Introducció

En la pràctica clínica habitual, molts pacients atribueixen el dolor articular o la incapacitat funcional a certes condicions meteorològiques. Hi ha poca informació publicada sobre això i la majoria és contradictòria1-8. Laborde et al9 van demostrar que la pluja afecta el grau de dolor en pacients amb artrosi que viuen a zones urbanes. Tanmateix, les dades publicades per Sibley3 no reflecteixen cap correlació entre les condicions meteorològiques i els símptomes de la patologia artròsica. Darrerament, en un estudi realitzat per Hashkes10, es va observar que una teràpia climàtica induïa una millora temporal en els pacients amb artritis inflamatòria.

Objectiu

L'objectiu d'aquest estudi va ser avaluar l'efecte de les condicions climàtiques en pacients amb artrosi.

Concretament, ens vam plantejar determinar si hi ha algun tipus de correlació estadísticament significativa entre certes condicions meteorològiques (temperatura, humitat i pressió baromètrica) i la presència de simptomatologia en pacients amb artrosi (dolor articular i incapacitat funcional).

Mètodes

Descripció de l'estudi

Aquest treball es va dur a terme amb pacients de l'Institut Poal de Reumatologia de Barcelona, i les dades van ser analitzades per la Unitat de Salut Articular del Departament Mèdic i Científic de Bioibérica Farma. Va consistir en un estudi observacional, prospectiu, a doble cec, que va incloure 80 pacients amb artrosi comparats amb un grup control de 42 subjectes. L'estudi es va fer a l'àrea metropolitana de Barcelona, que es caracteritza per un clima típicament mediterrani.

Paràmetres de valoració

Simptomatologia de l'artrosi

Cada pacient va rebre un qüestionari (Health Assessment Questionnaire [HAQ]) que havia d'emplenar diàriament durant 31 dies consecutius. Aquest qüestionari consisteix en una sèrie de preguntes referents a la capacitat funcional del pacient amb l'objectiu de determinar el grau de dificultat per fer certes activitats quotidianes (vestir-se, ajeure's al llit i aixecar-se'n, obrir i tancar una aixeta, etc.). Els resultats possibles són: 0 (cap dificultat), 1 (certa dificultat), 2 (dificultat important) o 4 (impossible de fer l'activitat). L'HAQ també inclou l'escala analògica visual (EAV) de Huskisson de 0 a 100 mm per a l'avaluació del dolor articular.

Variables meteorològiques

Les variables meteorològiques estudiades van ser:

• Temperatura.

• Humitat.

• Pressió atmosfèrica.

La Unitat de Salut Articular del Departament Mèdic i Científic de Bioibérica Farma recollia aquestes dades diàriament, a través del web del Servei Català de Meteorologia (http://www.gencat.és/servmet).

Anàlisi estadística

L'anàlisi estadística de les dades es va fer mitjançant els programes estadístics SPPS (Statistical Package for the Social Sciences) i StatXact. Les variables quantitatives (EAV de Huskisson, HAQ, edat, pes, hores de teràpia) van ser analitzades amb un test de Kruskal-Wallis i ANOVA, i les qualitatives (sexe, treball, exploració física) amb el test de Fisher. Per determinar les possibles correlacions entre els diversos paràmetres estudiats, es va fer una anàlisi de multivariància.

Es va triar el model de regressió binària per examinar la correlació entre les variables clíniques i les meteorològiques.

Resultats

Les nostres dades demostren que els pacients artròsics tenen un increment del dolor articular en resposta a una disminució de la pressió, la qual cosa indica que condicions baixes de pressió atmosfèrica poden intensificar el dolor articular en aquests pacients (taula I, fig. 1). En canvi, aquesta correlació no s'observa amb la humitat o amb la temperatura.

Figura 1 Resum esquemàtic de l'efecte de les condicions meteorològiques en pacients amb artrosi.

La capacitat funcional dels pacients no es veu modificada d'una manera estadísticament significativa per cap de les 3 condicions climàtiques estudiades (taula II). En concret, s'observa un certa correlació entre la incapacitat funcional i la humitat (p < 0,05), però no és concloent, atès que l'interval de confiança (IC) del 95% està molt pròxim a l'odds ratio (OR).

Discussió

En una revisió, publicada per Jamison11, dels efectes de les condicions meteorològiques sobre el dolor, es proposen diversos mecanismes que podrien explicar-ne els efectes, com ara determinats factors fisiològics associats amb canvis en el clima, que podrien tenir una repercussió en subjectes amb dolor crònic. D'altra banda, modificacions de la pressió baromètrica també podrien induir un desequilibri temporal en la pressió corporal que sensibilitzaria les terminacions nervioses, i causar un increment en el dolor precedent als canvis de temperatura o humitat. A més, els nostres resultats també concorden amb els experiments realitzats per alguns clínics que defineixen aquests pacients com a pacients baromètrics.

En un estudi de Verjurats et al12 també es demostra que algunes variables meteorològiques incideixen en l'aparició del dolor en l'artritis reumatoide, ja que es va observar que el descens de la temperatura augmenta el risc de dolor articular.

Conclusió

Aquestes dades, obtingudes a l'àrea metropolitana de Barcelona, suggereixen que determinats pacients afectats de condropaties greus responen a una reducció de la pressió atmosfèrica amb un increment del dolor articular.

A partir d'aquestes dades clíniques no és difícil pensar que en el tractament d'esportistes que pateixen diverses condropaties existeixi també una correlació entre les condicions meteorològiques i el dolor en les articulacions. Per tant, sembla interessant emprendre un estudi semblant al que es presenta, però més enfocat a la medicina esportiva. D'aquesta manera, en el futur podria ser possible modular els tractaments no farmacològics i farmacològics per a alguns pacients amb patologia condral en funció de la previsió meteorològica i evitar, en la mesura possible, el dolor articular i la incapacitat funcional associats a la malaltia, i millorar, doncs, la qualitat de vida d'aquests pacients.

Correspondència: Josep Vergés. Departament Mèdic i Científic. Bioibérica Farma. Plaça Francesc Macià, 7. 08029 Barcelona. Espanya.

Correu electrònic: jverges@bioiberica.com