En medicina esportiva, els sistemes de classificació de lesions s'usen generalment amb dues finalitats diferents: d'una banda, serveixen per a classificar diagnòstics acuradament a l'efecte de la recerca, observant unes categories de diagnosi detallades que permeten d'agrupar fàcilment els casos particulars segons unes classificacions genèriques per a una visió resumida; d'una altra banda, serveixen per a crear una base de dades, la qual forneix casos particulars per a la recerca de lesions específiques. L'Orchard Sports Injury Classification System (OSICS), classificació creada l'any 1992 per a atendre la primera finalitat esmentada, aportava un examen de la incidència de les lesions en futbolistes d'elit a Austràlia. Aquest va ser el primer sistema de classificació de lesions esportives adequat publicat que no estava subjecte als drets de la propietat intel·lectual. L'ús de l'OSICS ha augmentat notablement, a causa de la lliure disponibilitat d'aquest, entre d'altres, per la qual cosa se n'han efectuat diverses revisions durant els darrers 14 anys. D'acord amb els resultats aportats per un estudi recent al respecte, l'OSICS-8 proporciona un grau adequat de consistència en cas d'ús per 3 usuaris, alhora que era superior a l'ICD-10-AM en aquest respecte i facilitava una aplicació notablement més àgil en l'àmbit dels diagnòstics de la medicina esportiva. Posteriorment, l'OSICS-8 es va sotmetre a una revisió pregona i, com a resultat, se'n va desenvolupar una nova versió, l'OSICS-10, la qual presenta una codificació de 4 caràcters amb la finalitat de millorar la consistència dels resultats entre els usuaris mitjançant un ús simplificat i la incorporació de tots els diagnòstics que es poden escaure en la medicina esportiva. El sistema OSICS-10 ha de permetre codificar amb un grau d'exhaustivitat més elevat per a respondre a les necessitats de qui cerca d'augmentar l'exactitud dels diagnòstics. A més, l'OSICS-10 està estructurat perquè hom en pugui consultar fàcilment les classificacions genèriques. Per als especialistes que hagin d'agrupar informació segons apartats de lesions amplis, i particularment si no utilitzen sistemes plenament informatitzats, la simplicitat del sistema OSICS-8, igualment disponible aquí, pot continuar essent suficient. Finalment, una taula d'equivalències de les codificacions OSICS-8 i l'OSICS-10 ha de facilitar la transició als usuaris del sistema anterior.