Introducció. L’objectiu d’aquest estudi fou comparar i analitzar el rendiment dels esprints repetits amb canvis de direcció (ERCD) i en línia recta (ERLR), i comparar les respostes fisiològiques i neuromusculars obtingudes post ERCD i post ERLR. Material i mètodes: Van prendre part a l’estudi 14 jugadors de futbol sala que realitzaren esprints de 25 m amb canvis de direcció i en línia recta. S’avaluà el rendiment dels esprints (mitjana de temps, millor temps i índex de fatiga) i el countermovement jump (CMJ) abans i després de les 2 proves, a més de les concentracions de lactat en sang (LACPIC) després dels esprints. Resultats: La mitjana de temps (MT) i temps millor (TM) foren més baixos en els ERLR (p < 0,01), però l’índex de fatiga fou més baix en els ERCD (p = 0,02). S’observaren correlacions significatives entre MTLR i MTCD (r = 0,79), així com entre TMLR i TMCD (r = 0,69). Es trobaren diferències significatives en rendiment del CMJ entre els valors inicials i els post ERLR (p = 0,01) així com entre els valors inicials i post ERCD (p = 0,02). No es trobaren diferències significatives entre el rendiment del CMJ (p = 0,08) i LACPIC (p = 0,09) i post ERLR i post ERCD. Conclusions: Tot i les diferències entre TM i MT en les dues proves d’esprints repetits, l’MT presentà gran correlació en ambdós tests, fet que suggerí que la capacitat d’esprints repetits és una qualitat general i no depèn dels canvis de direcció. A més, la demanda glucolítica i la neuromuscular no diferiren massa en les dues proves d’esprints.