És intrínsec a l’esport assolir el rendiment sense l’ajuda de substàncies que el millorin. Tanmateix, la prohibició de medicaments específics discrimina els competidors que pateixen determinades malalties. Per evitar aquestes desigualtats, l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) aprovà unes normes internacionals per a les autoritzacions d’ús terapèutic (AUT). El tractament d’esportistes amb trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH) suposa un repte singular. Els estimulants, considerats un tractament de primera línea en el TDAH, estan prohibits a no ser que hagin estat provats prèviament fàrmacs alternatius i hagin resultat ineficaços. La prevalença mundial del TDAH és del 5,3%, tot i amb això no hi ha estudis de prevalença d’afectació d’aquesta malaltia en esportistes. Aquest article tracta el TDAH d’un equip masculí de gimnàstica, les repercussions en futures investigacions, utilitzant el qüestionari que es proposa per mesurar la prevalença d’aquest trastorn i els efectes en la conducta dels gimnastes, i unes consideracions ètiques.

Es presenta la prevalença preliminar del TDAH d’un equip masculí de gimnàstica amb una revisió bibliogràfica complementària i es proposa un qüestionari per avaluar l’afectació real del TDAH dels gimnastes amb trastorns conductuals.

Els pares dels components d’un equip masculí de gimnàstica van informar que 5 dels 7 nois (71,4%) havien estat diagnosticats de TDAH o havien estat tractats anteriorment amb fàrmacs, estimulants o no estimulants, per falta d’atenció i comportament hiperactiu i impulsiu. Els pares van descriure la gimnàstica com una “teràpia del comportament” eficaç per controlar i millorar els símptomes del TDAH; aquest efecte també s’obtingué en altres àmbits (casa/escola). Només uns dels pares coneixien la prohibició per part de l’AMA del consum d’estimulants.

Es detectà una prevalença sorprenentment alta del TDAH en un equip masculí de gimnàstica. Són necessaris estudis complementaris per verificar aquesta alta prevalença del TDAH i els efectes en la conducta dels gimnastes. Es presenta un qüestionari i es proposa fer una enquesta per mesurar la prevalença del TDAH dels gimnastes.

Athletic performance without benefit from performance enhancing substances is essential in amateur sports; yet, prohibiting specific medications creates discrimination against competitors with a medical illness. To avoid such inequalities, the World Anti-Doping Agency (WADA) adopted international standards for therapeutic use exemptions (TUE). Attention-deficit/hyperactivity disorder (ADHD) treatment within the athletic population is a unique challenge. Stimulants, first-line treatment for ADHD, are prohibited unless alternative, non-prohibited medications have first been tried and found ineffective. The world prevalence of ADHD is 5.3%; however, there are no ADHD prevalence studies in sports. This paper addresses ADHD in a boys’ gymnastics team, implications for further research with a proposed survey-questionnaire to measure prevalence of ADHD with behavioral effects of gymnastics, and ethical considerations.

Preliminary ADHD prevalence in a boys’ gymnastics team is presented with complementary literature review and a proposed survey-questionnaire to estimate current ADHD prevalence in gymnastics populations with behavioral effects.

The parents of boys in a gymnastic team reported that 5 of out 7 (71.4%) of the boys were either diagnosed with ADHD in the past or had been treated with stimulant or non-stimulant medications for inattentive/hyperactive/impulsive behaviours. Parents described gymnastics as effective “behavioral therapy” in controlling/improving ADHD symptoms, with this effect extending into other environments (home/classroom). Only one parent was aware of WADA stimulant prohibition.

A surprisingly large ADHD prevalence is reported in one boys’ gymnastic team. Further research is required to verify this high ADHD prevalence and behavioral effects in gymnastics. A proposed survey-questionnaire to measure both ADHD prevalence and behavioral effects in gymnastics is presented.