimitzar el rendiment d’un esportista d’alt nivell, rendibilitzar els efectes de la pràctica de l’exercici físic i/o portar a terme una pràctica esportiva segura, tot avaluant el risc d’una malaltia hereditària associada a la mort sobtada en esportistes.
Palabras clave:
Genètica
Esport
Condició física
Mort sobtada
Síndromes arítmiques
Full Text

INTRODUCCIÓ

La importància d'adherir-se a un estil de vida actiu i saludable està ben documentada. En els adults, la recerca ha demostrat la importància de l'activitat física en la prevenció de malalties cardiovasculars, la síndrome metabòlica, la diabetis tipus 2 i l'obesitat juntament amb la promoció de la longevitat1-4. En els nens i adolescents, una revisió recent també indica que la pràctica d'alguna activitat física està associada amb una sèrie d'efectes positius en la salut5.

A mesura que s'han anat oficialitzant les activitats esportives, ja sigui amb la participació en activitats reglamentades o amb més competicions, un grup més gran d'esportistes han fet el salt cap a una més gran dedicació a la competició amateur, en la qual els mateixos esportistes busquen la millora constant en la seva capacitat de fer esport. No és estrany doncs entreveure que els esportistes busquen millorar el seu rendiment mitjançant l'entrenament més rigorós i una nutrició més adequada. A mesura que s'avança en els coneixements moleculars de la capacitat física, incloent els factors genètics, hi ha un interès més gran en aquesta tecnologia, per a predir des del tipus d'exercici més convenient fins al risc de patir una lesió muscular.

Dins aquest context d'avenços genètics en l'esport, sobresurt però la informació referent a la mort sobtada en els esportistes, causada per malalties genètiques hereditàries. Malgrat que són poc freqüents, la mort sobtada de l'atleta té un impacte mediàtic instantani que crea una alarma social important.

Les ciències de l'activitat física i de l'esport són un àmbit de recerca que tampoc pot escapar dels canvis que està experimentant la biologia molecular i en concret el camp de la genòmica i la genètica humana. En aquest sentit, sigui amb l'objectiu d'estudiar l'impacte d'un programa d'entrenament adreçat al rendiment, analitzar els efectes de l'activitat física o avaluar el risc de patir una malaltia hereditària associada a mort sobtada en els esportistes, la informació del genoma humà passa a ser un element important en les diferents investigacions.

GENÈTICA

Són molts els esdeveniments històrics rellevants que s'han succeït per arribar a confeccionar el mapa genètic humà. Des de la publicació de l'Origen de les espècies (1859) de Charles Darwin, passant pels experiments amb pèsols (1865) de Gregor Mendel fins al llançament del Projecte Genoma Humà (1990), l'elaboració detallada del mapa genètic humà (1995) i la finalització de la seqüència del genoma humà (2003), els estudis de biologia molecular han viscut els últims 25 anys una important revolució i en l'actualitat la seva influència és molt rellevant en el camp de les ciències6.

Tot organisme viu té la seva pròpia informació genètica continguda en la molècula d'ADN (àcid desoxiribonucleic). En ella es troben les unitats d'herència, els gens. Els humans tenim 30.000 gens distribuïts en 23 parells de cromosomes localitzats en el nucli de les cèl·lules (22 autosòmics i 1 parell sexual) i un únic cromosoma mitocondrial. Cada parell de cromosomes (homòleg) té els mateixos gens -dels que tenim dues còpies, anomenades al·lels-. Cada gen conté la informació necessària per la síntesi d'una proteïna, la unitat funcional de l'organisme, ja que el bon funcionament d'aquest està basat en la síntesi perfecta de totes les proteïnes necessàries.

La molècula d'ADN està formada per 4 tipus diferents de nucleòtids, repetits milions de vegades. La majoria de l'ADN no codifica per proteïnes, i els fragments que ho fan són els anomenats gens. En la porció codificadora del gen cada grup de tres nucleòtids codifica per un determinat aminoàcid. Aquest és un procés en cadena; els primers tres nucleòtids codifiquen el primer aminoàcid i els tres següents el segon, i així successivament. Aquesta síntesi ve determinada per l'ordre que segueix la seqüència de nucleòtids en l'ADN. L'acumulació progressiva de tots els aminoàcids del gen dóna lloc a la creació de la proteïna. En el genoma humà s'ha descrit que menys de l'1,5% d'aquest conté seqüències que codifiquen per proteïnes7. La resta és material que pot ajudar al funcionament correcte, però la seva funció no està clarament establerta encara.

En ocasions es pot produir la inserció, la deleció o el canvi en l'ordre dels nucleòtids. Són defectes genètics, anomenats mutacions, que poden produir la síntesi d'una proteïna diferent o defectuosa i ocasionar una malaltia. Que l'individu desenvolupi o no una malaltia a causa de la mutació dependrà de la importància de la proteïna en la funció global del cos humà. Si la mutació afecta l'ADN d'una cèl·lula germinal o reproductiva es transmetrà a les següents generacions causant una malaltia hereditària.

Les malalties hereditàries es classifiquen en:

1. Alteracions cromosòmiques, amb la deleció o addició d'una part o un cromosoma sencer.

2. Malalties poligèniques (les més freqüents), en què la malaltia es deu a la interacció de diferents gens.

3. Malalties monogèniques. Només un gen és principalment responsable d'aquesta malaltia, i el seu patró d'herència segueix les lleis de Mendel, que són:

- Malalties autosòmiques dominants. Un dels al·lels heretats és defectuós i l'altre és normal. El caràcter dominant de la malaltia significa que amb un sol al·lel afectat per una mutació ja es pot provocar la malaltia. La descendència té un 50% de possibilitats de ser portadora d'aquesta malaltia si un dels pares està afectat. Cada generació té afectats, i tant els homes com les dones poden heretar i transmetre la malaltia.

- Malaltia autosòmica recessiva. Per patir la malaltia cal que els dos al·lels siguin defectuosos. És una forma, per tant, menys comuna que l'autosòmica dominant. Si ambdós pares són portadors, la descendència té un 25% de possibilitats de patir la malaltia i un 50% de possibilitats de ser portadora.

- Malalties lligades al sexe. Les dones són les portadores en un dels cromosomes X. Els homes, al tenir un sol cromosoma X, pateixen la malaltia si hereten el cromosoma mutat.

- Malalties mitocondrials. Estan sempre transmeses per la dona perquè el cromosoma mitocondrial prové sempre de la mare. Per tant, no es produeix transmissió d'home a home.

En general, tots els éssers humans presenten petites variacions en un lloc determinat de l'ADN, anomenades polimorfismes. A diferència de les mutacions, els polimorfismes en general no produeixen malalties però poden alterar la resposta de l'individu a elles produint variacions en la predisposició, l'evolució i la resposta al tractament8,9.

CONCEPTES BÀSICS: GENÈTICA, GENÒMICA, GENOTIP I FENOTIP

L'evolució que ha experimentat la biologia molecular ens ha aportat, entre d'altres aspectes, l'ús més quotidià i a vegades indiscriminat d'un vocabulari específic. És per això que hem considerat convenient conceptualitzar alguns d'aquests termes per a poder emmarcar la temàtica que tractem en aquest article.

En primer lloc, caldria diferenciar genètica de genòmica. S'entén la genètica com el camp de les ciències biològiques que intenta comprendre com l'herència biològica es transmet d'una generació a la següent i com es desenvolupen aquests processos. Així doncs, un dels objectius de la genètica és l'estudi dels patrons d'herència i de com aquests es transmeten de pares a fills. D'altra banda, la genòmica inclou un conjunt de ciències i tècniques dedicades a l'estudi integral del funcionament, l'evolució i l'origen dels genomes6,10. Tot i entendre que genètica i genòmica són conceptualment diferents, tant la genètica com la genòmica comparteixen unitats bàsiques d'estudi, com són els gens i l'ADN.

Genotip i fenotip són altres dos conceptes bàsics que cal tenir present per entendre algunes qüestions que se'n deriven de la recerca en aquest àmbit. El genotip fa referència a tot el material genètic de l'individu. El tret observable d'un individu s'anomena fenotip6,10. Per exemple, al parlar de malalties, si un individu pot tenir una predisposició genètica a patir una malaltia cardiovascular, com per exemple la síndrome de Brugada, estaríem referint-nos al genotip. Si aquesta malaltia es manifesta i es desenvolupa, estem parlant del fenotip.

UNA QÜESTIÓ DE DISSENY

Charles Darwin, en la seva teoria de l'origen de les espècies, posa de manifest que tot organisme s'ha d'esforçar per a sobreviure, i que només el vigorós, sa i feliç és capaç de multiplicarse. De fet, podem dir que l'activitat física està programada en els nostres genomes des de l'era paleolítica. Els factors ambientals amb els que es van haver d'enfrontar els nostres avantpassats, on la condició física era un factor molt important per a la supervivència, han fet que els nostres gens hagin evolucionat en relació a l'ambient en que van viure els nostres ancestres11,12.

Els factors ambientals de les societats del benestar són molt diferents als de l'era del Paleolític, la qual cosa fa que ens trobem amb un disseny evolutiu del nostre organisme incompatible amb les condicions mediambientals actuals. Aquest fet provoca moltes de les malalties que pateix la nostra societat avui en dia11.

Entre el genotip i el fenotip, els factors ambientals (alimentació, activitat física, hàbits higiènics, etc.) juguen un paper molt important. Sigui de forma individual o col·lectiva, aquests factors poden interaccionar amb el genotip i ser precursors de la manifestació de fenotips (fig. 1).

Figura 1 Relació genotip-fenotip.

GENOTIPS I FENOTIPS DE LA CONDICIÓ FÍSICA

Parlar de condició física i genètica ens porta en primer lloc a determinar què entenem per condició física i quins són els seus elements. El concepte de condició física pot tenir interpretacions diferents en funció de l'àmbit en que ens trobem. En relació a la temàtica d'aquest article, voldríem distingir el que és la condició física saludable i la condició física relacionada amb el rendiment esportiu.

En l'àmbit de la salut, la condició física es pot entendre com el grau d'energia i de vitalitat que assoleix una persona per a poder desenvolupar les tasques diàries i habituals: gaudir activament del temps de lleure, afrontar les emergències imprevistes sense fatiga excessiva, evitar algunes malalties derivades del sedentarisme i ajudar a desenvolupar al màxim la seva capacitat intel·lectual tot gaudint plenament de la vida. Des del punt de vista de l'esport, la condició física passa a ser un element de rendiment i es planteja com a objectiu la màxima optimització dels components de la condició física13-16.

Amb la finalitat d'establir un criteri que ens ajudi a entendre alguns aspectes d'aquest article i sense voler entrar en debats conceptuals o de matisos, considerem que la condició física està formada per les capacitats físiques. Podem classificar aquestes capacitats físiques en capacitats motores o bàsiques (força, resistència-aeròbica/anaeròbica i velocitat), les capacitats coordinatives o perceptivomotores (coordinació general/específica i equilibri), les capacitats resultants (agilitat) i les capacitats facilitadores (flexibilitat-elasticitat muscular/mobilitat articular)14. Més enllà d'aquesta classificació, estaríem d'acord que les capacitats condicionals es basen principalment en processos energètics i les coordinatives preferentment en la regulació i la conducció del sistema nerviós central15.

Sigui des de l'òptica esportiva o de l'exercici físic, tots aquests elements de la condició física poden ser mesurats d'una forma o altra, des del VO2màx (ml·kg-1·min-1 o l/min), el temps (s), la velocitat (m/s) o la força (kg), etc. Així doncs, i a tall d'exemple, una persona pot tenir un substrat genètic (genotip) en relació a la resistència cardiovascular que es pot manifestar en forma d'uns valors de VO2màx (fenotip) que és mesurable (ml·kg-1·min-1 o l/min) i modificable per les diferents condicions ambientals, com poden ser les càrregues d'entrenament, l'alimentació, etc.

Cal dir, però, que no hem de tenir una visió mendeliana de l'individu pel que fa als fenotips de la condició física, ja que són molts els factors que interaccionen: aspectes socials, fisiològics, metabòlics, cel·lulars i moleculars. A més a més, els efectes del material genètic sobre els fenotips de la condició física també venen determinats pels gens susceptibles que poden predisposar a un fenotip, i per les interaccions entre diferents gens, qüestions que avui en dia encara s'estan estudiant. És per això que els fenotips de la condició física són fenotips anomenats complexos, com passa amb els fenotips de les malalties complexes (fig. 2).

Figura 2 Interacció dels diferents elements en la condició física.

El mapa genètic humà de la condició física

A partir de la finalització de la seqüència del genoma humà s'han portat i es porten a terme recerques per poder determinar gens implicats en els diferents fenotips de la condició física. Per elaborar aquest mapa genètic es conta amb les aportacions de les diferents investigacions que any rere any es desenvolupen. Hem de dir, però, que la interpretació dels resultats d'aquests estudis cal entendre-la en relació a l'estratègia utilitzada en la recerca.

Estratègies de recerca

En estudis humans els mètodes de recerca es basen en l'epidemiologia genètica i més recentment en els estudis moleculars. A grans trets podem dir que els estudis genètics es poden classificar en dos grans grups: a) els basats en l'epidemiologia genètica, centrats en fenotips d'individus i famílies, i b) els més relacionats amb la biologia molecular, que intenten mesurar les variacions del ADN en base a marcadors de gens candidats.

Per analitzar la base genètica de fenotips complexes, com poden ser els de la capacitat física, trobarem tres grans mètodes17-20. En primer lloc, els estudis d'heretabilitat, que intenten avaluar la contribució genètica i ambiental sobre els fenotips de membres d'una mateixa família, bessons o individus adoptats acollits en famílies. Per exemple, en alguns estudis realitzats s'estima que el grau d'heretabilitat del VO2màx és aproximadament del 50%; pel que fa al tipus de fibra muscular, d'entre el 40 i el 50%, i la potència muscular, al voltant del 70%.

Com a segon gran mètode trobem el Genome-wide linkage scans, que consisteix en l'examen genètic de marcadors que es troben per tot el genoma humà en un grup molt gran d'individus per a posteriorment poder realitzar associacions entre cada marcador i els fenotips específics. S'intenta localitzar regions del genoma humà que tinguin una alta probabilitat d'estar relacionades amb el consum d'oxigen, el percentatge de greix corporal o la regulació de la freqüència cardíaca.

La tercera gran estratègia i una de les més utilitzades són els estudis d'associació amb gen candidat. Es tracta de buscar un gen candidat que es creu que té una influència en la regulació d'algun dels fenotips de la condició física. A partir d'aquí s'intenta estudiar les variacions més comunes d'aquest gen (al·lel) en un gran nombre de subjectes. En aquest bloc es poden trobar dues menes de recerques. Una primera que estudia una única variació del gen (al·lel) d'uns subjectes en concret, i l'altra els de casos-control on s'intenta veure si un gen o una variació d'aquest gen és més comuna en atletes d'elit que en la població normal. Aquestes dues opcions de recerca són les que s'han utilitzat per identificar un número de gens associats a la condició física, sigui en la població en general o en atletes d'elit.

Gens i condició física

Anualment els gens que es van afegint al genoma de la condició física apareixen publicats en The Human Gene Map for Performance and Health-Related Fitness Phenotypes. Tot i que els estudis relacionats amb els fenotips de la condició física són molt variats, posarem alguns exemples. En estudis de cas-control relacionats amb modalitats esportives de resistència trobem gens com AMPD1, PPARGC1A o ACE, i amb proves de velocitat tenim l'ACTN3. Pel que fa a estudis d'associació amb gens candidats trobem fenotips estudiats com el VO2màx associat a gens com ADRB2, HLAA, CFTR o HIF1A, el lactat post-exercici associat a gens com ACE, o la força associada a DI01 o IGF220 (taula I).

Possiblement les variants genètiques tenen una incidència tant en el rendiment esportiu com en les persones que practiquen exercici físic amb l'objectiu de millorar la salut. En general, aquestes variants estudiades en esportistes d'elit són molt comunes en la població. Els gens relacionats amb el metabolisme energètic, la resposta cardiorespiratòria a l'exercici màxim, etc., són aspectes importants tant per la població en general com per als esportistes. Si bé l'estudi de les característiques genètiques d'atletes d'alt nivell aporten una informació molt valuosa sobre els beneficis de l'exercici físic en la població general, també hem de dir que no totes les variants que podem trobar en esportistes de primera línea poden ser un referent de salut en el món del fitness. Aquest seria el cas de les variants genètiques que pot tenir un corredor de llarga distància que li permeten conservar energia durant llargs períodes de temps d'intensa activitat física, ja que això no podria ser beneficiós en individus poc actius o sedentaris.

GENÈTICA I MORT SOBTADA EN L'ATLETA

La mort sobtada cardíaca (MSC) és definida com la mort de causa cardíaca que esdevé en la primera hora després dels primers símptomes. La mort sobtada té una prevalença de 1/1.000 en la població general, però augmenta significativament a mesura que hi ha una patologia cardíaca més greu. La mort sobtada en els atletes sembla ser poc freqüent21,22, tot i que la veritable incidència pot ser més gran del que es pensa degut a que certes condicions -com ara les canalopaties iòniques, les quals predisposen a les arítmies mortals- no estan associades amb malalties estructurals del cor i això suposa que la causa de la mort segueix sense estar clara. Aproximadament el 80% de les morts sobtades no traumàtiques en atletes joves són causades per anomalies cardiovasculars heretades, que per tant tenen una repercussió en les famílies23-25. La majoria (>80%) de

les MSC en els joves atletes es produeixen durant o immediatament després d'activitat física26. Això suggereix que l'exercici pot ser un desencadenant de les arítmies cardíaques en els individus amb certs trastorns cardíacs.

La majoria de les MSC dels atletes es donen en homes joves (12-40 anys). Sovint la MSC és el primer símptoma de la malaltia. La MSC sol estar directament relacionada amb la pràctica d'un exercici, i al realitzar l'autòpsia aquesta pot ser completament normal (sospitosa de malaltia arítmogènica) o detectar-se alteracions estructurals cardíaques24,26-28. Entre les malalties estructurals hi ha descrites sobretot la cardiomiopatia hipertròfica (CMH), que causa del 40 al 50% dels casos, i la displàsia aritmogènica del ventricle dret (DAVD), la causa més freqüent de MSC en atletes a certes zones d'Itàlia.

Hi ha, doncs, múltiples patologies cardíaques genèticament determinades, amb o sense cardiopatia estructural acompanyant, que poden predisposar a l'aparició d'arítmies i de mort sobtada29-31. Aquestes malalties són producte de l'alteració en la codificació genètica de quatre grans famílies de proteïnes:

• Proteïnes sarcomèriques, que s'encarreguen de generar la força en el miòcit cardíac i seran responsables de la miocardiopatia hipertròfica32.

• Proteïnes del citoesquelet, encarregades de la transmissió d'aquesta força a les cèl·lules adjacents i causants de la miocardiopatia dilatada33.

• Proteïnes que codifiquen per als canals iònics, encarregades de mantenir el balanç iònic intra i extracel·lular, i responsables de les arítmies familiars34.

• Proteïnes dels desmosomes, que permeten el manteniment de l'estructura i la comunicació intercel·lular.

Existeix però un solapament important entre les malalties i els gens35. Per exemple, la troponina T pot causar tant miocardiopatia dilatada com miocardiopatia hipertròfica36,37, i el canal de sodi SCN5A és un dels gens responsables de la síndrome de Brugada (SB), de la síndrome de QT llarg tipus 3 (SQTL3) i també d'alteracions familiars de la conducció38,39.

MALALTIES

Síndrome de brugada

La SBr té una elevació característica del segment ST que és fàcilment identificable en el "patró clàssic" dels casos. Malauradament són comuns en la població general els canvis no específics del segment ST o canvis incomplets de bloqueig de branca dreta. Davant la sospita de la malaltia, en aquests casos menys clàssics s'aconsella la prova de l'ajmalina, un bloquejant de sodi que en administració intravenosa pot fer evident el patró electrocardiogràfic diagnòstic.

Es pensa que el mecanisme fisiopatològic responsable de l'elevació del ST i de la susceptibilitat d'arítmies ventriculars és el desequilibri entre entrades i sortides de corrents iòniques durant la fase 0 i 1 del potencial d'acció. Fins ara, només dos gens s'han relacionat amb la malaltia (SCN5A, codificació dels canals de sodi, i GPD1L, el glicerol-3-fosfat deshidrogenasa-1). Curiosament no hi ha informació respecte la mort sobtada en atletes causada per SBr, però darrerament la pràctica clínica aconsella que el afectats per la malaltia no facin esport degut a l'augment de la temperatura corporal, una decisió si més no controvertida (taula II).

Taquicardia ventricular polimòrfica catecolaminèrgica

La taquicardia ventricular polimòrfica catecolaminèrgica (TVPC) és una malaltia familiar que causa MSC induïda per l'exercici i/o l'estrès. La TVPC és un trastorn del calci intracardíac agreujat per l'estimulació simpàtica. Mutacions en el receptor de rianodina (Ryr2), calsiquestrina-2 (CASQ2) i ankirina-2 (ANK2) produeixen una sobrecàrrega de calci que s'ha relacionat amb la malaltia (taula II).

Síndrome del Qt llarg

La síndrome del QT llarg (SQTL) es caracteritza per la prolongació de l'interval QT en l'ECG de repòs (> 470 ms per l'home i > 480 ms per a les dones com a diagnòstic, i de 440-470 ms com a límit). La síndrome va ser inicialment relacionada amb la pèrdua de funció en els canals de potassi i el guany de la funció en el canal de sodi. En tots els casos, la conseqüència és un potencial d'acció prolongat que facilita despolaritzacions, un substrat d'arítmies ventriculars (taula II).

Clínicament, fins al 30% dels casos de SQTL tenen un interval QT en el límit de la normalitat que requereix altres estudis (fenotípics, genètics o ambdós) per arribar a un diagnòstic. Donada la varietat de mecanismes que condueixin a la SQTL, la identificació de les mutacions causals és crucial per orientar la teràpia. No obstant això, les anàlisis genètiques són negatives en un terç dels pacients, la qual cosa posa l'accent en la necessitat de millorar la detecció fenotípica.

Síndrome del Qt curt

La síndrome del QT curt (SQTC) es caracteritza per la presència d'escurçament del QT en l'ECG (QT <340 ms és sospitós i <320 és clarament diagnòstic) i clínicament per la presència d'episodis de síncope, fibril·lació auricular paroxística i/o arítmies letals. Tot i que s'han publicat alguns casos de famílies afectades, es disposa de poca informació sobre la malaltia. La SQTC s'ha relacionat amb mutacions en els gens que codifiquen canals de potassi. Tres gens han estat identificats fins ara, fet que demostra que la malaltia és genèticament heterogènia. Malgrat que els estudis clínics i fisiopatològics han suggerit la quinidina com un tractament adequat per STQC-1, l'alta incidència de MSC justifica la implantació de desfibrillador en la majoria dels casos (taula II).

Displàsia aritmogènica de ventricle dret

La DAVD és una malaltia familiar40 del múscul cardíac que provoca canvis estructurals (distròfia progressiva del ventricle dret, amb una substitució del miocardi per teixit fibro-adipòs), i clínicament es caracteritza per arítmies del ventricle dret, amb risc d'aturada cardíaca41,42.

Tot i que en els últims 25 anys s'ha descrit la malaltia43, certes formes de ARVC no són fàcils de diagnosticar. El diagnòstic precoç de la malaltia és difícil degut a que no hi ha un patró clar d'afectació dels teixits. La ressonància magnètica és una eina molt útil en el diagnòstic, però la interpretació és difícil en alguns casos. A més, en alguns pacients la primera manifestació son les arítmies ventriculars malignes. Les proves genètiques ajuden en la diagnosi clínica, atès que ja es pot diagnosticar la malaltia en prop del 60% dels casos gràcies als estudis genètics, encaminats a l'anàlisi de mutacions en proteïnes del desmosoma (taula III).

Cardiomiopatia hipertròfica

La CMH és una malaltia del miocardi caracteritzada per una hipertròfia asimètrica del ventricle esquerre, amb troballes de desestructuració dels miòcits i fibrosi44,45. És l'alteració genètica cardiovascular més freqüent, amb una prevalença d'1/500 en la població general, i afecta sobretot els joves46-48. Les manifestacions clíniques apareixen per disfunció diastòlica inicialment i sistòlica en els estats més evolucionats, pel que el pacient pot estar asimptomàtic o presentar-se en forma d'insuficiència cardíaca o mort sobtada. La mortalitat és major en els pacients joves (sovint atletes) que en els adults, i la primera manifestació de la malaltia pot ser precisament la mort sobtada. La malaltia es considera familiar en un 90% dels casos, generalment amb un patró d'herència autosòmica dominant, a excepció dels casos amb mutacions en l'ADN mitocondrial (ADNmt), que són heretades per via materna. S'han identificat més de 400 mutacions49-50 (taula IV).

Cardiomiopatia dilatada

La cardiomiopatia dilatada (CMD) es caracteritza per una dilatació ventricular que altera la funció sistòlica, principalment en el ventricle esquerre. Els pacients presenten signes d'insuficiència cardíaca, palpitacions o mort sobtada. La prevalença és d'1/2.500 persones. Són múltiples els factors que poden desencadenar una CMD, per la qual cosa és una entitat altament heterogènia. Malgrat això, els estudis sistemàtics dels familiars de pacients amb CMD indiquen que almenys el 35% dels casos són hereditaris51. Les arítmies que presenten els pacients amb CMD familiar solen ser les mateixes que en les formes adquirides amb defectes en la conducció auriculoventricular i intraventricular, arítmies ventriculars i fibril·lació auricular. Aquests pacients normalment desenvolupen un deteriorament progressiu de la funció ventricular i moren a causa d'insuficiència cardíaca o arítmies.

Al 1994 es va trobar el primer locus de CMD amb bloqueig auriculoventricular en el cromosoma 152. L'escenari d'aquesta malaltia és extremadament complex, per la qual cosa la utilitat clínica de l'anàlisi genètic és limitada. S'han identificat més de 20 mutacions en gens que codifiquen per proteïnes del citoesquelet, del nucli cel·lular i del sarcòmer. Les mutacions més importants (30%) són les trobades en el gen lamina A/C (LMNA)53, que codifica una proteïna que s'expressa en gairebé tots els tipus cel·lulars i la funció de la qual és contribuir amb la integritat del nucli proporcionant suport mecànic54. Altres gens, com MYH7 i TNNT2, identificats prèviament com causants de CMH, també poden causar CMD. Fins i tot en una família amb CMD es va identificar mutació en SCN5A, un gen que es creia únicament causant de malaltia elèctrica55 (taula V).

RECOMANACIONS ESPORTIVES EN LES MALALTIES GENÈTIQUES

Al 1994 es va organitzar la 26a Conferència Bethesda (taula VI) per a formular les directrius de la participació en esports competitius d'atletes amb alguna alteració cardiovascular identificada56. Experts en medicina cardiovascular i cardiologia de l'esport van redactar recomanacions per mitjà d'un consens, proporcionant la base per a l'assessorament mèdic als pacients. Les directrius depenen de la naturalesa i de la gravetat de les anomalies cardiovasculars i de la classificació de l'esport en qüestió.

Gairebé en una altra tercera part de les MSC l'autòpsia no revela cap anomalia estructural o morfològica. S'admet que en aquests casos l'origen de la mort podria ser purament elèctric, i en el cas de malaltia familiar, una canalopatia. Entitats conegudes, com la taquicàrdia ventricular polimòrfica, la fibril·lació ventricular idiopàtica, el SQTL, el SQTC i la SBs, són entitats englobades sota aquest epígraf de canalopaties.

La mort sobtada d'un jove atleta té habitualment una repercussió mediàtica important. Degut al sobreesforç que han de desenvolupar, hi ha criteris clars sobre la seva participació en esports competitius56-60.

Atletes amb un diagnòstic clar de MCH, de DAVD i de MCD no han de participar en la majoria dels esports competitius, amb la possible excepció dels esports amb el menor grau d'intensitat (p. ex., les bitlles, el golf o el cúrling). Això és independent de la presència de símptomes i de la magnitud de la hipertròfia ventricular esquerra del ventricle esquerre o l'obstrucció del tracte de sortida en el cas de la MCH.

Es recomana no practicar esport competitiu en les malalties genètiques aritmogèniques, sobretot per les implicacions que l'estat adrenèrgic pot tenir en el desencadenament d'arítmies. La recomanació en la SBr és menys clara, però degut a l'associació de la malaltia amb la febre, s'ha considerat necessari també desaconsellar la pràctica de l'esport per l'augment de temperatura corporal que això comporta.

AVALUACIÓ DELS ATLETES AMB TRETS CARACTERÍSTICS DE POSSIBLE MALALTIA CARDÍACA

L'avaluació cardiovascular en l'atleta jove s'ha dirigit a identificar les condicions que poden dur a l'atleta al risc de mort sobtada. Idealment, tots els atletes haurien de ser avaluats per diagnosticar possibles alteracions cardiovasculars abans de qualsevol participació atlètica. Com a mínim però la gent que practica esport regularment hauria de disposar d'una valoració clínica bàsica (examen físic i història clínica) i d'un electrocardiograma en repòs.

Després de les exploracions clíniques bàsiques en els atletes és important donar prioritat amb estudis més aprofundits als atletes que presenten el major risc de tenir anomalies cardíaques hereditàries. Aquests són, és clar, els atletes simptomàtics i els que tenen història familiar de malaltia familiar associada a la mort sobtada.

Entre els estudis que s'han de realitzar es pot ja actualment considerar l'estudi genètic, que és efectiu en els casos de malaltia hereditària coneguda, però ho és poc si la causa de la mort sobtada o dels símptomes no es encara coneguda. En aquest darrer cas, la quantitat de gens que s'ha d'analitzar és tan gran que no és assumible econòmicament. En els propers mesos, però, fins i tot aquests casos podran ser analitzats ràpidament, gràcies al desenvolupament tecnològic de xips de diagnòstic de malalties arítmiques. Aquest xip permetrà realitzar l'anàlisi de més de 20 gens en un marge reduït de temps, millorant el servei i, sobretot, el cost.

CONCLUSIONS

Al llarg de la història, la societat ha fet un lloc especial pels pocs que són més ràpids, més forts i físicament més ben dotats. En l'actualitat comencen a haver-hi estudis prou consistents que indiquen que els gens poden jugar un paper important en la condició física dels esportistes d'elit, tot i que encara és d'hora per a determinar si un únic gen o grup de gens pot determinar el potencial esportiu d'un subjecte. La genètica pot però determinar també el risc de mort sobtada en l'atleta. Quan es produeix una MSC en un esportista, és una notícia tràgica i amb molt impacte social.

Així doncs, és evident que en les properes dècades s'obre un camp de recerca en el que haurem d'incorporar-nos, i adaptarnos a tecnologies de la genòmica i la bioinformàtica amb l'objectiu de conèixer la influència de la genètica en la condició física dels individus i en el seu risc de malalties.


Correspondència: Ramon Brugada (ramon@brugada.org).

Rebut el 8 de maig de 2009 / Acceptat el 13 de maig de 2009.

Bibliograf¿a
[1]
Exercise in the treatment of lipid disorders. Cardiol Clin. 2001;19:471-88
[2]
Exercise characteristics and the blood pressure response to dynamic physical training. Med Sci Sports Exerc. 2001;33 Suppl 6:S484-92; discussion S493-84
[3]
Physical activity and cardiovascular disease: evidence for a dose response. Med Sci Sports Exerc. 2001;33 Suppl 6:S472-83; discussion S493-474
[4]
Behavioural determinants of obesity. Best Pract Res Clin Endocrinol Metab. 2005;19: 343-58
[5]
Evidence based physical activity for school-age youth. J Pediatr. 2005;146:732-7
[6]
Genética. Texto y atlas. Madrid: Panamericana; 2005
[7]
Identification and analysis of functional elements in 1% of the human genome by the ENCODE pilot project. Nature. 2007;447:799-816
[8]
Bases genéticas de las arritmias. Rev Esp Cardiol. 1998;51:274-85
[9]
The molecular genetics of arrhythmias and sudden death. Clin Cardiol. 1998;21:553-60
[10]
Genética humana. Conceptos, mecanismos y aplicaciones de la genética en el campo de la biomedicina. Madrid: Pearson Educación; 2007
[11]
El mono obeso. Madrid: Crítica; 2004
[12]
Waging war on physical inactivity: using modern molecular ammunition against an ancient enemy. J Appl Physiol. 2002;93:3-30
[13]
Exercici i Salut. Barcelona: Pòrtic; 1997
[14]
Guia de Prescripció de l''Exercici Físic per a la Salut. Barcelona: Direcció General de Salut Pública i Secretaria General de l''Esport; 2007
[15]
Entrenamiento total. Barcelona: Paidotribo; 2005
[16]
Maryland: Lippincott Williams & Wilkins; 2006
[17]
Genetics of fitness and physical performance. Champaing: Human Kinetics; 1997
[18]
Understanding the roles to genome and envirome: methods in genetic epidemiology. Br J Psychiatry. 2001;178 Suppl 40:12-7
[19]
La epidemiología genética: disciplina científica en expansión. Rev Panam Salud Publica. 1998;3:26-34
[20]
The human gene map for performance and healt-related fitness phenotypes: The 2006-2007 Update. Med Sci Sports Exerc. 2009;41:34-72
[21]
Genetics and sports. Br Med Bull. 2009
[22]
Sudden death and the competitive athlete: perspectives on preparticipation screening studies. J Am Coll Cardiol. 1986;7:220-30
[23]
Causes of sudden death in competitive athletes. J Am Coll Cardiol. 1986;7:204-14
[24]
Sudden death in young competitive athletes: clinicopathologic correlations in 22 cases. Am J Med. 1990;89:588-96
[25]
Sudden death and sport. Lancet. 1975;7901:263-6
[26]
Sudden death in young competitive athletes. Clinical, demographic, and pathological profiles. JAMA. 1996;276:199-204
[27]
Sudden death in young athletes. Arch Pathol Lab Med. 1982;106:168-70
[28]
Sudden cardiac death in young athletes. A review. Am J Dis Child. 1991;145:177-83
[29]
Genética y arritmias. Rev Esp Cardiol. 2002;55:432-7
[30]
Electrical heart disease: Genetic and molecular basis of cardiac arrhythmias in normal structural hearts. Can J Cardiol. 2007;23 Suppl A:16A-22A
[31]
Risk stratification for sudden death in heart failure. Minerva Cardioangiol. 2007;55:379-84
[32]
Molecular genetics of hypertrophic cardiomyopathy. Annu Rev Med. 1995;46:213-22
[33]
Actin mutations in dilated cardiomyopathy, a heritable form of heart failure. Science. 1998;280(5364):750-2
[34]
The cardiac ion channels: relevance to management of arrhythmias. Annu Rev Med. 1996;47: 135-48
[35]
Genetic testing in cardiac disease: from bench to bedside. Nat Clin Pract Cardiovasc Med. 2006;3:462-3
[36]
Novel cardiac troponin T mutation as a cause of familial dilated cardiomyopathy. Circulation. 2001;104:2188-93
[37]
Localization of regions of troponin I important in deactivation of cardiac myofilaments by acidic pH. J Mol Cell Cardiol. 2001;33:1309-20
[38]
Brugada syndrome: why are there multiple answers to a simple question? Circulation. 2001;104:3017-9
[39]
Risk of competitive sport in young athletes with heart disease. Heart. 2003;89:710-4
[40]
Familial occurrence of right ventricular dysplasia: a study involving nine families. J Am Coll Cardiol. 1988;12:1222-8
[41]
Arrhythmogenic right ventricular cardiomyopathy/dysplasia. Orphanet J Rare Dis. 2007;2:45
[42]
Right ventricular cardiomyopathy and sudden death in young people. N Engl J Med. 1988;318:129-33
[43]
Right ventricular dysplasia: a report of 24 adult cases. Circulation. 1982;65:384-98
[44]
Hypertrophic cardiomyopathy: a systematic review. JAMA. 2002;287:1308-20
[45]
The pathology of hypertrophic cardiomyopathy. Histopathology. 2004;44:412-27
[46]
Hypertrophic cardiomyopathy: distribution of disease genes, spectrum of mutations, and implications for a molecular diagnosis strategy. Circulation. 2003;107:2227-32
[47]
Prevalence and spectrum of thin filament mutations in an outpatient referral population with hypertrophic cardiomyopathy. Circulation. 2003; 108:445-51
[48]
Asymmetrical hypertrophy of the heart in young adults. Br Heart J. 1958;20:1-8
[49]
Genetic basis of hypertrophic cardiomyopathy: from bench to the clinics. J Cardiovasc Electrophysiol. 2008;19:104-10
[50]
The genetic basis for cardiomyopathy: from mutation identification to mechanistic paradigms. Cell. 2001;104:557-67
[51]
The failing heart. Nature. 2002; 415(6868):227-33
[52]
A gene defect that causes conduction system disease and dilated cardiomyopathy maps to chromosome 1p1-1q1. Nat Genet. 1994;7:546-51
[53]
Current perspective new insights into the molecular basis of familial dilated cardiomyopathy. Ital Heart J. 2001;2:280-6
[54]
Clinical and genetic issues in familial dilated cardiomyopathy. J Am Coll Cardiol. 2005;45:969-81
[55]
SCN5A mutation associated with dilated cardiomyopathy, conduction disorder, and arrhythmia. Circulation. 2004;110:2163-7
[56]
26th Bethesda conference: recommendations for determining eligibility for competition in athletes with cardiovascular abnormalities. Task Force 3: hyper-trophic cardiomyopathy, myocarditis and other myopericardial diseases and mitral valve prolapse. J Am Coll Cardiol. 1994; 24:880-885
[57]
Noninvasive assessment of seasonal variations in cardiac structure and function in cyclists. Circulation. 1983;67:896-901
[58]
The athletic heart syndrome. N Engl J Med. 1985;313:24-32
[59]
Structural features of the athlete heart as defined by echocardiography. J Am Coll Cardiol. 1986;7:190-203
[60]
Morphology of the "athlete''s heart" assessed by echocardiography in 947 elite athletes representing 27 sports. Am J Cardiol. 1994;74:802-6
Apunts Sports Medicine
Article options
Tools

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?